Per la costa de Pulpí

Castell de San Juan de los Terreros

     El Castell de San Juan de los Terreros  es construeix cap a 1.764 per a substituir a una primitiva torre de guaita. Segons ens descriu Enrique Silva Ramírez en el seu llibre "Algunes dades per a la Història de Pulpí", el castell “està col·locat sobre una muntanyeta força elevada i escarpada, mirant al mar; descobreix cap a llevant el Castell d'Aguilas, el primer del regne de Múrcia, estenent la vista fins a les muntanyes de Cartagena i per ponent descobreix fins a la taula de Roldán; al peu de la muntanya defensa dues petites cales en les quals els enemics barbarescos desembarquen amb freqüència”.


Castell de San Juan de los Terreros. Fot: Gonçal Vicens Bordes

  
Castell de San Juan de los Terreros. Fot: Gonçal Vicens Bordes
 

Descobreix cap a llevant el Castell d'Aguilas, el primer del regne de Múrcia, estenent la vista fins a les muntanyes de Cartagena. Fot: Gonçal Vicens Bordes
  

Mirador San Juan de los Terreros. Fot: Gonçal Vicens Bordes

      Distant de la terra com un tret de fusell es troba un penyal, d'origen volcànic, que anomenen Isla de las Palomas o Isla Negra, on es cria una important colònia de gavines i altres aus marines i que ha estat declarat monument natural.


Isla de las Palomas o Isla Negra. Fot: Gonçal Vicens Bordes

La geoda de Jaravía

      Molt a prop de la Serra Almagrera, a Pilar de Jaravía, hi va haver diverses mines de ferro. A la següent foto podem observar el castellet d'una d'elles, anomenada Mina Rica.


Castellet de Mina Rica. Fot: Gonçal Vicens Bordes
  

El Arteal. Foto: Club Senderista Lorca

      El castellet és una estructura en la qual s'allotja la maquinària per pujar i baixar la gàbia amb persones i minerals a la mina. El mineral que s'extreia aquí era la siderita. No gaire lluny d'aquest lloc es troba un poblat miner, anomenat El Arteal. Aquí vivien els miners amb les seves famílies.


Pilar de Jaravía. Fot: Gonçal Vicens Bordes
  

Ermita de Pilar de Jaravía i, al fons, San Juan de los Terreros. Fot: Gonçal Vicens Bordes
  
     L'anomenada geoda de Jaravía és una geoda gegant trobada a les rodalies de la localitat de Pulpí (província d'Almeria) pel Grup mineralogista de Madrid al desembre de 1999.

      Es tracta de una de les geodes més gran del món documentada fins a la data, un autèntic fenomen a escala mundial, tant per les seves dimensions com la transparència i perfecció dels cristalls de guix que entapissen el seu interior, que arriben fins a 2 m de longitud.



     Ocupa un volum buit de 10,7 m³ (8 m de llarg, per 1,8 m d'ample, per 1,7 m d'alt) i està situada a 50 m de profunditat a la mina de plom de Pilar de Jaravía, en la Serra del Aguilón, al terme municipal de Pulpí, coincidint amb el nivell del mar, i a 3 km de la línia de costa. Té forma d'embut, amb la part més estreta en forma de L.
  

El monstre marí de Villaricos (Almería)

     A l'agost de 2013, uns estiuejants van trobar les restes d'un estrany animal, suposadament marí, sobre la sorra de la platja de Luís Siret * a Villaricos (Almería). Es trobava en avançat estat de descomposició però s'apreciaven perfectament un parell de portentosos banyes i llargs bigotis.

El monstre marí d'Almeria, tal com el van trobar uns estiuejants. Fotografia: ABC-Andalusia

     L'Associació en Defensa de la Fauna Marina va començar una investigació per intentar esbrinar quin tipus d'animal i va identificar al es tractava d'un Peje Guineu, un tauró Alopias superciliosus.

 Peje Guineu.

      No obstant això, "els amics de la conspiració" paral·lelament van començar amb les especulacions i a difondre les més absurdes de les teories, posant en entredit a l'associació, dient entre altres coses, que quan esbrinessin del que es tractés, mai ho exposarien perquè a "alguns" no els interessa que la resta de mortals sapiguem la veritat de les coses.

     El negoci de la conspiració ha de donar molts diners per permetre'ls tenir temps per buscar explicacions absurdes al que, en molts casos, ni tan sols les necessita. Els elements més confusos foren els de la part de darrere, que semblaven un parell de sabates separades del cos –els suports de l’aleta cabdal- i les "banyes", que en realitat, resultaren ser els escàpols coracoides, que donen suport a les aletes pectorals.

Fotografia: ABC-Andalusia


* Luís Siret s’instal·là a Cuevas del Almanzora (província d'Almeria) amb 21 anys i el seu diploma d'enginyer de mines en mà, per reunir-se amb el seu germà Enric, enginyer de mines també, que ja treballava en les explotacions de galena argentífera de Serra Almagrera des de feia més de dos anys. Durant cinquanta anys, amb l'ajut del seu germà els sis primers anys, i del seu excavador, Pedro Flores, Siret va investigar jaciments paleolítics, neolítics, calcolítics i del bronze de tota la província d’Almería.

Un monestir convertit en camp de concentració

     La Llegenda de Cardeña no va tenir tots els efectes esperats i els monjos van viure sumits en un notable estat de prostració materia...