jueves, 13 de septiembre de 2012

Calendari del Duc de Berry


      Un llibre d'hores és un manuscrit il·luminat de l'Edat Mitjana. Il·luminar fa referència al fet que les seves fulles estan decorades (il·luminades) amb bells dibuixos de colors. Cada llibre d'hores és únic, pel fet que és un manuscrit publicat en exclusiva per a una persona en concret (generalment de la noblesa), aquest tipus de document sol contenir textos de pregàries, salms, així com abundants il·luminacions, tot això fent sempre referència a la devoció cristiana.


      El llibre d'hores conté un text agrupat per cada hora litúrgica del dia, aquest és l'origen del nom donat a aquest tipus de manuscrit. Però, al llarg del temps es va anar enriquint amb altres afegiments útils, com calendaris (tant seculars com religiosos). Generalment el llibre conté una litúrgia recitada en els monestirs, els llibres d'hores van ser composts per a aquelles persones de la noblesa que desitjaven incorporar els elements de la vida monàstica en la seva vida quotidiana.



     Un llibre típic d'hores conté:


1. Les Hores Mariannes (denominades també Oficis de veneració a la Mare de Déu), que inclou els quinze Salms de Graus, els Salms dels Graus, Salms 120-134, són 15 salms arreglats pel Rei Ezequies per commemorar el miracle de la seva curació, els quinze anys que Déu va afegir a la seva vida. També es coneixen com Càntic dels ascensos, Cançons dels títols o Cançons Pilgrim. La Viquipèdia diu que el seu probable origen està en els cants que la gent cantava en els ascensos o sortides fins a Jerusalem per assistir als tres festivals de pelegrinatge (Deuteronomi 16:16).

2. L'Ofici dels Morts, que inclou els set Salms penitencials;

3. La Lletania dels Sants

      La majoria dels llibres comencen amb aquests continguts bàsics, i son expandits per una sèrie de resos i devocions. Aquests llibres eren llegits en diverses hores del dia: l'aurora (laudes), la set del matí (primera), tres de la tarda (s'escau), (el dia abans) vespre, completa (nit).

      Molts dels llibres d'hores han estat àmpliament il·luminats, tots ells formen un apartat important de l'arxiu històric de la vida dels segles XV i XVI així com una font d'iconografia del cristianisme medieval. A la fi del segle XV es van començar a imprimir diversos llibres d'hores amb il · lustracions xilografiades.

      Un dels llibres d'hores medievals més famosos i un dels més il·luminats és el Très Riches Heures il·luminat en algun instant entre 1412 i 1416 a França pels miniaturistes i germans van Limburg (Paul, Herman i Jean) per encàrrec de Jean, Duc de Berry i germà del rei Carles V de França. Entre 1413 i 1416 van realitzar un treball d'excepcional qualitat i bellesa amb 130 miniatures realçades amb or i plata i més de 3.000 lletres capitals daurades, una obra de sumptuositat excepcional. Els il·luminadors van morir el 1416 probablement a causa de la pesta, de manera que l'obra va quedar inconclusa.

      Aquest bell llibre també és conegut com El Llibre d'Hores del Duc de Berry, obra mestra entre els manuscrits gòtics i el més important de tots els Llibres d'Hores il·lustrats del segle XV. Entre els seus il · lustracions destaca el calendari: dotze meravelloses làmines representant la vida quotidiana a França a final de l'edat mitjana.

     L'obra va ser finalitzada per Jean Colombe el 1485 per encàrrec del duc Carles I de Savoia, qui va ser retratat, juntament amb la seva dona, al foli 75r, a la miniatura del Crist sofrent.


Retrat del duc Carles I de Savoia i la seva dona, amb el Crist sofrent


El Baptisme de Sant Agustí



La Nativitat


El Pentecontés



La purificació de les ànimes del Purgatori



Anatomia de l'home del Zodíac



El funeral de Raymond Diocrès



Gener, festa de Cap d'Any amb el Duc de Berry. Jean Limbourg



Febrer. Paul Limbourg



Març. Al fons el Château de Lusignan, la residència de Jean de Berry. Paul Limbourg i Jean Colombe



Abril: El fons conté el castell de Dourdan. Jean Limbourg



Maig: El fons conté la mansió de Nesle, residència del duc de París a París. Jean Limbourg



Juny: al fons el Palais de la Cité amb la Sainte Chapelle, a la dreta. Paul, Jean i Herman Limbourg i Jean Colombe



Juliol. Al fons el palau de Poitiers. Paul Limbourg



Agost. Falconers. Al fons s'aprecia el Château d'Étampes. Jean Limbourg



Setembre. Al fons el Château de Saumur. Paul Limbourg  i Jean Colombe 



Octubre. Al fons el castell del Louvre. Paul Limbourg i  Jean Colombe 



Novembre. Jean Colombe 



Desembre, el Château de Vincennes. paul Limbourg

       La part més fascinant del llibre és la que correspon als folis del calendari. La majoria d'ells van ser realitzats en la seva totalitat pels germans Limbourg, però alguns autors sostenen també la participació, cap a 1440, de Barthélemy Van Eyck, concretament en les miniatures del calendari d'octubre i desembre i potser també en alguns detalls de les de març, juny i setembre. Hi home i paisatge apareixen compartint escenaris d'una bellesa suggerent i encantadora amb una riquesa compositiva, minuciositat de detalls i magnificència cromàtica excepcional.

       En aquestes pàgines se'ns mostra una imatge molt idealitzada, gairebé un món encantat, dels divertiments de les classes aristocràtiques, els seus poderosos castells, les ciutats gòtiques emmurallades de sumptuosos palaus i nobles preciosament vestits vivint el luxe propi d'aristocràcia francesa en contrast amb els treballs dels camperols, la seva vida senzilla i bucòlica i la vehement bellesa del paisatge rural. Un món de fantasia, sí, però minuciós i concret, que produeix un efecte harmònic, equilibrat i serè entre l'home, la natura i els ambients arquitectònics més variats. Probablement hagi de buscar la raó d'aquest món idealitzat en el fet que es tracta d'una obra realitzada durant la guerra dels 100 anys contra els anglesos i va estar pensada per gloriar la pau i els avantatges del bon govern.




Pàgina en el calendari de les Tres Riches Heures que mostren la casa de Joan, duc de Berry intercanvi de regals d'Any Nou. El duc seu a la dreta, en blau.



Al fons el Château de Lusignan, la residència de Jean de Berry i els seus vassalls treballant la terra.



Camperols treballant a l'entrada del Barri Llatí de París d'avuí en dia. Al fons la Sainte Chapelle


Camperols sembrant 


En primer pla barques al riu Sena i, al fons, el Louvre



Els nobles, ricament abillats, practicant l'esport de la falconeria



Camperols segant el blat durant els calorosos mesos agost i refrescant al riu. Els que neden nus han estat representats deformats per la refracció de l'aigua. Una dona-al centre-es disposa a entrar, mentre que a l'esquerra, un home està sortint del riu


Esquilant ovelles al mes de juliol


Verema al mes de setembre al Château de Saumur. Resulta curiós el detall del exhibicionista. Sens dubte, el pobre home es va treure les calces de llana i es va arremangar la túnica per alleujar la calor. Al propietari del llibre també va haver xocar l'escena. Sembla que els germans Limbourg eren amants d'aquestes bromes, però, L'escena de la verema, però, la il · lustració va ser realitzada per Barthélemy Van Eyck o Jean Colombe-no hi ha uniformitat de criteri entre els especialistes-sobre un esbós previ dels Limbourg.

       Parlem sens dubte del manuscrit il · luminat més important i bonic del segle XV, considerat de manera unànime pels especialistes com "el rei dels manuscrits il · luminats", l'edat d'or va tenir lloc a Europa durant 1350-1480.

       Jean de Berry, tercer fill del futur rei de França Jean Le Bon, va passar la seva adolescència entre les arts i la literatura, vivint una vida de luxe i malbaratament, necessitant préstecs freqüents. Les nombroses obres d'art que va comprar, es van acumular a la seva mansió de la Saint Chapelle.

       El manuscrit de Jean de Berry es va confeccionar entre 1412 i 1416, canviant moltes vegades de propietari. El 1416 el va tenir Carles VII, el Duc Carles I de Savoia el va tenir entre 1485-1489, lliurant a Jean Colombe perquè ho completés. Les Tres Riches Heures van desaparèixer de la història durant tres segles. Va aparèixer a Itàlia, a Gènova, en mans de Spinola. El fundador del museu de Chantilly l'hi va comprar a la família italiana el 1856.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...