martes, 17 de julio de 2012

Mundus Subterraneus


       En 1665, l'estudiós i sacerdot catòlic alemany Atanasius Kircher va publicar Mundus Subterraneus (1665). En ell descrivia a la Terra solcada de cavernes i túnels en què vivien dragons. Va ser un dels primers en afirmar que la Terra estava buida. Als articles corresponents en el meu bloc no li vaig dedicar el temps que es mereix aquest autor, per això vull que aquesta entrada serveixi per reparar la injustícia.

      El títol de la seva obra "Mundus Subterraneus, in XII llibres digestus..."  es llarguíssim, per la qual cosa vull estalviar-los la denominació completa. La primera edició del llibre va ser al 1665, però la que aconsegueix major difusió va ser la segona de 1678, ampliada pel seu autor. Ambdues van ser editades en llatí a la ciutat d'Amsterdam. L'obra té un component essencial que enllaça amb les Ciències de la Terra, el que posteriorment s’anomenà pel científics Geologia.

       Al segle XVII -quan Kircher escrivia  la seva obra- el món científic donava aquestes explicacions racionals de l’interior de la Terra. Uns discutien amb els altres si la terra era buida o massissa, doncs pensaven els primers que el globus terrestre era buit, però, farcit d’un líquid més o menys dens o bé d'un fluid aeriforme. Els altres asseguraven que el globus terrestre està ple per dins, bé sent homogeni i sòlid o amb un material rocós més o menys fos.

     Finalment, estaven els que pensaven que el globus terrestre està parcialment buit, amb un foc central, cavernes i canals. Aquesta hipòtesi és la defensada per Kircher en Mundus Subterraneus, aquests canals i galeries serveixen per a la circulació d'aigua (hidrofilacis), aire (aerofilacis) i foc (pirofilacis ), i els justificava per l'existència de fonts termals, fonts de calor i sobretot volcans i terratrèmols.



Retrat d’Athanasius Kircher per Cornelius Bloemaert

       Athanasius Kircher va néixer a Geisa prop de Fulda, Alemanya (1602?-1680), i es va ordenar sacerdot jesuïta, poliglota, erudit, estudiós orientalista, d'esperit enciclopèdic i un dels científics més importants de l'època barroca.

      En el col·legi jesuïta de Fulda, del 13 als 17 anys, va estudiar llatí, grec i hebreu. El jove estudiant va ingressar en la Companyia de Jesús i el 1620 es trasllada a Paderborn on estudia Humanitats Clàssiques, Filosofia escolàstica, Ciències Naturals i Matemàtiques fins 1622, quan es trasllada a  Münster i Colònia on completa aquests estudis amb un any més. En 1625 inicia els seus estudis de Teologia a la Universitat de Magúncia, és ordenat sacerdot el 1628 amb 27 anys.

        La seva obra no es pot explicar sense tindre en compte a seva presència al Col·legi Romà, a Roma, on s’incorpora als 37 anys (1638) i s’impregna de l’esperit intel·lectual d'àmbit científic, doncs aquest Col·legi Romà tenia com a objectiu col·laborar en la restauració catòlica que havia iniciat el Concili de Trento, intentant recuperar la presència catòlica a les lletres i les ciències i participant decididament amb idees pròpies en el debat renaixentista i barroc de la revolució científica dels segles XVI i XVII. És en aquest ambient docent on el geni fecund de Kircher desenvolupa les seves idees i les seves obres escrites que segons el catàleg del fons Kircheriano va estar compost per 44 obres sobre molt diversos temes, a part 2587 documents en 20 llengües (era un poliglota de renom mundial) amb cartes procedents de 336 ciutats en 42 països de l'època.

      Kircher concep el funcionament del globus terrestre com el d'un ésser viu, adoptant així a visió organicista dels seus mestres Aristòtil i Plató. En l’Antiguitat el cosmos era concebut com un tot ordenat jeràrquicament, i dotat d'un dinamisme unitari, a semblança d'un ésser viu. Tot i que no van faltar pensadors que defensaven idees mecanicistes i atomistes, l'organicisme va ser una imatge que va prevaler durant segles. Per als organicistes el món terrestre és considerat com una unitat, a mig camí entre el Macrocosmo (Univers) i el microcosmos (l'organisme humà), però, tenint en compte, que els tres formen una unitat, diguem-ne un cos, del que ells son els membres.

      Kircher incorpora al vocabulari científic la paraula Geocosmos que pretén explicar els fenòmens naturals globals del planeta, per a Kircher la terra és un vast organisme amb una ossada pètria constituïda per les serralades muntanyoses, un nucli central formada de foc, i amb grans cavitats subterrànies per les quals circula aigua, aire i foc. Aquestes idees estaven ja presents des d'antic en les cosmologies de Anaxàgores i Demòcrit esmentades per Aristòtil en la seva obra "Meteorològics.

      La gran màquina vivent del món recull la seva energia del foc interior central, la calor com un ésser viu, permet el cicle (anomenat pericíclosis per Kircher), de tots els materials per l'interior del cos de la Terra. El Geocosmos de Kircher no és només una elaboració racional, filosòfica i científica, és a més de tot això una cosmovisió teològica, on es pot observar l’ordre establer per Deu i el funcionament de la màquina més meravellosa mai concebuda.

      Per als que estiguin interessats a ampliar l'exposat els recomano l'article de Leandro Sequeiros "El Geocosmos de Athanasius Kircher" . ENLLAÇ

      Vegem algunes làmines de "Mundus Subterraneus", tant del Tom I com del II:























      Però, aquest autor també va imaginar aparells com els que vos mostri a continuació:



L’arpa eòlica



El piano de gats
      Aquestes obres les podeu obtindré a més alta resolució en el SICD Universités de Strasbourg – Patrimoine numérisé,  en aquests enllaços:




No hay comentarios:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...