ERMITES DE RECONQUESTA
Amb la invasió catalano-aragonesa dels
territoris andalusins de Sharq
al-Andalus va començar el domini cristià sobre els
seus habitants musulmans, els quals es van resistir amb totes les seves forces
al procés d'evangelització.
Ermita de Sant Miquel de
Pego
La historiadora
encarregada de les explicacions
Explicacions dels
significats religiosos per el pare Angel
Aquesta pintura de Sant
Miquel va ser restaurada fa pocs anys
A mitjan segle XV es van iniciar els esforços de cristianització davant
la resistència dels musulmans valencians. El Patriarca
Ribera va
impulsar la construcció de petites ermites allà on hi hagués moriscs que
cristianitzar. Al final, davant la negativa de assimilar-se a la cultura
cristiana i acceptar la seva religió, es va decretar la seva expulsió
definitiva de terres valencianes l'any 1609.
Altar de Sant Miquel. Al cercle de dalt l'altar podeu llegir les lletres "Q-S-D", es a dir, l'abreviatura del significat del nom Miguel:
A la vall de Pego havia moltes alqueries musulmanes escampades a la part
sud de la vall, amb les seves mesquites i els seus aljames que les governaven.
Destaquen les de l'Atzúvia, Atzahila, Atzeneta, Benixat, Benigani, Benituba,
Benumeia, Castelló, Cotes, Favara, Rupais, Salamona i Sant Antoni que, després
de l'expulsió dels moriscos, es convertiran en partides del terme pegolí.
El nostre recorregut comença a l'ermita dedicada a l'arcàngel Miquel, situada a extramurs de
la població de Pego, a la part nord o entrada d'Oliva. L'arcàngel Miguel (en
hebreu, Mikaiyáh o Mijaiá) que significa "Qui com Déu?" (En llatí
"Quis ut Deus?") També era un sant musulmà.
Interior de Sant Miquel
Sostre artesanat de fusta
Sagristia de Sant Miquel
Se li representa lluitant contra un drac, símbol de l'antiga serp,
element amb el qual les religions del llibre o religions paternalistes
representaven l'antiga Deessa mediterrània, la Gran Mare, per denigrar-la i
substituir-la per un Déu del tro, cruel i amant del castic. Amb el temps, la
serp es va convertir en drac, i més tard, al diable o Satanàs.
Porta d’entrada a l’ermita
de Sant Miquel
És també el sant psicopompo, el conductor dels morts cap al més enllà.
Se'l representa amb una balança amb la qual pesa l'ànima dels morts, manant a
les pecadores a l'infern i a les santes al paradís. A l'antic Egipte l'esperit
del mort era guiat pel déu Anubis davant del tribunal d'Osiris. Anubis extreia
màgicament l'Ib (el cor, que representa la consciència i moralitat) i el
dipositava sobre un dels dos platets d'una balança. L'Ib era contrapesat amb la
ploma de Maat (símbol del Veritat i la Justícia Universal), situada a l'altre
platet.
Sant Miquel es psicompo i
pesa les ànimes dels morts
Mentrestant, un jurat compost per déus li formulava preguntes sobre la
seva conducta passada, i depenent de les seves respostes el cor disminuïa o
augmentava de pes. Thot, actuant com escrigui, anotava els resultats i els
lliurava a Osiris.
De camí cap a Beniçuleima
on està l’ermita de Sant Antoni
Després de la visita a la petita ermita, els visitants s'han dirigit
caminant cap a l'ermita situada a la partida de Beniçuleima, antiga alqueria
musulmana, on es va construir una altra ermita evangelitzadora dedicada a Sant
Antoni del Porquet. És una ermita de planta basilical a la qual s'entra per una
porta emmarcada per un arc de mig punt.
Beniçuleima, ermita de
Sant Antoni
Esmorzant als voltants de
l’ermita
Pasta de full amb poma i mistela de Xaló
El pare Angel i Maria José fent explicacions a l’ermita de Sant Antoni
L'ermita es va construir en un paratge habitat per una vila romana des
del segle I al V de n.e. Amb l'arribada dels musulmans el territori va ser
ocupat per una alqueria que va prendre el nom del fill del rei de Saragossa i
Dénia, Suleiman ben Zulema ben Al-Moktadhir.
Participants descansant a l’atri de l’ermita
Sant Antoni era
un Monge egipci, gran amant dels animals; un cop va curar a un valent ferit i
l'animal, agraït, va decidir acompanyar-lo durant la resta de la seva vida. És
un sant molt relacionat amb els dimonis que no deixaven de temptar-, al final
es va imposar al mal de Satanàs, ajudat per Déu i es va convertir en protector
dels humans.
El pare Angel amb el
propietari de l’ermita de Sant Antoni
Detalls de la imatge de
Sant Antoni
La celebració de la festa de Sant Antoni està relacionada amb les festes
paganes de les Feriae Sementivae i les Paganalias, cerimònies religioses
destinades a purificar camps, animals i homes per al que s'invocava a les
deesses Ceres i Tellus, en honor de les quals es sacrificava una truja gràvida.
Altar de Sant Antoni
Porta d’entrada a Sant
Antoni
Exterior de Sant Antoni
Vistes al interior de l’ermita
Ermita de Sant Antoni
Després d’esmorzar, els participants en la ruta de les ermites s'han
dirigit a l'antiga alqueria musulmana
de Benumeia per veure l'ermita de Sant Sebastià.
Totes les alqueries musulmanes utilitzaven com a protecció un castell
situat a la partida de Ambra, que com altres tants castells de la zona, eren
molt aparatosos vistos des de l'exterior, però estrets en el seu interior, de
manera que Javier Martí els va qualificar com castells de la por , és a dir,
per acovardir els conquistadors catalano-aragonesos. Pierre Guichard diu que
són castells albacars, amb la seva cisterna, destinats a servir de refugi a les
poblacions de les alqueries en cas de perill.
De camí cap a Benumeia
Ermita de Sant Sebastià a
Benumeia
Sant Sebastià a Benumeia
Interior de Sant Sebastià
en ruïnes
Dues vistes de l’ermita de
Sant Sebastià
L'ermita destinada a Sant Sebastià està en total estat d'abandó i
resulta molt perillós visitar-la per perill d'ensorrament. Com totes les
alqueries de la zona, es situaven seguint les corbes de nivell del territori,
normalment a les zones més estèrils o pedregoses, reservant el terreny bo per
als cultius. Es proveïen d'aigua de les Agueras i barrancs propers, com el de
Castelló la sèquia de cotes. També construïen pous o cisternes per emmagatzemar
aigua.
Vista de Sant Josep construïda
damunt l’antiga mesquita d’Atzaneta
Imatge de Sant Josep amb
la vara florida
Pintures descobertes a l’altar
Imatges al interior de
Sant Josep
El Cor de Jesús a Sant
Josep
Vista del sostre artesanat
i l’altar de Sant Josep
La visita va acabar a l'ermita de Sant Josep, situada al Pla de la Font
al costat de la font dels Quatre Dolls, prop de la moreria de Atzeneta. A Pego
ha més ermites, com les de Sant Joan i la de Sant Joaquim, ambdues de propietat
privada. En Favara existia una antiga ermita dedicada a Sant Pere, sobre la
qual es va construir el panteó de la família Cendra, el Mayorazgo. Actualment
aquesta ermita ha desaparegut.
Dues vistes de Sant Josep
al Pla de la Font de Pego
L'ermita
de Sant Josep data de 1677, però a principis del segle XX va sofrir una profunda
reforma que la va deformar de manera profundament antiestètica. Finalment, en
aquesta època, a causa de les goteres i a les greus deficiències de
conservació, es va decidir actuar i treure el fals sostre de canyís i escaiola,
el que va permetre treure a la llum l'antic sostre enteixinat de fusta. A més,
les obres han tret a la llum els antics paraments de maons dels arcs de la
coma, així com les pintures de l'altar major, la iconografia podria ser
d'inspiració maçònica, encara que jo em decante per una iconografia pròpia dels
artesans. L'ermita es va aixecar al solar que abans va ocupar la mesquita de
l'Atzeneta.
Comentaris