Passa al contingut principal

Andreas Gursky. Els meus fotògrafs preferits

      Andreas Gursky (1955, Leipzig, Alemanya) és un dels fotògrafs més cars del nostre temps, autor de monumentals paisatges, fotografies de grans espais, per una part, de llocs sense detalls, molt neutres, amb pocs colors i, d'altra banda, enormes espais com supermercats, magatzems de distribució, espais públics, etc. on apareixen infinitat de detalls i colors. La seva obra ha alterat el concepte de la fotografia.


Supermercat de Gursky

    El seu treball pretén ser una metàfora de la vida contemporània, de la deshumanització del ser humà, del serialisme, de la globalització, de la cultura uniformadora del neoliberalisme. La seva obra ens recorda que el món ja no és el mateix i que en la seva naturalesa és el canvi.


Andreas-Gursky-Madonna-I-2001

    El gran format de les seves fotografies exhibides en la Hay Ward Gallery de Londres (un laberint de passadissos i sales al costat del Tàmesi, com els temes que tria l'artista), a part de transmetre la seva visió d'un món deshumanitzat (persones que viuen per treballar i adquirir bagatel·les i bijuteria electrònica, éssers que descansen en ruscs gegants), també expressen valors de gran bellesa estètica, sobretot, pel preu que té, per decorar les enormes cases dels amos del capital i de les fàbriques.


Hay Ward Gallery de Londres


Hay Ward Gallery de Londres

      La curiositat pel funcionament del món modern i la naturalesa col·lectiva de l'ésser humà el porta a fotografiar els espais preferits per l'home actual: els passadissos atapeïts d'ofertes d'un hipermercat nord-americà (99 cent, 1999); les multituds que ballen en una rave (May Day IV, 2000); els mars de plàstic dels hivernacles d'Almeria (El Ejido, 2017); les sorprenents naus de distribució de llibres a Amazon (Amazon, 2016); les pantalles plenes de vols de l'aeroport de Frankfurt (Frankfurt, 2007); els deshumanitzats blocs d'habitatges a Paris Montparnasse, (1993), la uniformitat estètica de les models a la passarel·la en V & R, (2011), el frenètic pols dels parquets borsaris a Tòquio, Stock Exchange, (1990)...


99 cent, 1999


May Day IV, 2000


El Ejido, 2017


Amazon, 2016


Frankfurt, 2007


Paris Montparnasse, 1993


V & R, 2011


Tòquio, Stock Exchange, (1990)

     La tafaneria de l'artista no implica l'acceptació o el rebuig d'aquest món, ja que Gursky afirma que només sense apassionament i la mirada distanciada de l'artista, es pot aconseguir que siga l'espectador qui tregui les seves pròpies conclusions.

    Aquesta visió teòrica del món li va ser inculcada pel seu mestre Bernd Becher a la Kunstakademie de Düsseldorf. Realisme, precisió i objectivitat eren tres dels preceptes que va inculcar a deixebles com Candida Höffer, Axel Hütte, Thomas Struth i Thomas Ruff; junts formen l'anomenada escola de Düsseldorf i són coneguts en el mercat de l'art com la 'classe Becher', aconseguint alts nivells de cotització.


F1-Boxenstop, 2007

    No obstant això, res és el que sembla. Les seves fotografies contenen més del que l'ull veu. Tot està enfocat; les perspectives, tocades; les obres, en fi, manipulades digitalment. Els quatre cancellers alemanys -Schröder, Schmidt, Merkel i Kohl- que contemplen un quadre de Barnett Newman mai van estar allà. De la imatge del Rhin amb les seves franges de colors horitzontals, que es va convertir en 2011 en la fotografia més cara de la història, es van eliminar digitalment arbres i fins a una central elèctrica sencera. És el riu, però no ho és.


Fotografía del Rhin abans de ser retocada digitalment


Rhein II, 1999 (3,7 milions d'euros)

    Una primera contemplació de les seves fotografies ens podria fer pensar en les seves qualitats abstractes, com passa en Rhein II. Però l'artista sempre ha declarat que, per sobre de tot, és fotògraf i que les seves fotografies no són abstractes perquè sempre es pot identificar el subjecte real. Potser, només siguen un gest de complicitat a les monumentals obres de l'expressionisme abstracte. D'aquí, que són freqüents les comparacions amb l'obra del pintor Barnett Newman, pertanyent a la tendència artística "Color field" (Camps de color) integrada dins de l'impressionisme abstracte, en la qual predominen amplis camps de color llis i sòlid, estesos o tenyits en el llenç, creant àrees de superfície uniforme i un pla llis d'imatge.



Manipulació de Vir Heroicus Sublimis (1950–1951). Barnett Newman. Museum of Modern Art in New York City



Dues visions del mar

     Els valors estètics de les seves fotografies han aconseguit introduir la fotografia en l'art contemporani, convertint a Gursky en un cronista del capitalisme global.

     Gursky acaba amb els "catàlegs" de fotografies impreses en paper en aparença de llibre. Les seves imatges són de gran format, amb una edició molt limitada, que només poden ser admirades en les parets de galeries gegantines. Aquest canvi va concedir a la fotografia un valor com a objecte comparable al de la pintura. Les mides de la seva obra de vegades sobrepassen els cinc metres i impacten l'espectador amb la seva monumentalitat, qui novament es veu sorprès per la infinitat de detalls dels que gaudeix al apropar-se a l'obra. Però res és el que sembla; mitjançant una acurada combinació digital que enllaça moltes imatges similars l'artista aconsegueix una riquesa de detalls impossible d'assolir des d'una perspectiva única.


Pyongyang-I 2011


Pyongyang-II 2011

    Els temes que representa no tenen jerarquia, ja que en les seves fotografies tots els elements pictòrics tenen la mateixa importància, aconseguint així ampliar el camp de visió a temes la magnitud dels quals no podríem abastar d'una altra manera.

     L'exhibició de la galeria de Londres recull seixanta fotografies més representatives d'aquest cotitzat artista que bat rècords a les subhastes (el 2007, 99 Cent II Dyptich es va convertir en la fotografia més cara de la història quan va arribar als 2,3 milions d'euros per la seva venda a Sotheby, rècord superat pels 3,7 milions d'euros que va aconseguir la venda de Rhein II el 2011).



Klausen Pass (1984)

     L'artista diu que la foto titulada Klausen Pass (1984), on a fotografiar un paisatge rocós, va ser on va descobrir el seu camí en adonar-se, durant el revelat del negatiu, de la presència de les figures disperses al peu de la muntanya. A partir d'allí, va començar a indagar la relació de l'individu amb l'espai que habita. Mai li va interessar l'individu, sinó l'espècie humana en relació amb el seu entorn.


Engadin 1995
   NOTA:
   Consulta artícle Gloria Crespo Maclennan, Andreas Gursky: metáforas de nuestros días. 1 Feb. 2018, aparecido en Babelia. El País.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La clasificación actual de los seres vivos

En 1969 R. H. Whittaker(1920–1980) propuso el esquema de clasificación que reúne a los seres vivos en los cinco reinos.  Whittaker separó a los hongos en un reino aparte de las otras formas de tipo vegetal, ya que los hongos no podían ser considerados vegetales.


Robert Harding Whittaker (1920–1980)
Esta clasificación está basada en el tipo de organización celular: distinguiendo entre una estructura procariota (su contenido intracelular está esparcido en el citoplasma) o eucariota, con membrana que encierra el núcleo separándolo del citoplasma; en la forma de nutrición: autótrofa por fotosíntesis o heterótrofa por absorción; en la morfología y bioquímica de los organismos sin incluir análisis moleculares ni características evolutivas.





Los cinco reinos (Animalia, Plantae, Fungi, Protista y Monera) según  Whittaker.
     El primero en intentar una clasificación de los seres vivos fue Linneo, quien en 1735 los catalogó en dos reinos: Animales y Plantas. En 1886 Haeckel había dividido a …

Transformismo: Lamarck y Darwin

Dediquemos un momento a analizar las últimas etapas deltransformismo, la teoría de Lamarck y  la teoría de la evolución de Darwin. Hemos seguido sucintamente el artículo Darwin: el genio de los orígenes, publicado en Sin Dioses.



Fuente: Sin Dioses

     En 1809, Jean Baptiste Lamarck propone la idea del transformismo en la evolución. Este proceso fue explicado como una progresión continua, desde los organismos más sencillos y pequeños, pasando luego a las plantas y animales más complejos, hasta llegar al máximo de la perfección: el hombre. La teoría evolutiva de Lamarck fue formulada tomando en consideración los siguientes principios evolutivos: existencia de un impulso interno haca la perfección en todos los seres vivos; la capacidad de los organismos para adaptarse a los cambios ambientales y, finalmente, el principio de uso y desuso de los órganos.
La teoría de Darwin se basa en la herencia de los caracteres adquiridos. Darwin regresó de su viaje en 1836 y en sus notas expone tres…

El Mito de Sophia

Vamos por la parte octava del estudio. En gran número de sistemas gnósticos el Eón Sabiduría -Sofía o Acamoth-, juega un papel importante. En algún sentido parece representar el principio femenino supremo, como por ejemplo, en el sistema ptolemaico, en el que la madre de los siete cielos se llama Achamoth, o en el sistema valentiniano, donde se llama Sophia, la Sabiduría de arriba. Para muchos este principio femenino es anterior al mundo noumenal, el de los Eones creados. Así en el sistema arcontiano encontramos una “Madre luz” que vive  más allá de los cielos de los Arcones, y se la conoce como (meter ton panton) la Madre de todo, y otro tanto en la gnosis de Barbelo, donde la fémina Barbelo es la contrapartida del Padre Desconocido, lo que también se da en los Ofitas descritos por Ireneo en Contra las Herejías III.7.4).

La prostituta de Babilonia, un potente argumento que apoya la figura de Barbelo
      En toda la exposición que a continuación veremos, una cosa nos quedará c…