QUIN ÉS EL CASTELL MÉS LLARG D’EUROPA?
Alguns països s’ho disputen, com ara veure. Però, a la península hi ha un dels castells més desconeguts, situat a la riba del riu Duero. Durant segles va ser el castell de Al-Ándalus més temut de la cristiandat.
Avui és un dels grans monuments històrics. Si estigués a França, tothom la visitaria, però està a Sòria i pocs el coneixen.
El castell de Gormaz s'aixeca sobre una empinada cresta i el seu perímetre emmurallat te una longitud de 1.200 metres de forma longitudinal d’est-oest, 446 m de llarg i 28 torres sent el major castell califal de l'Europa Occidental.
No obstant, aquest rècord se’l disputen varis castells europeus: el primer el castell de maons de Malbort, en la ciutat polaca de Gdans, a la vora del riu Nogat. El segon en disputa es el castell alemany de Burg zu Burghausen y també el francès de Vincennes i el castell de Praga, la capital de la República Txeca.
Personalment, no tinc el plaer d’haver-los visitat, però mai oblidaré la impressió que hem va produir la vista del castell de Gormaz, després d’anar vorejant pel pla, seguint les revoltes del riu Duero i, sobtadament, vaig veure aquell baluard damunt d’un poblet petit, enmig del no-res.
Davant meu estava la punta de llança del al-Ándalus califal i punt de partida de les tropes que musulmanes que assolaven les terres dels cristians, amb un recinte que podia albergar a 2.000 combatents.
Gormaz era una màquina letal assentada a la part alta d'un turó, l'únic castell a l'altre costat del Duero i estava just davant de l'únic pont que hi ha a la zona per travessar-ho. Des d'aquí, al-Mansur (“el victoriós”), que venia des de Medinaceli, la capital d'on partien els seus exèrcits, llançava les campanyes de càstig que tant terror van infondre en els seus enemics.
Entre les seus cruels tàctiques destacava la utilització d’almanjanecs (gegantines catapultes que llançaven pedres de fins a cinc-cents quilograms per destruir les muralles enemigues) i, en el cas de Barcelona i altres, va disparar una munició molt tètrica: disparaven caps de cristians a un ritme de mil per dia. La barbàrie contra aquesta urbs va ser total ja que, després de traspassar els seus murs, Al-Manṣūr va passar a ganivet a la majoria dels homes que la defensaven i esclavitzar a una bona part de les dones i els nens. Per si fos poc, a continuació va cremar habitatges.
Avui és un dels grans monuments històrics. Si estigués a França, tothom la visitaria, però està a Sòria i pocs el coneixen.
El castell de Gormaz s'aixeca sobre una empinada cresta i el seu perímetre emmurallat te una longitud de 1.200 metres de forma longitudinal d’est-oest, 446 m de llarg i 28 torres sent el major castell califal de l'Europa Occidental.
No obstant, aquest rècord se’l disputen varis castells europeus: el primer el castell de maons de Malbort, en la ciutat polaca de Gdans, a la vora del riu Nogat. El segon en disputa es el castell alemany de Burg zu Burghausen y també el francès de Vincennes i el castell de Praga, la capital de la República Txeca.
Personalment, no tinc el plaer d’haver-los visitat, però mai oblidaré la impressió que hem va produir la vista del castell de Gormaz, després d’anar vorejant pel pla, seguint les revoltes del riu Duero i, sobtadament, vaig veure aquell baluard damunt d’un poblet petit, enmig del no-res.
Davant meu estava la punta de llança del al-Ándalus califal i punt de partida de les tropes que musulmanes que assolaven les terres dels cristians, amb un recinte que podia albergar a 2.000 combatents.
Gormaz era una màquina letal assentada a la part alta d'un turó, l'únic castell a l'altre costat del Duero i estava just davant de l'únic pont que hi ha a la zona per travessar-ho. Des d'aquí, al-Mansur (“el victoriós”), que venia des de Medinaceli, la capital d'on partien els seus exèrcits, llançava les campanyes de càstig que tant terror van infondre en els seus enemics.
Entre les seus cruels tàctiques destacava la utilització d’almanjanecs (gegantines catapultes que llançaven pedres de fins a cinc-cents quilograms per destruir les muralles enemigues) i, en el cas de Barcelona i altres, va disparar una munició molt tètrica: disparaven caps de cristians a un ritme de mil per dia. La barbàrie contra aquesta urbs va ser total ja que, després de traspassar els seus murs, Al-Manṣūr va passar a ganivet a la majoria dels homes que la defensaven i esclavitzar a una bona part de les dones i els nens. Per si fos poc, a continuació va cremar habitatges.
Comentaris