Lorquí i Ceutí

     Segons explica la llegenda, durant la Segona Guerra Púnica entre Roma i Cartago,  Lorquí va ser destruïda pels cartaginesos, i es diu que en les seves rodalies va morir el famós militar romà Cneo Scipión, al 211 a.C. Segons aquesta versió es refugiaria amb un grup de soldats en una torrassa, que va ser cremada pels cartaginesos. És a partir d'aquí quan el “Cabezo de la Vila”, on sembla que hi va haver una torre, va començar a cridar-se Cabezo de Scipión, topònim que ha arribat fins als nostres dies.



Desde Lorquí, vista de Ceutí. Pel mig el riu Segura i el Cabezo de Scipión

      De gran importància és el fet de que a l'església de Sant Jaume Apòstol (1765-1769) de Lorquí es guarden les imatges de Sant Josep amb el Nen, La Verge Dolorosa,  El nostre Pare Jesús Nazareno i Calze de Salzillo.



Esglesia de Santiago de Lorquí, on estàn les escultures de Salzillo.

      Lorquí es troba situat en la Vega Mitja del riu Segura i s'ha caracteritzat històricament per ser una vila agrícola. De l'activitat agrícola cal destacar l'enorme sínia del Rapao.


"Noria del Rapao"

      El municipi de Lorquí (7000 H) té situats en el seu terme municipal grans polígons industrials, com Base 2000. El poble tenia moltes conserveres de productes agrícoles, de les que queden, juntament amb el poble limítrof de Ceutí, moltes xemeneies de les màquines de vapor. El català Gregorio Deu va ser el que va fer construir la primera xemeneia que es va alçar sobre el cel de Ceutí. En l'actualitat queden 13 conserveres a Lorquí.


Vista de Ceutí

     El català Gregorio Deu i Isamat es va instal·lar a Ceutí (1853) amb 33 anys, i va participar activament en la vida política del municipi. Segons la llegenda, aquest personatge enigmàtic i misteriós que es va guanyar ràpidament l'afecte i el reconeixement del poble de Ceutí per la seva capacitat de visió, personalitat i caràcter, va arribar amb diverses carretes plenes d'or i plata que podia haver aconseguit amb Garibaldi durant la independència italiana, les quals es trobaven dipositades en un pou proper a la seva residència i custodiades per un home que evitava que es oxidaran, cosa que, a dia d'avui, segueix sent un enigma.


Casa del català Gregorio Deu i Isamat 


Vista de Ceutí des de la casa de Gregorio Deu i Isamat

     Pertanyent a la burgesia catalana entroncada amb el gremi dels blanquers a Olot, de la mateixa manera que un dia va aparèixer per Ceutí comptant amb 33 anys d'edat, va marxar als 69 anys. “En fi, una vida apassionant, que m'atreveixo a dir, que podria donar peu per una pel·lícula” (Gregorio Deu e Isamat: un republicano catalán en Ceutí 1853-1889. José Antonio Marín Mateos. Ayuntamiento de Ceutí, 2003)


La Conservera, museu d´art contemporani de Ceutí



Escultura al carrer de Ceutí


Murals de cerámica de Ceutí


Entrada al museu de l'escultor Antonio Campillo Párraga
  
      Ceutí (7.300 h) disposa d'una àmplia oferta cultural, destacant els museus de l'escultor Antonio Campillo Párraga, fill adoptiu de la localitat, i La Conservera, museu d'art contemporani de referència nacional i internacional, on es realitzen diverses exposicions.


Esglesia de Ceutí


La Conservera, museu d´art contemporani de Ceutí

      En realitat, el poble és un museu a l'aire lliure, amb moltes obres escultòriques d'art contemporani distribuïdes pels carrers, parcs i jardins del municipi, pertanyents a autors de la talla de José Plans, Manolo Belzunce, Antonio Campillo, Manolo Valdés o Rafael Canogar.



"Noria de Los Torraos"


     En una de les seves pedanies podem observar una altra sínia gegantina, la dels Torraos, amb onze metres de diàmetre, catorze ràdios i 56 catúfols.

Matarranya i la seva arquitectura

      Aquesta comarca de la província de Terol, situada a 50 km en línia recta del mar, rep el seu nom del riu que la recorre: el Matarr...