viernes, 2 de agosto de 2013

Sobre la crisis del siglo III


Efectes de la crisi del segle III

1.Econòmics


     Una de les conseqüències d’aquesta crisi fou  la interrupció de l'extensa xarxa comercial interna de Roma. Des de la Pax Romana (període de pau establert per César August -de vegades es diu Pax Augusta- la durada del qual va ser de prop de 207 anys: del 27 aC al 180 dC) l'economia de l'Imperi romà havia depès del comerç entre els ports mediterranis i l'extens sistema de carreteres romanes. Els mercaders podien viatjar d'un extrem a un altre de l'Imperi en poques setmanes amb relativa seguretat, portant productes agrícoles produïts a les províncies i articles manufacturats fets a les grans ciutats de l'Est, i intercanviar-los per monedes de plata i or realment valuoses.



Mural romà de Stabia. Puixança del Comerç al món hel·lenístic. (Font: Historia Antigua. J. M. Roberts. Ediciones BLUME, 2.002, a través de sofiaoriginals)


Per què van triomfar els bàrbars?

      La contradicció bàsica de l'economia esclavista és que, paradoxalment, es basava en la baixa productivitat de la feina. El treball esclavista és només productiu quan és emprat a escala massiva. La condició prèvia per a això és un subministrament ampli i continuo d'esclaus a baix cost. Com els esclaus es reproduïen lentament en captivitat, l'única forma de tenir un subministrament suficient d'esclaus era amb perpètues guerres.


Jacques-Louis David. El rapte de les Sabines (1779) 799, Museu del Louvre, París.


Hiperinflación romana

      Internamente el Imperio sufrió una hiperinflación causada por años de devaluación de la moneda. Esto había comenzado anteriormente, bajo los emperadores Severos, quienes aumentaron el tamaño del ejército en un 25% y duplicaron la paga básica de los soldados. Al acceder al poder, los emperadores con reinados cortos necesitaban obtener dinero rápidamente para pagar el "bono de accesión" del ejército (prácticamente una recompensa para los soldados que habían apoyado al nuevo emperador), mientras que otros directamente pagaban sobornos a los cuerpos de tropa para que mantuvieran fidelidad al nuevo régimen.


      Desde el asesinato de Sejano bajo el reinado de Tiberio el año 31 D.C. se había pagado sumas de dinero (el llamado donativium) a los miembros de la Guardia Pretoriana como "recompensa" a su lealtad, pero este sistema había degenerado en una abierta corrupción de estas tropas.


Guardia Pretoriana


Crisis del siglo III
      La crisis del siglo III hace referencia a un período histórico del Imperio romano, de cincuenta años de duración, comprendido entre la muerte del emperador Alejandro Severo, en el año 235, y el acceso al trono del Imperio por parte de Diocleciano en el año 284.


     Se producen fuertes presiones de los pueblos exteriores al Imperio y una fuerte crisis política, económica y social en el interior del Imperio. Tanto en Italia como en las provincias irán surgiendo poderes efímeros sin fundamento legal, mientras que la vida económica se verá marcada por la incertidumbre de la producción, la dificultad de los transportes, la ruina de la moneda, etc.


Comida extravagante, fresco de Herculano

La caiguda de Roma

     Encara que el treball de l'esclau individual no era molt productiu (els esclaus eren obligats a treballar), resulta que el gran nombre d'esclaus produïen una plusvàlua considerable. En el punt àlgid de l'Imperi, els esclaus abundaven i eren barats, les guerres de Roma bàsicament equivalien a una gran caça d'esclaus.

Esclaus romans collint olives i trepitjant raïm
       Però en determinat moment, aquest sistema va arribar als seus límits i llavors va entrar en un llarg període de declivi, cosa que va desencadenar una lluita violenta entre els rics i els pobres a Roma.

Els bàrbars civilitzats?

      Entre els historiadors actuals està de moda lloar la cultura dels bàrbars, posant-la al mateix nivell que la romana. Diuen que els bàrbars, al enderrocar l’Imperi Romà, van deixar una societat més civilitzada que la que van conquistar, substituint l'esclavitud per una societat més justa on s'estimulava i valorava el treball i els oficis tècnics. Aquesta gentola encegada en la defensa dels pobles esteparis afirmen que moltes coses valuoses de la nostra cultura tenen les seves arrels en el mon bàrbar, com les fabuloses tècniques del treball de metall, fusta o joieria. Diuen que sabien construir vaixells i eren pacífics comerciants.


Batalla de romans i bàrbars. Sarcòfag de Ludovisi, segle III d.C.

Existeix el progrés en la història humana?

      La ciència sota el capitalisme és cada vegada menys científica i es lloa la tècnica per sobre tot. Les anomenades ciències socials no són en absolut cap ciència, són intents mal encoberts de justificar el capitalisme, o almenys, de desacreditar al marxisme (que equival a el mateix). Els estudis sociològics emmascaren la realitat per atacar el concepte de classe marxista, és a dir, el lloc que ocupa cada individu en el procés productiu. Sorgeixen classificacions basades en el poder adquisitiu que dona el salari que es cobra, sense tenir en compte que poden haver assalariats amb grans sous -però que no són propietaris dels mitjans de producció-, així com empresaris que gaudeixin de menys diners per al consum personal, encara que siguin propietaris de fabriques, maquinàries...





La Velleta Verda història

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...