domingo, 30 de julio de 2017

Roberto Frassinelli, el alemán de Covadonga



      Prosseguint el nostre viatge ens aturarem a Corao, on han començat a reconstruir les antigues cases de pedra que s'enfonsaven sota el pes de l'heura i s'omplien d'ortigues. Aquí va viure Roberto Frassinelli Burnitz (Baden-Würtenberg, 1811-Corao, 1887), "l'alemany de Corao".

 
Roberto Frasinelli Burnitz

      En la seva joventut va estudiar a la Universitat de Tübingen i es va fer membres de diverses societats secretes i moviments revolucionaris d'ideals romàntics. Primer la «Gesellschaft der Feurreiter» i en 1833 es va adscriure a la «Societat de Genets del Foc», participant en les revoltes de Frankfurt d'aquest any, en defensa d'una Alemanya lliure i unificada, molt d'acord amb les teories de l'obrer revolucionari Johann Becker. 

    Condemnat per les seves activitats polítiques en 1836, finalment, decideix traslladar-se a Espanya, exercint de marxant per antiquaris i bibliòfils alemanys. Els seus interessos eren les restes d'esglésies medievals, sobretot preromàniques i de biblioteques o subhastes de monestirs desamortitzats.


Casona de Frassinelli. Foto: Ekokultur


Casona de Frassinelli. Foto: Ekokultur

     Entra en relació amb la família d'Antonio Miyar Otero, nascut el 1794 a la localitat asturiana de Corao, un erudit i llibreter que va exercir brillantment durant vuit anys a l'extinta llibreria "Cruz y i Miyar". 

            El llibreter es va convertir en màrtir del liberalisme espanyol, sent penjat acusat de conspirar contra Ferran VII, a la plaça de la Cebada de Madrid, l'11 d'abril de 1831. Antonio deixava una filla, Ramona Dominga Díaz que aviat es convertiria en l'amor de Frassinelli. En 1854 es retira al llogaret de la seva esposa, Corao, pròxima a Covadonga, on va residir fins a la seva mort.


Foto-Postal de inicis de segle, de 1915 aproximadament, on podem veure una vista de Covadonga que inclou les edificacions que hi havia a l'època, Covadonga, Cangas de Onís (Astúries). https://www.asturias.es

             Allí va col·laborar com a dibuixant per a projectes arqueològics. Va descobrir innombrables dòlmens pels voltants i va crear el "sentiment màgic" d'aquells lars i, sobre tot, dels voltants de Covadonga.

     A l'interior de la cova va crear una capella que va ser destruïda per un incendi. Va realitzar els dissenys de la Basílica de Santa Maria la Real de Covadonga d'estil neoromànic, que contrastaven amb el projecte original de Ventura Rodríguez de disseny classicista i que comptava amb el suport del Cabildo. En la seva construcció, iniciada el 1877, en no tenir els coneixements d'arquitectura necessaris, va haver de cedir el seu lloc a l'arquitecte Federico Aparici i Soriano, però va poder dirigir les obres de la cripta.


Les obres de la cripta van ser dirigides per Roberto Frassinelli, el famós "alemany de Corao", i a dia d'avui, és l'únic que queda en el Real Lloc de la mà d'aquest personatge apassionat i apassionant que tant va contribuir a donar a conèixer els Pics d'Europa i el seu entorn. Foto: Blog Turístico de Asturias


Cova de Covadonga. Foto: Gonçal Vicens Bordes


R. Frassinelli. Dibuix del cambril cap 1875. Foto: Gonçal Vicens Bordes


Vista de la Basílica de Santa María la Real de Covadonga. Foto: Gonçal Vicens Bordes




Cova de Covadonga. Foto: Gonçal Vicens Bordes

      Frassinelli es retirava a estudiar i meditar a una petita cavitat del terreny, coneguda com la Cova del Cuélebre, pròxima a l'horta de casa seva. Era muntanyenc, caçador i naturista. Segons Alejandro Pidal i Mon:

      «Su verdadero teatro eran los Picos de Europa, Peña Santa, la Canal de Trea, los gigantescos Urrieles asturianos. En ellos se perdía meses enteros, llevando por todo ajuar un zurrón con harina de maíz y una lata para tostarlo al fuego de la hierba seca, su carabina y cartuchos. Vino no bebía, bebía agua en la palma de la mano; carne sólo la del rebeco que abatía con certero disparo de su escopeta y cuya asadura tostaba sobre la misma lata del mismo fuego. Dormía entre las últimas matas de enebro; se bañaba al amanecer en los solitarios lagos de la montaña y al regresar de la penosa excursión a los Picos, se refrescaba revolcándose desnudo sobre la nieve...».


Tomba de Roberto Frassinelli en el interior de Santa Eulalia de Abamia
Foto:
Armando Álvarez

     El sepulcre de Frassinelli es troba en el llogaret de Abamia, lloc que segons Atienza, "té, en certa manera, la presència de la mort", en una làpida partida del cementiri, on "apuntaven les calaveres entre làpides trencades i males herbes".


El refugi de Vega Redonda i el "Pozo del Alemán"


      Es tracta del lloc on anava Roberto Frassinelli en els dies més crus de l'hivern per "banyar-se a la petita gorg que forma el riu, prop del pontet de fusta que el creua". Es troba al costat del Pont Redimuña en el camí a Vega Rodona.


El mal anomenat "Pozo del Alemany", junt al pont Redimuña i el riu Pomperi. Foto: alvagar
    El pou té la característica que a finals d'estiu, quan la llera del riu Pomperi s'asseca, el pou segueix estant ple d'aigua fresca i cristal·lina.


L’autèntic “Pou del Alemany”. Foto: Foropicos


 Bibliografia
 

ALVARGONZÁLEZ RODRÍGUEZ, Ramón. Alemanes en Asturias, Madrid, Grupo Thyssen Krupp, 2003. ISBN 84-8459-110-7.
ATIENZA, Juan G. Guía de la España mágica. Barcelona, Ediciones Martínez Roca S.A., 1981. ISBN 84-270-0637-3.
CANELLA Y SECADES, Fermín. De Covadonga. Contribución al XII Centenario. Oviedo: Alvízoras Llibros, 1998. ISBN 84-86889-47-2.
MORALES SARO, María Cruz. Roberto Frassinelli, el alemán de Corao. Asturias 1845-1887. Fotos: Ana Muller. Gijón: Silverio Cañada editor, 1987. ISBN 84-7286-241-0.

No hay comentarios:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...