Les profecies de la Sibil·la
La sibil·la és un personatge de la mitologia grega i romana, una profetessa, inspirada de vegades per Apol·lo, capaç de conèixer el futur. Alguns afirmen que el nom procedeix d'una jove troiana que tenia el do de la profecia i una gran reputació com a endevina, i tenia com nom el de Sibil·la. Altres diuen que la primera endevina va ser la filla de Zeus i Làmia, la reina de Líbia filla de Posidó, per la qual cosa el seu do és d'origen diví. Làmia era odiada per Hera, dona de Zeus, zelosa, la va transformar en un monstre i li va matar els fills. Làmia sentia enveja de les altres mares i devorava els seus fills. Tenia el cos d'una serp i els pits i el cap d'una dona.
Les sibil·les tenien la seua vivenda en les grutes o prop de corrents d'aigua. Les profecies eren manifestades sempre en estat de tràngol i expressades poèticament en hexàmetres grecs que es transmetien per escrit. Oficialment apareixen sobre el 500 aC., al principi tan sols una endevina i, amb el pas del temps el seu número s’amplia fins a deu en l'Època Clàssica i dotze en l'Edat Mitjana. Els seus noms estan associats als llocs sagrats on realitzen les seues prediccions: Sibil·la de Samos, Herófila o de Troia, de l'Hel·lespont, frígia, cimèria, délfica, de Cumas, Líbia, tiburtina i babilònica o pérsica.
Igual que amb Nostradamus, les profecies sibil·lines van estar obertes a la interpretació dels
successius imperis, les religions i doctrines, que van adaptar les seues
previsions per a servir als seus propis fins. Les imatges que veurem a continuació procedeixen d'un petit manuscrit que
presenta una Sibil·la per miniatura, amb un fragment de vers llatí i l'episodi
corresponent de la vida de Crist que es deia que havia sigut predit per l’endevina. Amb aquest
manuscrit es pretenia que una autoritat extrabíblica, com les sibil·les, foren utilitzades per a validar i donar més
credibilitat a les cites bíbliques, reforçant i promovent l'autenticitat
de les creences cristianes.
El manuscrit confeccionat en pergamí es
titula Sibylla
Prophetae et de Crist Salvatore vaticinadors, va ser produït en Tours en la dècada de 1490. L'evidència actual suggereix
que Jean Poyer (o Poyet) va ser responsable de l'elegant sèrie de
vint-i-cinc miniatures que compten amb generoses il·luminacions de pa d'or. A més
de la Sibil·la clàssica, el manuscrit s'inspira en les icones de les Hores de Louis
de Laval (1475) i la influència piadosa
dels clàssics medievals com Speculum Humanae salvationis.
La Velleta Verda, 2012
Arca de Noé
Sibil·la
Pérsica
Sibil·la i el rei August. Visió de la Mare de Dèu i el fill
Sibila
líbia
Sibila Eritrea
Anunciació a María
Sibila
Cumana
El naiximent de Crist
Sibila
Samia
Jesús al pesebre
Sibila
cimeria
Verge lactant
Sibila europea
Fugida a Egipte
Sibila tiburtina
Humil·liació de Crist
Sibila Argipina
Flagel·lació de Crist
Sibila délfica
Coronació d'espines
Sibila Helesponto
Crucifixió de Crist
Sibila Frigia
Resurrecció de Crist
Links1. Jean Poyer (or Poyet)
2. 'Speculum Humanæ Salvationis'
3. 'Sibylla Prophetae et de Cristo Salvatore vaticinantes' [Cod.icon 414] disponible en BSB München
4.BibliOdyssey
Comentaris