El Burgos del Mio Cid


Plano de Burgos. Foto: Gonçal Vicens

3

15       Mio Cid Ruy Díaz en Burgos entró,
en su compañía hay sesenta pendones.
16b    Salían a verlo mujeres y varones,
burgueses y burguesas están en los miradores,
llorando en silencio, tal era su dolor,
por las bocas de todos salía una expresión:
20       —¡Dios, qué buen vasallo si tuviese buen señor!—

4
Le convidarían de grado, pero ninguno osaba:
el rey Alfonso le tenía tal saña.
Anteanoche llegó a Burgos su carta
con grandes precauciones y solemnemente sellada:
25    que a mio Cid Ruy Díaz nadie le diese posada
y que aquel que se la diese supiese una seria amenaza,
que perdería sus bienes y además los ojos de la cara,
y aun además el cuerpo y el alma.
Un gran pesar tenía la gente cristiana,

30      se esconden de mio Cid, pues no osan decirle nada.

     Per l'esquerra salvem el turó de Sant Miquel i penetrem al barri antic de Burgos. El primer que fem és visitar el riu Arlanzón per contemplar la porta d'entrada o arc de Santa Maria, una de les antigues dotze portes d'accés a la ciutat en l'Edat Mitjana, el punt d'entrada i sortida de la ciutat emprat pel Cid quan feia les seus correries guerreres. A la fornícula de la dreta de l'emperador Carles I veiem l'estàtua del Cid. Travessem l'arc que ens condueix fins a la Plaça de Sant Ferran, on es troba la catedral.
  


Arc de Santa María (Burgos). Punxa tamany complet


El riu Arlazón i pinacles de la catedral de Santa Maria (Burgos). Foto: Gonçal Vicens

      Recordem el capítol anterior: el Cid ha estat desterrat pel rei i parteix de Vivar amb un grapat de cavallers i l'ordre real d'abandonar Castella en el termini de nou dies, període que ocupa el Cid per deixar a la seva dona i les seves filles al monestir de Sant Pedro de Cardeña, reforçar el seu grup de cavallers i proveir-los d'aliments. El Cid abandonarà Castella per la Serra de Pela, en l'actual límit entre Sòria i Guadalajara, però que en 1081 marcava els límits entre els regnes de Castella i el musulmà de Toledo, finalitzant el itinerari del Desterrament a Atienza. Però això, així com la seva travessia per terreny Aragonès fins arribar a València, el veurem en altres episodis.


Informació BTT. Foto: Gonçal Vicens

     Per l'esquerra salvem el turó de Sant Miquel i penetrem al barri antic de Burgos. El primer que fem és visitar el riu Arlanzón per contemplar la porta d'entrada o arc de Santa Maria, una de les antigues dotze portes d'accés a la ciutat en l'Edat Mitjana, el punt d'entrada i sortida de la ciutat emprat pel Cid quan feia les seus correries guerreres. A la fornícula de la dreta de l'emperador Carles I veiem l'estàtua del Cid. Travessem l'arc que ens condueix fins a la Plaça del Rey San Fernando, on es troba la catedral.


 Arc de Santa María (Burgos). Foto: Gonçal Vicens



Arc de Santa María (Darrera). Foto: Gonçal Vicens



Arc de Santa María (Detall). Foto: Gonçal Vicens


A la fornícula de la dreta de l'emperador Carles I veiem l'estàtua del Cid. Foto: Gonçal Vicens

     És la tercera catedral d'Espanya per les seves dimensions, després de Sevilla i Toledo, iniciada el 1221 i construïda en estil gòtic. La portada principal consta d'un timpà, envoltat per tres arquivoltes en les quals és representen als ancians de l'Apocalipsi i diversos cors d'àngels.



Plaça del Rey San Fernando i catedral de Santa Maria (Burgos). Foto: Gonçal Vicens


Plaça del Rey San Fernando i catedral de Santa Maria (Burgos). Foto: Gonçal Vicens


Plaça del Rey San Fernando i catedral de Santa Maria (Burgos). Foto: Gonçal Vicens
  

La portada principal consta d'un timpà, envoltat per tres arquivoltes en les quals és representen als ancians de l'Apocalipsi i diversos cors d'àngels. Foto: Gonçal Vicens


Porta principal Santa Maria de Burgos. Foto: Gonçal Vicens


Pça Santa Maria-4. Foto: Gonçal Vicens


Font de Santa Maria. Foto: Gonçal Vicens


Font de Santa Maria (Detall). Foto: Gonçal Vicens

     A l'interior cal destacar la cruïlla del creuer amb l'esplèndida llanterna omplerta d'estrelles. La cruïlla s'eleva a 54 m sobre el sol. Sota és troben les lapides del Cid i de sa muller Donya Jimena.


Llanterna amb estrelles de la cruïlla del creuer (Burgos). Foto: Gonçal Vicens
  

Llanterna del creuer. Foto: Gonçal Vicens


Llanterna del creuer. Foto: Gonçal Vicens


Lapida del Cid i de sa muller Donya Jimena. Foto: Gonçal Vicens



Les tombes del Cid i la seua dona abans havien estat al monestir de  San Pedro de Cardeña. Foto: Gonçal Vicens

     També caldría destacar el cor de 103 seients construits per Felip Bigarny i el retaule de l’altar major dels mestres Rodrigo i Martín de la Haya. Al deambulatori, de Felip Bigarny, hi ha una escena sorprenentment expressiva de la Pujada al Calvari.


Cor de 103 seients construïts per Felip Bigarny (Catedral de Burgos). Foto: Gonçal Vicens


Retaule de l’altar major dels mestres Rodrigo i Martín de la Haya. Foto: Gonçal Vicens


Retaule de l’altar major, part superior. Foto: Gonçal Vicens


Retaule de l’altar major, detall. Foto: Gonçal Vicens


Pujada al Calvari de Felip Bigarny. Foto: Gonçal Vicens

    La capella del condestable, tancada per una magnífica reixa, fou 1a fundació del Condestable de Castella Hernàndez de Velasco. Aquesta capella isabelina construïda per Simon de Cologne està illuminada per una llanterna posada en una elegant cúpula estrellada.


Capella del Condestable. Foto: Marc 

   L'escala de la Coronería és del més pur estil renaixentista, fabricada per Diego de Siloé, sense oblidar-mos de les caselles laterals, cadascuna és un verdader museu d'art gòtic i plateresc: Gil de Siloé i Diego de la Cruz van treballar junts al gran retaule gòtic de la capella de Santa Anna que descriu la vida de la mare de la Verge.


L'escala de la Coronería. Foto: Gonçal Vicens 

      Impressionant el retaule de la capella de Santa Anna. El programa iconogràfic es basa en la representació de l'arbre que sorgeix del costat de Jessé,  al·legoritzant la genealogia de la Verge i enquadrant el tema central de l'Abraçada de Sant Joaquim i Santa Anna davant la Porta Daurada. 


Retaule de la capella de Santa Anna fet per Diego de Siloé. Foto: Gonçal Vicens


Retaule de la capella de Santa Anna fet per Diego de Siloé (Detall). Foto: Gonçal Vicens


Sant Humberto, patró dels caçadors. Diego de Siloé. Foto: Gonçal Vicens    

      Finalment, pasejarem paper claustre i els Seves galeries gòtiques del segle XIV on s'exposen nombroses escultures de l'escola de Burgos, de fusta policromada, de pedra i de terra cuita. A l'claustre hi ha tombes monumentals que compten entre els més destacables de l'últim Període del gòtic a Burgos. La resplendor artística estava vinculada a la prosperitat econòmica.

    Cal fixar-se tamnbé amb el Papamosques, 1 Autòmat de la catedral de Burgos que Totes els hores a punt obri la boca a l'MATEIX temps que mou su braç dret per accionar el badall d'una campana.


Pça Mio Cid (Burgos). Estàtua del Cid Campeador. Foto: Gonçal Vicens


Pça Major de Burgos i la seva Casa Consistorial. Foto: Gonçal Vicens


Fórum de la Evolución (Burgos). Foto: Gonçal Vicens


Passeig Sierra de Atapuerca (Burgos) i Fórum de la Evolución. Foto: Gonçal Vicens


Passeig Sierra de Atapuerca (Burgos) i Fórum de la Evolución. Foto: Gonçal Vicens

Els Homes Verds i els Homes Salvatges

      Els Homes de Molsa son una representació del “fill amant” de la Deessa, que te una versió moderna amb la iconografia cristiana de Jesús i la Verge María. El primers poemes històrics que representen la mort i resurrecció del déu i la recerca que fa del seu fill per l’inframón la Deessa, son una sèrie de poesies sumèries que conten la història de la deessa Inanna-Isthar i el seu fill Dumuzi (en Sumèria) o Tamuz (en Accadi). 

      Els dos noms signifiquen el “fill fidel” (Veure Tammuz and Ishtar: a monograph upon Babylonian religion and theology containing extensive extracts from the Tammuz liturgies and all of the Arbela oracles, de Stephen Langdon (1876-1937), Clarendon Press, Oxfor, 1914) i els dos tenen el títol de “el verd” que allibera les aigües, retornant així a les terres ermes la verdor de la vida. Els adoradors del deu egipci Osiris, desmembrat per Seth, feien uns vivers de plantes assegurant que era el cos del deu que renaixia en forma de cereals. Osiris, “el verd”, guanyava així al seu germà Seth, representació de la sequera i el desert.



Capella del Condestable (Burgos). Escuts sustentats per salvatges vellosos (tant homes com dones)


Els Homes de Molsa o Homes verds (Catedral de Burgos) Foto: Gonçal Vicens

     La imatge dels Homes Verds reapareix segles més tard en els rostres que miren des del fullatge llaurat en pedra de les catedrals gòtiques i en la llegendes del grial de Gawain i Parsifal. Els Homes Verds son els fills de la Deessa que fertilitza a la seva mare, que produeix noves collites cada any. Els Homes Verds són el déu, el principi fèrtil de la natura.


Els Homes verds abunden en els capitells de les Esglésies. El fill de la Deessa fertilitza a la seva mare, que produeix noves collites cada any. Els Homes Verds són el déu, el principi fèrtil de la natura. Foto: Gonçal Vicens

      L'Home Verd són diferents manifestacions d'un patró molt fonamental i bàsic que resideix profundament dins la ment humana. Aquest patró universal, compartit per tots, es expressada a través de diferents formes simbòliques, que s'anomena pels psicòlegs un arquetip. En aquest cas, l'home verd representa l'arquetip que canalitza i reforça una actitud mental de simpatia cap a la natura. 

      El concepte modern s'associa als homes verds amb un grup mític d'arbres antics, com l'Arbre de la Vida. Costums populars relacionades amb el fullatge es troben a tot Europa, els contes populars, com els de Robin Hood, Gawain i el Cavaller Verd i altres, exposen la idea de l'home salvatge o Woodwose, el nom antic "The Green Man", ens ha donat el nom actual per a l'antic símbol. Aquests parentius no provenen, ni estan directament vinculats a circumstàncies històriques, sinó que sorgeixen per associació arquetípica dins de la consciència humana. Observem que l'arquetip de l'home verd es manifesta periòdicament en la consciència popular, atenent les circumstàncies del moment. La seva emergència actual es considera que deriva d'una generalitzada consciència instintiva comunal que una profunda crisi ecològica ens causa cada vegada més grans desequilibris en la vida. 




Els “Hombres de Musgo”. Corral de la Antigua Navaja de Béjar. Foto: Gonçal Vicens



Trapajones en la mascarada de la Vijanera de Silió. Aquesta festivitat, d'origen pre-romà, és la mostra viva de la supervivència dels cultes arcaics a la naturalesa a Cantàbria. 

El Poble Nou del Delta

    Les notícies més antigues de l'àrea on s'ubica el Poblenou del Delta fan referència a la recol·lecció de la sal i la pesca...