martes, 24 de enero de 2012

Les profecies de la Sibil·la

      La sibil·la és un personatge de la mitologia grega i romana, una profetessa, inspirada de vegades per Apol·lo, capaç de conèixer el futur. Alguns afirmen que el nom procedeix d'una jove troiana que tenia el do de la profecia i una gran reputació com a endevina, i tenia com nom el de Sibil·la. Altres diuen que la primera endevina va ser la filla de Zeus i Làmia, la reina de Líbia  filla de Posidó, per la qual cosa el seu do és d'origen diví. Làmia era odiada per Hera, dona de Zeus, zelosa, la va transformar en un monstre i li va matar els fills. Làmia sentia enveja de les altres mares i devorava els seus fills. Tenia el cos d'una serp i els pits i el cap d'una dona.


      Les sibil·les tenien la seua vivenda en les grutes o prop de corrents d'aigua. Les profecies eren manifestades sempre en estat de tràngol i expressades poèticament en hexàmetres grecs que es transmetien per escrit. Oficialment apareixen sobre el 500 aC., al principi tan sols una endevina i, amb el pas del temps el seu número s’amplia fins a deu en l'Època Clàssica i dotze en l'Edat Mitjana. Els seus noms estan associats als llocs sagrats on realitzen les seues prediccions: Sibil·la de Samos, Herófila o de Troia, de l'Hel·lespont, frígia, cimèria, délfica, de Cumas, Líbia,  tiburtina i babilònica o pérsica.


      Igual que amb Nostradamus, les profecies sibil·lines van estar obertes a la interpretació dels successius imperis, les religions i doctrines, que van adaptar les seues previsions per a servir als seus propis fins. Les imatges que veurem a continuació procedeixen d'un petit manuscrit que presenta una Sibil·la per miniatura, amb un fragment de vers llatí i l'episodi corresponent de la vida de Crist que es deia que havia sigut predit per l’endevina. Amb aquest manuscrit es pretenia que una autoritat extrabíblica, com les sibil·les,  foren utilitzades per a validar i donar més credibilitat a les cites bíbliques, reforçant i promovent l'autenticitat de les creences cristianes. 


      El manuscrit confeccionat en pergamí es titula Sibylla Prophetae et de Crist Salvatore vaticinadors, va ser produït en Tours en la dècada de 1490. L'evidència actual suggereix que Jean Poyer (o Poyet) va ser responsable de l'elegant sèrie de vint-i-cinc miniatures que compten amb generoses il·luminacions de pa d'or. A més de la Sibil·la clàssica, el manuscrit s'inspira en les icones de les Hores de Louis de Laval (1475) i la influència piadosa dels clàssics medievals com Speculum Humanae salvationis.


La Velleta Verda, 2012



Arca de Noé


Sibil·la Pérsica



Sibil·la i el rei August. Visió de la Mare de Dèu i el fill




Sibila líbia






Sibila Eritrea



Anunciació a María



Sibila Cumana



El naiximent de Crist


Sibila Samia



Jesús al pesebre


Sibila cimeria



Verge lactant


Sibila europea



Fugida a Egipte


Sibila tiburtina



Humil·liació de Crist


Sibila Argipina



Flagel·lació de Crist



Sibila délfica



Coronació d'espines


Sibila Helesponto



Crucifixió de Crist


Sibila Frigia



Resurrecció de Crist
Links
1. Jean Poyer (or Poyet)
2. 'Speculum Humanæ Salvationis'
3. 'Sibylla Prophetae et de Cristo Salvatore vaticinantes' [Cod.icon 414] disponible en BSB München
4.BibliOdyssey


No hay comentarios:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...