Passa al contingut principal

València, llum de la Mediterrània II

     Aquells que em van acompanyar en la meva primera entrega de "València, llum de la Mediterrània", el meu particular viatge proustià a la recerca del temps perdut, ens quedarem a les portes de l'Estació del Nord.  De nou m’emprenen el viatge al passat. Sortim al carrer i, a prop, trobem la plaça de l'ajuntament;  a la dreta, la plaça de bous.

   Aquesta entrega es lliurarà en tres capítols, per no fer més tediosa l’exposició d’un tema ja de per sí avorrit.


Estació del Nord i Plaça de Bous. Foto: Gonçal Vicens


Institut Lluís Vives i la Casa del Xavo. Foto: Gonçal Vicens

    No obstant això, a mi em cridava més l'atenció la plaça de Sant Agustí, lloc des d'on van partir innombrables manifestacions populars en protesta contra el franquisme, aquest càncer que corroeix les nostres institucions fonamentals, com la Justícia i el Parlament.


Plaça de Sant Agustí. Foto: Dorieo

    Així recorde aquesta plaça, bastió de reivindicacions democràtiques, a la vegada que lloc on s’ubica un temple ancestral –qui sap- on han ocorregut innumerables faules i llegendes. Però, com a historiador, hauria de poder separar els meus sentiments i records contaminats, per discernir entre realitat i imaginació.

    Això ve al cas, perquè moltes vegades, la imaginació ens pot jugar males passades. De fet, la meva atenció la va atreure el temple per ser vestigi del passat, o això creia jo. Bé és cert, que només sortir de les reixes de l'estació, també atreia la meua l'atenció el “campanile” o templet d'un edifici modern situat a l'avinguda del Marqués de Sotelo, seu de la Tresoreria Territorial de la Seguretat Social, segons vaig esbrinar, conegut pels valencians com la Casa del Xavo, ja us explicaré perquè.


La Casa del Xavo. Foto: Gonçal Vicens

    Un altre edifici més baixet, quadrat i neoclàssic, es trobava al davant de la Casa del Xavo: l’institut Lluís Vives.  Sembla el menys espectacular dels tres, però, en realitat, tal vegada siga el més interessant.


Institut Lluís Vives i, al fons l’església de Santa Caterina i Sant Agustí, amb el campanar antic. Any 1920. Foto: Valenciadesaparecida

    Molts passen per davant del Lluís Vives i no paren en ell. També ens passa als que tenim ànima de historiador i una vena romàntica, com un "Sturm und Drang", que ens empeny a capbussar-nos en temps pretèrits.

      A més, si pensem que a prop  hi ha un edifici del segle XIII, d’estil gòtic valencià i, damunt, sabem que es tracta d’un antic convent de frares ermitans, llavors comencem a somiar rotllos i, de vegades, arrossegats per aquest ímpetu medieval, obviem la crua realitat.


Església de Santa Caterina i Sant Agustí amb el campanar nou. Foto: Gonçal Vicens

    Això hem va passar amb el temple de Sant Agustí, ja que l’edifici que podem contemplar actualment, en realitat, només és el resultat d’una profunda reforma feta al segle XX, després que l’església fou greument danyada per les tropes franquistes. Ara sí, senyors, quina reforma tant meravellosa!

     D’aquesta manera, el temps ens apropa a uns edificis on podem contemplar l’obra de varis arquitectes valencians.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La clasificación actual de los seres vivos

En 1969 R. H. Whittaker(1920–1980) propuso el esquema de clasificación que reúne a los seres vivos en los cinco reinos.  Whittaker separó a los hongos en un reino aparte de las otras formas de tipo vegetal, ya que los hongos no podían ser considerados vegetales.


Robert Harding Whittaker (1920–1980)
Esta clasificación está basada en el tipo de organización celular: distinguiendo entre una estructura procariota (su contenido intracelular está esparcido en el citoplasma) o eucariota, con membrana que encierra el núcleo separándolo del citoplasma; en la forma de nutrición: autótrofa por fotosíntesis o heterótrofa por absorción; en la morfología y bioquímica de los organismos sin incluir análisis moleculares ni características evolutivas.





Los cinco reinos (Animalia, Plantae, Fungi, Protista y Monera) según  Whittaker.
     El primero en intentar una clasificación de los seres vivos fue Linneo, quien en 1735 los catalogó en dos reinos: Animales y Plantas. En 1886 Haeckel había dividido a …

Transformismo: Lamarck y Darwin

Dediquemos un momento a analizar las últimas etapas deltransformismo, la teoría de Lamarck y  la teoría de la evolución de Darwin. Hemos seguido sucintamente el artículo Darwin: el genio de los orígenes, publicado en Sin Dioses.



Fuente: Sin Dioses

     En 1809, Jean Baptiste Lamarck propone la idea del transformismo en la evolución. Este proceso fue explicado como una progresión continua, desde los organismos más sencillos y pequeños, pasando luego a las plantas y animales más complejos, hasta llegar al máximo de la perfección: el hombre. La teoría evolutiva de Lamarck fue formulada tomando en consideración los siguientes principios evolutivos: existencia de un impulso interno haca la perfección en todos los seres vivos; la capacidad de los organismos para adaptarse a los cambios ambientales y, finalmente, el principio de uso y desuso de los órganos.
La teoría de Darwin se basa en la herencia de los caracteres adquiridos. Darwin regresó de su viaje en 1836 y en sus notas expone tres…

La refutación del Libro negro del comunismo