Andreas Gursky. Els meus fotògrafs preferits

      Andreas Gursky (1955, Leipzig, Alemanya) és un dels fotògrafs més cars del nostre temps, autor de monumentals paisatges, fotografies de grans espais, per una part, de llocs sense detalls, molt neutres, amb pocs colors i, d'altra banda, enormes espais com supermercats, magatzems de distribució, espais públics, etc. on apareixen infinitat de detalls i colors. La seva obra ha alterat el concepte de la fotografia.

Supermercat de Gursky

    El seu treball pretén ser una metàfora de la vida contemporània, de la deshumanització del ser humà, del serialisme, de la globalització, de la cultura uniformadora del neoliberalisme. La seva obra ens recorda que el món ja no és el mateix i que en la seva naturalesa és el canvi.

Andreas-Gursky-Madonna-I-2001

    El gran format de les seves fotografies exhibides en la Hay Ward Gallery de Londres (un laberint de passadissos i sales al costat del Tàmesi, com els temes que tria l'artista), a part de transmetre la seva visió d'un món deshumanitzat (persones que viuen per treballar i adquirir bagatel·les i bijuteria electrònica, éssers que descansen en ruscs gegants), també expressen valors de gran bellesa estètica, sobretot, pel preu que té, per decorar les enormes cases dels amos del capital i de les fàbriques.

Hay Ward Gallery de Londres

Hay Ward Gallery de Londres

      La curiositat pel funcionament del món modern i la naturalesa col·lectiva de l'ésser humà el porta a fotografiar els espais preferits per l'home actual: els passadissos atapeïts d'ofertes d'un hipermercat nord-americà (99 cent, 1999); les multituds que ballen en una rave (May Day IV, 2000); els mars de plàstic dels hivernacles d'Almeria (El Ejido, 2017); les sorprenents naus de distribució de llibres a Amazon (Amazon, 2016); les pantalles plenes de vols de l'aeroport de Frankfurt (Frankfurt, 2007); els deshumanitzats blocs d'habitatges a Paris Montparnasse, (1993), la uniformitat estètica de les models a la passarel·la en V & R, (2011), el frenètic pols dels parquets borsaris a Tòquio, Stock Exchange, (1990)...

99 cent, 1999

May Day IV, 2000

El Ejido, 2017

Amazon, 2016

Frankfurt, 2007

Paris Montparnasse, 1993

V & R, 2011

Tòquio, Stock Exchange, (1990)

     La tafaneria de l'artista no implica l'acceptació o el rebuig d'aquest món, ja que Gursky afirma que només sense apassionament i la mirada distanciada de l'artista, es pot aconseguir que siga l'espectador qui tregui les seves pròpies conclusions.

    Aquesta visió teòrica del món li va ser inculcada pel seu mestre Bernd Becher a la Kunstakademie de Düsseldorf. Realisme, precisió i objectivitat eren tres dels preceptes que va inculcar a deixebles com Candida Höffer, Axel Hütte, Thomas Struth i Thomas Ruff; junts formen l'anomenada escola de Düsseldorf i són coneguts en el mercat de l'art com la 'classe Becher', aconseguint alts nivells de cotització.

F1-Boxenstop, 2007

    No obstant això, res és el que sembla. Les seves fotografies contenen més del que l'ull veu. Tot està enfocat; les perspectives, tocades; les obres, en fi, manipulades digitalment. Els quatre cancellers alemanys -Schröder, Schmidt, Merkel i Kohl- que contemplen un quadre de Barnett Newman mai van estar allà. De la imatge del Rhin amb les seves franges de colors horitzontals, que es va convertir en 2011 en la fotografia més cara de la història, es van eliminar digitalment arbres i fins a una central elèctrica sencera. És el riu, però no ho és.

Fotografía del Rhin abans de ser retocada digitalment

Rhein II, 1999 (3,7 milions d'euros)

    Una primera contemplació de les seves fotografies ens podria fer pensar en les seves qualitats abstractes, com passa en Rhein II. Però l'artista sempre ha declarat que, per sobre de tot, és fotògraf i que les seves fotografies no són abstractes perquè sempre es pot identificar el subjecte real. Potser, només siguen un gest de complicitat a les monumentals obres de l'expressionisme abstracte. D'aquí, que són freqüents les comparacions amb l'obra del pintor Barnett Newman, pertanyent a la tendència artística "Color field" (Camps de color) integrada dins de l'impressionisme abstracte, en la qual predominen amplis camps de color llis i sòlid, estesos o tenyits en el llenç, creant àrees de superfície uniforme i un pla llis d'imatge.

Manipulació de Vir Heroicus Sublimis (1950–1951). Barnett Newman. Museum of Modern Art in New York City

Dues visions del mar

     Els valors estètics de les seves fotografies han aconseguit introduir la fotografia en l'art contemporani, convertint a Gursky en un cronista del capitalisme global.

     Gursky acaba amb els "catàlegs" de fotografies impreses en paper en aparença de llibre. Les seves imatges són de gran format, amb una edició molt limitada, que només poden ser admirades en les parets de galeries gegantines. Aquest canvi va concedir a la fotografia un valor com a objecte comparable al de la pintura. Les mides de la seva obra de vegades sobrepassen els cinc metres i impacten l'espectador amb la seva monumentalitat, qui novament es veu sorprès per la infinitat de detalls dels que gaudeix al apropar-se a l'obra. Però res és el que sembla; mitjançant una acurada combinació digital que enllaça moltes imatges similars l'artista aconsegueix una riquesa de detalls impossible d'assolir des d'una perspectiva única.

Pyongyang-I 2011

Pyongyang-II 2011

    Els temes que representa no tenen jerarquia, ja que en les seves fotografies tots els elements pictòrics tenen la mateixa importància, aconseguint així ampliar el camp de visió a temes la magnitud dels quals no podríem abastar d'una altra manera.

     L'exhibició de la galeria de Londres recull seixanta fotografies més representatives d'aquest cotitzat artista que bat rècords a les subhastes (el 2007, 99 Cent II Dyptich es va convertir en la fotografia més cara de la història quan va arribar als 2,3 milions d'euros per la seva venda a Sotheby, rècord superat pels 3,7 milions d'euros que va aconseguir la venda de Rhein II el 2011).

Klausen Pass (1984)

     L'artista diu que la foto titulada Klausen Pass (1984), on a fotografiar un paisatge rocós, va ser on va descobrir el seu camí en adonar-se, durant el revelat del negatiu, de la presència de les figures disperses al peu de la muntanya. A partir d'allí, va començar a indagar la relació de l'individu amb l'espai que habita. Mai li va interessar l'individu, sinó l'espècie humana en relació amb el seu entorn.

Engadin 1995

   NOTA:
   Consulta artícle Gloria Crespo Maclennan, Andreas Gursky: metáforas de nuestros días. 1 Feb. 2018, aparecido en Babelia. El País.