Àlbums Maga

     Els àlbums de Maga estan vinculats als records de la infància de molts valencians. Entre 1967 i 1972 Maga va publicar anualment un àlbum amb aquest tema:

  • 1967 .- La Naturaleza y el Hombre - 336 cromos
  • 1968 .- América y sus habitantes - 252 cromos
  • 1969 .- Zoología - 288 cromos
  • 1970 .- Animales y Minerales - 290 cromos
  • 1971 .- Ciencias - 290 cromos
  • 1972 .- Asia y sus habitantes - 252 cromos
     Excepte els dos primers, il·lustrats per F.J. Català i per L. Català respectivament, la resta van ser il·lustrats per F.J. Serrano, que també va ser il·lustrador dels àlbums posteriors de Maga:

  • 1976.- Panorama - 270 cromos
  • 1977.- Trajes típicos - 256 cromos
  • 1978.- Familias - 270 cromos
  • 1979.- Mundo en guerra - 270 cromos.






      L'il·lustrador Francisco Jesús Serrano Castro va néixer a Larraix (Protectorat espanyol del Marroc) el 1932, treballant per l'editorial valenciana Maga que va perdurar des de 1951 a 1986 i el nom és un acrònim de Manuel Gago, el seu fundador.
     Fins 1966 es va dedicar fonamentalment a la producció de còmics, convertint-se en un dels puntals de l'anomenada Escola Valenciana. Va optar després per altres productes de la cultura popular, com els àlbums de cromos, tema que ens ocupa avui.
       L'Editorial Maga va mostrar una personalitat pròpia que la distingia d'altres editorials coetànies: es va centrar exclusivament en els quaderns d'aventures, els quals eren confeccionats acuradament amb l'ús de iconografies i grafismes distintius per les portades de cadascuna de les seves sèries. A més, segons l'investigador Pere Porcel seus constants argumentals contenien "exotisme a dojo, acció, manteniment d'un cert to melodramàtic respecte a les convencions narratives i convicció que només l'extraordinari mereix ser explicat."







      La decadència de l'editorial es va iniciar a causa de la implantació de la televisió i el repunt de la censura motivat per l'arribada de Maria Consuelo Reyna a la Delegació a València de la Comissió d'Informació i Publicacions Infantils i Juvenils. Aquesta nefasta professional va aplicar una rigorosa censura als quaderns d'aventures d'editorials com Valenciana o Maga, desnaturalitzant-los i contribuint a la seva desaparició.



      El 1978 va ser nomenada directora del diari Las Provincias del qual era accionista minoritària, ja que aquest diari pertanyia a la família Doménech, i decideix variar la línia editorial del diari cap a postures anticatalanistes, d'acord amb la línia política de la UCD de la Comunitat Valenciana . La capçalera que ella va dirigir va ser un dels actors clau en l'anomenada Batalla de València, que va convertir la llengua en principal argument polític de les campanyes electorals de la ciutat fins als anys 1990. Els principals actors en contra del nacionalisme valencià d'esquerres van usar aquest diari per difondre el seu ideari que va començar a atacar en els seus editorials al PSPV-PSOE.






EDITORIAL MAGA
Col·leccions:
119 (més 6 de tipus "línia", 6 de tipus "subcol·lecció")
Nombres:
4883 ordinaris + 45 extraordinaris + 1.183 variants (6111 exemplars diferents publicats)
Fundació:
1951
Tancament:
1967
Activitat:
17 anys  (càlcul sobre fons catalogat)
Seu:
Pintor Stolz, 36, VALENCIA (ESPANYA)






Manuel Gago
      Manuel Gago va ser el fundador de l'Editorial Maga, la qual va difondre els còmics de l'Escola Valenciana, que comprèn als  dibuixants com Manuel Gago, Karpa, Jesús Liceras, Palop, José Sanchis Grau o Eduardo Vañó i el nostre il · lustrador de cromos Francisco Jesús Serrano, entre molts altres. Entre els guionistes, poden citar-se a Federico Amorós, Pablo Gago, Pedro Quesada i Vicente Tortajada, responsables del 80% de tots els quaderns que van ser editats.
        En els anys 80, època en què tant editorial Valenciana com el còmic clàssic entrar en crisi, va sorgir a València una generació d'autors (Mique Beltrán, Micharmut, Sento o Daniel Torres) coneguda com la Nova Escola Valenciana.
      També podem enquadrar en la seva òrbita als més aïllats Miguel Calatayud (sovint considerat precursor de la mateixa) o Javier Mariscal.




      En termes generals, aquest còmic valencià pot distingir de les altres dues grans escoles contemporànies del país (Bruguera i TBO) per una sèrie de característiques:
      1. En les historietes d'acció i de grafisme realista hi ha els llamodos il · lustradors de la primera escola valenciana, entorn de Maga i Manuel Gago, que són autodidactes amb un estil narratiu de gran vigor. El segon grup és més acadèmic i la seva producció molt cuidada, amb personatges com Juan González Alacreu, Luis Coch, Emilio Frejo, José Grau, José Luis Macías Sampedro, Agustín Navarro Costa o Alfredo Sanchis Cortés, molts dels quals es dedicarien a la pintura i la il · lustració.
      2. En les historietes d'humor i de dibuix caricaturesc el còmic valencià es caracteritza per la seva comicitat inofensiva, centrada en l'absurd. Els dibuixos són sintètics i una mica estàtics, però en termes acadèmics, més acabats amb profusió de fons, canvi de perspectiva i profunditat de camp.





Bibliografía
§  BAENA, Paco (05/2002). La magia de Maga desde la nostalgia. Barcelona: Ediciones GlénatISBN 84-8449-221-4.
§  DELHOM, José María (1989). Catálogo del tebeo en España. 1865/1980. Barcelona: Círculo del Comic, S.A./CESA. ISBN 84-8449-221-4.
§  PORCEL TORRENS, Pedro (2002). Clásicos en Jauja. La historia del tebeo valenciano. Alicante: Edicions de PonentISBN 84-86404-02-9.
§  RAMÍREZ, Juan Antonio (1975). El "comic" femenino en España. Arte sub y anulación Madrid: Editorial Cuadernos para el Diálogo, S. A. Colección Divulgación universitaria, Arte y literatura, número 78. Depósito Legal: M. 8.752 - 1975 ISBN 84-229-0177-3.

Comentarios

Entradas populares