La llegenda del Sant Grial
Si heu seguit el meu Bloc, us haureu adonat que els meus viatges geogràfics, en realitat, són viatges a través del temps. El que ara ens ocupa comença a València i ens endinsa, alhora, en el més profund del Pirineu i al segle III de la nostra era. El motiu es la recerca del calze que se suposa va utilitzar Crist durant l'Últim Sopar, el qual va romandre durant molts segles en diferents llocs de la província d'Osca fins al seu trasllat a la catedral de València en 1437, on avui roman custodiat.
Catacumbes de Sant Pretextat. Font: ArteHistoria
1. Osca 258-533 d.C.
La història comença allà quan l’apòstol Pere es va fer papa de Roma i va portar de la Roca de Jerusalem el Sant Grial, per custodiar-lo a Italia. La tradició explica que el Sant Grial va quedar a Roma durant el mandat dels primers 22 papes. L'any 258, l'emperador Valeri va començar una nova persecució contra els cristians en la qual el papa Sixte II va ser capturat i decapitat en la seva pròpia cadira episcopal a les catacumbes de Sant Pretextat. Abans va encomanar a un dels seus diaques, fet i fet sant Llorenç, originari d'Osca, la salvaguarda de béns i relíquies, entre elles el Sant Grial. Quan sant Llorenç es va negar a lliurar-les, va ser també martiritzat, cremat viu a la graella.
Detall del retaule de l'església de l'Assumpció de Villarroya del Campo (Saragossa).
Sant Llorenç va enviar a la seva ciutat natal, dos dies abans del seu martiri, a través d'un legionari de la seva confiança, juntament amb una carta per als seus nobles pares San Orenci i Santa Paciència, que vivien a prop d'Osca a la seva granja i casa de Loret, en el lloc en que avui s'alça l'ermita de Loreto, i on es creu que es va guardar inicialment, segons sosté la tradició i corroboren els millors investigadors en la matèria.
Ermita de Loreto (Huesca). Fot: Ricardo
2. Osca 533-711 d.C.
La nostra història continua l'any 553, quan el Grial és traslladat a l'Església de Sant Pere el Vell d'Osca, que acabava de ser construïda pel bisbe Vicenci per contenir la sagrada relíquia, i on va reposar fins l'any 711, any en què el bisbe Acilse el va traslladar a els Pirineus fugint de l'avanç musulmà.
Cal remarcar l’atenció del lector en un fet significatiu, ja que l’església de Sant Pere el Vell, i altres temples dedicats a reposar el calze o que es van construir a propòsit per albergar-lo, estan dedicats a Sant Pere, el primer Papa i primer custodi del Grial.
Sant Pere el Vell (Osca). Fot: Ignacio Izquierdo
Sant Pere el Vell és un temple basilical de tres naus i triple absis, aixecat en 1116 i al qual es va afegir, a mitjan segle XII, l'únic claustre romànic d'Aragó amb la iconografia dels capitells íntegra. En aquests destaca el treball del Mestre d'Agüero o de Sant Joan de la Penya, un dels artistes més carismàtics de l'escultura romànica a Aragó.
Dos àngels sostenen el crismó romànic de la portada de Sant Pere el Vell
Fundat sobre una primera església cristiana, Sant Pere el Vell va ser monestir entre els segles XI i XV. La seva capella de Sant Bartomeu és panteó reial i guarda les restes d'Alfonso I el Batallador i de Ramir II el Monjo. La dedicada als sants Just i Pastor és barroca i guarda les seves relíquies. Dos àngels sostenen el crismó romànic de la portada de Sant Pere el Vell, anomenat així pel que sembla per distingir-se de una primera catedral d'Osca, amb la qual inicialment va compartir advocació i que és el nostre següent destí.
Panteó reial de la capella de Sant Bertomeu. San Pere el Vell (Osca)
Sepulcre de Ramir II a la capella de Sant Bertomeu. Sant Pere el Vell (Osca
Els historiadors no han pogut determinar l’any que va aplegar a Osca el Sant Grial, però, algun asseguren que el primer lloc on va estar custodiat va ser l’Església de Sant Pere el Vell. Després de la reconquesta d'Osca en 1096, la mesquita major musulmana va ser consagrada com a temple cristià, construint tan sols en el segle XII un reduït claustre i una petita església annexa anomenada de Santa Maria del Goig. Fins als inicis del segle XIII no es va iniciar la construcció de la nova catedral, temple gòtic finalitzat al segle XVI que conserva empremtes de tot aquest substrat anterior, inclòs un arc de ferradura del temple musulmà. És la catedral de la Transfiguració del Senyor o de Santa Maria d'Osca, que ens rep amb la seva esplendorosa portada poblada d'àngels, verges i profetes, obra de Guillem l'Anglès.
Catedral de la Transfiguració del Senyor (Osca). Per Dan - Flickr
Benet XVI, el Papa Luna, va impulsar al segle XIV la construcció de la torre i d'un inacabat claustre gòtic sobre l'anterior romànic, part del qual conforma avui una de les sales del Museu Diocesà d'Osca, que atresora una important col·lecció de pintura murals romànica. La capital aragonesa té altres temples vinculats al seu patró, Sant Llorenç, origen de la presència a Osca del Sant Grial, com són la real basílica de sant Llorenç (segle XVII) i el santuari de Loreto (XVIII).
Claustre gòtic de la Catedral de la Transfiguració del Senyor (Osca). Museu Diocesà de Jaca
Des d’Osca, continuem la nostra Ruta del Sant Grial per l'Autovia Mudéjar (E-7, abans N-330) en direcció a Sabiñánigo fins a la cruïlla amb la HU-321 que porta a Fiscal per apropar-nos a Yebra de Basa, a la comarca de l'Alt Gàllego.
3. Yebra de Basa 712-991
El 711 es produeix la invasió àrab capitanejada per Tarik i Muza, facilitada segons els cronistes pel traïdor comte Don Julián, que ostentava el comandament a la plaça de Ceuta, i que després de la seva mort va ser enterrat a la porta de la Església de Sant Pere de Loarre, perquè tothom pogués trepitjar la seva tomba.
L'avanç dels musulmans és imparable, arribant fins al sud de França. El llavors bisbe d'Osca, Sant Iscle, fuig cap al nord, juntament amb la seva neboda Santa Orosia, portant amb si el Grial. Cap a l'any 715, segons la tradició, el Sant Calze roman temporalment ocult en la quasi inaccessible Cova-Ermita de Yebra de Basa, dissimulada gran part de l'any per una gran cascada d'aigua, situada a la muntanya Oturia. Es tracta d'un lloc apartat, ple de màgia, al Serrablo. La població té 158 habitants, repartits en diversos nuclis. Alguns d'ells estan deshabitats, però encara conserven les construccions tradicionals pròpies de la muntanya.
Església de Yebra de Basa. Fot: Gonçal Vicens
Ermita de Sant Cornello i de la Cova. Fotografia de Una huella en la nieve
El romiatge de Santa Orosia és una de les més vistoses i de major tradició d'Aragó. Cada 25 de juny reuneix nombrosos romeus dels pobles de l'entorn que van amb els seus encreuaments i dansaires celebrant una multitudinària festa.
“Danzantes de Yebra” a l'explanada de Sta Orosia. Foto: La Cueva Boreal
4. San Pedro de Siresa 992-1013 d.C.
La quarta etapa de les dissenyades per al Camí del sant Grial comprèn un recorregut de 23'5 km des de Biniés fins Siresa. Biniés està situada al nord de la Canal de Berdún. Començarem el viatge al costat de fèrtils terrenys agrícoles i, a mesura que avancem cap al nord, trobarem terrenys més agrestes i salvatges, com la impressionant Foz de Biniés, porta d'accés a l'alt Pirineu. En aquesta localitat no deixes de visitar el seu imponent castell-palau del segle IX.
Biniés i, a l’esquerra, la Foz de Biniés. Fot: Gonçal Vicens
Castell de Biniés. Fot: Gonçal Vicens
Església de Biniés. Fot: Gonçal Vicens
Avançarem cap al nord en paral·lel al riu Veral, sense arribar a travessar-lo. L'ascens comença en els penya-segats de la Foz de Binies, terreny on habiten els voltors, aufranys i falcons. Després d'aconseguir la part alta de la serra, el traçat continua per la divisòria entre les valls del riu Veral i Aragó Subordán fins baixar a la bonica població de Hecho, parada obligatòria abans de reprendre la ruta del nord cap Siresa.
Carrers d’Echo. Fot: Gonçal Vicens
Carrers d’Echo. Fot: Gonçal Vicens
Carrers d’Echo. Fot: Gonçal Vicens
Una cinquena etapa arrenca de Siresa i arriba a Aragüés del Puerto després de recórrer 15,2 km. En Siresa contemplarem l'església del Monestir de Sant Pere, un dels monuments més importants del romànic aragonès, en l'absis hi ha una llegenda que diu que allí va estar el Sant Grial.
Monestir de Sant Pere de Siresa. Fot: Gonçal Vicens
Interior monestir de Sant Pere de Siresa. Fot: Gonçal Vicens
Interior monestir de Sant Pere de Siresa. Fot: Gonçal Vicens
Mapa de la ruta del camí del Sant Grial. Fot: Gonçal Vicens
5. San Adrián de Sásabe 1014-1044
Des de Jaca prenem direcció nord per la N230 fins Borau, en un desviament a l'esquerra, entre Castiello de Jaca i Villanúa. La vila de Borau ens convida a passejar pels seus carrers empedrats, entre un caseriu del qual sobresurten xemeneies còniques típiques del Pirineu i que presideix la mola de la seva església del segle XVI.
Castiello de Jaca. Fot: Gonçal Vicens
El govern aragonès ha determinat que l’etapa 6 siga la d’Aragües del Puerto fins a la Ermita de San Adrián de Sásabe. Comencem baixant fins al riu Osia i, de seguida, entrem en Jasa on comença la pujada d’un coll que separa els valls de l’Osia i el del riu Estarrún, on estan les boniques poblacions d’Aísa i Esposa. Desprès pujarem un altre port fins arribar al val del riu Lubierre i la vila de Borau on destaquen els exemples d’arquitectura tradicional pirenaica, amb el típics teulades de llosa o pissarra, i les xemeneies de pedra tosca.
Jasa des del riu Osia. Fot: Gonçal Vicens
Vall de l’Osia. Fot: Gonçal Vicens
Jasa i la Ctra d’Aísa, al vall del riu Estarrún. Fot: Gonçal Vicens
Aísa i la seva església. Fot: Gonçal Vicens
Borau. Fot: Gonçal Vicens
Des Borau ens traslladem al proper monestir de Sant Adrià de Sásabe, construït al segle XI en estil romànic sobre el que havia estat un important cenobi visigòtic. Lloc envoltat de llegendes, va oferir refugi als bisbes d'Osca durant la invasió musulmana, del segle X al XI. Pel que sembla, l'antiga església que va custodiar al Grial es va enfonsar i en el seu lloc va ser aixecada l'actual, de nau única i austera decoració, que es mantén en peu damunt un sòl de fusta que està submergit dins l’aigua, la qual no és pot aixecar, perquè la fusta es podriria i cauria l’església.
Sant Adrià de Sásabe. Fot: Gonçal Vicens
En la mènsula el retrat del bisbe Sancho Larrosa. Sant Adrià de Sásabe. Fot: Gonçal Vicens
A l'exterior trobarem la decoració d’escacat a la portada i, a l'absis, un fris d'arcs llombards i mènsules decorats amb figures, com el retrat del bisbe de Pamplona Sancho Larrosa, fundador de l'església del cenobi. Es troba situada entre dos barrancs, el Calcil i el Lupán, que aboquen al riu Lubierre, afluent del riu Aragó.
L’absis està decorat amb un fris d’arcs llombards. Sant Adrià de Sásabe. Fot: Gonçal Vicens
El riu Lubierre. Fot: Gonçal Vicens
Comentaris