miércoles, 5 de octubre de 2011

La Dama d'Elx, Sissí i Cristian Brotons

      La ciutat ibera d'Ilici, durant mols anys paradís del sabó, de la barrella i del oli, a començament del segle XIX va sofrir una forta crisi agrícola que va empènyer als seus habitants a fer espardenyes. Una de les innovacions que van portar aquestos espardenyers va ser substituir el cànem pel iute i la lona. Prompte Elx construí mes de cent fabriques d'espardenyes, sorgint una nova oligarquia d'espardenyers, entre els que destacava Manuel Gómez Valdivia.


      El poble és va fer gran i en 1871 el rei Amadeu de Savoia li va atorgar el title de ciutat. El segle XX va ser la gran època del calcer il·lícita, però, a finals dels anys 90 és va produir una greu crisi deguda a la competència xinesa. Després d'una forta reestructuració del sector, actualment Elx ha recuperat la seva preeminència industrial en el calcer i la ciutat ha augmentat fins als 230 mil habitants.


   No fa molts dies vaig gaudir d'aquesta ciutat. Hem vaig quedar admirat pel descens de la magrana al Misteri en la preciosa basílica de Santa Maria.  Ens passejarem  per la vora de la Torre de Calahorra, un edifici defensiu del segle XII construït pels almohades i, finalment, contemplí el palau d'Altamira. Esgotats per la calor, ens van refugiar als banys àrabs, situats a l'interior del convent de les Clarises.

Basilica de Sangta Maria

Palau d'Altamira


Banys àrabs

Monument als actors del Misteri


     Un lloc emblemàtic de la ciutat és el refrescant Hort del Capellà o cura, famós per la palmera imperial descoberta fa mes d'un segle pel capellà Joseph Maria Castaño. Al rar exemplar li van eixir, a uns dos metres d'altura del seu tronc, nou fills iguals que la mare. La fama de la palmera es va estendre per totes les bandes i en 1894, quan el iot de l'emperadriu Elizabeth d'Àustria es va avariar prop d'Alacant, se li va recomanar a la princesa que aprofités el viatge per contemplar l'esmentada palmera. A l'emperadriu   només els seus acostats la coneixien per Sissí, la que faria famosa per les pel·lícules del cineasta Ernst Marischica. Després han sigut molts els famosos que s'han fotografiat al costat de la palmera, com els actuals reis espanyols, Afonso XIII, Miguel Primo de Rivera, Severo Ochoa… Actualment visiten anualment el parc unes 200.000 persones.




Elisabeth d'Austria i Romy Schneider

La palmera imperial

      Heu vist un reportatge fotogràfic en què no pot faltar la famosa Dama d'Elx. Per cert, abaix apareix fotografiat el meu amic Cristian Brotons, el guia indígena que em va guiar pels obscurs laberints de la ciutat, que finalment foren il·luminats pels focs artificials de la nit de l’albà. No vos pareix que és un digne descendent dels ibers?.












Valeria i el canó del Riu Gritos




     Aquests últims dies he estat viatjant per la província de Conca, una de les meues regions preferides. Alarcón està situat en un tancat meandro del Xúquer , construït damunt d’un promontori defensiu que va rebre el nom àrab d’alarcón, és a dir, la fortalesa. A destacar el seu impressionant castell, convertit ara en parador de turisme.




    Crida l’atenció el seu gran nombre d’esglésies, com les de Santo Domingo de Silos, de San Juan Bautista, la Santa Trinidad, Santa Maria del Camp, i la ermita de Santa Maria de l’Orde. En l’arquitectura civil destaquen monuments com l’ajuntament, la Casa de Villena i el palau dels Castañeda. 



     Si t’agrada la pintura, és imprescindible visitar les pintures murals de Jesús Mateo, el qual en 1994 va començar a decorar les parets de l’antiga església de Sant Joan Baptista, declarades per la Unesco com a patrimoni protegit. A mí en recorden a Brueghel el Vell i al Bosco.





     Si vols descansar en un lloc confortable i amb una bona relació qualitat-preu, et recomane l’Hotel Moya en Honrubia, un hotel de carretera però que no et decebrà. Jo, personalment, m’ho passava molt bé observant la multitud de gent que cada dia recalava en el seu enorme menjador. 





      A l’alba, deixes la confortable habitació de l’hotel i et dirigixes per la carretera de L’Almarcha cap a Olivares del Xúquer i creues l’enorme embassament d’Alarcón, arribant a la població de Villaverde i Paraconsol. Disfrutares d’un paisatge en què contrasten el groc dels gira-sols, sembrats sobre el roig de la terra, al costat de les aigües blaves del pantà.



    Seguint la ruta que voreja l’embassament arribarem a Valverde del Xúquer, on pots esmorzar i relaxar-te en la palya que tenen junt el pantà. Descansats reprendrem el camí en direcció a Conca, viatjant per una de les més pintoresques carreteres de la nostra geografia. Prompte arribarem a Valera de Baix on et sorprendrà la gran quantitat de tallers que es dediquen a la fabricació de portes. Tot just eixir d’esta laboriosa localitat, ens endinsarem pel canó del va riure Crits, on haurem d’observar el pont romà i, al seu costat, un niu enorme de milotxes. Uns pocs quilòmetres més amunt entrarem en Valeria, una immensa ciutat romana perduda en la serra de conca. El passeig per les ruïnes romanes és molt agradable i ens permet contemplar l’encaixament del riu Crits i la seua confluència amb el rierol Zaorras. Estes dos falçs protegixen vos flancs de la ciutat romana, situada en un turó des del que es pot observar el vol d’immensos rapaços. La naturalesa es mostra en tota la seua esplendor en els canons dels rius i en les seues parets verticals es practica el rapel. 








      De tornada a l’hotel podrem viatjar en direcció cap a Motilla del Palancar i sopar en el restaurant Husa del Sol, prenent un bon Teatinos, el·laborat en la pròxima vila Casas de Fernando Alonso. 







Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...