El Drac de Na Coca de Palma

      Diuen que al segle XVII al Call i el barri de la Portella es passejava per les nits. un Drac, La gent va començar a observar que desapareixien els gats, els gossos i els animals de granja. Després els nens de falca. Deien que el Drac vivia a la xarxa de clavegueres de la ciutat i, encara que ho van buscar amb afany, no el van trobar.


Barri gòtic de Mallorca. Foto: Gonçal Vicens Bordes

     Diu la llegenda que en 1771 el capità governador de l'Alcúdia, Bartomeu Coch, estava festejant una nit a la una bella jove de la Portella anomenada Catalina Costa quan va començar a escoltar sorolls estranys, es va girar i va veure a la terrible fera darrera de si. Va treure l'espasa i la va matar, arrossegant-la cap a la seva estimada i li va dir "Vet ací és drac, és drac de Na Coca".
El drac va ser embalsamat i es troba actualment al Museu Diocesà de Palma.



El Drac de Na Coca.


C’an Juan S’Aigo. Foto: Gonçal Vicens Bordes


Un lloc per al golosos. C’an Juan de S’Aigo. Foto: Gonçal Vicens Bordes

       Sia com sia, passejar pel centre de Palma es una delícia. El Call Major es el terme que denominava la jueria medieval de Palma. Va ser a partir del 1300 quan la comunitat hebrea es va desplaçar al Call Major,  doncs abans havien habitat en altres dos barris: el d'antiga ciutat romana, al Call de l'Almudaina, i en el callet. Els jueus tenien l’obligació de pernoctar i viure, però no de treballar. De fet, molts jueus tenien les seves botigues o negocis fora del call. A principis del segle XIV, el Call estava protegit per un mur.

       Amb el pas dels anys, ja en la segona meitat del segle XIV, l'augment de la població jueva va provocar la necessitat de comprar habitatges més enllà dels murs del Call. El fet de viure a l'exterior dels murs que protegien el Call, el va afeblir i va facilitar el seu assalt per part de la turbamulta en 1391. En aquests moments es van donar les primeres conversions forçoses. 

 
Carrer de Can Dusai. Call Major de Palma. . Foto: Gonçal Vicens Bordes

      En el call vivien els més famosos cosmògrafs de l’època. El príncep En Joan, futur rei d'Aragó Joan I, desitjava una carta nàutica amb tot el territori que existia més enllà de l'Estret de Gibraltar cap a ponent. Va encarregar el treball a Abraham i Jafuda Cresques, de Palma de Mallorca, i els abonen 150 florins d'or d'Aragó i 60 lliures mallorquines, respectivament. El príncep va regalar el mapa al seu cosí Carles VI, Rei de França, i va encarregar a Jafuda un altre Mapamundi, realitzat en 1389, el qual es considera perdut. Hi ha dos models de facsímil, un que s'ajusta en els colors a l'original de París i un altre amb algunes alteracions que és el de la Biblioteca Nacional de Madrid. Mapamundi dels Cresques o "Atlas Català". 1375


La Seu de Palma. Foto: Gonçal Vicens Bordes

La façana marítima de Palma. Foto: Gonçal Vicens Bordes

     Si una cosa marca el caràcter de Palma és el mar. Mediterrània i vivint de cara al mar, la seva façana marítima és el primer que el viatger veu quan arriba. La Seu i el Palau de l'Almudaina s'alcen imponents sobre la línia de mar i des de fa segles que donen la benvinguda al viatger. Als seus peus, el Parc de Mar i el Passeig Marítim són lloc d'esbarjo dels palmesans i parada obligatòria pels visitants que troben aquí el millor lloc per obtenir la fotografia més representativa de la ciutat.



 Reforma de Gaudí: columnes il·luminades amb ciris. . Foto: Gonçal Vicens Bordes

      El bisbe Pere Joan Campins li encarregà una  reforma a Antoni Gaudí i Cornet encaminada a il·luminar la fosca seu. Eliminà el retaule barroc de la capella Reial que tapava la capella de la Trinitat i el retaule gòtic i començà a obrir els finestrals i les rosasses. Gaudí avançà l'altar major fins davall la primera volta del presbiteri i col·locà el famós baldaquí. Gaudí també va il·luminar les columnes amb ciris.


 El baldaquí de Gaudi. . Foto: Gonçal Vicens Bordes

      La capella de Sant Pere (dita també del Santíssim) fou renovada per Miquel Barceló durant cinc anys (2001-2006) i ha esdevingut un nou atractiu turístic. L'obra de Barceló representa l'eucaristia a través la multiplicació dels pans i els peixos, la qual li permet mostrar la fauna marina, i les noces de Canà al voltant de Crist ressuscitat.




    La Capella del Santíssim és una de les tres capelles que estan situades a la Seu de Mallorca (Palma de Mallorca, Espanya) i és d'estil gòtic. Dins de la capella es troba un mural creat per Miquel Barceló entre els anys 2001 i 2006. . Foto: Gonçal Vicens Bordes

  
La capella de Miquel Barceló. . Foto: Gonçal Vicens Bordes


La Seu de Palma. . Foto: Gonçal Vicens Bordes

      Pel barri gòtic trobem alguns portals on s'amaguen patis de l'alta aristocràcia mallorquina que són crònica viva d'una altra època. No són poques les històries i llegendes que acumulen. A la llinda d'un portal del Pati de Ca´n Ordines d´Almadrà apareix una cita en llatí que es tradueix per "casa't i calla't; el silenci et proporcionarà joies". És el reflex dels interessos matrimonials que va haver entre el pobre cavaller Vivot i la rica pubilla Santmartí. 





Portal i pati mallorquí. . Foto: Gonçal Vicens Bordes


Portal i pati mallorquí. . Foto: Gonçal Vicens Bordes


Portal i pati mallorquí. . Foto: Gonçal Vicens Bordes


Per reposar les forces, una visita al mercat de l’Olivar de Palma. . Foto: Gonçal Vicens Bordes


Comentarios

Entradas populares