Pinedo i El Saler
Passeig per
L’Albufera
L'Albufera té una superfície d'unes 2.100 hectàrees, gairebé les
mateixes que tota la ciutat de València i quant diries que té de profunditat?
Doncs de mitjana a penes 1 metre.
El llac es comunica
amb el mar a través d’un cordó litoral per mitjà de cinc canals de desguàs,
anomenats goles. Les goles del Pujol, el Perellonet i el Perelló regulen el
nivell de les aigües del llac per mitjà de comportes. Les altres dues, la gola del
Rei o del Mareny i la de Sant Llorenç, evacuen les aigües de la marjal de Sueca
i Cullera.
Barques de l'Albufera. Foto: Gonçal Vicens
Barca navegant per l'Albufera. Foto: Gonçal Vicens
L'àrea coneguda com el Racó de l'Olla,
destruïda per a la construcció d'un hipòdrom, va ser totalment regenerada i
convertida en un Centre d'Informació amb un Observatori d'Aus i una Reserva
Integral.
Al llac
de l'Albufera naveguen els "albuferencs", embarcacions d'un sol pal i una vela llatina
de forma triangular. Es feien servir per sortir a pescar o per traslladar
productes o persones a través del llac.
Albuferencs en un canal del Perelló. Foto: Gonçal Vicens
He fet un viatge per l’Albufera i
he contemplats els "albuferencs",
embarcacions d'un sol pal i una vela llatina de forma triangular, que
solcaven el llac.
El viatge comença per Pinedo, població que
rep el nom pel pinar que separava la platja de la zona de la marjal.
A l’entrada de Pinedo veurem la barraca
coneguda com La Genuina i l’estàtua d’Apol·lo trobada a la platja. També podrem
conèixer la ruta del Ravatxol que feia la barca-correu.
Finalment,
coneixerem de Pinedo la famosa corregudes de Joies, una carrera de
cavalls muntats a pel, el premi de la qual es la Joia.
El
nom de "El Saler", segurament, fa referència al petit grup de
barraques on s'emmagatzemava aquesta sal que exportaven pel Portet del Saler.
La sal es feia a les salines de les llacunes del Racó de l’Olla, les qual es
tinten de color rosa intens per la seva salinitat.
A la població del Saler podem visitar la
"Casa de la Demanà", també anomenada "de la campaneta", on
es feia la subhasta dels llocs de caça a l'Albufera.
Al començar el camí del Saler cap a la mar
trobarem "El Piverot", el Muntanyar de la Mona amb fonts i taules i,
a l'esquerra, visitarem la Casa Forestal amb interesants plafons de manises
Al segle XIX s’instal·len a la pineda del
sud de València una sèrie de repobladors dels barris marítims de la
capital. El nucli de població rep el nom
de “Pinedo” pel pinar que separava la platja de la zona de la marjal.
Màquia a la Devesa del Saler. Paratge de La Sanxa. Foto: Gonçal Vicens
La historia de Pinedo es curta i tan sols ens resta una barraca –La Genuina- a l’entrada de la població. En 1963 uns submarinistes van trobar submergida a la platja de Pinedo una estàtua de bronze de 1’45 cm d’alçària, coneguda com l’Apol·lo de Pinedo, una copia de la qual podem veure a la rotonda d’entrada de la població.
Barraca “La Genuina” de Pinedo
L’Apol·lo de Pinedo. Foto: Gonçal Vicens
El Pinedo desponia d’una tartana que feia la ruta del Ravatxol (barca-correu) que enllaçava Russafa, el Saler, El Palmar i Catarroja, transportant passatgers d’un lloc a l’altre.
Platja de l’Arbre del Gos. Foto: Gonçal Vicens
Des de la platja de L’Arbre del Gos contemplem les instal·lacions portuàries de València i la platja de la Correguda de les Joies. Foto: Gonçal Vicens
Desembocadura del riu Túria i platja de les Corregudes de Joies, Pinedo. Foto: Gonçal Vicens
Pinedo está rodejat de grans infraestructures, com el port de València, l’Estació Depuradora de Pinedo o el llit nou del riu Túria. No obstant això, Pinedo encara conserva l’encant rural de l’Horta, les cases de camp, els carros i haques. A les platges de Pinedo, en la coneguda com L’Arbre del Gos, tot els anys es fan les corregudes de Joies, una carrera de cavalls muntats a pel, el premi de la qual es la Joia, un mocador de color que també s’utilitza en les competicions de tir i arrossegament.
Benzinera del Pinedo. Foto: Gonçal Vicens
Correguda de les Joies, Pinedo. Foto: Youvalencia
El Saler
La sal que s'extreia de les antigues salines situades prop de la zona coneguda actualment com "Racó de l'Olla", va ser un dels principals ingressos que obtenia el patrimoni real de l'estany de l'Albufera. El nom de "El Saler", segurament, fa referència al petit grup de barraques on s'emmagatzemava aquesta sal abans de portar-se a la ciutat de València.
El Saler. Foto: Gonçal Vicens
A més de l'església de Sant Josep de principis del segle XX, destaca la "Casa de la Demanà", també anomenada en altres temps "de la campaneta" de finals del segle XVIII. Al vestíbul d'aquest edifici es va realitzar, fins a mitjan segle passat, la subhasta dels llocs de caça a l'Albufera, la tradicionalment anomenada Demanà.
Església de Sant Josep. Foto: Gonçal Vicens
Casa de la Demanà. Foto: Gonçal Vicens
Casa de la Demanà. Foto: Gonçal Vicens
Barraca del carrer l’Embarcador. El Saler. Foto: Gonçal Vicens
L'any 1855, el Saler comptava únicament amb 39 veïns i una taverna. Avui en dia, aquesta pedania de València és coneguda pels seus nombrosos locals dedicats al comerç i l'hostaleria.
Des del poble i en direcció al mar passem per davant del Col·legi Lluís Sant Àngel on sobresurt "El Piverot", un monumental exemplar de pi pinyoner d'uns 175 anys d'edat. A prop de la platja, ens trobem a la dreta amb l'àrea d'esplai de "El Muntanyar de la Mona" amb fonts i taules i, a l'esquerra, amb la Casa Forestal del Saler, seu de la Guarderia.
Consultori de Salut del Saler. Foto: Gonçal Vicens
Camí de la Mar i, a la dreta, el col·legi Lluís Sant Àngel. Foto: Gonçal Vicens
Cartell del col·legi Sant Àngel. Foto: Gonçal Vicens
El Piverot. El Saler. Foto: Gonçal Vicens
Mallada típica del Saler. Son llocs que s’inunden quan plou i queden secs a l’estiu. Foto: Gonçal Vicens
Casa del Forestal. El Saler. Foto: Gonçal Vicens
Plafons ceràmics de la Casa del Forestal. Foto: Gonçal Vicens
Portet d'El Saler
Xicotet port situat a escassos cinc quilòmetres de València, durant molt de temps únic enllaç entre la ciutat i l'Albufera. Per ell passava tota la sal que s'extreia de les salines de l'entorn fins a València i contornada. S'accedix des de la pedania d'El Saler, creuant la carretera CV-500 per una passarel·la.
Imatge del Port d’ EL SALER amb la Casa de ‘Severino’, la Casa/Port de ‘Ventura’, la Casa del ‘Tio Donís’, i la Casa de la ‘Tia Rulla’ de fons. Fuente- facebook PortdelSaler
Port del Saler. Foto: Gonçal Vicens
Al aplegar l’estiu, de vegades, les llacunes del Racó de l’Olla es tinten de color rosa intens. La salinitat explica aquest color. Però, no és la sal la que confereix aquest color, en realitat ho fan unes algues halòfiles (Dunaliella salina), uns bacteris i un xicotets crustàcies. El color augmenta a mesura que s'evapora l'aigua i augmenta la sal, i hi ha una major quantitat d'algues i bacteris que reflecteixen aqueixes tonalitats. Per tant, podem dir que és un efecte òptic, l'aigua de les llacunes continua sent transparent.
Llacunes del racó de l’Olla. Fotos: Parc Natural de l’Albufera
Llacunes del racó de l’Olla. Fotos: Parc Natural de l’Albufera
Llacunes del racó de l’Olla. Fotos: Parc Natural de l’Albufera
L’alta
salinitat de les llacunes del racó de l’Olla i una sèrie de documents fa
suposar als historiadors que les salines es localitzaven en aquest paratge.
Tenim una imatge d’un atles antic de les salines valencianes.
Aspecte de les antigues salines del Saler. Per ampliar la historia d’aquestes salines punxa aquí: Valencia Actua
Comentaris