viernes, 26 de julio de 2013

El conocimento

El mètode cientific

      Les persones quan veuen i senten determinat tipus de coses o fets, son capaços d'assignar-los un nom i, desprès, tan sols evocant-lo, poden recordar i experimentar el mateix tipus de fets.

     Al nomenar una cosa o un fet tots podem recordar-ho, perquè hem tingut una experiència similar prèviament i podem reconèixer-la, la qual cosa ens indica que altres persones també han vist, sentit o sentit el mateix tipus de fets.




La teoria científica

     Existeixen una sèrie de motius pels quals la comunitat científica accepta una nova teoria.

     En primer lloc per la seva reductibilitat a l’antiga, es a dir, deu ser, almenys, tan bona com l'antiga i demostrar que en les situacions pertinents la nova teoria es redueix a l'antiga.



Mètodes científics?

     La sistematització dels mètodes científics és una matèria complexa i difícil. No hi ha una única classificació, ni tan sols a l'hora de considerar quants mètodes diferents existeixen. Malgrat això aquí es presenta una classificació que compta amb cert consens dins la comunitat científica. A més és important saber que cap mètode és un camí infal·lible per al coneixement, tots constitueixen una proposta racional per arribar a la seva obtenció.



Font: 1ciencies

      No obstant això, l’únic mètode reconegut universalment per obtenir informació científica és la pràctica i l'experiència de moltes generacions, aplicable al saber. El mètode científic consta d'observació, hipòtesis, experimentació i teoria. Quan la teoria es fa prou àmplia i sòlida, capaç de donar explicació a una gran quantitat de fenòmens i relacions de causa-efecte i també de rebatre racionalment qualsevol crítica, s'arriba a la llei

Veure mes...


      Els prejudicis o biaixos cognitius no són més que hipòtesis, induccions o construccions mentals que han estat esbiaixades positiva o negativament pel cervell. Així mateix quan es realitzen afirmacions o argumentacions i aquests prejudicis cognitius surten a la llum, els raonaments es converteixen en fal·làcies.


     La Wikipedia es una bona font per ampliar aquest tema on podem trobar multitud d’exemples de biaixos cognitius i fal·làcies. Veiem l’efecte halo: la nostra primera percepció d'una persona afecta el nostre judici general sobre ella, sovint portant-nos a cometre errors de judici que poden ser greus. A això se li coneix com el "efecte halo", perquè traslladem les característiques positives o negatives de part de la personalitat d'algú a altres parts.


El nostre cervell dóna credibilitat a un entrenador de futbol com a expert en colesterol a causa del "efecte halo".

     El prejudici cognitiu o procés mental amb el qual s’esbiaixen les creences no es pot eliminar ja que és un aspecte fisiològic intrínsec a la psique de l'ésser humà i que a més sembla estar estès evolutivament ja que compleix la seva funció en l'associació i reconeixement d'objectes quotidians, vegem per exemple la pareidolia.

Veure mes...

A) Resposta animista

    Al observar una bossa plena d’aire volar, un fenomen físic com que el aire calent pesa menys que el fred, la resposta animista seria: "Perquè vol allunyar-se del foc". Aquesta resposta satisfaria a molts nens i fins i tot a algunes persones primitives.



     L'animisme és la creença que tots els objectes naturals es troben vius i posseeixen ànima. El món animista és un món caòtic ja que tots els objectes es comporten d'acord amb els seus impulsos naturals. Sobreviure en aquest món implica ser capaços de conèixer què és el que ocorrerà a continuació, i si és possible controlar-lo en alguna mesura.


Victor Curran (2005). kumeyaay


 


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...