viernes, 12 de julio de 2013

Els Poblets volen recuperar la seva historia

El passat dissabte 6 juliol vam participar en una visita cultural pel municipi dels Poblets. Primer vam viatjar (possiblement, un viatge a través del temps) fins al jaciment romà de la Platja Almadrava, on l'arqueòleg  Josep Ahuir ens va explicar el més interessant del jaciment que data del segle I al III de la nostra era.



Josep Ahuir amb el gest que precedeix una conscienciosa explicació del panorama arqueològic

 Podeu veure aquestes fotos amb gran resolució a Flickr





      Es tractava d'una vila romana dedicada, principalment, a la fabricació d'àmfores per a l'exportació del vi de Dianium. Precisament, la zona industrial és la millor excavada, així com les termes soterrades que es van localitzar a mitjans dels 80 durant les excavacions dirigides per Josep Antoni Gisbert. Se sap que el complex termal constava de tres sales d'aigua freda, tèbia i calenta. També es va documentar una pintura mural. Faltaria per excavar, segons va explicar Josep Ahuir, el que seria l'habitatge del propietari de la vila.



Aquestes àmfores són l'equivalent, en l’època romana, dels nostres envasos d'usar i llençar. Es exportaven des del port de Dénia per envasar líquids com el vi i l'oli.





Salvador Sendra i Salvador Cervera

       La comarca de la Marina Alta és una de les més riques en jaciment romans, estant documentades unes 50 viles romanes. Tenim el jaciment romà de l'Hort de Morand de Dénia, la vila romana de la Punta de l'Arenal de Xàbia, l'ostentosa vil·la dels Banys de la Reina a Calp, amb rics mosaics, i diverses viles documentades a Pego.



La gent escolta amb atenció les explicacions de l'arqueòleg. 



Josep Ahuir els està ensenyant els forns on coïen els recipients de ceràmica. 



Forn de coure ceràmica




Dues imatges on apreciem l'obertura que servia per alimentar el forn.
Bernat Cardona Bañó, gran bussejador submarí i amant de la fotografia apareix, fotografiant els forns, mentre que a la dreta, romanen expectants el documentalista Josep Andres i l'arquitecte Josp Ivars

     Sabem que al segle III la vila de Poblets era de L. Lucius Lucreti, un personatge que, segons va comentar Ahuir, va haver de ser important ja que tenia una construcció similar a la Vila Joiosa. Les restes de la vila més antics es remunten a la dècada dels 40 del segle I, quan Roma es trobava sota el comandament de l'emperador Claudio.



On és la vila del senyor Lucreti? Se suposa que per allà i, a la nostra esquena, estava la necròpolis.


Els visitants sobre de les termes del propietari, on prenia el bany amb una combinació d'aigua calenta i freda.

      El jaciment va aflorar en la dècada dels 50, abans de l'arribada del turisme, quan un pagès va advertir enfonsaments del seu terreny, descobrint restes arqueològiques. El 1984 es va iniciar l'excavació i el 1995 el jaciment es va condicionar per poder ser visitat, però des de 1999, el recinte estava totalment tancat al públic i només s'obria ocasionalment per a visites d'escolars.

      Aquesta vila es troba a uns 10 quilòmetres al nord de Dianium i comptava amb un ancoratge propi, un conjunt de terma i una part industrial dedicada a la fabricació d'àmfores (quatre tipus) per exportar vi o oli. A més, es feien teules. Els encarregats de fabricar eren esclaus i lliberts que utilitzaven l'argila del mateix jaciment, dipositada allà-segurament-pels al·luvions del riu Girona.


Pou d'on s'extreia l'argila per fabricar les àmfores

     A la fotografia de sota podem observar part dels estris que utilitzaven per menjar o beure els romans que aquí habitaven. Es tracta de ceràmica sigillata, anomenada així pels encunys que la marcaven.




Ramón Puig de la Bellacasa Alberola –autor del blog En son de luz- i Josep Ahuir inspeccionant fragments de ceràmica sigillata



Salvador Cervera entre Josep Ahuir i Ramón Puig



Ramón Puig de la Bellacasa Alberola, autor del blog En son de luz



Diferents tipus de peses ceràmiques fabricades a la terrisseria.




El pegolí Vicent Torres i dos veïns Dels Poblets







Un altre bé arquitectònic important dels Poblets es la Torre de Mira-rosa rehabilitada per Josep Ivars.Canfali Marina Alta




Dues fotografies del forns






Josep Andres Caselles, Pilar Bisquert, Salvador Sendra, Jaume Ivars i Josep Ahuir. Font: Canfali Marina Alta




  Després, Josep Andres ens va donar notícies sobre els nuclis urbans de la Setla i Mira-rosa al segle XVIII. Els Poblets té el seu origen en unes antigues alqueries musulmanes que després de la conquesta cristiana van quedar incorporades al senyoriu de Dénia.





  Aquesta part de la franja costanera estava creuada per dos ramals de la via Augusta, l'anomenada Via Saetabis que unia des del segle V abans de Crist a Dianium amb l'orbe romà, i la Via Dianium, de 180 quilòmetres que va unir Albalat de la Ribera ( allí va poder estar la ciutat romana de Sucro) i Lucentum (Alacant), encara que segons Josep A. Gisbert, no està clar que travessés l'escarpat congost del Mascarat. La calçada passava per les factories de salaons del Verger, Calp, Xàbia, destacant el Pont romà a Gata de Gorgos al seu itinerari.



Construcció d’una calçada romana

     Cap al segle XVI, Miraflor era propietat dels senyors de Perpinyà, mentre que Setla i Mira-rosa pertanyien a la baronia dels Uharte. Amb posterioritat passarien a la casa dels Cardona. Va ser lloc de moriscos, comptabilitzant-se en 1609 un total de 85 cases, després de la seva expulsió la repoblació es va efectuar amb gents procedents de Mallorca.



Cruïlla de l’antic camí de Pego: a la dreta, travessant el riu, es continuava cap a Xàbia; a l’esquerre anem cap al Verger



Carrer Arxiduc d’Austria

    Setla-Mira-rosa (doncs ambdós nuclis estaven ja units en un mateix municipi des del segle XIX) i Miraflor es van fusionar en 1971. El 25 de novembre de 1991, per Decret 216/91 del Consell de la Generalitat Valenciana es va acordar el canvi de denominació del municipi per Poblets, com era pel que sembla popularment conegut (Font: Wikipedia).



Comunament del carrer Arxiduc d’Austria, on estava la cruïlla que conduïa cap a Xàbia i El Verger, pel camí vell de Pego   




    Josep Andres ens va ensenyar el traçat irregular de les cases del segle XVIII, que es pot apreciar en les denominades "portelles" de les cases del carrer Major de la Setla, actual carrer Arxiduc Carles, el qual segueix el traçat del riu Girona.




El carrer Arxiduc Carles s'aprecia per ser el límit entre les construccions del segle XVIII (cobertes de teules) i les construccions modernes (teulades de maons vermells). Els límits del riu arribaven també fins a l'actual carrer de Sant Roc, que era l’antic camí cap a la mar.



Participants en la xerrada cultura mirant en direcció cap al camí vell de Pego
 

Carrer Major dels Poblets
  

Camí antic de Pego


      En aquesta fotografia s'observa l'antic camí que venia de Pego i, on hi ha la petita rotonda de l'Avinguda Jaume I, un ramal es dirigia cap al Verger per la riba esquerra del riu Girona i l'altre creuava el riu pel que actualment és carrer Vicent Andrés Estellés i continuava cap Xàbia per la Molla al terme d'Ondara.



Participants en la xerrada cultural



Portelles del carrer Sant Roc, on començava el llit del riu



Al carrer Sant Roc veiem un casa primitiva, situada a l’antic camí de la mar



Plaça de la Setla on estava la casa del procurador del Senyor, denominada Casa de la Senyoria (a l’esquerre)



En la casa de l’arcada, al fons, es trobava el forn del segle XVII, el qual va perviure fins al segle XX


Bernat Cardona fotografiant el pou



Al bell mig de la plaça, desprès de l’expulsió dels moriscs, s’utilitzava un pou com aquest per subministrar aigua al nou llogaret repoblat per mallorquins



Un altra entrada a la plaça de la Setla


Carrer Cervantes o “Llandetes”, una porta d’entrada a la plaça de la Setla


Carrer Major dels Poblets, on veiem a Bernat Cardona xerrant amb Josep Ivars; darrera apareix Vicent Torres.


Portada d'un habitatge formada per dues columnes construïdes de carreus de pedra que sostenen una llinda o arquitravat, possiblement de pedra de la pedrera de Gata de Gorgos

      La torre del carrer Molí (Mira-rosa) està classificada com un edifici militar, una torre defensiva, situada al pla litoral, al costat del riu, la finalitat de la qual va consistir a donar protecció als habitants de l'alqueria. Alguns afirmen que a sota d’ella passava la via Dianium, un ramal de la via Augusta.



Edifici de l’antic calabós de Mira-rosa


Vivendes de la plaça del Salvador i carrer Vicari Ciscar dels Poblets


Elements arquitectònics del segle XVII-XVIII


Església del Salvador i edifici on s'allotjaven els calabossos del segle XVII

    És una construcció defensiva del s. XV-segons l'arquitecte Josep Ivars, podria ser del segle XIV-que vigilava l'accés a la població des del riu Girona. De planta quadrangular (uns quatre metres de costat), amb tres pisos i una alçada d'11 m. Es troba parcialment adossada a habitatges particulars. Ha estat restaurada recentment mantenint el que va haver de ser la seva forma i grandària, encara que amb materials molt diferents als originals. Els murs estan realitzats amb fàbriques de diferents tipologies, amb predomini de la tàpia, també s'aprecia algun element constructiu de ceràmica.




Escoltant les explicacions del Josep Andres i contemplant les façanes de cases del segle XVII.






Cases, portes i finestres que es conserven al carrer Molí dels Poblets.

      Segons l’arquitecte que l'ha rehabilitada, Josep Ivars, a jutjar per les poques qualitats defensives, la torre "encara que fortificada, tenia un ús més residencial que militar". La restauració que ell va dirigir es va fer de 1999 a 2001. En analitzar constructivament l'edifici, va considerar que era un Palau, més que una fortalesa. Com a novetat, va explicar que devia comptar amb un cortig (recinte murallat) per a potenciar la part defensiva de la torre, la mes alta de la qual, de rajola i amb troneres, classificà en un moment de transició medieval-renaixentista. En total, enumera que la torre, tal com ara la coneixem, degué ser fruit de huit fases constructives, inclosa la de restauració. 



Torre de Mira-rosa




Varies vistes del carrer Molí (casa de l’esquerre) i l’accés a la torre

     La configuració de la seva forma i la finestra trilobulada l'enquadren cronològicament a l'estil gòtic. La presència de troneres en les cares sud i nord de la torre permeten observar la tendència arquitectònica militar renaixentista que apareix al Regne de València en el segle XV i plenament en la segona meitat del XVI.





Els visitants a la porta de l’actual entrada



Josep Ivars, l’arquitecte encarregat de reconstruir la torre, explicant els materials i els elements arquitectònics que la conformen.

      Els buits –o cambres- són de petita superfície, potser algun engrandit en època posterior a la construcció. Té tres plantes, estant la rematada alterada. S'ignora la disposició interior. Possiblement la porta d'entrada estigui situada a l'altura del primer pis, oculta després de la casa contigua.




Dues vistes aèries de Mira-rosa, on s’aprecia la torre i la seva proximitat al riu Girona.


Si jutgem per l'altura de les troneres i de la finestra, es fa evident que no podien servir per protegir l'entrada de la torre.


El regidor de cultura dels Poblets, Salvador Sendra, escoltant les explicacions de Josep Ivars.  




Provablement, la primitiva porta d’entrada a la torre seria de fusta amb un frontissa de ferro que encastava en dues “rangües” de pedra. 


Sostre descansant sobre les mènsules de pedra original


En aquesta fotografia observem el sostre de fusta reconstruït que descansa sobre les jàsseres, que  la seva vegada, es recolzen damunt les mènsules de formigó.


Dues vistes de la finestra trilobulada de la planta superior de la torre, des d’on s’aprecia la serra de Segaria.



Casa antiga de Mira-rosa al costat de la via romana


Vista del carrer Molí, on és trobava un enginy, que donava nom al carrer, del segle XVII, ara convertit en habitatge (dreta). Al fons s'observa la torre de Mira-rosa, controlant la via romana -probablement la via Dianium- que venia de la factoria de salaons del Verger.



 

2 comentarios:

ensondeluz.com dijo...

Gracias Gonçal,
Es una crónica estupenda, con sus protagonistas (incluso yo!) animándola con su presencia.
Yo hice una más modesta en mi blog, cuatro días después:
http://ensondeluz.com/2013/07/16/els-poblets-huellas-de-una-larga-historia/
A partir de ahora voy a seguir tu cuidadísimo y enjundioso blog.
Saludos
Ramón

Gonçal Vicenç dijo...

Sencillamente, Ramón, me ha parecido fabuloso tu blog.

He de comprarme un cuaderno y tomar notas de las cosas que van explicando los eruditos. Leyendo tu reportaje he recordado cosas que no pude escribir en mi blog por falta de memoria. Además, ojeando tus escritos, he quedado encantado con el barniz mágico y el carácter mitológico de tu visión del mundo.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...