Brutalitat policíaca
Brutalitat policíaca és un terme utilitzat per a descriure l'ús excessiu de força física, assalt, atacs verbals i amenaces per Policies I altres Forces de l'ordre públic. El terme també es pot aplicar al mateix comportament dels oficials de presons. Està molt estesa en molts països, fins i tot en aquells que la persegueixen. La brutalitat és una de les formes de mala conducta policíaca, que inclou falsos arrestos, intimidació, repressió política, racisme, abús de vigilància, abús sexual i corrupció policíaca. (Wikipedia)
La brutalitat policíaca en el últims anys
tant sols la realitzaven alguns membres de les Forces de Seguretat que haurien
de ser depurats i expulsats de l'organització. En canvi, els últims dies sembla
com si el cos de la Policia Nacional hagués tornat a pràctiques antigues. El
president del Sindicat Unificat de Policia diu que la culpa es dels polítics
actuals, els quals ordenen a la policia que reprimisca amb duresa, perquè ells
continuen sent els mateixos que fa mesos no actuaven i estaven a l’expectativa.
El president del SUP deixa caure que és el Partit Popular qui ordena a la
policia que utilitzi la violència en la repressió de les manifestacions. És
necessari extirpar a aquests individus perquè la ciutadania no perceba la
brutalitat com el “modus operandi” recurrent. En aquest escrit -una excepció en
el blog-, l’home pren la paraula i calla l’historiador, perquè sempre aplega un
moment adequat per a que tot hom expliquí la seva posició ideològica i el que
pensa sobre les coses de la vida. Jo avorreixo la tortura i la violència, de la
mateixa manera que odio als hipòcrites i als polítics venuts al capital, als
que fiquen la mà dintre de la bossa de tots, als corruptes, als covards... No
entenc als miserables jornalers que voten als partits dels patrons, als lladres
que pensen que tots son de la seva mateixa condició i, per damunt de tot, als
qui es declaren apolítics i acaben fent el joc a la dreta. La Primavera
de València ha fet botar l’alarma en la meva ment i he decidit oposar-me públicament a la
brutalitat de la que han fet gala la Delegada del Govern Espanyol, el Cap de la
Policia Nacional de València i els policies antiavalots. Vull donar les gràcies
a les reflexions d’un Salvatge Il·lustrat i al seu estudi sobre la Brutalitat policíaca: una herència sense abordar.
Herència franquista
Delegada del Govern Espanyol
Cap de la Policia Nacional de València
"Els Grisos", un exemple de repressió policial
institucional durant el franquisme
Després de la caiguda del règim franquista,
Espanya va afrontar una transició política on es va ometre la depuració de les
estructures del règim i es van fer pactes de l'oblit i perdó dels innumerables
crims franquistes que, a dia d'avui, no paren de sortir a la llum. Les Forces
de Seguretat franquistes es van destacar per la seva actuació repressiva basada
en la tortura i els maltractaments com a forma de procedir diària, i al donar-se
la transició van continuar en l'exercici de les seves funcions. Aqueix cos no va
ser sotmès a cap tipus de depuració, ni va afrontar responsabilitat cap penal.
Amb el temps, van morir molts dels membres implicats en accions il·legals i,
per fortuna, van entrar nous membres, jóvens formats en la democràcia i en el
respecte al ciutadà. No obstant això, alguns dels comandaments superiors van
heretar els patrons de conducta franquista, transmetent-los fins avui, sent
necessaris ja la seva eliminació de la institució policíaca que no pot sostenir
dinosaures retrògrads com aquestos, capaços d'ordenar actuacions contra jóvens
estudiants com les de València.
Condemnes internacionals: ONU, Consell d'Europa i
Tribunal Europeu de Drets Humans
Manfred Nowack, relator especial de la Comissió de Drets
Humans de l'ONU, va criticar obertament la falta de voluntat política per a
acabar a Espanya amb les tortures i maltractaments per part de les Forces de
Seguretat.
Al
començament de l'any 2000 la Comissió de Drets Humans de l'ONU va començar una
important labor en relació a la prevenció de la tortura. L'any 2003, el Relator
Especial contra la Tortura de l'ONU, Theo Van Boven, publicava un demolidor informe en què
retratava 110 casos de tortures comeses per les Forces de
Seguretat a Espanya durant l'any 2002.
Portada de l'informe sobre brutalitat policíaca a
Espanya. 2003
(Punxa sobre la imatge per a llegir l'informe)
En
l'informe es detallen tots els casos de pallisses, vexacions, i la resta
de conductes dutes a terme per les Forces de Seguretat a les comissaries del
nostre país. Lluny d’aplacar-se les ires policíaques, van créixer el nombre de
denúncies per tortures i Theo Van Boven
va decidir desplaçar-se a Espanya a dur a terme
una investigació detallada de la situació de la tortura.
Després
de la visita a Espanya, Van Boven va presentar el 15 de març del 2004 davant la
Comissió de Drets Humans de l'ONU un esgarrifós informe
sobre la situació de la tortura a Espanya. Criticava
obertament la incomunicació dels detinguts en els casos en què s'aplicava el
règim terrorista, la falta de gravacions en els interrogatoris, el paper del
poder judicial en les investigacions sobre les tortures, així com la falta de
depuració administrativa entorn dels casos de tortures.
Informe de la visita a Espanya de Van Boven a
l'octubre del 2003
(Punxa sobre la imatge per a llegir l'informe)
Al
març del 2006, es publicava un nou informe de
Manfred Nowak on criticava el sistemàtic arxiu de les denúncies per tortures i
la falta d'implicació judicial, recollint escabrosos exemples que demostraven
la falta total de voluntat del Govern espanyol per eradicar aquesta pràctica,
no havent implementat cap millora des de l'anterior informe.
Informe
de Manfred Nowak de març del 2006
(Punxa sobre la imatge per a llegir l'informe)
Al maig del 2008, el Consell de Drets Humans
de l'ONU va tornar a enviar al seu Relator Especial,
Martin Scheinin, davant la preocupació per la situació de les
tortures que seguien cometent-se per part de les Forces de Seguretat a Espanya. El
Relator Especial va tornar a carregar contra el Govern espanyol assegurant que
a Espanya es continuaven cometent tortures davant la passivitat del conjunt d'institucions públiques.
Martin
Scheinin
Però, no tan sols el Consell de Drets Humans de
l’ONU han condemnat al Govern espanyol. Els informes més contundents provenen del Consell d'Europa, a través del
Comitè per a la Prevenció de la Tortura, han emès informes on es constata l'existència de
tortures i maltractaments de forma generalitzada.
Llistat
de visites festes a Espanya pel Comitè per a la Prevenció de la Tortura
(Punxa sobre la imatge per a llegir l'informe)
Recentment,
el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa, fins i tot
s'ha traslladat a Espanya per a abordar els fets succeïts a Catalunya amb motiu
dels desallotjaments i posteriors detencions practicades contra
l'acampada del Moviment 15-M.
Tots
aquests informes assenyalen obertament la falta d'implicació judicial, i de
vegades connivència dels jutges amb les Forces de Seguretat, a l'hora d'abordar
les denúncies de tortura. En relació a aquests fets el propi Tribunal Europeu
de Drets Humans ha arribat a condemnar a
Espanya per la falta d'investigació profunda per part dels
seus tribunals en matèria de denúncies de maltractaments i tortures contra les
Forces de Seguretat.
Investigacions d'Amnistia Internacional
Portada del devastador
informe sobre les tortures policíaques i la seva impunitat a Espanya.
(Punxa sobre la imatge per a llegir l'informe)
Però les
crítiques internacionals no sols vénen d'organismes i institucions
internacionals. En 2007 Amnistia Internacional publicava un informe
titulat “Sal en la ferida: la impunitat efectiva d'agents de policia
en casos de tortura i altres maltractaments”. Dos anys
després, en 2009, Amnistia Internacional publicava un nou informe, “Sal en
la ferida: Impunitat policíaca dos anys després”, en
el que es recull la falta de voluntat política per a abordar el desmesurat
problema de la tortura i els maltractaments per les Forces de Seguretat al
nostre país. Finalment un últim informe publicat recentment per Amnistia
Internacional en aquesta mateixa línia, “Espanya: Acabar
amb la doble injustícia: víctimes de tortura i maltractaments sense reparació”,
assenyalant la falta d'implicació judicial en aquestes denúncies, la
qual cosa fomenta una situació d'impunitat per part dels agents.
(Punxa sobre la imatge per a llegir l'informe)
Rachel Taylor,
investigadora en Amnistia Internacional, ha arribat a sentenciar que “no
sols hi ha maltractaments i tortura infringits per agents de seguretat, sinó
també una impunitat efectiva quasi total per als responsables”,
assenyalant que el major problema és precisament “la falta de voluntat
demostrada per a posar fi a això.”
(Punxa sobre la imatge per a llegir l'informe)
Agència
Reuters, dimecres 14 de novembre del 2007
(Punxa sobre la imatge per a llegir l'informe)
Negativa dels nostres governs per a tallar el
problema
Les nostres
autoritats neguen repetidament la
veracitat de tots i cada un dels informes, en un desgavellat exercici de
contradir a l'ONU, al Consell d'Europa, al Tribunal Europeu de Drets Humans, i
a multitud d'ONGs que porten anys reclamant una actuació definitiva per part
dels nostres governs. Resulta bascós veure com a any rere any les condemnes
continuen caient sobre el nostre país, mentre que es fa cas omís del fet,
perquè l'any següent un nou informe assenyale la falta de col·laboració de les
autoritats al no implementar les recomanacions que se'ls fa arribar
repetidament.
(Punxa sobre la imatge per a llegir l'informe)
No obstant
això, mentre els governs espanyols fan oïdes sordes als reclams internacionals,
les mesures que es prenen en abordar institucionalment les Forces de Seguretat,
lluny de cercar resoldre aquest primordial problema, ho agreugen encara més si
és possible.
Brutalitat policíaca
durant el recent desallotjament del moviment 15M'a Catalunya
L’Estat Espanyol, des de 2003, ha incrementat
en més d'un 30% d'agents el Cos de la Policia Nacional, però no ha fet rés per
una millor policia, ni ha atacat el gravíssim problema de formació cultural dels
policies. El Govern espanyol va habilitar “places per a tots” exigint únicament
l'Ensenyament Secundari Obligatòria, amb un exigu temari per a resoldre en un
penós tipus test, exigint-se de vegades un ridícul examen d'ortografia. Aquesta
es la causa de que una majoria de jóvens aturats de llarga durada, sense més
formació que l'elemental i sense cap motivació, es van tirar amb els braços
oberts a aquesta oportunitat laboral que era un regal. Recordem que per a ingressar
com a policia local al País Valencià, i moltes altres comunitats, es necessita
el Batxiller o la FPII.
La conseqüència és clara, no sols no va quedar abordat
el problema de fons, la falta de formació i la cultura de l'abús, sinó que es
va agreujar augmentant massivament els quadres amb persones de baixíssima
qualificació que no van fer més que reproduir multiplicadament la tendència
institucional de l'abús. Per això, no és res estrany que el Departament d'Estat
nord-americà recentment advertira els
seus turistes sobre
la perillositat de viatjar a Espanya a causa dels maltractaments comesos per
les seues Forces de Seguretat. Quelcom que resulta vergonyós per a un país
democràtic.
Les nostres autoritats no poden continuar mirant cap a
un altre costat davant aquesta realitat. És necessari abordar un procediment
profund d'eradicació d'aquesta cultura de la tortura en les nostres Forces de
Seguretat.
Primavera
valenciana
A
València hi ha un grup d'estudiants del institut Lluís Vives que protesten pels
retalls del govern de Mariano Rajoy, perquè no tenen materials per a estudiar,
no tenen calefacció, abaixen els sous dels seus professors i la qualitat de
l’ensenyament. Els seus pares, els professors i moltes persones els recolzen
perquè no estan conformes amb aquesta situació.
El govern espanyol ha legislat recentment a
favor dels amos dels diners, perquè ells són els que manen del nostre mon,
encara que no ens governen. Quina forma hi ha de garantir-los que cobraran? Doncs
retallant els diners en inversions socials,
deixant que els hospitals i les escoles públiques passen tota mena de
penúries i rebaixant el miserable sou dels funcionaris. Açò, als senyorets que
ens governeu no els afecta, perquè ells tenen suficients diners per a pagar-se
la seva assistència sanitària i l'educació dels seus fills.
El delegat del govern espanyol i la seva força
armada –la Policia Nacional- decideixen reprimir aquestes manifestacions
al·legant que els estudiants han tallat els carrers i impedeixen el dret dels
conductors a passejar-se amb els seus turismes per on vulguin. El cap de la
policia diu que València està presa per enemics a qui cal aplacar sense
miraments: gent que va amb la cara tapada, cabelluts i professionals de la
subversió. Els policies manats a lluitar contra aquesta “tropa de malvats” demostren
la seva preparació professional en aporrejar els jóvens estudiants de 15 i 16
anys –els seus enemics- a qui donen puntellades a l'esquena i al cap.
Ataquen a dones, xiquets i xiquetes, i a
persones majors, amb fúria i acarnissament propi de gent frenètica que ha
perdut el control dels seus actes i, per descomptat, la racionalitat de la seva
ment. En els vídeos i en les fotos -Ai, maleïda premsa!- s'aporten proves
contundents de la seva vil actuació: només els falta arrapar i mossegar per a
convertir-se en pitjors que els animals. Els seus caps diuen que els han
provocat els subversius, però en les imatges nomes es veuen estudiants “armats” amb llibres i motxilles, jovenetes
plorant per terra, jovenàs acorralats entre les parets dels edificis, sent
colpejades per aquests policies. Si haguera justícia, més d'un ja estaria
expedientat. Si tingueren intel·ligència, més d'un haguera deixat el seu ingrat
treball!
Els periòdics, les televisions i emissores de
ràdio no es cansen d'anunciar que pels carrers de València les forces de
l'ordre estan lesionant a desenes de persones, arresten sense justificació a estudiants menors d'edat,
van sacsant periodistes i fan persecucions judicials amb base en càrrecs inventats,
com ho demostren les gravacions de vídeo.
Molts periòdics no es deixen comprar, ni reprodueixen les idioteses que
amollen els governants. Ells analitzen seriosament els vídeos i les fotografies
i el que veuen allí és que els elements antiavalots l'han emprès a colps contra
persones que no han comés més falta que trobar-se als llocs en què es van
desenrotllar les càrregues policials. Repressió aferrissada, mentre el seu cap
Antonio Moreno, es refereix als jovens estudiants com l'enemic. Aquest si que
és un ocell de mal averany per als valencians,
com ho van ser els Borbons i, al
seu cap, Felip V. Per a major exasperació ciutadana, aqueix funcionari descriu
l'actuació de la policia com una resposta mesurada davant les suposades
agressions físiques dels mobilitzats en defensa de l'educació contra els
policies. Perquè jo no he vist cap policia ferit després dels “durs”
enfrontaments amb xics i xiques del institut. Es veu que són fluixos i no estan
molt entrenats, perquè si arriben a enfrontar-se amb miners asturians no ne queda
cap d'ells sa.
El
govern, lluny de corregir, actua amb prepotència i la seva policia amb una
brutalitat que recorda als “grisos”, els
antiavalots franquistes que vestien uniforme gris. Clar que no hem d'oblidar
els retalls d'un govern al servei de la banca, però ara toca exigir la dimissió
de la Delegada del govern de Madrid al País Valencià, Paula Sánchez de León i
la del cap de policia Antonio Moreno. A la violència psicològica contra els
funcionaris, al desmantellament del benestar social, i a la política de que
paguen els plats trencats la població,
li segueix un episodi de brutalitat policíaca.
Pegant a nois i noies menors d'edat
Aconseguiran que augmente la desocupació,
ocasionaran una reducció del nivell de vida dels espanyols i la pèrdua o la pauperació dels serveis educatius,
de salut, habitatge i altres. El Partit Popular fa front al malestar popular
mitjançant la força bruta policial. No en va, els seus orígens els trobem en
una organització política
postfranquista, no sols perquè va ser fundada principalment per exfuncionaris
de la Dictadura, com el recentment difunt Manuel Fraga, sinó també per una
herència ideològica indissimulable.
Maltractan a un invident. Sembla -com ho podeu comprovar- que no es un invident, i el que sosté a la mà es la porra que li ha furtat al policia. Veure
Supuesta agresión de la policía nacional a un ciego en Valencia
www.youtube.com
Análisis del supuesto incidente en Valencia, en el que un policía agrede a un ciego. Este vídeo se utilizó en su día como propaganda en las redes sociales pa...
Tant de bo es demostrara, pas a pas, que tot és fals i que la brutalitat se l'han inventada el "enemic" i els "avalotadors", però estic segur que aquest home no va anar a pegar als policies, més aïna, va anar a defendre els seus fills -o tal vegada als seus néts- i la impotència, a vegades, fa que les persones facen coses estranyes, com llevar la porra a un policía que esta fotent canya a tot quisqui, només per protestar contra els retalls d'un govern al servei de la banca.
Tractant als ciutadans a puntellades!
Una jove estudiant ferida pels antiavalots
La Velleta Verda, 2012
Dossiers polítics de La Velleta Verda
Comentaris