Els Jocs Florals de Pego


      Pego sortia d’una cruenta Guerra Civil, la població estava cansada de patir por i fam. Sort que encara quedaven les 1000 hectàrees de marjal plantades d’arròs que alleujaven la terrible fam que assotava la comarca. Pego tenia una població que passava dels 8.500 habitants. En 1936 el terme tenia més de 12.000 fanecades de regadiu, moltes dedicades al conreu dels tarongers i, a més, estaven en funcionament 13 magatzems per  comercialitzar la taronja. 





      Mal temps per als ciutadans, que treballaven i callaven, doncs les manifestacions polítiques, les llibertats i els drets estaven desapareguts. Només vivien a gust els franquistes que es repartien la millor part del pastís. Nomenaments i cessament d’aquestos es succeïen durant els primers anys del franquisme: ara Víctor García Mengual era nomenat alcalde pel Governador, per a substituir a Eduardo Sendra Guitart, però com aquest no apareixia, doncs va ostentar l’alcaldia fins al 29 de febrer de 1940 José Sendra Canet. Aquest era substituït per ordre del Governador, nomenant a Eduardo Sala Bolta com Alcalde, mentre Canet era degradat a Tinent d’Alcalde.




    Aquesta gent governava amb la por, mà dura, repressions i vexacions contra els sers humans, aferrissant-se amb venjances contra els que anomenaven “rojos”, afusellant als supervivents, empresonant a d’altres i rapant a les dones públicament. A més, els mataven de fam! Aquesta manca d’aliments va debilitar a molta gent, que desnodrida, va sofrir de nou les Tercianes o febres palúdiques, l’any 1943.

     
      En la poblacio de Pego, la Penya Bullentó (Foment de Cultura i Art) remete un ofici al president de Lo Rat Pernat, datat el 25 de juny de 1942, en el que s’explicaven els motius de la seua fundacio, afins als de la societat valenciana i oferia la seua colaboracio. La Penya Bullentó inicià la seua activitat en un homenage al poeta Teodor Llorente Olivares i Gabriel Miró, ilustre prosiste alacanti, que va consistir en rotular els seus noms en dos carrers de la localitat. 

      Al mateix temps se celebrà un certamen lliterari en el que se va convocar a escritors i poetes dels distrits de Gandia, Denia, La Vila, Callosa d’En Sarria, Cocentaina i Pego. S’invità a Lo Rat Penat a que designara un representant per a que, junt en el director de Las Provincias, Teodor Llorente Falcó, ostentara la representacio de la ciutat de Valencia i d’eixa entitat. Finalment, pregaren que els guiaren en les normes que devien seguir per ser novels en esta tasca.
        Carmel Giner Bolufer

      En resposta ad esta missiva Calatayud Bayá li va dirigir una contestacio a Carmel Giner, croniste de la ciutat en eixe moment, i li envià un esquema de la cerimonia que usualment oferia Lo Rat Penat en els Jocs Florals, al mateix temps que li agrai l’invitacio. En el certamen hague molta animacio, prova d’aço es manifesta en una carta de data 3 de juliol de 1942. Ademes d’este certamen havia un nutrit programa d’activitats en el cartell de festes patronals. 




     Amb aquest ambient, barretja funesta i festiva,  els governants i les forces vives franquistes, per animar la festa, van decidir fer una mena de Jocs Florals, aprofitant que l’any 1944, es podria celebrar el VII Centenari de la incorporació de Pego a la Corona Catalano-aragonesa. Per d’arrera es presentía la mà de Carmel Giner.


      L’ajuntament de Pego va acordar celebrar aquest esdeveniment el 21 de gener i va publicar les bases el 9 de juny, destacant aquesta norma: només serien admesos els treballs escrits en “correcte castellà”. Ja hem avançat que el concurs literari es va organitzar seguint la moda dels Jocs Florals i es va contar amb la presència dels jerarques provincials del règim franquista. Es van incloure misses de campanya pels morts de la Guerra Civil (els franquistes, es clar!),  la visita al monument de la creu dels caiguts per Déu i per Espanya, himnes i desfilades dels joves falangistes. Va ser nomenat mantenidor del certamen el periodista Emilio Romero, que amb 26 anys era president de l’Associació de la Premsa i director del diari Información d’Alacant.
  
Emilio Romero, Información



Dalt, Emilio Romero i , abaix, Solita Sabater Jover

      Per tal que la commemoració no resultés ser tan sols un mostrari de la iconografia oficial franjquista, es va decidir nomenar una Reina de la Festa, títol que va recaure sobre la Bellea del Foc d’Alacant d’aquell mateix any, la senyoreta Solita Sabater Jover. També va ser convidat com a jurat Tomás Valcárcel Deza, qui va disposar que a la Bellea del Foc l’acompanyaren sis belles joves pegolines vestides de valencianes, resultant elegides Na Maria Josefa Roselló, Remedio Sendra Sendra, Carmen Sendra Escrivá, Amparito Aparisi, Maria Pastor Server i Maria Peretó Samper.



Tomás Valcárcel Deza (1903-1999) pertanyia al Taller  de Bordado de mantos y estandartes. També era Director de escena.


Al mig la Bellea del Foc Solita Sabater Jover, a l’esquerra Remedios Sendra Sendra i a la dreta Maria Peretó Samper: dalt Marisa Pastor Server, Maria Josefa Roselló, Amparito Aparisi i Carmen Sendra Escrivà


       A mig dia del 11 de juliol de 1944 un vol de campanes anunciava el començament de les festes patronals. Els components del jurat literari i artístic es van reunir a les tres de la vesprada en les oficines de l’ajuntament, desprès d’haver dinat una bona paella en algun bar, suposo.

      Van ser elegides com a membres del Jurat les següents personalitats pegolines: president Leocricio Pascual; secretari Salvador Soler Soler, que era “Delegado Local de Educación Popular”; els vocals foren Diego Marin, “Secretario Provincial de Sindicatos”; Salvador Ortolà, “Delegado Comarcal de E.P.”; José Morell Gadea, Delegado Comarcal de E.N. i per últim Tomás Valcárcel Deza, el Director d’escena.

       A las 20 hores la comparsa de Gegants i Nanets del tío Vicent va desfilar pels carrers de la població seguida d’una retreta militar de la banda de trompetes i tambors del Frente de Juventudes; a les 21 h. la banda de música d’Ibi vestits de moriscos van dur la musica pels carrers i a les 23 h. va començar una revetlla musical abans de finalitzar el gloriós dia festiu amb una Nit de Foc amb l’esclat de traques i castells d’artifici.


La gent esperant l’esclat de traques al carrer Alfonso (1944)


 José Maria Paternina Iturriagoitia –Governador Civil y Jefe Provincial del Movimiento de Alicante- i la seua esposa Josefina Bono 


Processó del Ecce Homo en 1944, presidida pel governador José Maria Paternina. Observeu com les autoritas municipals actuals encara imiten la disposició escènica disposada per Tomás Valcárcel Deza



     El dia 12 de juliol, festivitat del Santíssim Ecce-Homo, la despertà va fer-se a les 7 hores amb vol de campanes i música de bandes; els més matiners van anar a misa vuit a la capella del patró. A les 10 hores, tota la gent vestida i ben pentinada, va acudir a la missa solemne a l’església arxiprestal en honor del santíssim Ecce-Homo. Quan van sortir, les campanades repicaven esperant a la comitiva que anava encapçalada per José Maria Paternina Iturriagoitia, "Excelentísimo Governador Civil y Jefe Provincial del Movimiento" d’ Alacant -que havia estat comandant d’aviació durant la passada guerra civil- i la seua esposa Josefina Bono. La resta dels acompanyants que la integraven eren José Abad –"Secretrario Provincial del Movimiento"- i el senyor Villó, "Delegado Provincial de la Vicesecretaria de Educación Popular".



   Tots ells van aplegar a les afores de Pego on van ser rebuts per l’alcalde i les jerarquies locals i van ser obsequiats per les dames de la cort d’honor amb un ramell de flors. Desprès de rebre els honors en l’ajuntament de Pego, la comitiva es va desplaçar a Orba on van visitar l’Ajuntament, tornant a Pego a les 15’30 hores. Degueren fer la sesta, els bons homes, i quan el sol va deixar de calfar, van presidir els actes festius en honor del santíssim Ecce-Homo. Des d’un cadafal oficial les autoritats i jerarques van presenciar entusiasmats les successives desfilades de les milícies de la F.E.T i J.O.N.S. i el Frente de Juventudes, així com dels afiliats al Movimiento, els gremis de la C.N.S. i tot seguit va fer la cloenda la banda musical de la població d’Ibi.

  Seria a la boqueta de nit quan van visitar una exposició de treballs escolars a l’escola Cervantes; el senyor Paternita i la seua muller van beneir una campana destinada a la capella del santíssim Ecce-Homo, regalada per Luis gonzález Vicen –Delegado Nacional de Investigación-, mentre les bandes de música interpretaven l’Himne Nacional. A les 18 h. les dames d’honor repartiren murta pels carrers i a les 19 h s’iniciava la processó dedicada al Patró de la Vila que anava acompanyant de les autoritats locals i provincials. Quan acabà la processó es va esclatar una traca multicolor.





Visita exposició de treballs escolars a l’escola Cervantes, revista militar i, en acabar, es va beneir una campana destinada a la capella del santíssim Ecce-Homo

      Els premis dels Jocs Florals es van atorgar el dia 13, a les sis de la vesprada, al Cine Victoria, el qual es trobava ple de gom a gom. Entre els assistents ocupaven un lloc destacat les autoritats com el senyor Viñó –Delegat Provincial de Educación Popular- en representació del senyor Paternita, el senyor Jutge de Instrucció, el senyor cura pàrroc, el comandant militar, l’Alcalde, el Jefe Local del Movimiento i el mantenidor del certamen. També estaven el jurat i la Reina del concurs acompanyada de les seues Dames d’Honor. Per obrir la festa literària es va representar El Pacto de Alcalá escrit expressament per Carmel Giner per a la commemoració de la festa i, tot seguit, el secretari del jurat va llegir l’acta que contenia els resultats de la convocatòria dels premis que van ser els següents:

1r Premi “Flor Natural” Muy Ilustre Ayuntamiento de Pego, dotat  de 300 pessetes, a una composició lírica sobre el tema “Virtudes y grandeza de la mujer levantina”. El treball guanyador va ser Nessum amore de José Maria de Mena Calvo –col·laborador del diari Información- i pels mèrits comprovats, també va rebre un premi d’honor el titulat Tu como ella de Juan Martínez de Ubeda i un accèssit a España y arte de Carlos Sentí Esteve.  

2n Premi “S.E. El Caudillo” amb l’obsequi d’un objecte d’art a una composició lírica sobre el tema “Canto épico de una gesta heroica de nuestra Edad Media”. El tema guanyador fou Virgen de los Reyes de Julio Estefania –redactor en cap del diari Información- contenia el poema titulat Sevilla por el rey San Fernando i es va concedir un accèssit al lema Hierro de Carlos Sentí Esteve. 



Carlos Sentí Esteve

      En total es repartiren 15 premis, molts dels quals quedaren deserts. El 3r Premi sobre el tema Estudio biográfico de hombres ilustres del distrito de Pego el va guanyar Carmel Giner amb Honor. El 11é premi sobre Los desastres de la guerra de Goya el va guanyar el pintor Justo Almela Company amb El ciego de Bordes. Cada guanyador pujava a l’escenari a arreplegar el premi que li havia correspost. En acabar l’atorgament dels premis, el mantenidor Emilio Romero va tancar la vetllada literària amb un discurs rere el qual tots els assistents van cantar el Cara al Sol que va servir de cloenda final. (Un tema extret de Francesc Salvà Peretó. Les Festes patronals de 1944: la celebració del VII centenari de la incorporació de Pego a la Corona Catalanoaragones. Llibre de Festes, Pego 2008).
Justo Almela Company



Just Almela. El cec de Bordes



Imatges del refugi aeri i del passeig Cervanes (1945)

BILBIOGRAFIA:

-Francesc Salvà PeretóLes Festes patronals de 1944: la celebració del VII centenari de la incorporació de Pego a la Corona Catalanoaragones. Llibre de Festes, Pego 2008

-Costa Más, J., El Marquesat de Dénia, estudio geográfico, Universitat de València, València. 1977

-Ballester i Artigues, Teresa. La Segona República a Pego (1931-1939): un poble enfrontat. Edicións del Bullent, Picanya 2006

-"Archiu de Lo Rat Penat". Documents nº 71, 56, 57, 58, 59, 60 i 71. Tots en la Carpeta 1.

Comentarios

Entradas populares