La Ruta dels Pirates

El tresor del pirata Arráez, Rodalquilar

      Es diu que El Playazo amaga un tresor pirata d'incalculable valor, abandonat allà contra la seva voluntat, pel pirata Arráez, és a dir, el pirata enamorat anomenat Alí Ben Jasul i no com molts creuen Arráez, que en realitat no vol dir altra cosa que "capità de vaixell" en un antic dialecte barbaresc.

Foto: Gonçal Vicens Bordes

    Sobre l'assumpte va escriure una novel·la curta Jaime Fernandez de Bobadilla, titulada El Tesoro del Pirata Arráez, documentant amb el diari de bord del capità del "Almahat", Ali Ben Jasul (Arxiu Central de l'Armada. Tom 37. Capítol 123. Pàgines 1234-1235).

     No fa gaire, uns amics que bussejaven pel bastió de Sant Ramon, van trobar mig amagat per les posidònies, el mascaró de proa d'un vaixell, una escultura de fusta i bronze que representava una dona amb una flor de cinc pètals a la mà dreta. D'acord als documents de l'Arxiu Central de l'Armada, aquesta flor, el Pancraci marí, figurava en la bandera del pirata Alí Ben Jasul.


Bastió de Sant Ramón (Rodalquilar). Foto: Gonçal Vicens Bordes

     Pel que sembla, el pirata es va presentar a l'abast del castell de Sant Ramon per negociar la compra de la dona que estimava, la qual estava en possessió del duc Joan. Tot i que la jove maleeix en públic al pirata per a guardar les aparences, en secret anhela que arribe la nit de l'intercanvi perquè està enamorada del pirata. El duc, amb trenta soldats ben armats ha preparat una emboscada. No té intenció de lliurar a la dona; només ambiciona el botí i el cap del pirata.


Murat Reis. Foto: Gonçal Vicens Bordes

    No obstant això, el pirata es va ensumar el parany i va desembarcar el gruix de les seves tropes al nord del castell, fracassant l'emboscada del duc Joan, que es va refugiar amb la dona a la torre de l'homenatge del castell, donant ordre als artillers de disparar contra les dunes del Playazo, on hi havia els pirates. Devia ser llavors quan una bala de canó les va travessar netament i va partir en dos la quilla del vaixell pirata, enfonsant-se immediatament. Potser llavors, Ali Ben Jasul va negociar el lliurament de la seva estimada, a canvi de les vides dels assetjats i es va donar a la fuga amb ella en el navili del duc ancorat en El Playazo.


Pirates barbarescs. Dibuix: Javier Gómez. Foto: Gonçal Vicens Bordes

      Crec necessari aclarir qui era “Arráez”, en realitat, Morato Arráez, Moratho o Amurad. Tres van ser els pirates del segle XVI que van usar la mateixa denominació: Morato Arráez, "Maltrapillo", renegat espanyol;  Morato Arráez, "el Petit", renegat grec, i Morato Arráez, "el Gran" (com li diu el pare Haedo en la seva Topografia i Història d'Alger), renegat albanès, que va ser qui va atacar Lanzarote en 1586. La fama de les gestes d'aquest últim li van donar tal celebritat a la Península Ibèrica que Lope de Vega, Cervantes, Vicente Espinel, Jerónimo d'Alcalá, Castell Solórzano i Quevedo van fer esment d'elles en les seves comèdies i novel·les.

    Havia nascut Morato Arráez a Albània en el si d'una família de cristians, a la qual va abandonar als dotze anys, impulsat pel seu esperit aventurer i la seva afició pel mar.

     Va aprendre el maneig de les armes, de petit, a les ordres d'un famós corsari algerià, Kara Ali (El Caraxali del pare Haedo), i es va formar a la famosa escola de Kheyr-ed-din (Barbarroja) o Jaireddin, vasallo del sultán turco contra el imperio español, i del seu tinent Ochiali. No sé si aquest es el protagonista de la nostra llegenda Alí Ben Jasul. Però, Murat Reis (o Rais), fou el pirat més temut en el llevant espanyol i, aquest, si que era conegut com Morato Arráez.


Foto: Gonçal Vicens Bordes

     Com t'hauràs adonat, aquesta història de pirates, ens endinsa en l'anomenada Ruta dels Pirates.
     Començarem la ruta partint de la platja de Los Escullos i el Castell de Sant Felip, una fortalesa de defensa contra els corsaris berberiscos. De seguida arribarem a la Illeta del Moro, poble pesquer que va prendre aquest nom per les contínues ocupacions que realitzaven els pirates berberiscos a aquest llogaret.


Platja de Los Escullos. Foto: Gonçal Vicens Bordes


Bastión de San Felipe. Foto: Gonçal Vicens Bordes


Embarcador de Los Escullos. Foto: Gonçal Vicens Bordes

    El Mirador de l'Ametista es precipita sobre els penya-segats i ens ofereix una magnífica panoràmica de les torres de defensa. Baixarem a Les Negres, històricament refugi per pirates i berberiscos, ia la Cala Sant Pere, espai de difícil accés en què es va construir un castell que era utilitzat d'habitatge per a un regiment que custodiava la font d'aigua dolça que té aquesta cala.

    
El Mirador de l'Ametista. Foto: Gonçal Vicens Bordes


La Cala San  Pedro. Foto: Gonçal Vicens Bordes


Las Negras. Foto: Gonçal Vicens Bordes


Las Negras. Foto: Gonçal Vicens Bordes


Las Negras. Foto: Gonçal Vicens Bordes


Embarcador de Las Negras. Foto: Gonçal Vicens Bordes


Las Negras. Foto: Gonçal Vicens Bordes


Las Negras. Foto: Gonçal Vicens Bordes


Volcans front Las Negras. Foto: Gonçal Vicens Bordes


Las Negras. Foto: Gonçal Vicens Bordes

    Acabarem a la famosa platja d' El Playazo dominada pel castell de Sant Ramon, de la qual hem parlat anteriorment. Des en aquesta platja es pot contemplar la fortalesa més antiga de Cap de Gata i coneguda com 'La Torre dels Alumbres'. Aquesta edificació, situada a mig camí entre el poble i la platja, servia per emmagatzemar l'alum dels atacs pirates. "Tu perdones ... jo no" (1967) es va rodar al castell de Sant Ramon i el Playazo. La majoria dels extres eren de la pedania de les Hortichuelas.

 

"Tu perdones ... jo no" (1967) i Els galls de la matinada (1971)

     Els galls de la matinada (1971) ens explica la història de Lola, una bella dona, que apareix assassinada a la vora del mar, a prop d'un poble de pescadors (Rodalquilar). Tot va començar uns mesos abans, quan va arribar al poble despertant les passions de tots els homes.

 

Ajup-te, maleït! (1971) i Contra el vent" (1990)

    En Ajup-te, maleït! (1971) Sergio Leone ens explica la història de Juan Miranda i John Mallory, un veterà de l'IRA, que  es coneixen a Mèxic i planegen treballar junts robant bancs. Un dia dinamiten una presó creient que era un banc. L'explosió allibera els revolucionaris presos, i tots dos es converteixen en herois de la revolució. La pel·lícula es va rodar a les mines d'or abandonades de Rodalquilar.


    "Contra el vent" (1990) amb Antonio Banderas i Emma Suárez, que està rodada gran part a Rodalquilar i voltants, amb paratges molt reconeixibles com El Playazo. La pel·lícula narra les relacions incestuoses entre dos germans: Joan i Anna. Ell es refugia en una zona desèrtica d'Andalusia fugint d'aquesta relació i intentant refer la seva vida. Allà començarà a treballar com a soldador en una planta de residus radioactius. Un any després d'estar separats, Ana va a la recerca del seu germà per lluitar per ell perquè considera que ha estat l'únic amor de la seva vida.

Matarranya i la seva arquitectura

      Aquesta comarca de la província de Terol, situada a 50 km en línia recta del mar, rep el seu nom del riu que la recorre: el Matarr...