viernes, 17 de febrero de 2012

Borís Vallejo

    Borís Vallejo (8 de gener de 1941) és un dibuixant nascut en Lima, Perú, fill d'un pròsper advocat. Després d'una xicoteta experiència en medicina decideix dedicar-se al dibuix i des trasllada a Estats Units en 1964, quan Andy Warhol (1928-1987) treia (literalment) de quadro al món de la plàstica novaiorquesa. La seua idea era treballar un parell d'anys i tornar a Perú per a obrir una agència publicitària.

      A Boris Vallejo no li agradava el treball de Warhol, del qui deia que «es dirigia a atraure al públic, sense substància; la seva tècnica no era, de cap manera, quelcom que haguera volgut emular: no em va interessar en absolut», sosté categòric. Per a Vallejo el millor art era el de la fantasia, el que naixia de la imaginació: «L'art de fantasia és  comptar quelcom que no existeix sinó en la imaginació». «El propòsit del que faig és crear realment nous móns; els personatges són recognoscibles però les situacions i els escenaris són fantàstics». Actualment té 71 anys.

     Vallejo dibuixa quasi exclusivament per als gèneres fantàstics i eròtics. Els seus dibuixos han il·lustrat la portada de dotzenes d'obres de ciència-ficció i de calendaris que s'han convertit en best-sellers. Vallejo ha creat pòster per a pel·lícules, com Barbarian Queen (Reina de Barbaria) y National Lampoon's Vacation (Locas vacaciones de una familia americana). Vallejo es troba casat amb la també artista Julie Bell, l'estil de la qual és prou semblant. Té dos fills d'un matrimoni anterior, un dels quals, Dorian Vallejo, també ha treballat en el gènere de fantasia.


   Els dibuixos de Vallejo mostren típicament a déus, monstres i musculats bàrbars (hòmens o dones) en plena batalla. Ell representa l’essència del heroi o de la heroïna que emprenen aventurers viatges  cap a castells misteriosos, travessant ponts, prats, pantans o la mar... Com ja hem vist en aquest mateix blog, aquestos espais representen el llarg túnel que conduïa al primitiu xaman cap al més enllà, eren els límits que separen el món dels hòmens del món dels difunts. En ells s'ha reconegut un  viatge cap al món dels difunts. 


    "Les aventures del xaman en l'altre món, les proves a què és sotmés durant els seus descensos extàtics als inferns i en les seves ascensions celests recorden les aventures dels personatges dels contes populars i dels herois que poblen la literatura èpica. És molt probable que molts «temes», motius, personatges, imatges i estereotips de la literatura èpica siguin, en última instància, d'origen extàtic, en el sentit que es van prendre en préstec dels xamans quan estos narraven els seus viatges i aventures en els mons sobrehumans". Aquestes paraules obtingudes de Mircea Eliade en "Història de les creences i les idees religioses" de bon segur que van haver d'inspirar els treballs de Carlo Ginzburg i, d'altra banda, constituïxen un dels temes d'estudi que més m'apassionen.



     Les aventures dels herois de Boris Vallejo presenten una estructura recurrent: l'heroi, després d'haver viatjat al món dels morts –es a dir, anar a buscar al fill, al germà, a la núvia estimada que ha partit i no se sap on està-, torna a la terra (al seu poble) per a casar-se amb la reina o princesa. Tots aquestos mites representen les diferents etapes d'un viatge iniciàtic cap al més enllà,  on el naixement d'un xiquet predestinat per ser heroi, per culpa d’una marca que s’amaga en la seva pell o el seu cos, ens determina la mena d’aventures que patirà desprès. Normalment, el noi és abandonat al nàixer i es cria en un lloc apartat per animals, després realitza alguna proesa de l'estil de matar algun monstre i, finalment, torna de nou al poblat. 


    Els mites es repeteixen amb atenuacions, per a mitigar la brutalitat de la versió original, com podria ser el parricidi voluntari i l'incest voluntari amb la mare. Els protagonistes d'estos mites naixen de la transgressió: d'una prohibició d'engendrar. Són expulsats de la casa paterna, criats silvestrement per animals, protagonitzen la trobada victoriosa amb un monstre i, al seu retorn, provoquen la mort de son pare i, de vegades, es casen en la seva mare.


   No es el cas de Boris Vallejo, on els herois son anatòmicament perfectes, però, en la resta d’herois de la humanitat, quasi tots els protagonistes tenen defectes relacionats amb l'acte de caminar, malformacions, ferides en els peus, o caminen calçats amb una sola sandàlia. Esta característica, a vegades acompanyada o substituïda per altres defectes físics com la baixa estatura, monoculisme, tartamudeig… és freqüent entre els herois grecs. En la sandàlia –una sandàlia màgica- es reconeix a l'instrument màgic per a realitzar el viatge al món dels morts.

      Durant mil·lennis el viatge al més enllà ha alimentat mites, poemes, èxtasi i ritus. L'estructura fonamental de les faules màgiques, basades en els pelegrinatges de l'heroi, reelaboren el tema del viatge al món dels morts. Aquest és el nucli dels seguicis extàtics darrera de la deessa nocturna i de les batalles en què es combat en èxtasi per la fertilitat; dels mites i ritus basats en coixos, portadors d'una sola sandàlia i hòmens migpartits. Les confessions de les bruixes s'obtenen per tortura i trauen a la llum les faules apreses en la infància, els contes oïdes en les vetllades escalfant-se al racó del foc. 


    Moltes de les figures masculines es basen en el mateix Vallejo, mentre que moltes de les femenines es basen en la seva esposa. Les seves últimes històries s'inclinen més cap al costat eròtic, encara que continuen conservant els temes de fantasia.



   Famoses són les seves portades per a The Savage Sword Conan (La espada salvaje de Conan) entre les que destaquen els ejemplars 1 i 10.


     Molts llibres han arreplegat l'art de Vallejo, entre ells Dreams: The Art of Borís Vallejo (1999) Norma Editorial, Fantasia Digital (2003) junt amb Julie Bell Norma Editorial i Imaginistix (2007) junt amb Julie Bell Norma Editorial. En anglès tenim     Mirage (1997), Fantasy Art Techniques (1985) i The Fantastic Art of Borís Vallejo (1980).


    Admirador dels pintors surrealistes, de Rene Magritte i, molt especialment, de Salvador Dalí, en la dècada dels 70 Vallejo va quedar impressionat pel treball de Frank Frazzeta. «Les seves figures tan dinàmiques, eixos personatges realment musculosos, les dones voluptuoses; tota eixa energia em va obrir els ulls per al tipus d'il·lustració que jo desenrotllaria». Vallejo estava llavors molt interessat (encara ho està) en el físicoculturisme i el  fantasy art  li oferia l'oportunitat de treballar amb la figura humana: «La meva passió artística», assegura.



Imatge de  Frank Frazzeta


     El seu domini sobre el cos humà és com cal perquè l’artista rescatà l'estudi de l'anatomia dels dos anys de medicina que va cursar en Lima abans d'ingressar a Belles Arts de New York.


    Abans de deixar el  Perú, Vallejo ja havia pogut apreciar la proposta de Chesley Bonestell (1888-1986), il·lustrador californià que tan bé se les arreglava per a plasmar eixos paisatges espacials que tan decisivament van impactar sobre en el jove artista. «Els seus treballs em van oferir la primera visió de l'art fantàstic».


    Marvel Còmics, Paramount Pictures, Ford Motor Company, Sony, Nike, Vintage Books figuren en la seua llarga llista de clients i al seu pinzell es deuen, per exemple les sorprenents tapes d'uns quants àlbums de Molly Hatchet, mítica banda de rock meridional.


      No existix actualment editorial que es respecte i tinga una línia de ciència-ficció que no demande el treball de Vallejo per a il·lustrar les portades dels llibres, però també hi ha tapes de discos i cartells de pel·lícules. Ha il·lustrat uns quatre-cents llibres i recorda molt especialment els de Tarzán, d'Edgard Rice Burroughs, perquè va ser un dels herois de la seva infància. Ha publicat també una trentena de llibres propis i no ha parat, any d’arrera any, de publicar els calendaris  de la sèrie iniciada en 1980.


Il·lustració de Tarzán

      En relació al sèptim art ha fet coses amb Dino de Laurentis i il·lustrat cartells per a pel·lícules de George Romero, com Knightriders (1981), encara que considera que és difícil treballar amb la gent del cine.

      En New York va viure 17 anys, després es va mudar a Maplewood, Nova Jersey, on va romandre 6 anys, fins a fixar la seva residència, en 1989, en Allentown, Pennsilvània, on ara habita una gran casa amb amplis jardins i dos estudis, junt amb la seva esposa Julie Bell, també artista i model favorita de Borís.



Andrómeda. Apolo i Dafne 


Hércules i Canceber. Medusa  


Les Arpíes


Les Fúries


Deyanira i el centaure


La ninfa i l’unicorni

La Velleta Verda, 2012

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...