lunes, 28 de febrero de 2011

Cine espanyol de terror I

      A vegades cabrejat pel terrible avorriment a què em sotmetien aquestes pel·lícules, altres excitat per les luxurioses escenes que esguitaven la majoria d’elles, però, sempre partint-me de la rialla, els films de terror espanyols han constituït una de les meues debilitats cinematogràfiques.

      Ja des d'adolescent, en les sessions dobles del "Cine Espanya" que s'ubicava en la Casa del Poble, aquestes pel·lícules m'entretenien i inflamaven la meua febrosa imaginació amb monstruosos personatges, vampirs i cavallers templers cadavèrics.

      A la fi, és pot assegurar que aquestos films constituïen un goig de cine, amb uns cartells vertaderament significatius i atractius. Aquest és un homenatge a les pel·licules de la època i un exercici de memòria.


El retorno de Walpurgis



TÍTOL ORIGINAL.......................... El retorno de Walpurgis
ANY......................................... 1973
DURACIÓ....................................81 min.
PAÍS.......................................   Espanya           
DIRECTOR……………………………………        Carlos Aured
GUIÓ……………………………………….            Paul Naschy
MÚSICA……………………………………           Antón García abril
FOTOGRAFIA……………………………..            Francisco Sánchez
REPARTIMENT………………………………        Paul Naschy, Fabiola Falcón, Maritza Olivares, José Manuel Martín, Eduardo Calvo, Marià Vidal Molina, Ana Farra
PRODUCTORA……………………………            Lotus Films / Produccions Escorpí
GENERE……………………………………            Terror | Hòmens llop. Seqüela


El retorno de Walpurgis” es la setena d’una sèrie sobre l’home llop Waldemar Daninsky, interpretat per Paul Naschy. Segons la Wikipedia, Aldemar Daninsky és un home llop que Paul Naschy va crear a finals dels anys 60 per al guió de La marca de l'Home Llop. En un principi, es va pensar en Lon Chaney Jr. (que en els anys 40 va interpretar a Larry Talbot, l'Home Llop dels clàssics de terror de la Universal) per a interpretar-ho, però pel fet que ja estava major, va ser Naschy qui ho va interpretar. A causa dels productors o a la censura, van haver de canviar-li el nom al personatge (José Huidobro es cridava al principi) i la seua procedència, de natural d'Astúries va passar a ser polonés.

La segona pel·lícula del personatge va ser Les nits de l'Home Llop, pel·lícula perduda i inacabada, ja que el seu director, el realitzador de documentals René Govar va morir en un accident de tràfic, es creu que portant l'única còpia del film. Encara que Naschy ha dit que no hi ha possibilitat de veure el film, hi ha gent que diu haver-ho vist. Des d'estes pel·lícula, Naschy ha interpretat a Waldemar Daninsky en 11 ocasions més.

Pel·licules

PelículasLa marca del Hombre Lobo (1968), de Enrique López Eguiluz
Las noches del Hombre Lobo (1968), de René Govar
Los monstruos del terror (1970), de Tulio Demicheli
La noche de Walpurgis (1971), de León Klimovsky
La furia del Hombre Lobo (1972), de José María Zabalza
Dr. Jekyll y el Hombre Lobo (1972), de León Klimovsky
El retorno de Walpurgis (1973), de Carlos Aured
La maldición de la bestia (1975), de Miguel Iglesias
El retorno del Hombre Lobo (1981), de Paul Naschy
La bestia y la espada mágica (1983), de Paul Naschy
El aullido del diablo (1987), de Paul Naschy
Licántropo: El asesino de la luna llena (1996), de Francisco Rodríguez Gordillo
Tomb of the Werewolf (2004), de Fred Olen Ray


     A mitjan segle XVI, l'inquisidor Ireneus Daninsky és objecte d'una maledicció per part dels membres de la família Bathory, cremats en la foguera al haver sigut sorpresos en el transcurs d'una cerimònia consagrada a Satanàs. Recordem que a aquesta família pertanyia la malvada comtessa Bathory, molt aficionada a la bruixeria i a beure sang de jovencelles.  Segons és diu, la maledicció es complirà el dia en què un dels descendents de Danisky mate a un dels descendents dels Bathory. I efectivament, quatre-cents anys més tard, Waldemar Danisky mata a un d'ells i, a partir d'ara, sempre en nits de lluna plena, es transformarà en un home llop.


El retorno del hombre lobo


TÍTOL ORIGINAL.......................................          El retorno del hombre lobo ANY...............................................................            1980
DURACIÓ.....................................................            92 min.
PAÍS..............................................................             Espanya           
DIRECTOR……………………………………       Paul Naschy
GUIÓ……………………………………….            Paul Naschy
MÚSICA……………………………………           CAM, Ennio Morricone FOTOGRAFIA……………………………..            Alejandro Ulloa REPARTIMENT………………………………         Paul Naschy, Julia Saly, Silvia Aguilar, Narciso Ibáñez Menta, Azucena Hernández, Pilar Alcón, Beatriz Elorrieta, Luis Barboo, Tito García, Ricardo Palacios, Carlos Bravo, Manuel Pereiro
PRODUCTORA……………………………            Dálmata Films S.A.
WEB OFICIAL......................            http://www.naschy.com/retornohombrelobo.html
GENERE……………………………………            Terror | Hòmens llop. Seqüela


      Tres jóvens estudiants d’antropologia alemanyes, després d'un accidentat viatge, arriben als Carpats i descobreixen la tomba de la Bathory, la llegenda de vampir sagnant de la qual ha romàs a través dels segles. Una d'elles, Erika, després d'una macabra cerimònia, ressuscita al monstre.



      Mentrestant, en una escena paral·lela, veiem com uns lladres de tombes arranquen la Creu de Mayenza del cor del cadàver de Daninsky, amb la qual cosa el licàntrop torna a la vida.

      Després de diverses peripècies (inclòs un intent de violació), les jóvens arriben a les ruïnes on es troba la tomba de la Comtessa Sagnant i allí es troben amb Waldemar Daninsky, que les invita a allotjar-se en el castell on viu amb l'única companyia de la seua criada, Mircalla, qui li comenta a Waldemar que una de les xiques, Karin, bé poguera ser la que l'alliberara de la maledicció que queia sobre ell. 


      En la França del segle XVI, el Gran Inquisidor Bernard de Fossey en la seua cega lluita contra els suposats heretges, apostates i adoradors de Satan, no dubta a perseguir els seus objectius i utilitzar les més cruels i inimaginables tortures per a satisfer els seus més perversos instints i aconseguir el favor dels poderosos. Bernard de Fossey arriba a una xicoteta població per a exercir el seu ministeri. Acollit a casa del jutge, queda enamorat per una de les seues filles, Catherine, que està promesa en secret amb Jean Duprat. Aquest morirà en una emboscada, i Catherine acudeix a una bruixa per a esbrinar qui va matar al seu amat, i intentar venjar la seua mort. Bernard de Fossey, desbordat per la seua passió amorosa cap a la xica, començarà a actuar d'una manera que li comportarà les perilloses antipaties dels seus antics aliats. Mentrestant, Fossey inicia una croada de detencions i tortures a suposades bruixes.


La campana del infierno




TÍTLE ORIGINAL.....................................    La campana del infierno ANY...................................................         1973           
DURACIÓ.........................................            106 min.            
PAÍS..................................................             Espanya         
DIRECTOR........................................            Claudio Guerín, Juan Antonio Bardem
GUIÓ..................................................           Santiago Moncada
MÙSICA.................................................       Adolfo Waitzman
FOTOGRAFÍA.....................................         Manuel Rojas
REPARTIMENT..........................................  Renaud Verley, Viveca Lindfors, Alfredo Mayo, Maribel Martín, Nuria Gimeno, Christina von Blanc, Saturno Cerra, Nicole Vesperini, Erasmo Pascual
PRODUCTORA................................ Coproducción España-Francia; Hesperia Films S.A.
GÉNERE...........................................             Terror. Thriller


      Desprès de la mort de son pare, un jove surt de l'hospital psiquiàtric on va ser internat per una tia seua. Quan torna al seu poble, du a terme una terrible venjança contra ella i les seues tres cosines.

      Film maleït des del seu enllumenament ja que va significar la mort del director Claudio Guerin després de caure al final del rodatge de l'alt d'el campanar de l’esglèsia de Noia. La campana de l'infern és un viatge de no retorn a la ment pertorbada d'un xic ansiós de venjança, un submón de maldat, odis, amb una tenebrosa atmosfera, fotografia nebulosa i la boira gallega dominant-ho tot.

      L'acompanyament musical amb fragments de música tradicional i una cançó infantil cantada en francés amb l'accent espanyol, contribuïxen a fer de “la campana de l'infern” una pel·lícula diferent, amb reminiscències de Un perro andaluz i de Buñuel, com ulls plorant sang, critica de la família castradora, de la religió...

La casa de las muertas vivientes


TÍTLE ORIGINAL.........................................            La casa de las muertas vivientes
ANY...................................................................       1972   
DURACIÓ.......................................................          80 min.
PAÍS...............................................................           Espanya e Itàlia
DIRECTOR...................................................           Alfonso Balcázar
GUIÓN............................................................          Alfonso Balcázar, Giovanni Simonelli, según argumento de José Ramón Larraz y A. Balcázar.
MÚSICA........................................................           Piero Piccioni
FOTOGRAFÍA..............................................            Manuel Rojas
REPARTIMENT...............................................         Carlo Gentili, Gioia Desideri, Teresa Gimpera, Nuria Torray, José Antonio Amor, Osvaldo Genazzani, Alicia Tomás.
PRODUCTORA.................................................       Producciones Balcázar, International Apollo Films.
GÉNERE........................................................            Terror. Thriller

      Un home alcohòlic creu que va provocar la mort accidental de la seua esposa i és sent profundament culpable. L’home es casa per segona tarda, però, en tornar a la mansió on va viure des de xiquet i en la qual va compartir la seua vida amorosa amb la primera dona.  Es torna a casar, però la seua germana i la criada no pareixen acceptar la nova senyora de la casa.

      La casa de les mortes vivents va ser dirigida per Alfonso Balcázar en 1972. Este senyor d'origen català va fer quasi una trentena de films entre els que destaquen molts espagueti-westerns com Los pistoleros de Arizona (1965) o Sartana no perdona (1968) i acabà, com molts de l'època, dirigint films eròtics de sèrie S, amb títols tan suggeridors com "Col·legiales lesbianes i el plaer de pervertir" (1983).

     La primera cosa que crida l'atenció és el títol del film, que ens fa pensar en una pel·lícula on els zombies tingueren protagonisme i res mes lluny de la realitat. El títol fa referència a que les  protagonistes viuen com a mortes vivents, perquè viuen en el seu món sense voler eixir d’ell, lluny de la realitat i volent oblidar el passat del que d'una manera o un altre han sigut protagonistes. També és coneguda com "La nit d'una morta que va viure" i "La nit de l'escorpí".


viernes, 25 de febrero de 2011

El Còdex Seraphinianus

      El Còdex Seraphinianus és un llibre escrit i il·lustrat de quasi 400 pàgines, realitzat per Luigi Serafini nascut a Roma el 4 d'agost de 1949. El Còdex Seraphinianus està escrit en la llengua i l'alfabet d’un mon imatginari. És una estranya enciclopèdia escrita en un llenguatge inventat i indesxifrable sobre temes molt variats com la botànica, zoologia, màquines, races...



      Sembla eixit de les pintures d'El Bosco, Escher, Dalí o Magritte. Pareix basat en el conte de Borges, Tlön, Uqbar, Orbis Tertius. Comparable per alguns al Manuscrit Voynich un llibre il·lustrat escrit fa uns 500 anys per un autor anònim en un alfabet irrecognoscible.





      L'idioma del còdex és 100% inventat, però alguns criptógrafs i especialistes assenyalen que potser tindrà algun significat. Açò és pel fet que el còdex conté en dos dels seus folis, en el capítol "Writing", algunes frases incoherents en francès i anglès. El búlgar Iván A. Derzhanski, catedràtic de la Universitat de Plovdiv, assegura haver trobat la clau per a interpretar el sistema numèric que marca les pàgines del Còdex. Alguns han cregut veure en eixa llengua serafiniana un missatge alienígena, i han convertit el Còdex en una espècie de bíblia de la criptografia. En Internet hi ha desenes de pàgines web i blogs d'apassionats que intenten descobrir el significat ocult del Codex, com si ens trobàrem davant un conte fantàstic.






     Però la realitat és més senzilla. Luigi Serafini  va dibuixar una cal·ligrafia que imitava la dels còdexs medievals i àraba, però que mancava de cap significat. Tan sols pretenia que l’escriptura quadrés, des del punt de vista estètic, amb els dibuixos que il·lustraven el manuscrit. Serafini mai va voler explicar res sobre aquesta curiosíssima obra, encara que en el seu testament diu que serà explicat quan muira.



     Enquadrat dintre de la categoria dels llibres rars, el llibre és una bogeria digna de ser vista, encara que no s'entenga res, desenrotllada en més de 500 il·lustracions. El llibre pareix entrar a un món on regeix la física dels quadres d'Escher o Dalí. Veiem arcs de Sant Martí líquids, l'antigravetat, i un diagrama complex del que s'entén és l'antimatèria. Trobem espècies estranyíssimes d'animals i plantes (sers deformats, arbres amb forma d'objectes, floricols amb forma de núvol, enciams amb forma de tisora…).






      Resulta tremendament atractiu des d'una perspectiva merament visual. Només per les seves extraordinàries  il·lustracions ja val la pena una atenta ullada.  Un experiment excèntric, bell i atractiu.


Ès un article de La Velleta Verda
Gonçal Vicens Bordes
Pego, 2011 

martes, 22 de febrero de 2011

Origenes del Rock And Roll II

¿Quiénes resultaron beneficiados por tanta destrucción?
    


Además de los ganaderos y agricultores de América Latina, se beneficiaron las industrias manufactureras de Estados Unidos y Canadá, sobre todo la textil, química y alimentaria. Pero sobre todo resultaron beneficiadas las grandes compañías petrolíferas y la industria de armamento y la aeronáutica americana.


También se beneficiaron muchas empresas alemanas colaboradoras de los nazis.


Hitler viisita la fábrica Blohm und Voss ante los obreros esclavizados


      Bmw, Telefunken, Volkswagen, Agfa, Krupp, Tyssen, Ford, Deustche Banck, Mercedes Benz, Siemens, Bayer y muchas más empresas alemanas que hoy consideramos punteras en tecnología y calidad de sus productos que usamos a diario tienen en sus historiales empresariales la etiqueta negra de haberse enriquecido durante varios años con el trabajo de mano de obra esclava proporcionada por la Alemania nazificada. (Artículo de PATRIA JUDIA).

 





      Además de los beneficios que obtenían con esta mano de obra esclava judía, también obtenían beneficios de los esclavos vivos con la venta del dinero que les robaban, de sus joyas, relojes y ropa. El duro trabajo hacía que su vida en las fábricas apenas llegara a los nueve meses. con los muertos hacían experimentos, jabón, pelucas y además, aprovechaban su ropa para entregarla a los nuevos prisioneros. La empresa IG Farben entregó prácticamente gratis el gas Zyklon B, que mató a millones de judíos, gitanos y otras personas. Sus sucesores son Bayer, que junto con BASF, Hoechst y muchas empresas alemanas favorecidas por los nazis aún se niega a disculparse por sus fechorías. Es difícil aceptar que después de la guerra se permitió que empresas mantuvieran todas sus propiedades y, además, fueron beneficiadas con el Plan Marshal, mientras que los trabajadores esclavos sobrevivientes no recibieron nada.










Poderoso caballero es don Dinero


      Actualmente, las empresas alemanas y americanas que se enriquecieron con la II guerra Mundial, gastan mucho dinero en ayudas sociales u organizando eventos deportivos, financian fundaciones y subvencionan ONGs... Pero nunca abandonaron del todo sus viejas prácticas y aun hoy violan reiteradamente los derechos humanos, instigando guerras civiles, promoviendo golpes de Estado (en colaboración con la CIA), apoyando dictaduras, violando el derecho a la salud, los derechos laborales y ambientales, etc. 


      El libro IBM y el Holocausto de Edwin Black (edic. Laffont, París, febrero 2001) informa como el conocido gigante estadounidense de la informática trabajó para el régimen nazi (las tarjetas perforadas de IBM sirvieron para identificar y catalogar a quienes serían perseguidos y eliminados). También la Ford y la General Motors utilizaron el trabajo esclavo fabricando durante la guerra vehículos militares en Colonia (Alemania), para el ejército alemán. La marca de zapatillas deportivas adidas durante la guerra fabricaba lanzacohetes. Se decía que Hugo Boss eran los sastres del Tercer Reich.


      La destrucción de Europa puso las bases de la influencia mundial americana y surgió entre sus líderes políticos y económicos una "voluntad intervencionista" y de ingerencia sobre los asuntos de los demás países mundiales, la cual justificaban en la pretendida defensa de los valores occidentales, o sea, en la defensa del capitalismo liberal. Los americanos creían que había sido la providencia quien les había encargado estas tareas, así como la reconstrucción de Europa y la creación de un nuevo orden monetario basado en la moneda americana. Por otra parte, la debilidad de la metrópoli europea propicia la aparición de los nacionalismos en África y Asia y la consecuente descolonización.


      Una vez terminada la guerra, la inmensa mayoría del pueblo Europeo quedó hambriento y enfermo. Por otro lado, los capitalistas reclamaban el intervencionismo del Estado en la economía, es decir, pedían que con los dineros públicos se sufragaran sus fábricas y empresas, demostrando, una vez más, que a la hora de poner la mano no son tan liberales como predican estos empresarios capitalistas. Pero cuando llega la época de las ganancias inmediatamente reclaman a los gobiernos de turno que impongan políticas liberales.


     El plan americano para dominar el mundo consistió, en una primera fase, en abastecer a la población europea de carne, leche y trigo para impedir los trabajadores se murieran de hambre y les faltase mano de obra. Esta "obra de caridad" les servía para colocar sus excedentes agrícolas. Siguiendo las teorías de Keynes, el objetivo del intervencionismo estatal consistió en elevar las rentas de las personas y generar empleos, lo cual se conseguía entregando el dinero público del Estado a los capitalistas, impidiendo así que pudiera crear empresas públicas, y repartiéndolo entre los capitalistas para que fuesen éstos quienes crearan las empresas y se quedaran con los beneficios, además, sin correr ningún riesgo, pues si por casualidad las empresas tenían pérdidas, el papa Estado liberal les daba de nuevo más dinero público para recuperarse.


      En una segunda fase se consolida la influencia americana al declarar en Bretón Woods (1944) el dólar como moneda patrón internacional en igualdad de garantías con el oro. De estos acuerdos surge el FMI y el Banco Mundial, cuya finalidad es otorgar préstamos para la reconstrucción y el desarrollo, pero en realidad es un sistema de control de la economía mundial en manos de Estados Unidos y del capital financiero. El capital estadounidense, para asegurarse los beneficios en todos los países, crean el GATT y suprimen los aranceles nacionales y las prácticas autárquicas para poder inundar el mundo con productos americanos.


      Finalmente, para completar el dominio americano sobre el mundo, surge el Plan Marshall inspirado en la doctrina Truman que propugna un papel universal de Estados Unidos en el mundo. No se debe abandonar Europa a su suerte, porque eso favorecería la aparición de las reivindicaciones populares y los movimientos socialistas, con lo cual los perdedores serían los capitalistas. El plan duró hasta 1961 y repartió el 70% de la ayuda entre Gran Bretaña, Francia, Alemania Occidental e Italia, siendo esta la causa de la posterior diferencia entre las naciones europeas. Esta es el origen del “milagro económico” europeo, junto con la abundante y barata mano de obra, a la que se incorpora la todavía más barata mano de obra femenina y la de los emigrantes sometidos a duras jornadas de trabajo.




 
 

martes, 1 de febrero de 2011

Origenes del Rock And Roll I



ROCK & ROLL. 1950-58

INTRODUCCIÓN


      La difusión de la radio en todos los hogares, la aparición de la televisión, la difusión de los reproductores de discos... fueron elementos que supusieron un gran impulso para la música. El mundo estaba sumergido en una guerra mundial y los medios de comunicación americanos trataban de esconder la realidad a los espectadores americanos, ajenos a la matanza que costó la vida a casi medio centenar de millones de personas. Las emisoras de radio y televisión se llenaron de canciones que hablaban de amor. Sin embargo, desde los años 50 una corriente musical conocida como rock and roll andaba por senderos que no agradaban a la sociedad establecida, pues cantaban canciones en contra del sistema y sus artistas se mostraban ante el público realizando bailes y movimientos extraños, demasiado sexuales.






Rebelde sin causa. cartel original de la película protagonizada por James Dean

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...