domingo, 1 de abril de 2012

El Misteri d’Elx


Taxannn… Elena de Troya

      Una altra vegada hem tornat a Elx. Vos recordeu del natiu iber que ens va guiar l'any passat? L'home va patir, com tants havien patit anteriorment, una obnubilació físico-metafísica i un procés de transformació vital que el va portar a ser pare de família; naturalment, quelcom irreversible i irremeiable que l'acompanyarà al llarg de la vida -vulguin els déus llarga i radiant-, en companyia de la seva comare i de la seva prole.


Cristian Brotons,  natiu envellit pel pas del temps

      Els compares de labor vam haver de tornar a Elx per a aconsellar-ho i expressar-li la nostra solidaritat davant d'un esdeveniment de semblant magnitud, significant-li que comptaria amb tot el nostre suport per a afrontar els temps futurs i, al mateix temps, reconfortar-li per la desaparició de les felices èpoques pretèrites en què campejava lliurement pels immensos territoris elxans.

     Visitem el seu cau on, arrecerat dels perills de l'entorn, cria amb afany i tenacitat la seva petita prole, aportant-li dia a dia els queviures necessaris per a la supervivència. Allí ens va complimentar amb una sèrie de begudes espirituoses i pitances diverses que  ens van alegrar la visita, alhora que van trempar el nostre esperit amb els dolços vapors dels licors. Al veure'ns animats i reconfortats, l'amfitrió va proposar als visitants  desplaçar-nos fins una bosc pròxim, més concretament un palmerar, on coneixia un refectori en què no faltava de res, apropiat per a gormands: carns i peixos de totes les espècies, així com fresques verdures, cereals variats i fruita exòtica.


Ibers de la Contestania

    Tal com ens havia assegurat -el palmerar era immens- i en ell abundaven les feres salvatges que pasturaven mansament amb l'estómac ple, a causa de l'abundància de gasòfia amb què la Providència havia agraciat aquell forest paradisíac. Racons humits amb abundants falgueres, flors multicolors i llacs amb anàtids adornaven la magnificència de tan encantador indret.




Els estranys objectes que duen als ulls aquestos ibers son una mena de màscara cerimonial... sens dubte!

      El refectori desitjat es trobava resguardat darrere d'unes làmines transparents i, en el seu interior, hi havien altres indígenes atrets per l'abundància d'aliments, els quals degustaven suculents menús de carns i peixos. Nosaltres, abans de l’àpat, decidirem recrear-nos amb la bellesa del lloc, rondant per la contornada, alhora que part de la nostra progènie tafanejava, com a cadells de bolquers, entre els parterres del jardí.




     El ranxo va ser d'allò més variat: entrades de mol·luscos marins, daurades a la planxa, porcs senglars… tot això regat amb cerveses i vins del terreny, grans collites elaborades en les caves fresques i subterrànies del Vinalopó. Vam mantindre una discreta sobretaula en què sortiren a col·lació temes comuns com la cacera, les lluites cos a cos, les dones i el joc de pilota, mentre assaboríem licors de jusquiam i mandràgora, alhora que ens embolicàvem uns cigars de cànem. Vull fer constar que va ser tan suculenta la manduca que el més vell de la quadrilla va haver de submergir-se en una reconfortant sesta davall d'una palmera datilera.




      Germans de la Marina, per a no dir mentides, els emissaris que ens desplaçarem a terres ibèriques, a l'esplèndida Llici, tenim l'obligació de lloar el clima i les terres d'aquella beneïda terra regada pel riu Vinalopó. La població d'Elx està plena de palmerars, d'hortes amb cols multicolors i llacs on neden una multitud d'aus aquàtiques. En els seus carrers brollen innumerables fonts de fresca aigua cristal·lina i, enmig d’elles, comerciants de totes les nacions, entre els que dominen el fenicis i cartaginesos, mercadegen amb tota mena de teles, vestits preciosos de seda i perfums de l'orient





      Vam estar llarga estona passejant pel mercat, recreant la nostra vista amb teles i flors de colors, aspirant els efluvis de les fregitel·les, les carns torrades i les begudes refrescants. Per totes les bandes, dones de vincladissos malucs i esplendorosos bustos, pregonaven als vents els seus encants. Altres, embolicades amb ajustats vestits i talls que deixaven entreveure fragments  de pell canyella, s'afanyaven a vendre les seves mercaderies...




      Aclaparats per l’aldarull de tanta multitud, optem per buscar refugi en una apartada replaceta del barri musulmà, asseient-nos baix un fleix de flor, on vam assaborir les cerveses que elaboraven uns mercaders bavaresos establerts en aquelles càlides terres. Inevitablement, Cronos mou les rodes del temps cap avant, avançant implacablement, i quan va arribar el capvespre ens vam acomiadar de l'encantadora família, doncs haviem de retornar a la nostra terra, no sense abans prometre'ls que tornaríem l'estiu que ve, perquè en el temple d'aquella ciutat, dedicada a la Deessa Mare, durant el mes d'agost se celebra una estranya cerimònia coneguda com el Misteri d'Elx, una festa molt semblant, segons el meu modest entendre, als misteris grecs, com aquell que se celebra en Eleusis, a les afores d'Atenes. Mils i milers de persones s'embriaguen amb un estrany beuratge elaborat amb sègol banyut, al mateix temps que es realitzen representacions del món del Més Enllà, amb música, cantells i efectes especials, com a trons i llamps reproduïts amb grans timbals i plaques de bronze.

     O possiblement, tot el que diuen es una mentida!

1 comentario:

Brotons-ELX dijo...

Pots creure't, que acave de veure ara mateix aquesta entrada del blog per primera volta?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...