Carl Barks: Olis de l'Ànec Donald


      Carl Barks (1901-2000) va realitzar multitud d'historietes de la sèrie L'Ànec Donald, per a la qual va crear Àneclandia, un lloc on habitaven Donald i els altres personatges com Rico McÀnec o Gil McÀnec i els Nois Dolents. La qualitat dels seus guions i dibuixos li va fer guanyar l'àlies de The Duck Man (L'Home-Ànec).


      Va ser un nen solitari que es va criar en una granja, els veïns més pròxims vivien a mitja milla de distància, i l'escola més propera es trobava a dues milles de la seva casa, distància que Barks caminava cada dia per poder assistir a classes. En la seva escola no hi havia més de deu estudiants, així com a la seva àrea rural gairebé habitaven nens. Encara que tenia un germà major, tot just compartien jocs, de manera que sempre estava sol. 



Barks com a dibuixant i com a pintor: la coberta original de Donald Duck, còmic N º 408 (1952). Drets d'autor Disney Enterprises.

      El 1908 es va mudar amb la seva família a una granja que van comprar a Midland, Oregon, on va quedar impressionat per la multitud de gent que hi vivia. Els que més li van cridar l'atenció eren els cowboys, amb els seus revòlvers, els seus estranys sobrenoms i el seu sentit de l'humor.

      L'any 1916 és un punt d'inflexió en la vida de Carls Barks causa de diversos aspectes. La seva mare va morir aquest any, i els seus problemes auditius (ja detectats) es van tornar tan severs que tenia dificultats per escoltar els seus mestres, ja que no comptava amb un audiòfon, però va continuar estudiant.

      Carls va tenir diversos treballs en els quals no va aconseguir massa èxit. Des de la seva infantesa dibuixava sobre qualsevol material que trobés disponible, i intentava millorar el seu estil copiant els dibuixos dels seus artistes favorits publicats en les tires còmiques dels diaris. L'any 1923 va poder vendre alguns dels seus dibuixos a la revista "Judge", amb el que va començar una col·laboració de llarga durada, fins l'any 1935, tot i que també venia els seus treballs a altres revistes. Allà tenia un salari considerat bo per a l'època, de 90 dòlars mensuals.





      El novembre de l'any 1935, quan es va assabentar que Walt Disney estava buscant artistes per la seva companyia, va decidir presentar-se. Va ser seleccionat i contractat amb un sou bàsic de 20 dòlars per setmana. El començament dels seus treballs per Walt Disney Studios va començar un any més tard que el debut de l'Ànec Donald.

      L'Ànec Donald va ser creat per Art Babbit i Dick Huemer per al curt de dibuixos animats "The Wise Little Hen" (1934). La versió en còmic-del mateix any va ser del dibuixant Al Taliaferro i del guionista Bob Karp, però amb Barks l'Ànec Donald adquireix l'estatus de personatge independent i és dotat de la psicologia que el caracteritzarà en el futur.

      L'any 1937 el Ànec Donald es va convertir en la figura principal de les seves pròpies històries, en comptes de seguir com el seu acompanyant Mickey Mouse. Llavors es va crear un nou departament en què Barks va imposar els seus criteris en episodis com "Modern Inventions" (1937), "Donald s Ostrich" (1937), "Self Control" (1938), "Donald s Better Self (1938)," Donald s Nephews "(1938)," Good Scouts "(1938)," Donald 's Golf Game "(1938)," Donald s Lucky Day "(1939)," Beach Picnic "(1939)," Sigui Scouts "(1939)," Donald s Golf Game "(1939), Mr Duck Steps Out" (1940), "Timber" (1941), "The Vanishing Private" (1942) i "The Plastics Inventor" (1944).



Imatge del llibre "L'Art de Walt Disney: l'ànec Donald" de Carl Barks.


     Frustrat per les condicions de treball en Disney, va renunciar l'any 1942. Poc temps abans de marxar havia treballat en un llibre còmic amb Jack Hannah ("Donald Duck finds Pirate Gold"), una història de 64 pàgines publicada per primera vegada l'octubre de 1942. Va ser la primera història de l'Ànec Donald produïda originalment per a un llibre còmic i també la primera a involucrar Donald i els seus nebots en una recerca de tresor, en aquest cas, el tresor d'Henry Morgan, tema al qual recórrer en nombroses ocasions.

      En abandonar Walt Disney Studios va trobar treball a Western Publishing, on creia que podria produir els seus propis personatges, però l'hi va designar immediatament a produir historietes de l'Ànec Donald. El insistir en fer els guions de les històries i també els dibuixos. "The Victory Garden", historieta de 10 pàgines publicada per primera vegada l'abril de 1943 va ser la primera de les 500 històries que ell va fer per Western Publishing.



"The Victory Garden", historieta de 10 pàgines publicada per primera vegada l'abril de 1943 va ser la primera de les 500 històries que ell va fer per Western Publishing


Halloween In Duckburg
 


Menace Out Of The Myths



Return To Morgan's Island



Carl Barks. Hands Off My Plything. Foto cortesía de Bonhams & Butterfields



Uncle scrooge, 1974



Uncle scrooge, 1974




     Durant les tres dècades següents va envoltar l'Ànec Donald de personatges excèntrics i colorits com Rico McPato (Tio Gilito a Espanya: l'ànec més ric del món), Glad Consuerte (Narcís Bell a Espanya, Pàmfil Oca a Mèxic), Gir Sintornillos (Ungenio Tarconi a Espanya, Ciro Peraloca a Mèxic), els persistents Nois Dolents (Golfs Apandadores a Espanya) i la bruixa Amelia (Màgica a Espanya i Mèxic), entre d'altres. Les històries de Barks eren aventures còmiques amb un lleuger matís fosc i frustrant, el que va fer que també els adults es sentissin atretes per elles.

    
      A Espanya, moltes traduccions de les seves històries, així com altres còmics Disney, van ser publicades per VAERSA ​​en els anys 40 a 60, i per l'editorial Montena, en els anys 1970, en revistes com Don Miki. El 2008, l'editorial Planeta-DeAgostini va emprendre la reedició íntegra de les seves obres en volums de luxe amb la "Biblioteca Carl Barks", encara que la seva publicació es va interrompre en la quarta entrega. A Mèxic, les historietes de Barks van ser publicades majoritàriament, juntament amb la resta del material Disney, per Editorial Novaro i a Xile, per l'editorial Zig-Zag (després Pinsel).







Comentaris

Entrades populars