sábado, 22 de julio de 2017

S’atalaia de Ses Ànimes (Banyalbufar)

      En el seu terme, a la part alta d'un penya-segat, els veïns van construir en 1579 la Torre des Verger, amb la finalitat de vigilar les arribades dels pirates. La torre es troba a la carretera que condueix a Estellenc.

    En 1875 fou adquirida per Don Francisco Manuel de los Herreros, que actuava en nom de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, deixant-la en herència als seus descendents. Segons l'arxiduc, en la seva publicació dedicada a les Illes Balears, titulada Die Balearen, descriu aquesta zona com: "La torre des Verger és el millor panorama de tota la costa de l'illa de Mallorca".


Banyalbufar. Foto: Gonçal Vicens Bordes


La torre de Ses Ànimes. Foto: Gonçal Vicens Bordes

     Es diu que està habitada per éssers invisibles que teixien xarxes, les quals les desplegaven en les nits fredes i ventoses d'hivern per atrapar les incautes persones que per allí s'acostessin. Si passes al capvespre, sents com si alguna cosa et toqués a l'esquena. Allà hi ha massa suïcidis i estranyes desaparicions. 

     No tinc perquè justificar-me constantment, no sóc religiós, però desitjaria comprendre que senten els que experimenten aquestes sensacions, en realitat alteracions del sistema nerviós central, que ells anomenen experiències místiques. És el cas dels sufís i els seus descendents, els místics espanyols.A part d'ells, també hi ha un altre tipus de persones dedicades a enganyar la gent amb els seus presumptes estudis científics sobre esperits i realitats invisibles, un caterva de parapsicòlegs, ufòlegs, criptozoòlegs ... que pretenen viure de la sopa boba i de la ignorància del poble que consumeix la seva porqueria escrita.

      Ho he repetit moltes vegades, jo només crec que és el cervell qui
crea tots els esperits, dimonis, àngels, monstres que turmenten l'ésser humà, inclosos els ovnis i els monstres de la ciència ficció. D'aquí que consideri que la ciència ficció és una espècie de religió: extraterrestres amb superpoders, robots terrorífics, monstres de l'espai... substitueixen als antics dimonis de l'Edat Mitjana i els monstres que observaven els xamans en els seus viatges extàtics.



Ses Ànimes o Torre des Verger. Foto: Gonçal Vicens Bordes

       Segons explica Amado Carbonell Santos, el personal militar de la Falange, que havien establert la seva base en el poble, i que estaven realitzant guàrdies en els merlets de la torre durant la Guerra Civil Espanyola, van informar als seus superiors que havien presenciat com una dona es llançava des de la punta del penya-segat cap al mar, al costat de la base de la pròpia torre. En el moment en què van treure el cap per veure on havia caigut, la llum de les seves llanternes van revelar que no hi havia cap resta del cos de la dona, únicament van albirar les ones trencant sobre les roques de la costa.


Ses Ànimes o Torre des Verger. Foto: Gonçal Vicens Bordes


Estellenc, mirador de Sa Colomer. Foto: Gonçal Vicens Bordes


Estellenc. Foto: Gonçal Vicens Bordes

    Hi ha testimonis de soldats falangistes que asseguren que havien vist nens vestits amb vestits d'època i d'aparença translúcida, que entraven a la torre travessant els murs davant dels seus propis ulls. Els oficials dels soldats ho atribuïen al cansament produït per les llargues guàrdies a què estaven sotmesos. 

 
Banyalbufar, carretera d’Estellenc. Foto: Gonçal Vicens Bordes


La Torres de Ses Ànimes. Foto: Gonçal Vicens Bordes

    Un dels soldats falangistes diu que va ser alertat d’un desembarcament de l’exèrcit republicà, durant la matinada del divendres 28 d'agost de 1936. L’home, plantat a l’entrada de la torre, mirava com la lluna il·luminava el camí i les escales que donen a l’esplanada de la carretera, s’encengué una cigarreta i, de sobte,  es va fixar en una dona vestida amb robes blanques que caminant s'acostava als primers graons.


 
Carrer que baixa cap a la mar, en Estellencs. Foto: Gonçal Vicens Bordes

     El soldat li va donar l’alto, però la dona, sense fer cas, continuava caminant cap a la torre i, el soldat, esglaiat, va treure la seva pistola de la funda i va apuntar a la dona que cada vegada estava més a prop d’ell. Va disparar en dues ocasions, sense aturar aquella dona, mentre les bales travessaven aquell rostre translúcid.


Torre de Ses Ànimes. Foto: Franziska André-Huber

     L’home, paralitzat per la por, deixà caure la seva pistola mentre recalçava la seva esquena contra la paret de la torre. L’aparició continuà avançant i va sentir com aquell ésser travessava el seu cos fins a desaparèixer entre els murs de la torre. Els guaites que eren a dalt, després d'escoltar els trets, van baixar i van trobar al seu company recolzat a la paret tremolant, amb la cara desfigurada i balbucejant.



Banyalbufar, Foto: Gonçal Vicens Bordes

 
Església de Banyalbufar. Foto: Gonçal Vicens Bordes

      Amado Carbonell Santos, col·laborador de "La Realitat Oculta", programa que s'emet a Ràdio Balear, presentat i dirigit pel seu amic José María Ibáñez, diu que l’any 2012 va enregistrar al interior de la torres una psicofonia amb la veu d'una nena que deia de forma molt subtil: "Tinc fred ...". 



Dues vistes d’Estellenc des del Collet. Foto: Gonçal Vicens Bordes

     Diu el parapsicòleg: “Vaig haver de reproduir-la diverses vegades per poder entendre-correctament. Vaig seguir sentint la gravació i gairebé al final de la mateixa, un so que es podria associar al d'avions amb motor de pistons en vol picat, o el xiulet de les bombes mentre queien, sortia dels altaveus dels meus auriculars, deixant-me perplex durant alguns instants”.


Torre de Ses Verger. Foto: Gonçal Vicens Bordes


Porxe de Banyalbufar. Foto: Gonçal Vicens Bordes

    Amado Carbonell va tornar a la torre dies desprès, una nit de lluna plena; la torre s’alçava en penombra, mentre que
l'interior de la torre estava completament il·luminat per una tènue llum vermellosa, la qual cosa el va fer pensar, en un primer moment, que potser podria haver algú a l'interior. Diu que “sigil·losament em vaig acostar fins a l'entrada i vaig preguntar si hi havia algú. No vaig obtenir cap resposta, vaig entrar i vaig revisar la zona. Estava tot sol”.



Platja de Banyalbufar. Foto: Gonçal Vicens Bordes

    Mentre preparava els aparells d’enregistrar, la sensació de sentir-se observat el va posar en alerta. De sobte, una figura fosca va creuar de manera perpendicular les escales d'accés. Va recollir les gravadores de terra i va baixar fins a la zona on hi havia vist creuar a l'estranya ombra. Va tornar a casa i la gravadora havia enregistrat una nova psicofonía d’una dona que dia. “No hi ha...”

Bibliografía



Banyalbufar,  guia de passeig. Sèrie nº 06. Editat pel Govern dels Illes Balears
Banyalbufar a L'ombra de la falange. Benet Albetí. Edició: Documenta Balear
Banyalbufar i la seva història. Editat pel Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Banyalbufar.
El grup musical barceloní  Trobar de Morte li va dedicar una cançó al seu disc "Reverie" editat l'any 2006. El tema es titula "Talaia de ses Ànimes".


No hay comentarios:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...