LA VELLETA VERDA. Mediterrani.

¿Un satélite sputnik en la iglesia de Montalcino?

2012-01-28T12:06:00.002Z

La pintura siguiente está realizada porBonaventura Salimbeni titulada la "Glorificación de la Eucaristía",pintada en 1600 y actualmente se encuentra en la iglesia San Lorenzo en SanPedro. En su parte superior central entre las figuras de Dios Padre y Dios Hijose observa una esfera con dos varas similares a antenas y una protuberanciacircular en su parte inferior izquierda. Es considerado por algunos como unarepresentación estilizada de la Tierra pero se parece a los primeros satélites,de la década del 50, por ejemplo el Vanguar II de 1959, aunque hay quien laconsidera una imagen del Sputnik. La versión oficial es que consiste en unaimagen de la Tierra y la Luna pero sigue sin aclararse el tema de las antenas.

La"Glorificación de la Eucaristía" de Bonaventura Salimbeni

En realidad, Padre e hijo tocan el globoterráqueo con unas varas de mando. En medio aparece el sol y abajo, la luna enfase con el sol. La mancha amarilla superior de la esfera sería larepresentación del sol y lo que se toma como un objetivo, sería larepresentación de la luna. Existen muchísimas representaciones de esta escena enel mismo periodo. Una de ellas, la mas parecida corresponde a una pintura de latrinidad expuesta en la Basílica del Santo Sepulcro en Jerusalén:

También son muy similares "LaAdoración de la Santísima Trinidad" (1640) de Johann Heinrich Schonfeld, y"Misa de Fundación de la Orden de las Trinitarias" (1666) de JuanCarreño de Miranda. Ambos están en exhibición en el Louvre.

Jan Preboste“Alegoría cristiana“ (París, Louvre).

El mismo tipo de ilustraciónastronómica la encontramos en la pintura de la Trinidad de Pieter Coecke. Si nosfijamos en la esfera, podemos ver a la banda del zodiaco, el Sol, la Tierra conel cono de sombra, y la Luna, mucho más pequeña en la parte inferior.

Santísima Trinidad. Oleoen panel. 98 x 84 cm. Museo del Prado, Madrid. Obra Pieter Coecke van Aelst.

Otros ejemplos derepresentaciones de la Trinidad con la "esferacelestial":

Trinidad de Bertusio

Trinidad deTrebisacce

Trinidad de Guercino

Antonio de Pereda ySalgado - The Holy Trinity

La Santissima Trinità(pittore F. A. Giorgioli 1693 - 1702)

Chiesa di SanSilvestro, Monumento nazionale, Meride

Foto Cassina, Manno

El globo tripartito que se ve en muchosde estos ejemplos viene de la ‘esfera’, el símbolo del poder de los emperadoresromanos. Luego se convirtió, con la adición de la cruz en lugar de la diosa dela victoria, un símbolo de los emperadores bizantinos, y desde allí se extendióde la iconografía como un símbolo sagrado del poder divino sobre la creación.

Joos Van CledeSalvato Mundi

Orbe de Rodolfo II ysus descendientes. Museo Hofburg vienés

Orbe del Rey y el dela Reina

Orbe de Cristo Rey

Otón III. Emperadordel Sacro Imperio Romano

La representación más espectacular de laesfera celeste es quizás una escultura de James Chapman. En una pintura deTommaso di Stefano Lunetti, podemos ver una "esfera celeste"transparente muy similar a la de Montalcino.

Lunetti Tommaso di StefanoMadonna il bambino

También los siguientes dibujosrepresentan la SphaeraMundi, con la Tierra en el centro del universo. El universo de la primerase rige por la mano de Dios:

El ”Rainbow Portrait”(1600-1603) se le atribuye a Marcus Cheeraerts El Jóven

En conclusión, la esfera entrelos personajes representados en la pintura de la Trinidad de Salimbeni, titulada"La exaltación de la Eucaristía" no es un ovni. Solo es unarepresentación que simboliza el "orbe de la creación" o "EsferaCeleste" y, especialmente, en este caso contiene una representación delSol y la Luna.

Caçadors d'ovnis

La Anunciación de Carlo Crevelli

Un spuntik a l'esglèsia de Montalcino

2012-01-28T11:48:00.003Z

Anem avui a pel "Sputnik" de Montalcino. Aixòes el que sembla el globus terraqüi pintant al quadre de Ventura Salimbeni (sovint conegut com Bonaventura Salimbeni) anomenat Exaltació de la Eucaristia, pintat al finaldels 500 en l'església de Sant Pietro en Montalcino.

Això al menys és el que diu Daniela Giordano en la seva web, ones llig que " L'objecte que reina en el centre de la pinturaés (...) una imatge que ens recorda la dècada de 1950 en el nostre segle, quanels russos van començar a explorar l'espai, posant el primer satèl·lit artificialsen òrbita anomenat ‘Sputnik' Generalment, marcats amb un númeroprogressiu.. " Daniela Giordano es una escriptora italiana“free-lance” interessada per la parapsicologia i els fenòmens ovnis. En 1999guanyà el primer premi de periodisme Donal E. Keyhoe, un premi del Fons per laInvestigació Ovni de Washington, amb el article Ovnis en la historia de l’art?.

El primer article sobre el"satèl·lit de Montalcino", no obstant això, va ser publicat per Clípeo (Nº 38, abril de1972), a càrrec del professor de Montalcino RobertoCappelli, titulat Un satèl·lit en el paradís? L'autor va dirque havia demanat als sacerdots que li explicaren el significat d'aquestobjecte i ningú va ser capaç de donar-li resposta. La imaginació de Cappelli notenia límit, per aixó diu que el món " Pot parèixer inclòs devidre, que els dos cercles que es troben en la regió equatorial pareixen servisible des del costat oposat, com de fet es pot veure mirant la foto de prop. "

Un altre article va ser publicat en1981 per Skywatch, una revista UFO"feta a casa" amb màquina d’escriure. Ací, en un article de Roberto iEmy Balbi anomenat Sputnik en Montalcino, diuen:"En la part superior podem veure (un satèl·lit), que descansa sobre ungran núvol (...) amb una antena connectada a una bola transparent gran, peròmolt sòlida, que recorda, sense massa esforç d'imaginació, les antenes de radiod’un cotxe modern. La part superior d'estes petites antenes estan coronades peruna bola i una creu una (esquerre) l'altra per una xicoteta esfera (...). L’objecteal que estan connectades les antenes semblacom si fos de vidre, i dins d'ella, per a donar la il·lusió de rodonesa, hi hauna escena pintada amb un astigmatisme fort que mostra el que pareix l'interiord'una habitació amb una porta. Un gran cinturó equatorial al voltant de la bola,que es veu també darrere d'ella per aindicar la transparència, posa clarament de relleu una vegada més la realitatde l'objecte . El detall que encara ens deixa perplex, si ja no hi haviaaltres, és sens dubte una protuberància, baix a l'esquerra, semblant a unacambra, en la que s'endevina la presència d'una lent ".

No obstant això, la hipòtesi OVNIrecentment ha perdut terreny, especialment després de la publicació del'article de Samuel Ghilardi, MigliavaccaAmos i Salmistraro Eleni “Elsatélite de Montalcino”.

Els autors estand’acord en les seves conclusions amb el que diu IonHobana en el seu llibre “Enigme pe cerul istoriei” (Abeona, 1993).Ion Hobana es el pseudònim literari del escriptor de ciència ficció romanes AurelianoManta Rosie, el qual afirmava que la esfera seria un mapa del món antic que representa la creació, en el que el sol ésvisible i una forma primitiva de marcat dels meridians i paral·lels, a més, elpetit cilindre seria el pivot a fi decol·locar el baló a un suport. Un exemple d'això és visible en una sala enel Vaticà. A partir de l'anàlisi dut a terme en les fotografies i lapintura original no s’han trobat elements que fessin pensar en un suposat OVNI,en canvi, es van trobar molts punts en comú amb les representacions religiosesgreco-ortodoxes. En moltes icones d'Orient s’utilitzen els mateixossímbols i patrons, utilitzats junt a la figura de Crist o de la SantíssimaTrinitat, per a expressar domini del mon.

Inclòs aquesta pintura no és tan diferent dequalsevol altre d'aquest tipus que representen la Trinitat. En totes estespintures veiem a Jesús, l'Esperit Sant com una colom i Déu el Pare. Entreels personatges de la Trinitat està quasi sempre present el "Globus dela creació" o "Esfera celeste", que representa a laTerra, sinó tot l'Univers. En moltes d'estes pintures també apareixen lesvaretes en les mans de Jesús i Déu el Pare, símbols de poder sobre la creació, ino com diuen els ufòlegs, les antenes del Sputnik .

La més pareguda ala de Montalcino és una pintura que representa la Santíssima Trinitat i està situada enla basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem.

També són moltsemblants L'adoració de laSantíssima Trinitat (1640) de Johann Heinrich Schonfeld i La Fondation de l'ordre de Messe des Trinitaires (1666) de JuanCarreño de Miranda. Ambdós estan en exhibició en el Museu del Louvre.

El mateix tipus d'il·lustració astronòmica es troba en unaaltra pintura de la Trinitat del pintor PieterCoecke, on podem veure la Lluna molt més petita que el Sol. Larepresentació més gran de la "esfera celeste" és tal vegada una esculturade GiacomoColombo que es troba en l’església dela Santíssima Trinitat de Popoli en l’Abruzzo, amb un ample de 130 cm.per 165 cm. d’altura, mentre que els més menut està en les mans de Jesús ila Mare de Déu en una pintura de Tommaso diStefano Lunetti, on veiem a un "esfera celeste" moltsemblant a la de Montalcino.

Podem veure més representaciónsde l'esfera celeste en un quadre titulat Al·legoriacristiana de Jan Provost, exposat en el Louvre.

Jan Preboste“Alegoría cristiana“ (París, Louvre).

Trinitat de Caviano

Santísima Trinitat. Oli en panel. 98 x 84 cm. Museu del Prado, Madrid. Obra Pieter Coecke van Aelst.

El detall que és més"estrany" en l'àmbit de la pintura de Montalcino és l’objecte de lapart inferior de l’esfera, prop dels peus de Jesús, i que alguns anomenen"periscopi". En realitat, el que es veu en la pintura no és niun periscopi ni cambra de fotografiar. El que dona voltes al mon son elSol i la Lluna, respectivament, en el centre superior i la part inferioresquerra.

Trinità de Bertusio

Trinita de Trebisacce

Trinita de Guercino

Trinita De Pereda

La Santissima Trinità (pittore F. A.Giorgioli 1693 - 1702) Chiesa di San Silvestro, Monumento nazionale, Meride

Jesús amb el globus de Fra Angélico

Trinitat de Les molt joioses hores del Ducde Berri

Trinite. PetitesHeures de Jean de Berry Paris

s. XIV

Icono Derzavna

Trinità de Corneliano

Altar de la Trinidad de la Iglesia de San Emiliano (Trevi)

Otón III. Emperadordel Sacro Imperio Romano

L’esfera del mon quees veu en molts d'estos exemples te el seu origen en els "Orbes",el símbol del poder dels emperadors romans. Es va convertir, amb l'addicióde la creu en compte de la deessa de la victòria, en un símbol dels emperadorsbizantins, i des d'allí es va estendre a la iconografia sagrada com a símboldel poder diví sobre la creació.

Tornant a l'àmbitde Montalcino i a la pintura de Salimbeni, es manifesten el signes de poder, peròal segle XVII aquest símbol s’havia enriquit ben sovint amb detalls astronòmicscom la banda del zodíac, el sol i la lluna, per a representar a tot l'Univers .

Orbe de Cristo Rey

Orbe del Rey y el dela Reina

Orbe de Rodolfo II ysus descendientes. Museo Hofburg vienés

Joos Van CledeSalvato Mundi

Lunetti Tommaso di StefanoMadonna il bambino

També els següents dibuixos representen la Sphaera Mundi, amb la Terra en el centre de l'univers. L'univers de la primera es regix per la mà de Déu

El ”Rainbow Portrait”(1600-1603) atribuit a Marcus Cheeraerts El Jove

Encara que el que segueix és una representació de Sphaera Mundi , amb la Terra en el centre de l'univers. En la primera l'univers està governat per la mà de Déu.

En aquest exemple, pres de Minerva Britanna de Henry Peacham, el centre de l'esfera no és més que el ser humà, i al voltant d'ell el Sol, la Lluna i les estrelles.

Conclusions:

L'esfera de lapintura de Salimbeni titulada L'exaltació de l'Eucaristia no és un ovni. Eixe objecte està present en moltes pintures, el temade les quals és la Trinitat,i simbolitza el Orbe de la Creació o esfera celeste i, especialment, en estecas conté una representació del Sol i la Lluna.

La Anunciación de Carlo Crevelli
Caçadors d'ovnis

El manuscrit Voynich

2012-01-27T18:08:00.000Z

Aquest manuscrit ha dut de cap auna infinitat de lingüistes, doctors, matemàtics… des que va ser escrit. Perquèl'enigmàtic manuscrit trobat pel llibrer britànic Voynich en 1912 no tésignificat, ni els seus dibuixos responen a res real, ni el seu llenguatge ésconegut. El Manuscrit Voynich és l'últim manuscrit medieval no desxifrat que liqueda a la Humanitat, i durant més de 500 anys ningú ha sigut capaçd'extraure-li els seus secrets. La seva història és fascinant, així com leshipòtesis sobre qui ho va crear: una diu que van ser dos erudits bergants per aenganyar un emperador; una altra, que ho va escriure el filòsof Roger Bacon;una tercera, que va ser Leonardo da Vinci... És molt més interessant lahistòria del manuscrit en si i de les persones extraordinàries que van tindre aveure amb ell, que el propi llibre, que a mi en sembla un exercici d’estilismesemblant al CòdexSeraphinianus del que ja he parlat en aquest blog.

El llibre va se descobert en 1912 en un monestir jesuïta de Roma icontenia centenars d'il·lustracions de plantes, dones nues, diagramesastrològics i mapes estel·lars. Per a major perplexitat, quan els botànics vananalitzar el manuscrit, va quedar clar que, excepte dos o tres, cap de lesplantes allí retratades correspon a espècies reals, i quelcom molt semblant ocorreamb els diagrames d'estreles i constel·lacions: amb poques excepcions, sóninexistents.

L’única peça d'informació històrica amb què comptava el manuscrit erauna carta que l’acompanyava quan va ser descobert per Voynich, carta batejadapels estudiosos com La carta Marci. En ella, el seu autor Johannes Marcus Marci de Cronland, sol·licitaal docte científic alemany Athanasius Kircher que li desxifre el manuscrit. Pelque pareix, no va obtindre resposta i va morir pocs mesos després. L'important,no obstant això, és que en la seua carta establix el lloc d'origen delmanuscrit i arrisca (citant opinions de tercers) una hipòtesi sobre el seuautor. Diu Marci que el manuscrit provenia de la biblioteca personal del SacreEmperador Romà a Praga, Rodolf II, i que ho havia comprat per una forta suma(600 ducats, aproximadament 40.000 euros actuals). Manifesta també que un delsexperts de la cort i professor dels fills de l'emperador deia a qui voldriaescoltar-ho que el manuscrit era obra de l'anglés Roger Bacon, el celebèrrimteòleg, filòsof, frare franciscà i científic del segle XIII.

Johannes Marcus Marci de Cronland

Aquest manuscrit es peçafavorita dels amants dels ovnis i dels fenòmens paranormals, per que estanconvençuts que guarda misteris sensacionals. Abans de que s’inventaren elsmicroscopis i els telescopis –diuen els pseudocientìfics- ja apareixendibuixades en el manuscrit cèl·lules, espermatozoides, etcètera, així com galàxiesespirals. Segons la ciència oficial la cèl·lula va ser descoberta per RobertHooke en 1663, mentre que els espermatozoides els va descobrir Anton vanLeeuwenhoek, en 1683. L'estructura espiral de les galàxies com la nostra va serdescoberta al començament del segle XX, amb l'adveniment dels grans telescopisastronòmics (1917). Què significava açò, suposant que Bacon haguera sigutl'autor del manuscrit, llavors que Bacon va inventar el microscopi i va fer eldescobriment de Hooke 375 anys abans que ell, va descobrir els espermatozoidessegles abans que Leeuwenhoek i les galàxies espirals 700 anys abans queHubble.

Suposada galàxiaespiral, concretament, la de Andromeda

Suposada cèl·lulavegetal

A l’esquerreartefacte que diuen que és un microscopi. A la dreta representació 3D perordinador del mateix artefacte, que en realitat es un albarell per guardarherbes

Mes comparacions de microscopisi pots per a guardar herbes

Microscopi o albarells?

Microscòpicsantics

Dit així, i documentat el raonament ambil·lustracions del Manuscrit, l’assumpte sembla por raonable. Que falla, doncs?Que els especialistes en el tema no reconeixen cap cèl·lula, espermatozoide nigalàxia que siga real.

Actualment, el manuscrit és l'ítem MS 408en la BibliotecaBeinecke de llibres rars i manuscrits de la Universitat de Yale,un dels més misteriosos i interessants desafiaments que la Història ens hadeixat. Es tracta d'un manuscrit de 235 pàgines, donat en 1969 per H.P Kraus,que en 1912 havia sigut adquirit per Wilfrid M. Voynich a un col·legi de VilaMondragone, prop de Roma. El manuscrités un llibre prolixament enquadernat, escrit amb ploma sobre pergamí devedella. Els seus actuals 102 folis, de 23×16 cm, estan infestatsd'il·lustracions de plantes desconegudes i altres dibuixos. Encara quel'atractiu del mateix és la llengua en què està escrit: Desconeguda! Niels més eminents lingüistes ni els més potents ordinadors han aconseguitdesxifrar aquest text de caràcters romans minúsculs en cursiva.

Wilfrid M.Voynich

Aquest llibre va ser escrit per un autordesconegut, encara que tradicionalment ho atribuïen a Roger Bacon, basant-se enla Carta Marci, que com ja hem vist, menciona que en la cort de Rodolf II escreia que l'autor del manuscrit era Roger Bacon. No obstant això, elsestudiosos familiaritzats amb l'obra de Bacon han negat rotundament talpossibilitat. Per altra banda, també hem de dir que el manuscrit presentanotables pareguts amb una obra de l'autor anglès Anthony Ascham, "A Little Herbal" (Un xicotet herbari),publicada en 1550.

Detalls dels dibuixos

La primera notícia fiable que es té d'elldata de principis del segle XVII. Sabem que l'emperador Rodolf II de Bohèmia(1552-1612) ho va comprar per una xifra desorbitada per a l'època (600 ducats),després va passar a Jacobus Horcicky de Tepenecz (que ho posseiria entre 1612 i1622), qui al seu torn se'l passaria a Georgius Barschius (el alquimista GeorgBaresch qui en teoria ho tindria entre 1622-1665) fins a arribar en 1666 a lesd'Atanasio Kircher, un sacerdot jesuïta. Des d'eixe moment fins a 1912, ningúsap de ciència certa què li va ocórrer al llibre que constituïx en si mateixtot un enigma, ja que està escrit en un llenguatge desconegut, amb unscaràcters desconeguts, i fins a la data ningú ha aconseguit desxifrar-ho.

Els possibles autors del manuscrit

S'han proposat molts possibles autors del manuscrit Voynich. Acontinuació citem només els més populars, a part dels que ja hem vist, com RogerBacon o Anthony Ascham. El mateix Voynich va arribar a la conclusió que l'única persona que podiarvendre el manuscrit a Rodolfo va ser John Dee,un matemàtic i astròleg de la Cort d'Isabel I d'Anglaterra, i conegut per serpropietari d'una gran col·lecció de manuscrits de Bacon. És cert que Deei el seu ajudant Edward Kelley van viure diversos anys en Bohèmia, no obstantaixò, els minuciosos diaris de Dee no mencionen esta venda, la qual cosa la faprou improbable.

John Dee

Dee va ser matemàtic, astrònom,alquimista, místic i vident. Kelley va dedicar la seua vida a l'alquímia i a labusca de la transmutació dels metalls. Seu és el tractat de LapidePhilosophorum, que tracta sobre la pedra filosofal. Abans deconèixer Dee, havia sigut notari a Londres i s'havia enriquit falsificant enbenefici seu escriptures alienes. Va ser capturat, pres i condemnat al'amputació de les orelles. Kelley va conèixer Dee, i prompte ho va espentar aabandonar gran part dels seus estudis i a dedicar-se, junt amb ell, apràctiques “espirituals” com “parlar amb els àngels” a través d'una bola devidre. Cada tant, viatjaven per Europa donant conferències sobre latransformació del plom en or i assumptes semblants. Ambdós eren plebeus i moltpobres, i, en la dècada de 1580, van recalar en la cort de Rodolf II a Praga,el mateix emperador que es menciona en La carta Marci com a propietari delManuscrit Voynich.

Elcompany de Dee a Praga, Edward Kelly, o Kelley, era un extravagant alquimistaque presumia de poder transformar el coure en or gràcies a un pols secret quehavia extret de la tomba d'un bisbe a Gal·les. També afirmava ser capaçd'invocar als àngels amb una bola de vidre, i mantindre llargues conversacionsamb ells. Al llenguatge dels àngels l’anomenava "enoquià", derivatd'Enoc, el pare de Matusalem, perquè segons el relat bíblic Enoc va ser portata visitar el Cel en un carro tirat per àngels, i després va escriure un llibresobre el que allí va veure. Alguns han suggerit que, igual que Kelley vainventar el "enoquià" per a enganyar Dee, podria haver creat elmanuscrit Voynich per a estafar l'Emperador (qui a més pagava a Kelley pelsseus presumptes coneixements alquímics).

Edward Kelley

La investigadora Edith Sherwood destaca la similitud entre la cal·ligrafia del Voynich i documents de Leonardo Da Vinci. Abona la seua hipòtesi utilitzant com a prova un dels diagrames astrològics del manuscrit. En ell es veu el símbol del signe d'Àries (el Moltó) rodejat de 15 dones nues. Davall el dibuix de l'animal pot llegir-se “ob.....l”, la qual cosa Sherwood mira en un espill i llig “Lionardo”. El paregut d'esta paraula amb la firma de Da Vinci en els seus altres manuscrits és innegable. La doctora Sherwood afirma que el gràfic d'Àries és, en realitat, una carta natal d'algú que va nàixer un 15 d'abril (15 nimfes junt amb Àries, el mes d'abril). Casualment, Da Vinci va nàixer el 15 d'abril de 1452. I l'any? Sobre una de les cisternes del dibuix, en la que es veu una dona amb un nadó, pot llegir-se la xifra “1452”, i en una altra part del mateix foli les paraules italianes “sabatto notto” (tal vegada “dissabte a la nit”). L'estudiosa ha trobat una nota autògrafa del iaio de Da Vinci on l'ancià diu: “Va nàixer un nét meu, fill del meu fill Ser Piero. Va ser a les tres de la nit del dissabte 15 d'abril”.

Davall el dibuix de l'animal pot llegir-se “ob....il”, la qualcosa Sherwood mira en un espill i llig “Lionardo”

L'innegable atractiu de lateoria es veu enfosquit per la dificultat de provar-la, ja que Sherwood afirmaque el manuscrit consisteix en una obra infantil de Leonardo (…). Encara que lahipòtesi té alguns seguidors, els investigadors moderns no s'inclinen per ellaen l'actualitat.

El doctor Leonell Strong, investigador del càncer i criptògrafaficionat, defenia que el text revelava que l'autor del manuscrit Voynich eral'autor anglès del segle XVI Anthony Ascham, l'obra del qual incloïa a Little Herbal("Un xicotet herbari"), publicat en 1550. Encara que el manuscritVoynich conté seccions semblants a l'herbari, el principal argument contra estahipòtesi és que es desconeix on hauria obtingut aquest botànic els coneixementsliteraris i criptogràfics necessaris. A més, com veurem més endavant, vadeclarar que havia desxifrat el manuscrit amb un “doble mètode invers de progressióaritmètica basada en un alfabet múltiple”, mètode que es va treure de lamàniga.

Leonell Strong

Una reproducció fotostàtica de laprimera pàgina del manuscrit Voynich, feta per Voynich en algun moment anteriora 1921, mostrava el rastre dèbil d'unes paraules que havien sigut esborrades.Amb l'ajuda d'alguns productes químics, es va poder llegir que el text Deia"Jacobj `a Tepenece": és adir, JakubHorcicky de Tepenec, conegut en llatí com Jacobus Sinapius, unespecialista en herbes medicinals, metge personal de Rodolf II i encarregatdels seus jardins botànics. No obstant això, la cal·ligrafia de les paraulesdifuminades no coincideix amb la firma de Jacobus, que ha sigut trobada en undocument recentment localitzat per Jan Hurich (Wikipedia).

Per això és possible que l'escriptura dela primera pàgina fora afegida posteriorment per un amo o llibrer, i serianomés la hipòtesi d'esta persona sobre l'autor del manuscrit. En els llibresd'història dels jesuïtes de què disposava Kircher, Jacobus era l'únicalquimista o metge de la cort de Rodolf que mereix una entrada d'una pàginacompleta mentre que, per exemple, a penes si mencionen Tycho Brahe. A més elsproductes químics aplicats per Voynich han deteriorat tant el pergamí queactualment a penes si es pot veure rastre de l'escriptura, així que també hi hala sospita que la firma fora falsificada per Voynich per a contribuir al'enfortiment de la hipòtesi de l'autoria de Roger Bacon.

Johannes Marcus Marci va conèixer Kircher quanencapçalava una delegació de la Universitat Carles de Praga a Roma en 1638, ien els 27 anys següents, els dos erudits van intercanviar cartes en què Marci defeniala facció secularista de la Universitat per a mantindre la seua independènciadels jesuïtes. Per tant, s'ha especulat que l'animositat política contra elsjesuïtes va portar a Marci a "fabricar" la carta de Baresch, i méstard el manuscrit Voynich, en un intent de desacreditar a la seua"estrela" Kircher. La personalitat i coneixements de Marci pareixenadequats per a dur a terme esta tasca, i Kircher, un "DoctorSetciències", era una presa fàcil, perquè se li recorda més pels seuserrors espectaculars que per èxits genuïns. Inclòs la carta de Baresch guardacert paregut amb un frau que l'orientalista Andreas Mueller va fer al mateixKircher: Mueller va elaborar un manuscrit inintel·ligible i se'l va enviar aKircher, amb una nota adjunta que explicava que procedia d'Egipte. Va demanar aKircher una traducció, i se sap que Kircher va fer una immediatament.

Val la pena assenyalar que les úniques provesde l'existència de Georg Baresch són tres cartes enviades aKircher: una remesa per Baresch (1639) i dos per Marci (com un any després).També és curiós que la correspondència entre Marci i Kircher acaba en 1665,precisament amb la carta adjunta al manuscrit Voynich. No obstant això, el ressentimentsecret de Marci contra els jesuïtes és pura conjectura: era un catòlic devot,ell mateix havia estudiat per a fer-se jesuïta, i poc després de la seua morten 1667 li va ser concedida la pertinença honorífica a l'Orde.

Raphael Missowsky, amic de Marci a quès'atribuïx la història de Bacon, era criptògraf entre moltes altres coses, ipareix que va inventar un xifrat presumptament indesxifrable. Açò ha portat ala hipòtesi que va elaborar el manuscrit Voynich com una demostració pràcticadel anomenat xifrat, i va convertir el pobre Baresh en un involuntari conilletd'Índies. La hipòtesi continua afirmant que després que Kircher va publicar elseu llibre sobre el copte, Raphael va pensar que enganyar-lo seria un trofeumolt més sucós que enganyar a Baresch.

Els temes del manuscrit

Encara que molts defenen queel llibre és simplement una rifada, el text de la qual va ser inventat senseorde ni concert, cal destacar que compleix la Llei de Zipf, que ni tan solsllenguatges inventats com els Élfics oel klingon aconsegueixenefectuar. Esta llei defineix que com més curta siga una paraula, més vegadesapareixerà en els textos de qualsevol llengua, a causa de l'estalvi en l'esforçlingüístic.

Per a qualsevol criptògraf i estudiósdels llenguatges aquest llibre constituïx un estimulant repte, ja que ni tansols sabem de ciència certa quin és el tema que tracta Les seues nombrosesil·lustracions pareixen indicar que és un tractat d'alquímia l'autènticcontingut del qual es va voler mantindre en secret, però açò no són més queespeculacions. La impressió general que proporcionen les pàgines sobreviventsdel manuscrit suggereixen que el seu propòsit era servir com una farmacopea odesenrotllar temes comuns en la medicina medieval o renaixentista. Posseeixdiferents seccions, que pareixen tractar els temes següents:

- Botànica (la majoria dels dibuixosrepresenta plantes no identificades). La primera secció del llibre és quasisegur un herbari, on cada pàgina mostra una planta (de vegades dos) i algunsparàgrafs de text, un format típic d'herbaris europeus de l'època. Però, hanfracassat completament tots els intents per a identificar les plantes, ja sigaamb espècies existents o amb els dibuixos estilitzats dels herbariscontemporanis. Només es poden identificar amb alguna certesa un parell de plantes,entre les que s'inclouen el pensamentsalvatge i la falaguera "falzia", el "cabell de Venus"o el ricí.

Adiantumcapillus-veneris o cabell de Venus

Manuscrit f23v

Transcripció EVA del text (según Takahashi):

podairol. odaiiily. sho!al!dy. opchol. otol.ol. chcphy. qotchar. s-

qot!!!!!!eo!tor. chy. okchafdy. qokchey. dol-{planta}otchol. chal. otchm-

ycho. okaiin. okeol. eees. ol!daiin. okeeor-{planta}daiin. qotchol!m-

okchey. dair. sholol. ol!dal- {planta}otchor.mar-

dor. chear. shor. dol. oaldary=

tshol. shor. shkshy. okol. daiin-{planta}otshor. olsar-

otor. oiin. sho. shol. qokol. daiin-{planta}sol. daiin. ylg-

qokaiin. dain. qokor. okal. g. dam- {planta}chor.olol. dam-

otshy. dal. dar. oldar. ar. or- {planta}qoto.l. chees. g-

dor. chy. kshol. chol. cthol- {planta}otol.oloiir-

y. okaiin. doroiin. olols. oiin- {planta}ol.cheen. ols-

ol!aiior. ol!oro. eeeoly= {planta}

Plantesimaginaries del CòdexSeraphinianus

Datura metel

f25r

- Astronomia(apareixen quasi tots els símbols zodiacals) en forma de diagramescirculars, alguns d'ells amb sols, llunes i estrelles, la qual cosa suggereixque tracta d'astronomia o astrologia. Una sèrie de 12 diagrames mostra símbolsconvencionals per a constel·lacions zodiacals (dos peixos per a Peixos, un bouper a Taure, un soldat amb un arc per a Sagitari, etc.). Cada símbol és rodejatper exactament 30 figures de dones en miniatura, la majoria d'elles nues, cadauna sostenint una estrella. Les dos últimes pàgines d'aquesta secció (Aquari iCapricorn) van ser extraviades, mentre que Àries i Taure estan separats enquatre diagrames amb 15 estrelles cada u. Alguns d'estos diagrames es troben enpàgines desplegables. Les consideracions astrològiques sempre van tindre unpaper important en la recol·lecció d'herbes medicinals, sagnies i altresprocediments mèdics comuns en l'època del manuscrit (veure, per exemple, elsllibres de NicholasCulpeper). No obstant això, a banda dels obvis signes zodiacals, iun diagrama que pareix mostrar els planetes clàssics, ningú ha sigut capaçd'identificar les plantes representades en el manuscrit.

Nicholas Culpeper, TheComplete Herbal

- Cosmològica:Més diagrames circulars, però de naturalesa desconeguda. Esta secció també posseeixpàgines desplegables, una d'elles de sis pàgines de llarg, que conté unaespècie de mapa o diagrama amb sis "illes" connectades per calçades,castells i possiblement un volcà.

- Biologia:Un text dens i continu amb figures de petites dones nues prenent banys enbalnearis públics o tines interconnectades per una elaborada xarxa decanonades, algunes d'elles clarament en forma d'òrgans del cos. Algunes de lesdones porten corones. Els recipients i tubs de la secció "biològica"podria indicar una relació amb l'alquímia, no obstant això, els llibresalquímics del període comparteixen un llenguatge visual comú, en el que esrepresenten els processos i ingredients per mitjà d'imatges específiques(l'àguila, el renoc, un home en una tomba, una parella en el llit, etc.) osímbols textuals convencionals ( un cercle amb una creu, etc...); nos'identifica cap d'ells en el manuscrit.

- Farmacèutica:Diversos dibuixos amb llegendes de parts de plantes aïllades (arrels, fulls,etc.); objectes semblants a gerres farmacèutiques (albarells) al llarg delsmarges i alguns paràgrafs de text.

- Receptes:molts paràgrafs curts, cada un marcat amb una "vinyeta" en forma deflor (o estrella).

Sergio Toresella, experten herbaris antics, va assenyalar que el manuscrit Voynich podria ser un herbarialquímic, que de fet no té res a veure amb l'alquímia. Es tracta d'unherbari fictici amb dibuixos inventats, amb el que els curanderos treballavenper a impressionar els seus clients. Pareix que va existir una petita indústriadomèstica d’aquestos llibres en alguna part d'Itàlia Septentrional, just eneixa època. No obstant això, eixos llibres eren molt diferents del manuscritVoynich en estil i disseny, i sempre estaven escrit en llenguatge normal.

Toresella, Sergio. Gli erbari degli alchimisti. En Artefarmaceutica e piante medicinali: erbari, vasi, strumenti e testi dalleraccolte liguri de Liana Saginati [técnica farmacéutica y plantas medicinales -a base de hierbas, botes, instrumentos y textos de la Colecciones de Liguria],Liana Saginati, ed. Pisa: Pacini Editore, 1996

En estes trespàgines del manuscrit apareixen objectes que pareixen astronòmics

Un dibuix circular en la secció"astronòmica" (foli 68 tornat, secció 3) representa un objecte deforma irregular amb vuit braços corbats i estrelles grogues en el seu interior;alguns ho han interpretat com el dibuix de la galàxia Andròmeda, que només espot observar amb un telescopi. S'han interpretat altres dibuixos com acèl·lules vistes a través del microscopi. Això implicaria un origen modern delmanuscrit, més que medieval. No obstant això, el paregut és molt discutible: enuna inspecció ocular, el centre de la "galàxia" s'assembla més aïna aun estany d'aigua. De totes maneres, inclòs amb un gran telescopi visualmentcap galàxia (i menys la galàxia d'Andròmeda) arriba a mostrar els seus braçosespirals.

El text

El text va ser clarament escritd'esquerra a dreta, amb més de 170.000 glifs (signes gravats), normalmentseparats uns d'altres per petits espais. La majoria dels glifs estan escritsamb un o dos traços simples. L'alfabet sencer consta d'entre 20 i 30 glifstotals per a quasi tot el text. Els espais més amples divideixen el text en alvoltant de 35.000 "paraules" de longitud variada. D'altra banda, el"idioma" del manuscrit Voynich, elvoynichés, és diferent dels idiomes europeus en diversos aspectes. Enparticular no hi ha paraules amb més de 10 "lletres". A més, ladistribució de lletres dins d'una paraula és quelcom peculiar: alguns caràctersapareixen només al principi d'una paraula, altres només al final i algunssempre en el mig. El text pareix més repetitiu que els típics idiomes europeus;hi ha seqüències en les quals la mateixa paraula comuna apareix fins a tresvegades consecutives.

Estudis sobre el manuscrit

L'única evidència pràctica de l'edat iorigen del llibre són les seues il·lustracions, especialment els vestits ipentinats de les figures humanes i alguns castells vistos en els diagrames.Tots són característicament europeus i basats en aquesta evidència la majoriadels experts assignen el llibre a l'edat compresa entre 1450 i 1520. No obstantaixò, una de les il·lustracions s'assembla a un gira-sol, la qual cosa suggereixque en part va ser escrit després del descobriment d'Amèrica, segons va afirmarBrumbaugh. No obstant això, la semblança és escassa, sobretot si la comparemamb l'espècie salvatge original; i ja que es desconeix l'escala del dibuix, laplanta podria representar un exemplar d'una àmplia família botànica, compostaper moltes espècies ( margarida, camamilla,...) i estesa per tot el món.

Fins a la data s'han dut a termemultitud d'estudis sobre el Manuscrit Voynich,però encara cap de les traduccions ha sigut reconeguda per la comunitatcientífica. Afortunadament, Internet està permetent donar a conèixer aquestmanuscrit, la qual cosa ha permès que en els últims anys hagin sorgit diversosestudis interessants, i s’hagin elaborat ferramentes per a recolzar lesinvestigacions.

El problema principal és que no sabem apenes res sobre el possible significat real del llibre, encara que elsestudiosos pensen que tal vegada siga un compendi dels coneixements de l'època.De fet, ni tan sols sabem si està xifrat!, per la qual cosa decidir com donarper vàlida una possible solució constituïx un problema en si mateix. A pesar d'aquestcomplicat entramat de dificultats, hi ha una sèrie de fets si més noestimulants:

Hi ha dos grans blocs ambtipus d'escriptura clarament diferenciats en el llibre. Açò s'ha aconseguitanalitzant estadísticament el contingut. La causa d'açòpot ser múltiple: diferents autors, mateix autor però diferent estil, osimplement temes diferents, com va demostrar Prescott Currier, un criptògrafde la Marina dels Estats Units, que va treballar amb el manuscrit en els 70.

Els manuscrits fets amb plomí tenienfreqüents errors els quals eren corregits raspant sobre el pergamí i escrivintde nou damunt d’ells. Però, en aquest manuscrits no hi ha correccions en eltext. Aquest fet a dut a molts a pensar que es una falsificació moderna, fetaamb alguna maquinaria, utilitzant un pergamí antic. Els anàlisis fets ambespectrògrafs moderns han corroborat l’antiguitat del pergamí, així com el dela tinta empleada, sobre tot el color blau, fet al nord d’Itàlia convertint enpols el lapislàtzuli.

En 1917, el manuscrit vaarribar a atraure l'atenció de la secció de criptología de la Divisiód'Intel·ligència Militar dels Estats Units, el Mi-8, encapçalat per un jove ibrillant director, Herbert Osborne Yardley, i pel seu braç dret, igualment brillant, el capità John M. Manly, doctor en filosofia. En 1917Manly treballava en l’anomenat criptograma Witzke, un codi de 424 lletres queva desxifrar en tres dies, revelant la identitat de Lothar Witzke, agent secretalemany que operava des de Mèxic. Però després de treballar molt amb elmanuscrit de Voynich ell també es va donar per vençut –igual que el seu cap,Yardley–, i va dir que el text era «el manuscrit més misteriós del món».

Però va haver-hi un home per aqui el manuscrit de Voynich es va transformar en obsessió. El professor William Romaine Newbold, especialista enfilosofia i història medieval de la Universitat de Pennsylvania. A l'abril de1921 va convocar una reunió de la Societat Filosòfica Americana a Filadèlfia iva anunciar que ja havia traduït el manuscrit. El professor Newbold va ser elque va difondre l’opinió de que el manuscrit Voynich demostrava que Bacon haviaconstruït un microscopi i ho havia usat per a estudiar i descriure gàmetes,òvuls, espermatozoides i la vida orgànica en general. No sols això, sinó quehavia construït un poderós telescopi reflector, amb el que havia estudiatsistemes estel·lars desconeguts en el seu temps. Els astrònoms, al·lucinats peraquestes revelacions, també van reconèixer en el manuscrit cossos celests, coml'estrela Aldebaran, la nebulosa d'Andròmeda i el cúmul estel·lar de lesHíades, però després van tornar a perdre's en un remolí de galàxiesimaginàries.

Quan Newbold va morir en 1926,va prosseguir el criptoanàlisis del manuscrit el seu amic i col·lega Roland Grubb Kent, qui va publicar elsdescobriments de Newbold en 1928, amb el títol de The cipher of Roger Bacon (Laclau de Roger Bacon). Les reaccions d'especialistes i curiosos no es van feresperar. John Manly seguia interessat per l'assumpte, i en quant es va publicarel llibre va voler conèixer el mètode de treball de Newbold i comprovar elsseus resultats. El que va trobar no li va agradar res, i després de discutir elseu punt de vista amb altres col·legues del Mi-8, va publicar en 1931 unarticle en la revista Speculum: en ell, per mitjà d'una anàlisi raonatdesposseïa de tot valor els treballs del difunt professor Newbold.

Afinals del passat segle es va crear el Projecte E.V.M.T. (European VoynichManuscript Transcription) a càrrec de Gabriel Landini y René Zandbergen que preténarreplegar i aglutinar tot el que en l'actualitat se sap sobre el llibre, ielaborar una transcripció completa en format electrònic. En la pàgina"web" del projecte, podrem trobar entre moltes altres coses diversestranscripcions diferents, ferramentes per a visualitzar-les i convertir-les,programes d'anàlisi del text, etc.

European Voynich Alphabet

Hi ha diverses teories sobre el xifrat delmanuscrit. Per alguns, les “paraules” del manuscrit en realitat serien codisper a consultar en un diccionari o llibre de codis. Però, els especialistesafirmen que els xifrats basats en un llibre de codis només són viables entextos curts, perquè són molt molests per a llegir i escriure.

El lingüista Jaques Guy suggereix que el textdel manuscrit voynich podria estar expressat en una llengua natural exòtica,encara que escrit amb un alfabet inventat. Certament, l'estructura de paraulesés semblant a la de moltes famílies lingüístiques d'Àsia Oriental i central,principalment la sino-tibetana ( xinés, tibetà i birmà ), l'austroasiàtica (vietnamita, khmer) i tal vegada la tai ( tailandés, Lao). En moltes d'aquestesllengües, les "paraules" (és a dir, les unitats lingüístiques més petitesamb un significat definit) consten d'una sola síl·laba; i eixes síl·labes tenenuna estructura prou rica, inclosos patrons tonals. Aquest manuscrit havia pogutestat escrit per un explorador que viatgés a Àsia o per un natiu de l'OrientLlunyà, que vivia a Europa o bé es va educar en una missió europea.

El principal argument a favor d'aquestateoria és que el manuscrit inclou les paraules doblegades i triplicades que esdonen en els textos en xinés i vietnamita amb la mateixa freqüència aproximadaque en el manuscrit. També explica l'aparent falta de números i decaracterístiques sintàctiques occidentals (com ara articles i còpules), i lainescrutabilitat general de les il·lustracions. A més, l'aparent divisió del'any en 360 graus (en compte de 365 dies), en grups de 15 i començant enPeixos, són trets propis del calendari agrícola xinés ( Jie i ). Elprincipal argument en contra d'esta teoria és que ningú (inclosos els eruditsde l'Acadèmia de Ciències de Pequín ) ha pogut trobar cap exemple clar desimbolisme oriental o de ciència asiàtica en les il·lustracions.

En el llibre Solution of the Voynich Manuscript: Aliturgical Manual for the Endura Rite of the Cathari Heresy, the Cult of Isis("La solució al manuscrit Voynich: un manual litúrgic del ritu d'Endura enl'heretgia càtara, el culte a Isis", 1987), Llig Levitov va afirmar que el manuscrit era una transcripciósenzilla d'una "llengua oral poliglota", que va definir com "unallengua literària comprensible per a aquells que no entengueren el llatí, alsque se'ls podria llegir en esta llengua". Va proposar un desxiframentparcial en una mescla de llengua flamenca medieval amb molts préstecslingüístics de francès antic i antic alt alemany.

Segons Levitov, el ritu d'Endura no erasinó un ritual de suïcidi assistit, associat amb la fe càtara (encara que lahistoricitat d'aquest ritual està posada en dubte). Explica que les plantesquimèriques no estaven destinades a representar cap espècie botànica, sinó quesón símbols secrets de la fe càtara. Les dones en les tines junt amb la xarxade canonades representen el propi suïcidi ritual, que inclouria la venesecciò:tallar-se les venes perquè la sang es vessara en un banyera amb aigua calenta.Les constel·lacions sense anàleg celestial representen les estreles del mantd'Isis.

Es qüestiona esta hipòtesi en uns quantsfronts. U és que se sap molt bé que la fe càtara era un gnosticisme cristià, ino s'associava de cap manera amb Isis. Un altre és que esta teoria situal'origen del llibre en els segles XII o XIII, amb la qual cosa seriaconsiderablement més antic que el que inclòs els partidaris de la teoria deRoger Bacon defenen. Levitov no va oferir cap defensa enfront d'aquestargument, més enllà de la seua traducció.

La peculiar estructura interna de la“paraules” del manuscrit Voynich ha portat a William F. Friedman i John Tiltman a postular per separat que el text podria sersimplement una llengua artificial, i més específicament, una llenguafilosòfica. Les llengües d'aquest tipus tenen un vocabulari organitzat segonsun sistema de categories, per la qual cosa es pot deduir el significat generald'una paraula per la seqüència de les lletres la componen. Per exemple, en lallengua artificial moderna Ro, “bofo'' és la categoria dels colors, i qualsevolparaula que comenci amb eixes lletres seria el nom d'un color: així “roig'' és “bofoc'',i “groc'' és “bofof'' (una versió extrema de la Classificació Decimal Universalque s'usa en les biblioteques).

Aquest concepte és prou antic, com hoprova el llibre “Philosophical Language'' de John Wilkins.En els exemples més coneguts, les categories se subdivideixen afegint sufixos;com resultat, un text sobre una matèria concreta tindria moltes paraules ambprefixos semblants. Per exemple, tots els noms de plantes començarien amblletres semblants, i seria anàleg amb totes les malalties, etc. Estacaracterística podria llavors explicar la naturalesa repetitiva del textVoynich. No obstant això, ningú ha pogut assignar un significat plausible aqualsevol prefix o sufix del manuscrit, a més que tots els exemples coneguts dellengües filosòfiques són prou tardans (segle XVII ).

GordonRugg, investigador escocès nascut en Perth en 1955, doctor enInformàtica en la Universitat de Keele (Anglaterra), va presentar l’any 2003 unainteressant hipòtesi segons la qual el Manuscrit Voynich és simplement una estafa,molt ben elaborada, realitzada entre els anys 1551-1558 pel mèdium anglèsEdward Kelly, probablement amb l'ajuda del seu patró el doctor John Dee ambl'únic propòsit d'obtindre diners de l'emperador Rodolf II. Segons aquestraonament el text que conté no és més que un conjunt de paraules sense sentitcreades a partir de la "reixeta de Cardano", un sistemacriptogràfic dissenyat pel matemàtic italià Gerolamo Cardano amb el qual ésfactible reproduir el sistema trisil·làbic del voynichés (partículainicial+media+final) així com altres peculiaritats estadístiques del mateix. Són‘lletres' inventades posades una darrere d'una altra, encara que seguint alguntipus de lògica interna.

El Dr. Leonell Strong diu que 'vaaconseguir' desxifrar-ho en 1945 amb un “doblemètode invers de progressió aritmètica basada en un alfabet múltiple”, unatècnica que encara avui ningú sap exactament en què consisteix, però que tot elmon sap el seu origen: se la va traure de la mànega. Un cert John Stojko va assegurar en 1978 que era untext ucraïnés encriptat després de llevar-li les vocals. Afinals de 2003, el polonès Zbigniew Banasik va proposar que el manuscrités text redactat en idioma manxú, i va donar una traducció incompleta de laprimera pàgina del manuscrit. L’article complet en el web de Jorge Stolfi (en anglès) potsllegir-ho aquí. La versió HTML de la reixeta de conversió, punxant aquí.La traducciómanxú proposta del text. L’explicaciócompleta de tal "traducció". Una llista de caràcters voynichesos, aquí.

La traducció de Zbigniew, potsdescarregar-la d’aquí.Els que saben llegir anglès (o manxú) podran passar un estona amena iinteressant analitzant l'estranya teoria d'aquest investigador. Hipòtesi com estes hi ha per a avorrir, peròcap supera la prova del cotó.

Un equip dirigit per Greg Hodgins, en el departament de Física de laUniversitat d'Arizona i per mitjà de l'ús de la tècnica de datació perradioisòtops de carboni, ha trobat que les pàgines del manuscrit daten delsegle XV, per la qual cosa el llibre seria un segle més antic del queels estudiosos s'havien imaginat anteriorment. Per mitjà de l'ús d'un Espectròmetre Accelerador de Masses,Hodgins i el seu equip van analitzar mostres que el mateix científic va ser abuscar a la Universitat de Yale, com els colors, perquè trobava que eren consistentsamb la paleta utilitzada en l'època del Renaixement, és a dir, eren els colors que utilitzaven els pintor del’època. La prova del Carboni-14 es va fer l’any 2009 i va confirmar(amb una seguretat del 95%) que el llibre va ser elaborat entre els anys 1404 i1438. A banda, el Institut d'Investigacions McCrone De Chicago vadescobrir que primer es van fer els dibuixos i, poc desprès, es van afegir les lletres, confirmant que el manuscrit és un autèntic documentmedieval.

Gràcies a les imatges d’uncastell representat en el manuscrit, podem assegurar casi amb tota seguretat ellloc on va ser confeccionat el llibre. Els merlets del castell presenten undisseny que es coneix com cua d’oreneta, el qual només es dona al nordd’Itàlia, a més representa un castell amb dos torres còniques bessones.

Al nord d’Itàlia trobem un castell que reuneixaquestes condicions. Es tracta del castell de Castelbello, lloc prop del quales va elaborar el manuscrit entre 1404 i 1438. Aquest merlets, no obstant,també es poden trobar a Sicilia en la mateixa època i algunes en la Rusia delsegle XIV.

Ja hem vist com Sergio Toresella va assenyalar queel manuscrit Voynich podria ser un herbari alquímic, un herbari fictici amb dibuixos inventats, amb elque els curanderos treballaven per a impressionar els seus clients. Pareix queva existir una petita indústria domèstica d’aquestos llibres en alguna partd'Itàlia Septentrional, just en eixa època. No obstant això, eixos llibres erenmolt diferents del manuscrit Voynich en estil i disseny, i sempre estavenescrit en llenguatge normal.

Doncs les proves científiques semblen tombarl’única hipòtesi que conec sobre l’autor del ManuscritVoynich, la que va fer Francisco A. Violat Bordonau,Sobre elpossible autor del Manuscrit Voynich, el qual afirmava que el llibre no és més que un “diari de laboratori” escrita Praga pels ajudants de l'alquimista Simón Bakalar Hájek després de l'any 1518.

REFERÈNCIES

Mary E. d'Imperio: "Voynich Manuscript, An Elegant Enigma".Aegean Park Press, 1981

Marcelo Dos Santos, ElManuscrit Voynich, Ed. Aguilar, Madrid, 2006. Edició colombiana:Aguilar, Bogotà, 2005

Francisco A. Violat Bordonau, Breuassaig sobre el Manuscrit Voynich, Ed. Assessors AstronòmicsCacereños, Càceres, 2005 (disponible en Internet, Web Casanchi:Matemàtiques/Criptografia)

Francisco A. Violat Bordonau, Sobreel possible autor del Manuscrit Voynich, Ed. AssessorsAstronòmics Cacereños, Càceres, 2005 (disponible en Internet, Web Casanchi:Matemàtiques/Criptografia)

Francisco A. Violat Bordonau, ABCdel Manuscrit Voynich, Ed. AssessorsAstronòmics Cacereños, Càceres, 2006.

Kennedy, Gerry & Churchill, Rob(2006). El manuscritoVoynich: un enigma sin resolver. Barcelona: Editorial Melusina.

Pérez-Ruiz, Mario M. (2003). El manuscrito de Voynich y la búsqueda de losmundos subyacentes. Barcelona: Editorial Océano Ámbar

Toresella, Sergio. Gli erbari degli alchimisti. En Artefarmaceutica e piante medicinali : erbari, vasi, strumenti e testi dalleraccolte liguri de Liana Saginati [técnica farmacéutica y plantas medicinales -a base de hierbas, botes, instrumentos y textos de la Colecciones de Liguria],Liana Saginati, ed. Pisa: Pacini Editore, 1996

Per veure totes les imatges del manuscrit: BeineckeRare Book and Manuscript Library

Informació sobreel manuscrit:http://www.research.att.com/~reeds/voynich.html

VoynichManuscript Resources, enllaços sobre el manuscrit:

http://www.engl.virginia.edu/~bpn2f/ENLT255/voynich.Html

Fotos del manuscrit: http://inky.library.yale.edu/voy/voy2.html

Informació en francèssobre el manuscrit: http://www.almaleh.com/voynichf-e.htm

Documental de la ORF (Austria Broadcasting Corporation) "Universum"Unidad de Historia Natural y el Cine Omnia Pro & Video Promotion GmbH, enasociación con " ARTE, ZDF y la Red Smithsonian. Productores Klaus Steindly Andreas Sulzer

La Velleta Verda, 2012

Frank Frazetta (1928–2010)

2012-01-25T15:16:00.002Z

L'home, vist persi mateix en la seua època d'esplendor personal i professional

Es un dibuixant i il·lustradornord-americà, el treball del qual per al gènere de la fantasia i laciència-ficció són àmpliament coneguts per tots els aficionats del còmic, mónen què s'erigeix com un autèntic gran mestre. Les seves obres han sigut font detota una plèiade de dibuixants durant dècades, des de Borís Vallejo, JeffJones, Bisley, Suydam, Neal Adams o el mateix Richard Corben, tots ellsadmiradors de la seva obra en major o menor mesura; algunes de les sevesmillors peces han aconseguit en el mercat valors pròxims al milió de dòlars.

Possiblement, aquest formidable artista ha sigutqui millor ha recreat la màgia de Conan, el cèlebre personatge de Robert T.Howard, o almenys, qui ha fixat per al personatge els seus trets típics, mésenllà de la visió original del seu creador literari. Encara recordem ambreverencial temor la primera vegada que ens trobem amb alguna de les seuesfabuloses il·lustracions que ornaven la coberta d'un vetust còmic d'horror, comel Vampus, o el Creepy,les portades dels quals van ocupar els dibuixos de Frazetta en no poquesocasions. El llegat gegantí de Frazetta pertany ja per dret propi a la històriade la cultura del nostre segle vint.

Dibuixos deFrazetta per a diverses edicions de Conan. Imatges: Golden Age Comic Book

Conan, vistmagistralment pel genial Frazetta

Una altrail·lustració per a Conan, de Frazetta. Imatge: GoldenAparte of Còmic Book

La seva carrera, que va començar com adibuixant publicitari, ha estat vinculada durant molt de temps a l'editorialWarren i al còmic d'horror i fantasia, gènere en què va començar a destacar engran manera i pel que va aconseguir la seva merescuda fama. Les sevesespectaculars creacions, tècnicament impecables, de prestància pictòrica, hanil·lustrat innúmeres portades de llibres, cartells de cinema, magazins ocobertes de discs.

El domini del'anatomia i el clarobscur de l'artista donava als seus monstres un verisme i credibilitat poca comuna

Una de les primeresil·lustracions del genial autor, de principis dels vuitanta

Portada de Frazzeta para Creepy

Un xicotet plagi de les figuresde Frazetta en aquesta coberta per a li edició espanyola d'Elllibre de l'Inexplicable, de Jacques Bergier, de la inoblidablesèrie Realisme Fantàstic.

Una travessia, un viatge, una aventura sense riscos ni accidents no val la pena de ser viscuda ni comptada. A l’estildels antics viatges del xamans siberians el genial Frank Frazetta, representavacom ningú la lluita de l'heroi o l'heroïna contra el Caos, contra elsmonstres que impedien al heroi aplegar al més enllà on vivien els seusavantpassat i demanar-los favors.

La Velleta Verda, Pego 2012

Amb permís de Frank Frazetta (des del més enllà) i dels seus hereus i del F.B.I.

Les profecies de la Sibil·la

2012-01-24T20:54:00.001Z

La sibil·la és un personatge de la mitologia grega i romana, unaprofetessa, inspirada de vegades per Apol·lo, capaç de conèixer el futur.Alguns afirmen que el nom procedeixd'una jove troiana que tenia el do de la profecia i una gran reputació com aendevina, i tenia com nom el de Sibil·la. Altres diuen que laprimera endevina va ser la filla de Zeus i Làmia, la reina de Líbia filla de Posidó, per la qual cosa el seu do és d'origen diví. Làmia era odiada per Hera, donade Zeus, zelosa, la va transformar en un monstre i li va matar els fills. Làmiasentia enveja de les altres mares i devorava els seus fills. Tenia el cos d'unaserp i els pits i el cap d'una dona.

Les sibil·les tenien la seua vivenda en lesgrutes o prop de corrents d'aigua. Les profecies erenmanifestades sempre en estat de tràngol i expressades poèticament en hexàmetresgrecs que es transmetien per escrit. Oficialment apareixensobre el 500 aC., al principi tan sols una endevina i, amb el pas del temps elseu número s’amplia fins a deu en l'Època Clàssica i dotze en l'Edat Mitjana. Els seusnoms estan associats als llocs sagrats on realitzen les seues prediccions:Sibil·la de Samos, Herófila o de Troia, de l'Hel·lespont, frígia, cimèria, délfica,de Cumas, Líbia, tiburtina i babilònicao pérsica.

Igual que amb Nostradamus, les profecies sibil·lines van estar obertes a la interpretació delssuccessius imperis, les religions i doctrines, que van adaptar les seuesprevisions per a servir als seus propis fins. Les imatges que veurem a continuació procedeixen d'un petit manuscrit quepresenta una Sibil·la per miniatura, amb un fragment de vers llatí i l'episodicorresponent de la vida de Crist que es deia que havia sigut predit per l’endevina. Amb aquestmanuscrit es pretenia que una autoritat extrabíblica, com les sibil·les, foren utilitzades per a validar i donar méscredibilitat a les cites bíbliques, reforçant i promovent l'autenticitatde les creences cristianes.

El manuscrit confeccionat en pergamí estitula SibyllaProphetae et de Crist Salvatore vaticinadors, va ser produït en Tours en la dècada de 1490. L'evidència actual suggereixque Jean Poyer (o Poyet) va ser responsable de l'elegant sèrie devint-i-cinc miniatures que compten amb generoses il·luminacions de pa d'or. A mésde la Sibil·la clàssica, el manuscrit s'inspira en les icones de les Hores de Louisde Laval (1475) i la influència piadosadels clàssics medievals com Speculum Humanae salvationis.

La Velleta Verda, 2012

Arca de Noé

Sibil·laPérsica

Sibil·la i el rei August. Visió de la Mare de Dèu i el fill

Sibilalíbia

Sibylle und Kaiser Augustus, Visionder Muttergottes mit Kind

Sibila Eritrea

Anunciació a María

SibilaCumana

El naiximent de Crist

SibilaSamia

Jesús al pesebre

Sibilacimeria

Verge lactant

Sibila europea

Fugida a Egipte

Sibila tiburtina

Humil·liació de Crist

Sibila Argipina

Flagel·lació de Crist

Sibila délfica

Coronació d'espines

Sibila Helesponto

Crucifixió de Crist

Sibila Frigia

Resurrecció de Crist

Links
1. Jean Poyer (orPoyet)
2. 'Speculum Humanæ Salvationis'
3. 'Sibylla Prophetae et de CristoSalvatore vaticinantes' [Cod.icon 414] disponible en BSB München
4.BibliOdyssey

El teatre de la crueltat

2012-01-05T15:55:00.001Z

Richard Verstegan (àlies Richard Rowlands) (1548-1636) va ser un catòlic angloholandes aficionat a les antiguitats, a l'orfebreria ieditor de llibres. La primera meitatde la seva vida la va passar a Anglaterra, però la seva religió li va impedirobtindre un títol de la Universitat d'Oxford, on va estudiar la història d'Anglaterra i l'idiomaanglosaxó. Allí va conèixer la història de l'empresonament, tortura i decapitació de la reina Maria d'Escòcia (1587).

L'autor estava fascinat pelsmecanismes socials de repressió i vigilància que han existit en la història dela humanitat. El seu llibre, per tant, és el primer estudi sobre la crueltat,anterior a la introducció de Vigilar i Castigar (Surveiller et Punir: Naissance de la prison) del filòsof francès Michel Foucault.

Verstegan va publicar la primera edició del seu martirologi ,"Theatrum Crudelitatum” ,en 1583. El llibre també pothaver sigut concebut com una versió catòlica del famós llibre protestant 'Llibredels Màrtirs" [publicaten 1563 com Actes and Monuments] per John Foxe.

En el llibre de Verstegan es va tractar d'il·lustrar amb tot luxe dedetalls, la crueltat, la tortura i assassinat dels màrtirs catòlics d'Europa -incloent les víctimes angleses durantel regnat de María I i Elizabeth I- a mans delsheretges protestants. Després de la publicació, l'autor va ser detingut i empresonat per difamació en contra de laCorona i tots els llibres van ser confiscatsi destruïts (una sola pàgina s'ha conservat). A través de la intervenciód'amics de la jerarquia clerical, Verstegan va ser capaç d'obtindre la seua llibertat i va fugir del país,instal·lant-se en Anvers. Verstegan es va convertir en un autor molt prolífic iinfluent i editor en la seua ciutat d'adopció. Un dels seus primers treballsva ser la versió ampliada i definitiva de "Theatrum Crudelitatum" que va ser publicat aAmèrica en 1587.

Així les gasten els protestants! No hi personatges que mes hagin llançatfalsedats contra els catòlics i les nacions catòliques. Més endavant ja vos mostraréuna prova de la fabricació de la llegenda negra i el complot contrales tropes espanyoles i els espanyols que van fabricar uns protestantssevillans assalariats pels holandesos. I que dir de Torquemada i la Inquisició espanyola,que s’ha convertit actualment com a sinònim de maldat i el dimoni? Doncs la historiografiamoderna, per exemple Henry G Henningsen, han demostrat que durant la persecucióde les bruixes es van cometre molt més assassinats en els països on no hi haviaInquisició, com França, Alemanya o Suècia.

A mitjan segle XVI, coincidint amb la persecució dels protestants, algunsintel·lectuals europeus protestants presenten una imatge de la Inquisició queexagera els seus trets negatius amb fins propagandístics. Un dels primers aescriure sobre el tema és l’anglès John Foxe(1516 – 1587), qui dedica un capítol sencer del seu llibre The Book of Martyrs a la Inquisició Espanyola. Una altra deles fonts de la llegenda negra de la Inquisició va ser Sanctae InquisitionisHispanicae Arts o Inquisitionishispanicae: artes aliquot jam olim detectae, firmada amb el pseudònim de ReginaldusGonzalvus Montanus, que va ser probablement escrita per dos protestantsespanyols exiliats: Casiodoro de Reina i Antoni del Rogle. Este llibre vatindre un gran èxit i va ser traduït a l’anglès, francès, holandès, alemany i hongarès,contribuint a fonamentar la imatge negativa que a Europa es tenia de laInquisició. Holandesos i anglesos, rivals polítics d'Espanya, van fomentartambé esta llegenda negra.

Altres fonts de la llegenda negra de la Inquisició procedeixen d'Itàlia.Els intents de Ferran el Catòlic d'exportar la Inquisició Espanyola a Nàpolsvan desencadenar unes quantes revoltes i alçaments antiespanyols quan es vacreure que s'anava a establir la Inquisició. A Sicília, on sí que va arribar aestablir-se, va haver-hi també revoltes contra l'activitat del Sant Ofici, en1511 i 1516. Són nombrosos els autors italians que en el segle XVI es referixenamb horror a les pràctiques inquisitorials.

Però tornem al llibre que ens ocupa, el qual va resultar molt popular iva haver-hi nombroses edicions pels diferents mercats europeus. A pesar que elseu editorial es va concentrar en la producció de literatura devocionalcatòlica, Verstegan era conegut per haver treballat com a agentd'intel·ligència de Roma i dels jesuïtesCatòlics i va escriure articles polítics i satírics durant la Reforma. No sesap molt bé si tots els llibres de la seva impremta els va escriure ell mateixo altres escriptors, inclòs el seu fill.

Elstítols dels capítols del llibre són els següents: Persecutiones adversus Catholicos àProtestantibus Caluinistis excitae en Anglia, Horribilia scelera ab Hugenotisen Gallijs perpetrata, horrorosa inhumanitatis gèneres à GeusijsBelgicis peracta, Schismaticorum en Anglia crudelitas. Vegem com es manejavenels francesos en les arts de la tortura.

La Velleta Verda 2012

La fotografia més antiga conservada i altres rècords fotogràfics

2012-01-04T22:33:00.003Z

De cambres ifotografies famoses

La fotografia de baix és la més antigaconservada fins al moment. Es tracta d'una presa realitzada en 1827 amb unacambra fosca per Joseph Niépce, inventor francès que va viure entreels anys 1765 i 1833.

La foto va ser realitzada des de lafinestra de sa casa en Le Grass (França), es va realitzar en vuit hores d’exposició.Va utilitzar una camera obscura, una simple caixa amb una lent estenopeica (delgrec στένω/steno estret, ὀπή/ope obertura, forat) , amb un forat per on entra la llum i es reflecteixen una placa revestida de betum sensible.

Niépce va batejar aquestesimatges com Heliogravats. A pesar que la fotografia superior ésconsiderada per molts com l'oficial, sembla que la dada no és del tot cert, jaque dos anys abans, en 1825, el propi Niépce aconseguiria una imatge fixa d'ungravat del segle XVII en la que apareix un home estirant un cavall.

La primera fotografia en color

Lafoto s'anomena Tartà Ribbon i va ser presa en 1861 pel físic escocès JamesClerk Maxwell. Va presentar el seu mètode additiu de fotografia en coloren Londres, amb la intenció de demostrar que qualsevol color podiaobtindre's mesclant llums dels tres colors primaris (roig, groc i blau) endiferents proporcions. J. C. Maxwell és famós per reunir en els anys 1870 les anomenadesequacions de Maxwell, en les que es resumeixen les lleis bàsiques del'electricitat i el magnetisme. No obstant això, Maxwell també va ser pioner dela fotografia en color.

La primera persona fotografiada

La primerafotografia en què ix un ser humà va ser presa per LouisDaguerre en 1838. La imatge es titula Bulevar Du Temple i en ella ix unhome en el cantó inferior esquerra que s'està netejant les bótes.

El primer retrat fotogràfic de la Història

Aquest és el primer retrat que tenim, fet en1839. Açò és molt interessant. Perquè això significa que només quaranta anysabans havia ocorregut la Revolució Francesa.

La primera cambra

Primers conceptes de Cambra Obscura

Atorgarem l'honor de la primera cambra alprimer fotògraf que va ser Joseph-Nicéphore Niépce en 1826, utilitzant unacambra feta de fusta fabricada per Charles i Vincent Chevalier a París. Noobstant això, encara que es considera “oficialment” que aquest va ser elnaixement de la fotografia, la invenció de la cambra pot ser rastrejada moltabans. Però no va ser fins a la invenció de la fotografia «moderna» que es vanpoder preservar les imatges preses per eixes cambres, mentrestant s'havien dedibuixar manualment les fotografies per a conservar la imatge capturada perelles.

Es coneix que Ibn al-Haytham (Alhazen)(965 a 1040) va ser el primer en fer experiments sobre la cambra obscura i lacambra estenopeica. La primera publicació sobre una cambra obscura es de CesareCesariano, un alumne de Leonardo durant el Renaixement (1521). GiovanniBattista della Porta la va fer popular entre els pintors de la seva època i, en1558, Gerolamo Cardano li fa fer una important millora: col·locar una lent alforat de la camera. Al segle XVII Johann Zahn la va convertir en una caixaportàtil: fins llavors, era una cambra d’obra. Es sabia que les sals de plata es feien obscures quan reaccionaven ambel Sol, però fins al segle XVII, gràcies als científics suec Carl WilhelmScheele i el suïs Jean Senebier, no és va demostrar que les sals reaccionavenper l’acció de la llum. Canaletto va utilitzar la cambra obscura en les sevespintures, dibuixant el reflex que entrava pel forat. La cambra obscura va serutilitzada pels retratistes, com Maximilien Robespierre

La primera camera digital

La primera camera digital es vacrear en 1975, el seu desenvolupador va ser un tècnic de Kodak, Steve Sasson.La cambra tenia unes dimensions considerables i una resolució de 100 X 100Píxels (0.01 megapixels); guardava fotos en blanc i negre sobre cintamagnètica, per a la qual cosa necessitava 23 segons.

La majors camera fotogràfica

Cambra Mamut

Aquesta és la denominada cambra Mamut, lacamera fotogràfica més gran del món. Fou construïda als Estats Units enl'any 1900, i el seu pes era de 634 quilos. La grandària de les plaques devidre eren de 150 X 240 cm. La Mamut li va llevar el lloc a la Big Bertha, construïda pel britànicDavid Burder, que mesurava 2 metres quadrats i que era capaç de prendre imatgesamb daguerreotip de 0.6 x 2,12 m.

“Daisy Mae”

En l'apartat de la cambra més pesada,potser el rècord siga per a la “Daisy Mae” Big Bertha, amb3,25 tones de pes. Esta cambra va ser dissenyada per la Universitat de Boston iprenia negatius de 18 x 36 polzades. Aquesta cambra va ser instal·lada enavions comercials que sobrevolaven l'antiga Alemanya de l'Est i, ja de pas, feruna mica d'espionatge.

La més petita

L'empresa britànica TDC acaba de presentar l'OV6920 Camera Chip(TM),que passa per ser la cambra més xicoteta del món en un sol xip CMOS. Sesubministra com un sol xip de 2.135 x 2.265 mm, per la qual cosa potencapsular-se en mòduls cilíndrics amb lents de tan sols 3.2 mm de diàmetre,permetent així ser utilitzat inclòs en forma de píndoles, per al casd'exploracions mèdiques (colonoscopies i semblants).

Name-Cam esta fabricada per la companyia Thanko enJapó. El seu preu es de 100 dòlars.

Chobi Mini estàfabricada per l’empresa xinesa JTT. A baix la Chobi Cam Pro pren fotografies de12 megapixels i vídeos de 720p en una targeta microSD. El preu es de 60 €

Les cambres més cares

El primer llocl’ocupa la cambra Leica de 1923, amb un preu de 1,32 milions d’euros (28de maig del 2011). La peça venuda és el sèptim exemplar d'una sèrie de 25prototips fabricats per l'empresa alemanya d'Ernst Leitz en 1923.

La primera Leica d'Henri Cartier-Bresson

En 1913 Oscar Barnack, treballador del’empresa d’òptica Leitz va construir la primera camera amb pel·lículacinematogràfica, casi idèntica a les cameres de cinema, amb una bobina al seuinterior que contenia una pel·lícula de 2 metres de 35 mm. Amb un obturadortaponava l’obertura del objectiu aconseguint les fotografies. L’aparell eramenudet i portàtil.

El modeloriginal Leica de 1914

En 1923 van produir 31 exemplars que van distribuir entre fotografsprofessionals per a que la testarem. Paradoxalment, les crítiques forendesfavorables. No obstant, en la Fira de Leipzig de 1925 van presentar alpúblic la primera Leica, abreviatura de Leitz Camera, venent-ne mil exemplars.

Modelde 1925

Modelde 1932

Lasegona cambra més cara venuda en subhasta va ser una camera de daguerreotip de1839, creada per Susse Freres, venuda a Viena, el 26 de maig del 2007 per588.613 dòlars. L'estructura de fusta, que està en el seu estat original,passava desapercebuda en un traster de Munic des de 1940 fins que el propietaridel lloc es va topar amb ella.

I qui té més cambres?

Segons sembla es tracta de Dilish Parekh, deBombai, que posseeix una col·lecció de 4.425 cambres antigues, reunides des de1977. Però, la major col·lecció de cameres fotogràfiques es la del museu GeorgeEastman House, amb aproximadamentde 25,000 peces úniques de cameres fotogràfiques.

RobertRotoloni és el major col·leccionista de cambres Nikon telemètriques

L'objectiu per a 35 mes car del món

Si tenen algundubte, el Leica Apo-Telyt-R 1:5.6/1600mm, costa ni més ni menys que $2 Milionsde dòlars americans. LEICA permet als seus visitants provar lliurement l'APO de1600mm en la fàbrica en el petit poble de Solms (Alemania).

Elsegon objectiu més car es el Cànon 1200/5.6L USM.

El objectiu de Cànon, un 1200/5.6L USM està valorat en90.000 €. Es va fabricar entre 1993 i2005, ja que només es fabricaven davall comanda, al ritme de 2 objectius com amàxim a l'any. Només es van fer entre 12 i 20 unitats. Se sap que algunsdels propietaris són National Geographic, SportsIllustrated i algun ric amb capritxos cars. Té una distància mínima d'enfocament de 13metres, pesa 16 quilos i mesura quasi un metre de llarg.

El major mosaic realitzat amb fotografies

Entre gener i juny de 208, persones detot West Midlands (Birmingham), van agafar les seves cambres i telèfons mòbilsper a prendre i presentar 112.896 fotos a TheBig Picture, que després es va convertir en el mosaic fotogràfic més grande la història. El mosaic, que avui en dia ostenta el rècord Guinness, mesura 30 metres per 30 metres i mostra una imatge delboxejador Arthur James Bunce.

La panoràmica digital més gran

Es tracta d'una obra anomenada “TheNile Studies – Sketches and visuals notes of the Nile River”. Lafotografia representa 81,29quilòmetres del Nil, el riu més llarg del món. En realitat pareix mésuna gravació en vídeo del recorregut del Nil, encara que estàtic. Va ser presael 21 de desembre del 2006 i és com passar-se un dia sencer mirant per labarana d'un vaixell. Comença al matí i acaba de nit. En aquest enllaç es potveure al complet… si es tenen unes hores lliures clar. www.nilestudies.net

Les fotografies més cares

La més cara es una imatge de l'ínclit Andreas Gursky que ha aconseguitun valor de 4,3 milions d'euros.

Rhein II

Andreas Gursky és un dels majors talents de la reconeguda escola de Düseldorf,el qual ja l'any 1999, va tindre l'honor de convertira una altra de les seves captures (uns lineals d'uns grans magatzems) en la fotografiamés cara del món. L’estil de Gursky es caracteritza per l'ús de les líniesrectes i els espais amb orde. Va fotografiar el germànic riu Rhin, titulant-lo “RheinII”. És la primera còpia d'una tirada de sis exemplars que ha aconseguitvendre's en la casa de licitacions Christie's pel preu indicat, desbancanta “Untitled #96” de Cindy Sherman (el valor de la qual fins al moment era de3,2 milions d'euros).

Untitled #96 de Cindy Sherman

99 Cent II, Diptych (2001) de Andreas Gursky

La imatge del fotògraf alemany Andreas Gursky, 99Cent II, Diptych (2001), és una impressió a color cromogènica del'interior d'una botiga de saldos, que mostra estanteries amb alimentsenvasats. Una de les sis còpies de la fotografia, que mesura 206 x 341 cm, va ser venuda en subhasta en Sothebys, el 7 de febrer del 2007 per lafredolina de 3.351.720 dòlars.

Edward Steichen: " The pond -moonlight", 1904

EdwardSteichen: " The pond - moonlight", 1904

Aquesta fotografia va aconseguir un preu de 2,928,000 dòlars en la galeria Sotheby's Nova York, el febrer del 2006. La bella fotografia de 41- 50.8 cm fa recordar els paisatgesnocturns de Ralph Albert Blakelock. Pertanyia a la col·lecció del MetropolitanMuseum de Nova York, que ja posseïa una altra de les tres còpies originals dela fotografia.

Joseph Philibert Girault de Prangey: "113 Athènes, Tremp de Júpiter", 1842

JosephPhilibert Girault de Prangey: " 113 Athènes, Tremp de Júpiter", 1842

Es van pagar 500,000 lliures esterlines(922,488 dòlars) en Christie'S Londres, 20 de maig del 2003. Girault de Prangeyva ser un fotògraf i gravador francès les fotografies del qual posseïxenl'excepcional valor de ser els documents fotogràfics més antics de onuments coml'Acròpolis.

Gustave Li Gray: " The Great Wave,-se't (la gran onada)", 1857

GustaveLi Gray: " The Great Wave, -se't", 1857

Subhastada per 838,000 dòlars en Sotheby'sLondres, octubre de 1999. Li Gray és possiblement el fotògraf francès mésimportant del segle XIX. Esta bella obra pertanyia a la famosa col·leccióJammes de fotografia.

Robert Mapplethorpe: " AndyWarhol" 1987

Es van pagar 643,200 dòlars en Sotheby's NovaYork, octubre del 2006. L'americà Mapplethorpe és una de les figures claus dela fotografia contemporània, retratista de personatges com Patti Smith, PeterGabriel o Andy Warhol. La fotografia d'este últim va ser realitzada dos anysabans de la mort del fotògraf, després de complicacions derivades del seu VIH.

Diane Arbus: " Identical twins,Roselle , Nova Jersey (bessones idèntiques)" 1967

DianeArbus: "Identical twins”, Roselle , Nova Jersey"

Subhastada per 478,400 dòlars en Sotheby'sNova York, abril del 2004. Impactant fotografia de dos bessones en idènticaposa, que es diu va inspirar Stanley Kubrick per a les seues terribles bessonesespectrals en la pel·lícula "La Resplendor".

Ansel Adams: Moonrise, Hernandez, NewMèxic, 1948

Subhastada per 609,600dòlars Sotheby's Nova York, octubre del 2006. Adams és un del mestres de lafotografia del segle XX, creador del zone system (sistema de zones) iespecialment conegut per les seues instantànies del sud-oest americà.

Gustave Li Gray: " Tree (arbre)"1855

GustaveLi Gray: "Tree", 1855

Es van pagar 513,500 dòlars en Sotheby'sNova York, octubre de 1999. Segona obra del gran Li Gray en esta llista. Elfotògraf francès va realitzar nombrosos estudis d'arbres, i com la llummodificava la seua aparença.

Les revistes People i Hello! van pagar cada una 6.08 milions de dòlars a BradPitt i Angelina Jolie per les imatges dels seus bessons Vivienne iKnox Jolie-Pitt quan només tenien tres setmanes d'edat, al juliol del 2008.

El major àlbum de fotos

I que millor llocper a guardar totes aquestes fotos que l'àlbum més gran del món. Johnson´s BabyXina va crear i va exposar un àlbum de fotos de 4 x 5 metres a Pequín el 10 de juny del 2008.

Fonts :

http://www.phk.es/curiosidades/50-mejores-fotos-I/

http://www.phk.Es/curiositats/50-millors-fotos-II/

La Velleta Verda

William-Adolphe Bouguereau

2012-01-02T21:44:00.001Z

William-AdolpheBouguereau (1825-1905)

Va ser un pintor acadèmic francès que es va oposarfermament al moviment impressionista, per la qualcosa va patir la indiferència dels crítics. En l'actualitat s'ha produït una revaloració delseu treball. Entre les personalitats de l'època que van confessar admiració perla seua obra cal destacar el pianista i compositor romàntic Chopin.

El seu estil es basa en elrealisme i pinta temes mitològics. Se li coneixen826 obres.

El pintor era fill d'un vinater de La Rochelle, lloc on a penes podiasubsistir la família, per la qual cosa vandecidir traslladar-se a Saint-martin, en l'illa de Re, per a començar de nou.Allí els companys del jove Bouguereau van notar l'enorme quantitat de dibuixosen els seus llibres i quaderns. Desafortunadament el negoci no va prosperar iels seus pares es barallaven violentament davant dels seus fills. Al final, pera evitar açò, els seus pares van enviar a William a Saint-Étienne en Mortagnesud Gironde per a viure amb el seu jove tio que era el nou capellà, el qual es va convertir en el seu tutor ibenefactor. Al seu costat i en un ambient de quietud i bellesa natural,acompanyada per lliçons religioses, el xicotet William passava horescontemplant la naturalesa iniciant-se així el seu estima pels temes quedesenrotllaria en el seu art posteriorment.

En 1839, Eugène va decidirenviar al seu nebot a l'escola de Pons on estudiaria art clàssic, religió ihistòria antiga, entre altres matèries. Posteriorment va prendre classes dedibuix amb Louis Sage, un pintor clàssic qui al seu torn era deixeble d'Ingres.Amb ells Bouguereau aprendrà la necessitat del treball tenaç i disciplinat sies vol obtindre la mestria en la tècnica, la qual cosa permet el controlnecessari per a la lliure expressió de la imaginació.

L'any 1841, a l'edat de 17 anys, la família es va reunir novament i es van traslladar a Bordeus, on son pare li va obligar a estudiar un ofici “decent” i el va posar al capdavant de la comptabilitat del nou negoci familiar, un comerç d'oli d'oliva, i d'un altre taller veí. Son pare el va autoritzar a inscriure's en l'escola municipal d'art amb la condició que no descuidara les seues obligacions i no es convertira en artista. Degut al seu talent va ser admés immediatament en les classes avançades de Jean-Paul Alaux, destacant gràcies al seu talent i disciplina.

Al veure el seu progrés va decidir seguir els seus estudis en la prestigiosa École dónes Beaux-Arts de París. Encara que son pare va ser difícil de convéncer, finalment li va proporcionar els recursos necessaris per als seus estudis. Però abans, gràcies a l'ajuda del seu tio, va passar tres mesos en Mortagne pintant retrats de personalitats de Saintonge, amb la qual cosa va estalviar 900 francs. Després, gràcies a una carta de recomanació d'Alaux, va obtindre ocupació en l'estudi de pintura del prestigiós pintor François Picot a París, on va treballar com un esclau. Finalment, en el mes d'abril de 1846, William va ser acceptat en l'École dónes Beaux-Arts i en 1850 va guanyar el Grand Prix de Rome (pel quadro Zenòbia descoberta per pastors a la vora del riu Araxes) i amb això una beca per a estudiar a Roma.

Zenòbia descoberta per pastors a la vora del riu Araxes 1850

El triomf del màrtir 1854

Els guanyadors del Grand Prix de Rome eren enviats a la Vila Médici. Durant tres anys i quatre mesos vaviatjar per Itàlia pintant còpies d'obresmestres, estudiant amb profunditat la pintura de Giotto. Al seu retorn a Françava exhibir El triomf del màrtiren el Saló de París en 1854, obra pintada a Roma, el seu tema era el trasllatdel cos de Santa Cecília al seu sepulcre en la catacumba del seu nom, i teniaja totes les característiques de la seua pintura: esbossos inicials en oli,colors moderats, figures en postures clàssiques. La seua popularitat i prestigivan créixer ràpidament. En 1857 l'emperador Napoleó III li va encarregar unretrat de si mateix i de l'emperadriu, així com la pintura històrica Napoleó III visitant les inundacions de Tarascon.

El 8 de gener de 1876 va ser triat membre de l'Acadèmia de Belles Arts(Académie dónes Beaux-Arts) del l'Institut deFrance. En els anys setanta, època que coincidix amb la seua ensenyança enl'Acadèmia Julian de París (des de 1875), va donar a les seues pintures majorlluminositat (per exemple, en Nimfes i sàtir,de 1873) i va incloure en moltes d'elles figures infantils.

Ninfes i sàtir, 1873

El Ninfeu

Faune i Bacant

Com altres pintors clàssics, Bouguereau va incloure dones nues en diverses de lesseues pintures, com L'ona (1896) i El naixement de Venus(1879), que s'ha convertit en un dels seus quadros més respectats i que amb mésfreqüència es menciona. Un altre exemple de la preferència de l'artista per lainclusió de les dones i els xiquets dins de les seues pintures ho tenim en Cançódels Ángeles. Els cossos nus oferixen a l'artista l'oportunitatde subratllar les seues grans habilitats tècniques en la reproducció exacta delcos humà, sent este el tema que més inspiració li produïa.

L'Ona 1896

El Bany

El naiximent de Venus 1879

Banyista

En la seua època William Adolphe Bouguereau va ser considerat un dels més grans pintors delmón, i en 1900, Degas i Monet es van referir a ell dient que «probablementseria el pintor més recordat del segle XIX l'any 2000». Encara que d'acord ambFred Ross, director de l'Art Renewal Center, si tenim en compte el seu estilimpressionista i les friccions que van mantindre amb Bouguerau, potser la frase no siga més que un comentari satíric que faça referènciaal gust públic en el futur. La majoria de pintors impressionistes consideravaque els pintors clàssics tenien un gustantiquat i conservador, a més, Bouguerau es va guanyar l'enemistat dels pintorsimpressionistes perquè havia vetat una de les seues exposicions per al Saló deParís, per considerar que als quadros d'eixe estil els faltava acabat.

Apres le bain I i II

Beauteromaine

Banyista

Femme Au Coquillage 1885

Biblis

DawnAurora

Dia

La Nuit

Les seues obres van ser apreciades i molt valorades econòmicamententre la classe adinerada dels Estats Units. En 1881 el govern francés vaentregar el control administratiu del Saló de París als artistes, fundant-se laSociété dónes Artistes Français que va triar com a primer president aBouguereau.

Dolor d'amor

La brie du printemps

El Crespuscle

Girl Defending Herself Against Love

Bouguereau va ser una persona recta i directa, ja fora en les seues funcions oficials o amb les seues relacions personals, la qual cosa li va guanyar més d'un enemic; a ell no li agradava l'abús del poder i la injustícia, i era un fidel seguidor dels seus ideals. En 1903 va ser anomenat "Gran Oficial" de la Legió d'Honor. Poc després se li va invitar a participar en el festeig del centenari de la Vila Médici. En eixa època li plovien invitacions de tota Europa, no obstant això de forma contínua i a petició d'ell mateix, la seua segona esposa Elizabeth s'encarregava de rebutjar-les per a poder atendre el pintor que no gaudia de bona salut. Al final de l'any de 1903 ja li era pràcticament impossible escriure o pintar i en 1905 Adolphe-William Bouguereau va morir d'un problema cardíac en sa casa de La Rochelle.

La jeunesse de Bacchus

Tres detalls de La Jeunesse de Bacchus

L’amour s’envole

L'enlèvement dePsyché

Les Deux Baigneuses

L'Etoile Perdue

Orestes perseguit per les Furies

Psyche and Cupid

AlmaParens

Psyche and Cupid

Primavera

Admiració

Les Oreades

Le Guêpier ca 1892

Dante i Virgili al Infern 1850

The Abduction Of Psyche (1895)

La Velleta Verda, Feliç Any 2012

Què celebrem en aquestes festes?

2011-12-31T14:26:00.003Z

El Nadal del Sol Invictus

El solstici d'hivern a la vora del Mar Tirrè. L'arc més baixdescrit pel Sol

Foto de R. Daneel O

Aprofitant que s’acaba l’any parlarem delcalendari i del solstici d'hivern, el dia més curt de l'any, que al nostrehemisferi nord sol donar-se el 21 de desembre a les 23:38 hores. Segons moltestradicions antigues, aquest dia es la porta que ens condueix cap al renaixemento perfeccionament espiritual, a diferència del solstici estival que enscondueix al renaixement material.

Des de temps immemorials la mesura i elpas del temps han segut regits per fenòmens astronòmics, que ens imposen unasetmana de set dies, segons les fases de la Lluna, i estacions de tres mesos (segonsla climatologia que depèn de la inclinació de l'eix de rotació de la Terrarespecte del pla de l'eclíptica), determinades per transicions d'equinoccis isolsticis -sol sístere, sol quiet-.

A diferència del que molts poden pensar,la Terra, durant el solstici hivernal està més prop del Sol que mai. El fet quea l'hivern faça fred no es deu a la distància a l'astre rei sinó a lainclinació amb què ens arriben els seus raigs, que a l'hivern és màxima, per laqual cosa calfen molt poc. A més, açò significa que l'arc que descriu el Sol alcel és molt tombat, fenomen que ocasionamolt poques hores de llum al dia, la qual cosa augmenta el fred. Tant és aixíque a les zones circumpolars la nit és perpètua. Tot açò ocorre amb mig any dediferència a l'hemisferi sud, al juny, i al nord a desembre.

1-Estiu,2,4-Primavera i tardor, 3-Hivern

Si fotografiem la posició del Sol totsels dies de l'any, a la mateixa hora i des del mateix punt, obtenim una corbatancada anomenada analema, que a la Terra té forma de vuit però que en altresplanetes pot ser diferent, com a Mart, on té forma de gota d'aigua. Amb açòapreciem també la distinta inclinació segons les estacions.

Analemes terrestrei marcià

Ens compta la mitologia grega que Hades,déu de l'inframón, segrestà Persèfone per a casar-se amb ella. Zeus va ordenar alseu germà major que la tornès immediatament a sa mare, Deméter, deessa de laterra. No obstant això, Hades, en un vil ardit, obligà a Persèfone a tastar elmenjar dels morts, per la qual cosa la jove ja no podria més mai tornar al mondels vius. Salomònicament, Zeus decideix que la seva filla passe alguns mesosamb Deméter i els altres amb el raptor. Durant el temps en què la mare estàsola s'entristeix i provoca la tardor i l'hivern.

Diagrama de les estacions de la Terra, davall unaperspectiva nòrdica. Extrem dret: solstici d'hivern.

Per als països celtes i mediterranis, comIrlanda o Espanya, genèricament la temporada d'hivern comença l'1 de novembre,el dia de Samhain o dia de Tots Sants. El final de l'hivern i l'arribada de la primavera comença enl'Imbolc o la Candelera, que és l’1 de febrer i el 2 de febrer. Encara no hohem dit, però el fi de l’any, la mort del Sol, està relacionada amb el retorndel morts al mon dels vius. Si no vos ho cregueu, tan sols pregunteu alsvostres pares o avis que feien i que creien sobre la Nit de les Animetes. En algunes poblacionsde la comarca, per por de les ànimes, eixe dia no es viatjava a cap lloc ialguns cotxes de línia suspenien els seus servissis regulars. Als imprudentsviatgers que eixien de les seues cases eixa nit, els ocorrien coses estranyes,per exemple, si passejaven o tornaven a casa, ja tard, no era estrany que ameitat del camí de casa o entre dos pobles, de sobte notaren com una mà esposava damunt del seu muscle, llavors et donaves la volta però ja no podiesveure a ningú.

Imbolccelebration in Marsden, West Yorkshre, February 2007.

Oferiment decaneletes

A la nit es creia que la mala venturaanava a damunt de les teulades de les cases i s'havien de prendre precaucions imantindre les finestres i portes tancades. Els homes manifestàvem el seu temordels morts, sobre tot la Festa de Tots Sants, la que millor ha conservat lescreences i els temors prehistòrics als “visitants”, a les ànimes en pena.

Les Ànimes en Pena i Monstres que JohnKenn dibuixa amb extrema delicadesa en Post-it vulgars i correntsd'oficina

En la prehistòria es creia que les paretsde les coves eren com a membranes de l'úter de la terra que facilitaven el pasdel món dels vius al dels morts; en moltes coves s'han trobat ofrenesdipositades en els racons i en les clavilles de les parets, perquè els mortsles pogueren agafar. Les mans impreses en les parets de les coves representenles ànsies dels vius d’entrar en contacte amb els seus amats difunts.

Elsolstici d'hivern era immensament important, perquè les comunitats serienprivades de moltes coses durant l'hivern, i havien d'estar preparats en elsúltims mesos, recollint aliments. La majoria dels animals eren sacrificats pera no haver d'alimentar-los durant l'hivern, per la qual cosa aquest temps eral'únic moment de l'any per al subministrament de carn fresca disponible. Lamajoria de vi i cervesa durant la collita anual estava finalment fermentada illesta per a beure en aquest moment.

Matança del porc en Suera

Les llums i els focs del hivern calmen la tristor que produeix la manca de llum solar

L'esdeveniment és vist com la inversiódel retrocés de la presència solar en el cel, i s’interpreta com el naixement orenaixement dels déus solars, afirmant les creences amb el temps i elscalendaris cíclics (vida-mort-renaixement), celebrant el renaixement de l'anyamb les festes d’Any Nou. Festivals icelebracions de meitat d'hivern que ocorren en la nit més llarga de l'any,sovint demanen floració perenne, brillant il·luminació, grans focs artificials,festes, la comunió amb el proïsme i, a la nit, un esforç físic pels balls i elcants, que són exemples de teràpies culturals d'hivern que han evolucionat coma tradicions des del començament de la civilització. Aquestes tradicions podenagitar el coneixement, evitar el malestar, recomençar el rellotge intern irevifar l'esperit humà.

Cesari d'Arles informavaque sobre l’any 520, els llauradors europeus tenien el costum de preparardurant les nits de les Calendes unes taules plenes de menjar, amb la creença deque així tindrien un any nou pròsper. Aquesta costum, segons Buscardo de Works,que escrivia sobre el 1020, estava molt estesa i pensava que erensupersticions, les quals condemnava per que en les taules es posaven tresganivets per a les Parques. És a dir, les Matronaeceltes, venerades com “bones senyores”, guiades per la deessa de laprosperitat i dels morts. Aquestes figures, associades als èxtasis nocturns deles dones, rebien de les seues seguidores ofrenes en forma d'aliments i beguda,a canvi de les ajudes que rebien en el part i en altres malalties de la muller.

Així, doncs, hem lligat els ritus de lesCalendes de gener amb els ritus extàtics de les “bones senyores” de la Padania.Quan estudiem els pobles que fan festes en les que es disfressen d'animals orepresenten transformacions zoomòrfiques, veiem una correlació ritual de lesmetamorfosis animals viscudes en èxtasi, o una variant de les cavalcadesextàtiques sobre animals. Així, doncs, tant el l’àmbit mediterrani, com en elcentreuropeu, durant les Calendes de gener, es representaven diversos modesd'entrar en relació amb els morts –que son els que dispensen prosperitat- en elperíode crucial en què l'any vell acaba i s'inicia el nou.

Entre els romans i celtes -i moltesantigues cultures més- amb el solstici d'hivern se celebrava el retorn onaixement del Sol. Cosa que va aprofitar l’Església catòlica per convertir elSol en el fill de Déu, en Jesús. A partir d'aquesta data els dies comencen aallargar-se i açò s'associava al seu triomf, el de la llum solar sobre lestenebres, la qual cosa festejaven encenent focs per tot arreu, com encara fan aBocairent, per ajudar a créixer i donar-li més vigor a l'astre rei. Aquestcostum ha seguit mantenint-se pertot arreu.

La festa de l’Any Nou es celebra durant elsolstici d'hivern, període de l'any en què tradicionalment les deesses mares–com la cananea Astarte, la mesopotàmica Istar, l'egípcia Isis o la gregaMitra- parien a l’astre rei, per tant, el Sol era el seu fill, que amb el pasdel temps es convertia en el seu amant, figura que està representada per elsjoves Dumuzzi, Adonis, Mitra o Jesucrist.

En Roma, com hem vist, hi havien moltsseguidors dels cultes mitraics, els quals creien que el naixement del SolInvictus es produïa el 25 dedesembre. Avui en dia acceptem que la preexistència d'aquesta festa va portar al'Església a fixar el naixement de Crist el 25 de desembre, coincidint amb elnaixement del Sol. Però, la festa es de temps prehistòrics i estava relacionadaamb el canvi del temps i els ritus destinats per a renovar-lo. El Sol Invictuso en forma completa, Deus Sol Invictus (latín "elinvencible Dios Sol") fou el títol religiós aplicat al menys a tresdivinitats durant el Imperi Romà: El-Gabal, Mitra i El Sol. El-Gabal o Elagabalus(Heliogábalo) era una antiga deidad solar de Siria que van dur a roma leslegions.

Fogata de Canals

Durant aquest període d’obscuritat elshomes s’intercanviaven regals, encenien focs per il·luminar les nits i desitjar-seprosperitat i abundància durant l’any nou. Aquestes festes estaven en la basede les nostres celebracions nadalenques, inclòs, tenim la costum de lesestrenes, en el seu origen les branques d’un arbre consagrat en honor de ladeessa sabina Strenia, les qualss’intercanviaven entre els familiars per desitjar-se prosperitat i feliç anynou.

Nombrosos pobles de la Mediterrània, aixícom els celtes en l’àrea atlàntica, arreplegaven un tronc quan notaven quearribava el mal temps i ho guardaven fins que, uns dies abans de la festivitat,ho adornaven amb pinyes de conífera, grèvol, heura i altres plantes sempreverdes. L'arbre es col·locava en un lloc d'honor de la llar, perquè tots elsmembres de la família pogueren deixar-li llepolies i regals, i al arribar lanit del solstici se li botava foc, normalment era la mare qui ho encenia, i escremava lentament. Les seues cendres es guardaven amb veneració, ja que creienque podien curar malalties, a més guardaven alguna resta carbonitzada per aencendre el foc del tronc de l'any següent. Aquest arbre es cremava la nit delsolstici, per a festejar el renaixement del sol i per a atraure la prosperitat.Hem pogut esbrinar que aquesta costum la van adquirir els celtes en el seucontacte amb els pobles escites instal·lats en el Mar Negre, costum que portaven aquest pobledes de les estepes: el seu origen era euroasiàtic, i estava relacionat amb lescerimònies xamàniques.

El Tió de Nadal

Els xamans eren uns especialistesreligiosos que tenien el seu origen en temps prehistòrics i asseguraven posseirpoder per ser intermediaris entre els vius i els difunts. Avui en dia molts de nosaltresno creguem que aquestos individus pogueren tindre cap poder, senzillament perquè nosaltres no creiem en els esperits, ni en els fantasmes. Açò no son mésque creacions de la ment humana. En canvi, hi persones que defensenl’existència d’una energia que es constant, a la que nomenen Deessa Mare o Deu.Aquesta energia es pot manifestar de forma visible als nostres ulls o romandreinvisible, però això no vol dir que siga un esperit, sinó que els nostres ulls,o els nostres sentits, no poder detectar-la i necessitem d’instruments perveure part d’ella i el seu poder.

Aquestos bruixots els podem trobar representats,per primera vegada, en les parets de les coves dels Pirineus. Els xamansafirmen que parlen amb els esperits que controlen els fenòmens com la pluja oles malalties. Diuen que viatgen al més enllà per a buscar la saviesa; són psicopomps, es dir, que acompanyen lesànimes al infra mon, perquè coneixen els camins de la mort, i poden rescatarals morts de les mans dels mals esperits. Ells van crear una primitiva religió queva sorgir de les percepcions que sofrien els xamans durant els estats alteratsde consciència. La petita escala de les col·lectivitats humanes de caçadores i recol·lectorsva impedir, durant mol temps, que sorgiren especialistes religiosos a tempscomplet, però aquestos individus se les van enginyar per fer-se imprescindiblesutilitzant la por, concretament, als suposats esperits malignes que envoltavenels seus poblats. Aquestos individus, anomenats xamans, feien creure que lesmalalties, per exemple, eren produïdes pels esperits que podien arribar a sertan forts, que inclòs derrotessin al xaman que estava lluitant amb ells, sobrevenint la mort del pacient. La causade la derrota no radicaria en la incapacitat del xaman, sinó en la determinaciói fortalesa dels esperits, que sense l'acció protectora del xaman, a més,matarien ràpidament a la totalitat del grup.

Xamans siberians

Els xamans eren individus psicòtics, unsinadaptats i anormals que sofrien desvaris neuròtics, podríem pensar. Noexactament! Cert era que molts epilèptics es convertien en xamans. Erenpersones que podien suprimir el control que exercís la consciència sobre lament humana i navegar, no al més enllà, si no al interior de la ment.

Seglesmés endavant, l’home descobreix l’agricultura. Els agricultors abandonen lazoolatria dels caçadors paleolítics i es dediquen al culte de la fecunditat,promovent el principi femení i convertint al “Senyor dels Animals” en un déuociós. Apareixen els matriarcats i la sexualitat s'impregna d'un caràcterreligiós. Augmenta el poder religiós de la dona, conforme defensa la teoria deMarija Gimbutas. Tot s'ordena al voltant del culte al ventre d'una reina-mareque és mantinguda per obrers i guardians, i en el futur serà substituïda pelrei i els esclaus. M. Gimbutas es va entusiasmar amb les cultures preindoeuropeesd'Europa i la seva cosmovisió, que es manifestava a través de la seuasimbologia religiosa, destacant el seu caràcter “femení” o “matriarcal”. Segonsella, la societat de la “Vella Europa”,abans de l'arribada dels aris (invasions "kurgas"), es sustentava enla gylanía(gy- de “dona”; An- d'andros, “home”) un sistema social equilibrat, nipatriarcal ni matriarcal, en el que es rendia culte a les deesses de lafertilitat, naixement i la mort, de d'acord amb el sentit cíclic de la vidaderivat del cicle vital dels cereals.

Açò canviaria quan els indoeuropeus, quehavien domesticat el cavall i es basaven en una societat patriarcal, pastoral iguerrera, amb Déus de caràcter celeste, deus del trò i guerrers, es vanassentar per tot el continent, partint de l'Est d'Europa, mesclant-se amb lapoblació local preindoeuropea. De la fusió d'ambdós cultures va sorgir l'Europaprotohistòrica en la que van sobreviure aspectes matriarcals de les culturesprimitives europees (ibera, celta, hel·lena, germànica, eslava, bàltica, etc).Marija Gimbutas, com Carlo Ginzburg, consideraven que el culte a les deesses dela Vella Europa va perviure en les religions mistèriques europees d'èpocahistòrica, com el dionisisme o els cultes eleusins a Grècia, i en el culte ales Matres celtes i a les Deesses de la fertilitat germàniques, eslaves,bàltiques etc., o inclòs, de forma alterada, en el culte a la Mare de Déu,darrere de la cristianització, i en la bruixeria medieval europea.

"Thor en la batalla contra los gigantes", segúnMårten Eskil Winge, 1872.

Thor y sus compañeros viajando en su carro. Ilustraciónde 1893 para la edición sueca de la Edda poética de Fredrik Sander.

Demanera especial sobreviuran aquestes costums en el País Basc. Són les restesd'una primitiva religió basada en cultes extàtics. Les verges negres sónhereves cristianitzades de deesses tel·lúriques com Tellus (origen del termetel·lúric), Demeter, Persèfone, Prosèrpina, Ataecina, Epona, les Deas Matrescèltiques, la Magna Mater, Encebe-li, etc. Totes elles, en resum, són ladivinització de la Mare Terra, donadora de vida i mort, culte nascut en el Neolític. El seu color negre es pot deurea un simbolisme atribuït durant el Neolític a aquest color, que és el mateix dela terra fèrtil, rica en humus, on germinen les llavor; fosca i humida com lavagina, d'on brolla la vida: el negre simbolitzava la fertilitat entre elsprimitius europeus, només va ser un símbol funest entre els indoeuropeus.

Esballava i botava al voltant del foc per a purificar-se i protegir-sed'influències demoníaques i assegurar el renaixement del sol.

Festivitatspaganes contemporànies

Elcalendari pagà compta amb vuit festivitats anuals que de vegades reben el nomde roda de la bruixa. Estes festivitats es basen en les commemoracions delsantics druides celtes i altres festes paganes de l'antiguitat. Inclou quatrefestes o aquelarres majors:

-Imbolg (Imbolc o Oimelc) el 2 de febrer;

-Beltane, el 30 d'abril;

-Lughnasadh (Lammas) l'1 d'agost;

-Samhain, el 31 d'octubre.

Les quatre festivitats menors se celebren en els solsticis i equinoccisanuals:

-Ostara, el 21 de març;

-Midsummer, el 21 de juny;

-Mabon, el 21 de setembre;

-Yule, el 21 de desembre.

Moltes d'estes festes han sigut assimilades per la tradició cristiana:

a). Nadal (Yule), el 21 de desembre.

Jahem vist com al aplegar el solstici d'hivern les deesses mares de l’antiguitat parienal Sol. A Roma, els seguidors dels cultes mitraics, celebraven el 25 dedesembre el naixement del Sol Invictus. Avui en dia acceptem quela preexistència d'esta festa prehistòrica va portar a l'Església a fixar elnaixement de Crist el 25 de desembre, coincidint amb el naixement del Sol. Jahem parlat de les estrenes. Els orígens de l'arbre de Nadal són més complicats:alguns diuen que el costum naix a Alemanya al segle VIII, altres afirmen que nohi ha dubte alguna de l'origen alsacià de l'arbre de Nadal. Les primeres dadessobre aquest costum en l'època moderna són dels anys 1521 i 1539, i semprecircumscrits a eixa regió d'Europa. Però estudiem un poc més sobre els seusorígens remots: celtes o euroasiàtics.

Ladeessa Astarté. La veneració de Maria amb un nen reflexa les adoraciónsantigues de les deesses paganes i el seu fill, el deu que naixia d’elles, per afecundar-les desprès. Abaix Isis i el seu fill Horus

La llegenda popular alemanya parla del bisbe anglèsSant Bonifaci (675-754) que va anar a la Germania en el segle VIII(concretament a Hesse), per a predicar la fe cristiana. Després d'un durperíode de predicació de l'Evangeli, aparentment amb un cert èxit, Bonifaci vaser a Roma per a entrevistar-se amb el papa Gregori II (715-731) i contar-lil’èxit. Al seu retorn a Alemanya, en el Nadal de l'any 723, es va sentirprofundament dolgut al comprovar que els alemanys havien tornat a la sevaantiga idolatria i es preparaven per a celebrar el solstici d'hivernsacrificant a un home jove en el sagrat roure d'Odín. Encès per una ira santael bisbe Bonifaci va prendre una destral i es va atrevir a tallar el rouresagrat. Fins ací la llegenda.

Els arbres de Nadal són un costum heretatdels pobles celtes; en el seu origen era un tronc d'arbre que es cremava la nitdel solstici, per a festejar el renaixement del sol i per a atraure laprosperitat, costum que també trobem en l'antic Egipte que festejaven elnaixement d'Horus, el seu "rei sol" i en l'antiga Àsia Menor, onfestejaven el naixement del déu Mitra. Se suposa que els celtes van adoptar esta tradició cap al 1100 aC.adquirida en el seu contacte amb elspobles escites instal·lats en el MarNegre, costum que pot tindre un origen euroasiàtic, relacionat amb algunacerimònia xamánica. Els celtesarreplegaven un tronc quan arribava el mal temps i ho guardaven fins que, unsdies abans de la festivitat, ho adornaven amb pinyes de conífera, grèvol, heurai regals, el qual cremaven al final de l’any, com el tió de Nadal.

Hem vist en l'apartat dedicat a les possiblesrelacions dels fongs al·lucinògens amb la religió, la teoria del grup deseguidors de R. Gordon Wasson, segónla qual, Santa Clausvesteix de roig i blanc, que son els colors del reig bord o amanita muscaria i, durant el solsticid'hivern, viatja volant pels cels, o travessa fosques xemeneies, i porta amb siun sac ple de regals. Açò els recorda elviatge del xaman cap al més enllà, des d'on tornava amb “regals” per a la seuatribu, en forma de caça o collites abundants.

Reproduïm un fragment: Santa Claus i el Pare Noel són imatgesdesvirtuades dels antics xamans siberians... Per a entendre la seua relació ambel Nadal hem de recordar que el 25 de desembre és la data en què ocorre elsolstici d'hivern. Després d'una llarga “absència”, el Sol renaix donant lloc adies més llargs que ens portaran la primavera. Esta impressió de mort-resurrecció era la mateixaque experimentaven els xamans al consumir fongs d'efectes al·lucinògens. Elxaman es dedicaven a recol·lectar els fongs (Amanita papamosques gris)en els dies precedents al solstici. Els fongs eren assecats prop de la llar, dins de sacs que penjaven alcostat del foc (sacs que ara s'omplin de dolços o d'altres presents, però quesolen ser rojos i/o blancs, mateixos colors que visten a Amanita papamosquesgris). La nit del 25 de desembre s'organitzava una ingesta dels fongs,dirigida pel xaman, en la que participaven diverses persones de la tribu. Quanels fongs eren consumits, el poble vivia i entenia el tràngol pel qual passavael Sol, per a finalment renàixer i ascendir novament al cel

R. Gordon Wasson afirmava que l'Arbre del Bé i del Mal –queexistix en totes les cultures- era unade les espècies que albergava a l'Amanita papamosques gris. L'arbre delparadís d'Adam i Eva, també ho era i el seu fruit era el matamosques. Segonspareix, de l'adoració que va professar l'home a estos arbres, sorgeix la tradiciód'adornar l'arbre de Nadal, que seria un altre dels arbres que alberguen alfong religiós. Actualment es col·loquen esferes i altres adorns en elsarbres nadalencs, que representaven a Amanitapapamosques gris que és “el Fruit de la Vida i del Coneixement”.

Amanita papamosques gris és un fong que creix en simbiosi amb les arrels dels pins negres, elsbedolls, els faxos… etc., d'ací que elstípics colors nadalencs corresponguin al verd dels pins, i el roig i el blancdels fongs que creixen davall ells. Els regals que es col·loquen davall l'arbrenadalenc són generalment embolicats amb aquestos colors, recordant laimportància d'este “present” i la seua col·locació exacta. Ara bé, en elspaïsos nòrdics és comú la presència de rens que s'alimenten de brots tendresque es troben congelats davall la neu, de la corfa de les coníferes... i entrealtres coses, dels mateixos fongs que creixen al peu d'estes. D'ací que se'lsrepresente volant pels aires, fent al·lusió a un dels efectes que Amanitapapamosques gris causa. En moltes tribus siberianes se sol beure l'orinadels rens que han consumit el fong per a així “viatjar” sense haver de patirels desagradables efectes que produïa la ingesta del matamosques.

Duesversions de Santa Claus

Els noms que els rens tenen estanestretament relacionats amb este fong i els seus efectes. Dasher, Danceri Prancer (Coratjós o Enèrgic, Ballarí i Acròbata) són tots nomsque fan referència a alguns dels efectes que té A. papamosques grissobre els que ho consumixen. Hem vist com alguns afirmen que els víkings elsmenjaven abans d'emprendre una batalla o una carrera, ja que aportava més forçai resistència. Comet (Cometa) fa referència al nostre origen còsmic, i tambérepresenta en una certa forma a l'espora que viatja cap a la terra per aoriginar “la flor de la vida”, el cosfructífer del fong (Veure Francesc Fígols,Cosmos i Gea. Fonaments d'una nova teoria del'evolució. Ed. Kairós, Barcelona, 2007). Donner i Blitzensón paraules d'origen alemany i signifiquen “Tro” i “Rellamp”. L'aparició delsfongs sempre ha sigut associada amb la pluja que ve acompanyada de trons irajos; de fet, en algunes cultures, es pensava que els fongs apareixien allí onels rajos colpegen la terra, ja que ignoraven l'existència de les espores. Finalment,Vixen (Juganer, Roín...); este és tal vegada un dels més importantsrepresentants de la tradició chamánica. El seu nom deriva d'una altra paraulagermànica: wicca, que passa a l'anglés com witch, que enespanyol significa “bruixa”; que podria ser la versió femenina del baraten. Vixensignifica literalment “rabosa”.

La celebració del Nadal pren prestades les seues tradicions de les saturnals romanes;alguns afirmen que l'arbre de Nadal procedeix de la tala d'un pi sagrat que esfeia durant estes dates i es dipositava en el temple de Cibeles. Les Saturnals estavendedicades al déu Saturn, un déu agrícola que protegia i garantia lescollites Durant les festes s'adornavenles cases amb plantes i veles i s'intercanviaven regals que en un principi erenveles i figuretes de fang. Per a finalitzar, celebraven el dia vint-i-cinc dedesembre el naixement del "sol invictus" coincidint amb el solsticid'hivern. Probablement es festejava el fi dels treballs en el camp.

Les saturnaliesromanes (27-28 de desembre) eren cerimònies de subversió i inversió característiques dels carnestoltes,que es corresponien amb les "festes dels bojos"d'altres llocs d'Europa i la festa dels Innocents, superposadatardanament a la festa dels bojos, el dia 28 de desembre. Es tracta de l'altrerostre del Nadal: la festa orgiàstica, que va romandre durant molt de temps enles capes populars de la comunitat.

Lajoventut de Baco de William Adolphe Bouguereau

La festa dels innocents deriva de les reunions de grups juvenilsde tipus iniciàtics que, dirigits per un cap (normalment coix), donaven voltespel poble disfressats i cantant. Anaven a les cases on havia mort algú durantl'any i entonaven cantells fúnebres, donant notícies del mort. Demanaven dinerso aliments, de forma amable o amenaçadorament.

Aquestavegada no hi veig relació amb la cedlebració cristiana dels Sant Inocents, lasuposada matança dels infants per Herodes.

Coma companyia dels morts tenien dret a cometre excessos i afanades, anaven pelspobles embolicats amb pells d'animals i amb la cintura adornada d'esquellots devaca, la cara pintada de blanc amb algeps o emmascarada amb carbó. Esta festadels innocents, es denomina en altres llocs festa dels bojos o ballsdels bojos, festes en què l'extravagància i la transgressió de les normessón predominants. En estes festes es demana diners, la qual cosa relaciona elfenomen amb les rondes de captació. Els jóvens que demanen almoines representenles ànimes dels morts. En alguns llocs els jóvens es disfressen i governeu elpoble per un dia, regirant l'orde establert.La festa comença a l'eixida de la missa del matí del 28 i durava fins a la nit.

Festadels bojos de Jalance. En estes festes es demana diners, la qual cosa relacionael fenomen amb les rondes de captació.

Enfarinatsd’Ibi

Quintosrecaptant pel poble

Reprenem les saturnalies romanes on elsacrifici del “rei” ens dóna la clau per a interpretació d'esta festa. Enl'Europa mediterrània durant la prehistòria (quan s'adorava a la Deessa-mare enuna societat matriarcal), una jove que representava la deessa, elegia entre elsjóvens del seu entorn (els guanyadors dels jocs olímpics) a un perquè lafecundara, reproduint l'hierogamia del temps primordial. Una vegada complida laseua missió reproductora, el jove era sacrificat i, segons Robert Graves,devorat per les dones. Després d'aquesta unió ritual entre el Déu i la Deessavenien les cerimònies sexuals i les orgies col·lectives.

Pompeya- Casa dei Vettii – Penteus i les ménades

Penteova ser tornat boig lentament pel convincent Dioniso, i atret als boscos de lamuntanya Citerón per a veure a les Mènades, les adoradores deDioniso que sovint experimentaven l'èxtasi diví. Quan les dones van veure aPenteo, el van esquarterar com havien fet abans en l'obra amb una bandada debestiar. Brutalment, el seu cap va ser tallat per sa mare Agave quan suplicavaper la seua vida. Robert Graves diu que desprès se’l van menjar.

Es creia que l'emparellament sexual entre jóvens, damunt de la terraacabada de sembrar, garantia la seua fecundació. Restes d'este costum hanarribat fins als les nostres dies i, durant les festes dels pobles, es permetun llibertinatge entre els jóvens i es toleren els contactes sexuals. Del'antiga religió practicada per les dones, també hi havia una variantpracticada pels hòmens, la de les batalles per la fertilitatentre grups de jóvens, com les bandes de guerrers germànics i nòrdics quecombatien davall els efectes del consum d'Amanita papamosques gris, unfong molt abundant a Europa, denominat Reig bord. Tots ells es mencionenen el segle XVIII com el “exèrcit furiós”, la “caça salvatge”, la“Santa Companyia”, tots ells una autèntica representació de la “companyiadels difunts”, és a dir, la formada pels esperits dels guerrers morts abansd'hora (jóvens). Les batalles per lafertilitat eren conegudes a Roma com Lupercàlies,origen de la festa de Sant Valentí.

Lupercalies romanes

En aquesta representació d'un sabbat o aquellarre, sobrerviuen els antics ritus pagans, ara demonitzats per l'Esglèsia catòlica

Festa de la fertilitat i la unió de la Deessa i elDéu. En este temps la vida s'està renovant, els animals s'estan aparellant i enels camps, les llavors recent plantades estan començant a brollar. Gransfogueres s'encenen en honor al Déu de la fertilitat, Beleno. S'erigix un"Maypole" i cintes brillants es pengen en ell. El"Maypole", un símbol que representa el masculí. Les cintes en colorssuaus representen el femení. La unió dels dos simbolitza la unió de la Deessa iel Déu.

Beltane i un pal de maig, "mayo", a Irlanda – Foto de Jeff J Mitchell/Getty Images Europe

La Festivitat dels majos, també coneguda com biga del gall, és una festa popular d'orígens ancestrals, que es celebrava a la primavera, fent-se coincidir amb el primer diumenge del mes de maig i tenia antigament connotaciones rituals relacionades amb la fecundació de la terra, que s'han anat perdent amb el pas dels temps. A ningú li pasa desapercebut el pal com a símbol del penis. La celebració de les festes barres és comunes en molts països d'Europa on hi ha variants semblants de la mateixa festivitat.

Pal de maig al Pla de la Font de Pego

Totes les ceremonies relacionades amb la fertilitat de la Natura tenen una gran càrrega eròtica Ecenes de Eyes Wide Shut, dirigida per Kubrick.

Janet and Stewart Farrar representen el Great Rite. Sexe Magic per estimular la fertilitat de la natura, segóns el ritus wica o celta.

b). Candelera. 2 de febrer. Misterismenors d'Eleusis. Imbolg, que significa “en l'úter”, al·ludeixa la Deessa en tant que mare Terra prenyada. Durant aquesta celebració elsceltes irlandesos donaven la benvinguda a la deessa Brigit (“la brillant” o exaltada), futura Santa Brígida, perquècreien que el seu esperit era font de la inspiració, de l'art de la sanació ide l'endevinació.

A més, Brigit era una deessa de la fertilitat que recorria Irlanda ibeneïa els camps i els boscos. Estava relacionada amb els pous sagrats de lesterres cèltiques. Vestir el pou, lligar tires de tela girant al voltant delsarbres pròxims als pous curatius, i altres mètodes de sol·licitar o d'honrar a Brigidencara ocorren en algunes de les terres cèltiques.

Vestirel pou és un costum practicat en l'Anglaterra rural en la qual els pous, elsbrolladors o altres fonts d'aigua s'adornen amb dissenys creats amb pètals deflors

Hayfield in Derbyshire 2007

Enl'antiga Grècia, els primers dies de febrer marcaven el festival menor deDeméter i Persèfone, celebrat en Eleusis. La Candelera (relacionada ambBrigit) era la festivitat de Juno Februata, la deessa mare verge, durantla qual el poble desfilava per Roma amb ciris enceses. El cristianismecelebrava esta data com la purificació de la Mare de Déu, perquè segons latradició judeocristiana la dona estava impura durant els quaranta diesposteriors al part, en aquest cas del naixement de Jesús en Nadal.

Abanshem pogut esbrinar que a l'hemisferi nord, febrer és el moment en què el solcomença de nou a recuperar la seva força per a calfar la terra, els dies es vanfent més llargs, les llavors germinen en l'interior de la terra i les ovellesestan ja en condicions per a la lactància dels futurs anyells. Es el mes en quèdesperta la fertilitat en la naturalesa, preparant-se per a la seua explosió enla primavera. I per a que no fallara l’assumpte, s’adorava a la Deessa Mare, laTerra, en aquesta ocasió sota la denominació de Brigantia o Brigit. A estacelebració se li la va denominar Imbolc o Ambiwolka.

Enl'antiga Grècia va prosperar el culte de Pa, el deu sàtir. Este mític déu de lafertilitat, mitat home, mitat boc, posseïa un caràcter feroç i impredicible queaterria els sers humans; d'ací l'origen de la paraula ‘pànic'. El déu Paperseguia incessantment les nimfes dels boscos i a les jóvens vestals. Era eldéu de la festa, el jubili i la sensualitat, una imatge més del deu Dionisi, eldéu del vi, que organitzava les festes més prometedores de l'Antiguetat. Escreia que Pa cuitava els ramats mentre tocava la flauta; no obstant això, noméspodia copulava amb qui pillava, com la Deessa Mare Hera. Posteriorment, a Romaes va tributar culte a una divinitat anàloga anomenada Juno, que erafertilitzada per Faune (Sàtir), a qui també es representava mitat home, mitatboc. En el seu honor se celebraven les Lupercals, festes orgiàstiques dutes aterme a febrer. Durant la celebració, grups d'hòmens nuets corrien al voltantd'un tossalet brandant fuets de pell de cabra. Les dones que desitjaven tindrefills es quedaven dret prop de la ruta dels corredors perquè les flagel·laren,perquè creien que així es tornarien fecundes. Entre altres ritus, els jóvens ‘luperci', vestits amb pells de cabra, ballaven i assotaventambé amb pals la terra i la vegetació, enmig de desfilades de torxes, ritualspels que asseguraven la fertilització de la naturalesa. Açò ho feien en presènciade la deessa Juno, abillada amb banyes de cabra, escut i llança, la qual rebiade mans de les verges pans de ségol.

LaCandelera és la festa religiosa catòlica que va substituir a les Lupercaliaspaganes. És una de les festes a la Mare de Déu –pervivència de l’antiga DeesseMare- que gaudix de major veneració no sols en tota Espanya, sinó també enmolts països d'Amèrica central i Sud-amèrica. El nom ve de vela o candela. Comja s'ha indicat, el 2 de febrer és la festivitat de la Purificación de María,es a dir, la celebració de la recuperació de la Mare de Déu després del part deJesús o del Sol, segons els historiadors.

Representació de la triple deessa celta Brigit, una prova més de que representa l’antiga Deessa Mare

Les carnestoltes I, II, III
Festa de Tots Sants o Any Nou
La Deessa i el Cosmos

Bibliografía

-Amades, Joan. Costumari Català (1950). Salvat Editors, Barcelona, 1984

-Ariño, Antoni. Temes d’Etnografia Valenciana (IV). Festes, rituals i creences. Ed.Alfons el Magnànim.

-Clotes J i Lewis-Williams. Los Chamanes de la Prehistoria. Edt.Ariel, Barcelona 2001

-Eliade, Mircea. Historia de las creencias y las ideas religiosas. Edicions Paidós,Barcelona 1999

-Guinzbur, Carlo. Història nocturna. Edicions Península. Barcelona, 2003

-Climent i Giner, Daniel. El calendari dels 40 dies. Dintre de laweb “El Tiempo de la Humanidad”. BibliotecaVirtual Miguel de Cervantes, Alacant, 2001

-X. Fabregas. “Ànimes en pena”, publicat dins de la col·lecció “Tradicións, mitesi creences dels cataláns”. Edicións 62. Barcelona, 1979

LA VELLETA VERDA. Mediterrani.

¿Un satélite sputnik en la iglesia de Montalcino?

Caçadors d'ovnis

La Anunciación de Carlo Crevelli

Un spuntik a l'esglèsia de Montalcino

La Anunciación de Carlo CrevelliCaçadors d'ovnis

Caçadors d'ovnis

El manuscrit Voynich

Frank Frazetta (1928–2010)

Les profecies de la Sibil·la

La Velleta Verda, 2012

El teatre de la crueltat

La fotografia més antiga conservada i altres rècords fotogràfics

William-Adolphe Bouguereau

Què celebrem en aquestes festes?

La Anunciación de Carlo Crevelli
Caçadors d'ovnis