Zugarramurdi

   Urdax, junt a la Muga francesa, és un monestir molt antic i aïllat, enclavat en un paratge solitari de Nafarroa, al costat del Lapurdi basc. Aquesta terra estava poblada de bruixes, segons els catòlics, o com diuen els estudiosos,  adoradores d'una divinitat pagana anomenada "Dama d'Amboto", que pren el nom de la muntanya en què se situa la cova de la llegendària Mari, arrelat personatge de la mitologia basca precristiana.

Monestir d’Urdax. Fot: Gonçal Vicens

Monestir d’Urdax. Fot: Gonçal Vicens

      La Bruixeria basca és coneguda al món gràcies al procés de les bruixes de Zugarramurdi en 1610 i als escrits del jutge de les bruixes del Laobur (Lapurdi) Pierre de Lancre i la seua memorable repressió. 

Caseriu al voltant del Monestir d’Urdax. Fot: Gonçal Vicens

    En aquesta història veurem els casos protagonitzats per una persona racional com l'inquisidor Alonso de Salazar i Fredes i els excessos protagonitzats per un tocat de l'ala intolerant com Pierre de Lancre, inquisidor n’acut  a Bordeus, però basc d'origen (Arostegi era el seu cognom), el qual va arribar a Lapurdi en l'any 1609.

    Era un místic, influït de manera funesta per la religió,  i en arribar,  la terra dels seus avantpassats se li va fer molt sospitosa , començant per la llengua i el caràcter de la gent: mariners, poc amants de la terra, que passaven tot l'any al Canadà o Terranova i tornaven al hivern per beure i menjar-se tot el que havien guanyat amb les seves famílies, tornant pobres a la pesca.  Mentre tant, les dones quedaven tot l'any solitàries esperant el retorn dels marits.

Compendium Maleficarum di F.M.Guazzo, 1608, Milano

     Malgrat considerar-territori francès i veí d'Espanya, es va adonar que els labortans no eren en realitat ni francesos ni espanyols i ho va atribuir a la tasca diabòlica. No li van agradar ni la forma de vestir, ni les maneres de treballar, ni les danses, etc.

     Els labortans, espantats per les males accions del inquisidor,  van començar a fugir cap a Espanya i Terranova perquè Lancre es va dedicar a caçar bruixes, interrogant 500 nens. Segons la "investigació" 3.000 labortans eren bruixots i, en una ocasió a Hendaia es van reunir 12.000 bruixots en un aquelarre. Les conseqüències no són difícils d'imaginar: nombroses condemnes a mort.

Cova de Zugarramurdi. Fot: Gonçal Vicens

     En Zugarramurdi (a la mateixa frontera amb el Labour) estan les famoses coves on es reunien les bruixes en els seus “aquelarres”, paraula que en eusquera significa el prat  (el nom del prat immediat a les coves). Aquest túnel natural va ser excavat pel rierol Orabidea, i compta amb dues galeries elevades sobre la llera. Rep el nom de «Sorginen Leizea», que en basc vol dir, precisament, «la cova de les bruixes».

     El terme «aquelarre» va néixer en aquesta localitat navarresa, ja que al costat de la gruta hi ha un prat anomenat «Akelarre» o «Camp del Mascle Cabró»; on cada 18 d'agost se celebra el «Zikiro Jatea», una festa gastronòmica on el protagonista és el be rostit.

«Brujas asando un niño», xilografía del libro de Francesco Maria Guazzo, Compendium  maleficarum, Milan: Apud Haeredes August Tradati, 1626.

     La seva cavitat principal es llepi «Infernuko Erreka», o el que és el mateix, «regata de l'infern». Era allà precisament on es duien a terme ritus pagans i pràctiques de medicina natural, molt comuns en la societat fins que es vincularion amb el satanisme.

      El cas de les bruixes de Zugarramurdi va adquirir notorietat pel sumari que va emprendre la Inquisició contra elles a Logronyo l'any 1610, que va arrestar 53 vilatanes, 11 dels quals van ser cremats a la foguera.

Cova de Zugarramurdi. Fot: Gonçal Vicens

      Pressionats pels seglars, sobre tot pels ignorants alcaldes, les autoritats religioses es van veure obligades a actuar per les denuncies d’aquests. Els ignorants pobletans creien en la reencarnació del dimoni i la bruixeria. Per tot arreu, contaven que les bruixes es reunien en la muntanya denominada «Baltearín» i que una vegada, en una nit il·luminada per la tènue llum de les estrelles, uns joves van atrapar un be per celebrar un festí. En aquell precís instant es van escoltar a la llunyania les campanes de l'església, marcant les hores del temps.

-Quina Hora ha sonat? va preguntar el jove que portava la presa atrapada.

-Les dotze, va contestar el xai amb la veu metàl·lica d'una coneguda bruixa de la localitat.

        Els nois, deixant anar l'animal, van fugir aterrits, mentre les orelles seguien escoltant una estrident rialla que interrompia el silenci de la nit.

Cova de Zugarramurdi. Fot: Gonçal Vicens

       Les actuacions del procés de Logronyo (1610-14) es van iniciar per la denúncia d'una jove... «i és que una bruixa (de nacionalitat francesa que s'havia criat a Zugarramurdi), va ser persuadida per una  dona francesa de la muga  per a que fos amb ella a un camp on es folgaria molt, instruint-la en la resta que havia de fer i donant-li notícies de com havia de renegar i havent-la convençut,  la va portar a l'aquelarre i posada de genolls en presència del dimoni i d'altres molts bruixots que la tenien envoltada, va renegar de Déu, però, no es va poder acabar amb ella que renegués de la Mare de Déu,  la seva Mare, tot i que va renegar de les altres coses i va rebre per déu al senyor al dimoni ... que en any i mig que va ser bruixa va fer totes les coses que feien els altres bruixots, sempre caminava amb recel semblant-li que no podia ser déu aquell dimoni... » Va caure malalta i penedida de delatar els bruixots que havia conegut.

Goya. El vuelo de las brujas

   Així de ximples eren aquella gent que creia amb el dimoni, que fins i tot asseguraven que els portava pels aires d’aquí cap allà, per causar tempestes i destruir navilis o sembrar el Mal, destruint fruits i collites.

Cova de Zugarramurdi. Fot: Gonçal Vicens

     Les vespres de les grans festes les bruixes es reunien i el dimoni realitzava una paròdia de la Missa en eusquera. Els bruixots i bruixes de Zugarramurdi també realitzaven accions generalitzades en la història de la Màgia i Bruixeria, com dur a terme metamorfosi, tempestes, maleficis contra camps i bèsties, maleficis personals i vampirisme i necrofàgia.

    Segons els estudiosos, les dones d’aquelles terres practicaven una antiga religió d’origen prehistòric, on era fonamental el coneixement de certes plantes i altres ritus acústics,  o la privació sensorial... etc,  que els permetia entrar  en èxtasis i experimentar la sensació de que volaven i anaven a visitar el mes enllà, on reposaven els seus avantpassats morts. Aquestes idees, mal conservades, van ser barrejades amb la idea del dimoni i el mal que escampava i predicava per tot arreu la Iglesia catòlica, junt a el poder de convicció que atorgava la tortura, va fer que centenars d’aquestes dones confessessin el que mai havien fet.

El prat de l’aquelarre (Zugarramurdi). Fot: Gonçal Vicens

       Per por, i amb la promesa de que si confessaven es salvarien, dient que el dimoni s’apareixia assegut en cadires d'or o fusta negra, amb gran tron, majestat i gravetat i amb un rostre molt trist, lleig i irat ... en figura d'home negre amb una corona de banyes petites i tres d'ells molt grans. .. el del front dóna llum i llum a tots els que estan en l'aquelarre ...; els ulls té rodons ... encesos i espantosos; la barba com d'oca ... la veu espantosa i, quan parla, sona i sona com un mul quan brama ...

    El teòleg Pedro de València no creia en les bruixes, ni tampoc es creia que volaren..., en un llarg memorial, es va escandalitzar de les infàmies comeses per «gents cegades pel vici i que amb desig de cometre fornicacions, adulteris o sodomies, hagin inventat aquelles juntes i misteris de maldat en què algun, el major bergant, es “finxa Sathanas” i es compongui amb aquells i traxe horrible d'obscenitat i brutícia que conten». Goya tampoc creia amb les bruixes i les seves pintures negres són una crítica en imatges de fortes matisos d'un món obsessionat per un terror impulsat a l'irreal. L'inquisidor Alonso de Salazar i Fredes també era d’aquest parer, es a dir, era un escèptic en referencia a la bruixeria.

El prat de l’aquelarre (Zugarramurdi). Fot: Gonçal Vicens

      En realitat, més tard es va demostrar que els acusats van ser incapaços de posar-se d'acord per informar dels llocs en què se celebraven aquelarres, així com les formes de desplaçament que utilitzaven. Molts beuratges van ser investigats i no tenien alcaloides actius, eren inofensius i fets amb burla; de dones que deien haver mantingut relacions carnals amb el Mascle Cabró es va comprovar que eren verges; noies que deien volar i desplaçar-se als aquelarres, van ser lligades al llit en presència de les seves mares i dels inquisidors i se'ls va convèncer que d'allà no es movien.

    Mai s’ha tingut un testimoni directe de la celebració d’un aquelarre.

    Els investigadors creuen que la majoria dels casos no eren més que delacions entre veïns i famílies enemigues, sempre per causes econòmiques: el desig d’una herència, el voler ocupar unes terres, fer-se amb els diners d’un difunt... Els grans processos estan relacionats amb causes polítiques.  Això succeïa en l'època de màxima rivalitat entre els bàndols de famílies existents al País Basc, i probablement també estava relacionat amb la formació de grups partidaris dels antics reis de Navarra (agramontesos), en una època en que Castella s'annexionava Navarra. La majoria dels acusats podrien pertànyer al bàndol dels antics reis de Navarra (agramontesos)