sábado, 21 de abril de 2012

Menhir i símbol fàl·lic per excel·lència

      Tu,tu,tu....! El despertador ens constreny perquè ens alcem. Desdejunem lleugerament en la posada i partim de nou cap a París. Anit intentarem escalar el menhir metàl·lic on la gent dansa i canta sense parar, però no ho aconseguirem. Avui hem matinat i ens hem situat en la cua: bo, s'ha col·locat un de nosaltres, mentre els altres hem pujat a la terrassa del Trocadèro per a esmorzar. Li hem fet el relleu i entregat un petit esmorzar al camarada de la cua. Desprès de molt esperar aconseguim pujar a la torre i contemplem un panorama increïble de l'aldea parisenca, dels seus temples, els seus ponts i els seus monuments. El Sena serpentejava als peus del tossal de Montmatre -la muntanya de Mart- i s'eixamplava albergant una illa en el seu centre, el lloc triat per a construir una grandiosa església. Els gals la coneixen com la catedral de Notre Dame, perquè com a bons celtes que són, continuaven creient en una deessa superior, una Deessa Mare, creadora del món, la que dóna la vida i la mort, la deessa dels animals i de l'univers.






Quatre vistes de la torre Eiffel entrant per la Avinguda La Bourdonais


La torre Eiffel des del Trocadèro


Eugènia i Maria Eugènia dalt de la torre Eiffel


Vista del Trocadero i Palais de Chaillot


Des de la torre Eiffel vista del riu Sena i l'Allé des Cignes

     Els cantells pagans sonaven sense parar en la llacuna de la torre: els tambors retrunyien amb els seus ecos pels tossals i les flautes emetien un gemec vellutat, compassant els cantells dels allí presents. Dones i hòmens dansaven frenèticament, alguns copulaven gitats damunt de la terra humida, com si volgueren infondre els seus efluvis de fertilitat al terreny perquè els subministrés abundants collites. 

     Baixem de la torre i per l'avinguda Bourdonnais aconseguim el Sena, majestuós i massa verd per al meu gust. Innumerables barcasses plenes de passatgers avalotadors navegaven pel llit fluvial, competint amb les barcasses que portaven materials de construcció als distints quais del municipi.



El museu d'Orsay


El museu del Louvre


La torre Eiffel, el Sena i el Bateaux Mouches de Pont de l'Alma


Vista del riu Sena des del Pont de la Concorde

      Deixem arrere el quai Brandly  i arribem a l'estació de metre del Pont de l'Alma. Cada vegada que em ficava pels subterranis d'aquelles catacumbes parisenques acabava esgotat de tant de baixar i pujar escales per a, finalment, agafar un tren ple de gent grisa, amb cares avorrides, que tractaven de distraure's de la monotonia diària amb els seus auriculars connectats a telèfons "intel·ligents", adjectiu molt apropiat per a definir els beneficis que proporcionaven a les companyies telefòniques, no obstant això, indescriptible i inapropiat per als servicis que proporcionaven als seus obsessos posseïdors, que estrenyien nerviosament els botons de l'aparell, sense que per això canviés un àpex la seva posició social ni el fet que només pogueren viatjar per davall de terra, sense veure mai el sol. De fet, crec que un d'aquestos trens cuc em va deixar en els subterranis del Louvre, després d'un llarg viatge que es va fer penós gràcies a un emigrant del lumpen dels ravals parisencs que va entrar en el transport demanant a crits:

- "Pas, pas a un autèntic francès. Açò és una merda, París està ple d'estrangers, de negres de merda i de fills de puta de totes parts. Pas, pas a un lluitador del gloriós exèrcit francès. Fills de pute, fills de pute, aneu-vos-en tots a la merda".


Metro de l'Opera


Metro Pont de l'Alma


      Vaja que gràcia, un pobre desgraciat, desdentat i subalimentat, en pla xovinista com qualsevol miserable Sarkozy de torn! Com els gavatxos explotadors dels treballadors als que se'ls ennuvolen els ulls amb llàgrimes  cantant la marsellesa:

Que veut cette horde d'esclaves,
De traîtres, de rois conjurés ?
Pour qui ces ignobles entraves,
Ces fers dès longtemps préparés ? (bis)
Français ! pour nous, ah ! quel outrage !
Quels transports il doit exciter !
C'est nous qu'on ose méditer
De rendre à l'antique esclavage !

     Però que collóns! Els capitalistes, els grans grups financers, són els autèntics traïdors a qui hem de tallar els caps, ells són els conjurats que amb les seves innobles traves tenen les cadenes preparades per a esclavitzar-nos. Aquestos governants liberals, al servici del capital financer, dicten lleis en les nostres llars i ens ultratgen dia a dia amb les seves lleis. Ciutadans, lluitadors, impedim que els vils dèspotes arriben a ser els mestres del nostre destí!

    Bo, ja m'he desfogat! Vos he de dir que resulta molt difícil veure per tot arreu de les façanes dels edificis francesos el lema de libertéégalitéfraternité sense que es commoguin les fibres socials incrustades al nostre si.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...