EL GAT SALVAT 2. La dansa fàlica

La dansa fàlica

Els homes de la cova ja estan despertant-se i jo estic alterat perquè hem d' anar a Ebo, i si hi ha temps, parlaré amb Altamira. Avui el cabdill de la Font de Reginós, que és el més respectat de la contornada, ha convocat reunió de tots els caps de família, perquè fa pocs dies es van tornar a veure homes blancs per les serralades de Petracos, i al parèixer en un nombre superior als docents, quelcom mai no vist per a eixos homes salvatges.

Es tracta d'esbrinar quines son les intencions que tenen i si cal enviar un grup d'exploradors a tractar amb ells. Bo, ja sé que parlen un idioma diferent, però abans m'he oblidat de dir-vos que Altamira va conviure molts anys amb ells i sap parlar el seu idioma.

El bruixot sempre ens ha contat que son persones pacífiques, molt porugues i temoroses de contactar amb nosaltres, Diu que ens troben estranys, amb el nostre color negre i el pel rull, flacs i prims, i que tenen por dels bastons que tirem des de lluny, perquè conten que alguns d'ells han mort quant s'ha clavat el pal dins de la seva carn.

A ell l'arreplegà un grup d'aquestos homes quan vagava pel mon, sempre solitari, i va romandre ferit d'una cornada de cérvol quant es pensava que ja estava mort. El van dur a la seva cova i li van posar micapans d'herbes desconegudes, i el van alimentar fins que es va curar. Si eix grup no haguera habitat en aquell indret tant afavorit per la natura, amb abundància de caça i fruits, tal vegada se l'hagueren menjat, com fem nosaltres quant no hi ha res que menjar.

Les dones i els homes joves estan nerviosos. Aquest migdia tenen una gran festa i volen engalanar-se per l'ocasió. Les dones es posaran les seves millors faldilles de pell fina de cérvol, ja tenen preparat el calçat de pell i es pintaran la cara amb color ocre i blanc, igual que els jóvens guerrers, amb el seu plomall de les àguiles de la serra del Cabal.

Es posaran les garramantxes i la funda peniana, i agarraran el seu millor arc amb el carcaix de les fletxes per a fer les danses. Assentats a la entrada de la cova estan habillant-se: els homes a un costat i les dones a l'altre, pintant-se mútuament.

Aquestes reunions son la millor ocasió per a relacionar-se els jóvens de la contornada, De tots els indrets acudiran aquest dia per a reunir-se a la font del Reginós: venen de Segaria, la marjal, de la cova de les Calaveres, de la cova del Barranc , del Tossal de la Roca i del Racó de Gorgori, cova de l'Infern, els de l'abric de les Torruanes i el Barranc de la Palla; de la part de la costa ens vindran gent de la cova Foradada, del Barranc de Migdia, de la Cova de la Caputxa i de les Cendres i, fins i tot, ens ve unes representacions de La Sarga, el Salt, de la Cova Negra de Bellús, cova de Beneito, cova Bolumini, cova de les Malladetes, del Parpalló i de Bolomor, i d’altres llocs que ara m’oblide.

Els cabdills d'Ebo han preparat molt be la reunió, com sempre, doncs fa més d'una setmana que estan caçant cabres, isards, senglars i algun cérvol per preparar l'àpat al mig del poblat. Han plantat un gran tronc de pi i han amuntegant branques seques, fins a fer un gran munt que a hores d'ara ja està cremant i a mig dia tindrem una gran brassilada. Han fet uns forns excavats a terra on les dones envolten la carn amb fulles fresques de vegetals i les fiquen dins, tapant-les després amb pedres que han calentat prèviament al foc. Aquesta es la manera més bona de menjar la carn, quan la trauen roman sucosa i melosa amb el sabor de les fulles de romer que l'envolten.

- Perquè no t'ajuntes amb els teus amics? Hem diuen les ties. Tens el cap ple de pardalets. El bruixot d'Ebo el tornarà boix. Eres fort i bonic i ja es hora que busques noies.

- Però si es que jo les trobe precioses, m'agraden totes.

- No sé que hem passa dins de mi que preferiria tindre una xica bonica sempre al meu costat, que m'acompanyara per tots els indrets on vaig.

- Tu el que tens que fer es acontentar-les a totes. Sé que algunes cosinetes teues et miren en bons ullets.

- Mira-les com es riuen! La dona que així hem parla es la tia que m'ha donat de mamar quant era xicotet, es la que més vull i ella pareix que es desfetja per cuitar-me i que no hem manque de rés.

- Escoltam!

Ploma de Garsa em va dir anit que te ganes de tocar-te, que ja fa uns dies que et mira i li agrades molt, sobre tot quan te se planta el fal·lus. I es que ja fa dies que sempre el vec empinat i això necessita remei. Ella vol palpar-te i que tu l'acarones com cal! - continuava dient-me la meua tia preferida- Així es que avui les acompanyaràs a Ebo i a la nit vull que dormes amb les teues cosines. Gitat amb elles i ja sabràs que tens que fer amb eixa cosa tan preciosa que tens en mig de les cames!

- Però es que jo tenia plans! Altamira hem te que explicar coses molt interessants.

- Que rés! T'ho ordene! Gitat amb Ploma de Garsa i ten cura de les xiques, que així ho hem pactat. Elles faran que el teu superbiós fal·lus reposi unes quantes dies!

Al final vaig tindre que callar i acceptar els consells de ma tia. Perquè, la veritat, ja fa uns dies que sempre estic trempat i només senc al·livi quant m'acarone el membre amb les mans. Que millor que això ho fasen les precioses mans de la meua cosina!

Ara ma tia m'ha portat en companyia de les xiques, m'he assegut al seu costat i de seguida han agafat argila i me l'han untada per tot els cos. Jo he notat com el fal·lus me se feia gran i elles han començat a riure, inclòs algunes mel besaven i el xuclaven, davant les rialles de les ties.

Finalment han aconseguit transformar-me en un veritable guerrer. Faig por, tot untat de color roig, amb una pasta que fan les dones amb greix d'animal, sang i argila roja molta fina. De remat, m'han posat un tocat als cabells del cap fet de les plomes d'àguila que vaig caçar fa dos anys, quan els homes de la cova hem van portar a la cova Llarga, molt a prop d'on vivim i ens vam endinsar per un passadís estret i llarg, fins que vam aplegar a un ample gran, tot pintat de figures d'animals i homes. Ho havien preparat tot, il·luminant l'interior amb torxes, i hem van dir que ja tenia la força d'un home i que ara tindria que participar amb el grup en les seves caceres i que deuria lluitar amb ells per a defendre el nostre clan.

Per l’ocasió, amb la que també van participar cinc cosins meus, van requerir els serveis del bruixot de Reginós, anomenat Mussol de la Nit , el qual es va vestir amb pells de cabrit que tenien les potes i cua senceres, i al cap es va posar el crani d'un boc, amb una gran cornamenta. Pareixia un monstre sortit dels avencs més profunds de Potastem, on diuen que el forat mai no acaba i plega a un lloc on viuen éssers malignes. El bruixot va repartir uns recipients de fang assecats al sol amb un líquid que feia posant a fermentar fruïts d'aranyoners, collits al Xarpolar, els millors de tots, que barrejava amb fongs. A mi m'obligaren a beure i tenia un sabor amarg i aspre, que inflava la llengua i no deixava parlar. Amb estranys cants el bruixot va narrar tota la història dels nostres avantpassat, com si fos una cançó monòtona e interminable, i a cada pausa que feia, els homes del grup dien "així és i que dure per sempre". Mentre, no paraven de beure i dansaven disparant les fletxes amb els seus arcs, cada vegada que el bruixot narrava una brega guanyada pels nostres avantpassats, contra les parets de la cova recobertes de dibuixos que representaven guerrers d'altres tribus.

Hem passaven el bací de fang sense parar i els efectes del beuratge anaven minvant el meu enteniment. Finalment participava jo com un més del clan, amb comunitat perfecta amb els seus sentiments, i també disparava fletxes i disbarraba com un boix, volent assassinar a tots els altres de les demés tribus. A penes recorde la història que van contar. Se que es remuntava a un temps difícil de contar amb els dits de les mans, uns temps remots quan els meus avantpassats travessaren extenses planures gelades, dels boscos de grans arbres poblats per ossos gegants on vivien els homes blancs, del gel i la fred que matava les persones dèbils, i continuava la història narrant el seu rodolar a la recerca d'unes terres més càlides, com les que van servir de bressol a la nostra estirp. El final de la cerimònia es va esdevenir quant, baix l'efecte de la beguda ingerida, tots vam caure soporisats en un abaltiment ple de malsons, on em veia capturat per altres tributs, descuarterat i torrat per aliment dels guerrers i les seves famílies.