jueves, 8 de diciembre de 2011

Caçadors d'ovnis


      El present estudi és un resum de l'Art e UFO? No grazie, solo arte per favore… de Diego Cuoghi. Un ovni és un objecte volant no identificat; òbviament, quan s'identifica deixa de ser ovni. En les pàgines de tots els creients en l'astroteología, la nova religió dels desesperats del món, dedicats a la “paleoastronautica” o la “clipeologia”, apareixen certs objectes representats en les obres d'art com a prova de l'albirament d'ovnis en el passat. Però amb un atent examen d'aquests objectes, comprovem que es revelen semblants a molts altres de la iconografia de l'època, com la cristiana medieval i del renaixement.

     Hi ha molts llocs webs on podràs trobar material i afirmacions sobre l’albirament d’ovnis en el passat.  En ells, com en el que ara estàs llegint, sempre es publiquen les mateixes imatges: si algú publica noves imatges, immediatament són copiades i reproduïdes en tots els llocs.

     Un dels autors que més diners ha obtingut amb el tema és Matthew Hurley, autor d'Alien Chronicles. També hi ha un autor italià anomenat Roberto Volterri Narrano antiche cronache que s'ocupa del tema dels ovnis en l'art. El mètode que han utilitzat aquests “caçadors d'ovnis” demostra un desconeixement total de la història de l'art. Solen consultar llibres d'art, amb reproduccions de qualitat, buscant en les pintures qualsevol objecte lenticular o disc volant, però cap es preocupa de documentar-se sobre el possible significat del símbol allí plasmat.

      Mostren un desconeixement històric al pensar que un pintor del renaixement haguera pogut pintar en un quadre un objecte estrany, ja que tot estava pactat per contracte, ja siga amb la institució eclesiàstica o amb un client privat, sobretot les pintures sacres que havien de respectar regles.

      Els fantasiadors s'imaginen a uns pobres artistes que viuen en una època fosca i remota, sent la pintura un mitjà per a expressar la seva llibertat i plasmar el que veien sense censures. No obstant això, hi ha arxius plens de documents coneguts, pertanyents a estos pintors i escultors i els seus clients: cartes, diaris, factures, inventaris, contractes, sol·licituds, requeriments, els comptes dels viatges, totes les factures... I són aquests documents els que ens informen de què i com i per qui va ser pintat. L'artista sempre complia el que li encarregava el client.

      L'objectiu de l'estudi de Diego Cuohogi, que ací resumim, és donar una resposta ferma als qui veuen ovnis en l'art, als seus comentaris superficials i a les seues manies de copiar i difondre rumors sense fer cap estudi crític sobre el tema.


El material contingut en aquestes pàgines web ha sigut parcialment publicat per Escèptic en el número de juliol del 2004 

1. Paolo Uccello, Vida dels Sants Pares o Tebaida (h. 1460–1465) - Accademia, Florència


    La imatge de dalt va ser publicada en un grapat de llocs web, una mala reproducció de la pintura titulada La Tebaida, de Paolo Uccello. L'ovni que conté la imatge està en la caverna. És de menors dimensions que el gos pròxim –diuen els ufòlegs- encara que en la imatge no es veu res. El truc està aquí, no ensenyar rés, males imatges i així piquen els crèduls. Però vegem si agafem una reproducció de més qualitat.





      La pintura mostra diverses escenes de la vida monàstica: en la part inferior esquerra de la Mare de Déu veiem Sant Bernat i dalt apareix un grup de monjos que es flagel·len davant del crucifix. En una gran caverna del centre apareix Sant Jeroni agenollat i orant davant d'un crucificat. En la part superior està San Francesc rebent els estigmes. En el cantó inferior dret es representa el predicament de Sant Romuald. Aquest quadre es  conserva en la Galeria de l'Acadèmia de Florència. Mesura 81 x 100 cm.

      El suposat ovni de la caverna, de color roig, si es coneix la història eclesiàstica, resta desvelat el misteri: en aquest cas, l'ovni és un barret de cardenal tirat a terra, amb les seues borles escampades. Quant al gos, no és tal, sinó un lleó. I la llegenda de Sant Jeroni diu que el sant va aconseguir dominar aquest animal després de llevar-li una espina d'una de les seues urpes.


Veiem en el sòl el barret i, al costat, un cardenal amb barret

      En les webs dels al·lucinats s’afirma que l'objecte roig de la cova, junt amb la creu, es un platet volador: " En l'obra de Paolo Uccello coneguda com "La Tebaida", exhibida en l'Acadèmia de Florència, hi ha un objecte en forma de disc, amb una cúpula, pintat de roig sobre un fons fosc. Clarament es pot veure l'efecte del moviment que ha aconseguit l'artista amb xicotets tocs de color, fent la impressió que l'objecte realitza una maniobra de gir brusc com fan els objectes voladors coneguts per les sigles ovni”"(Text pres de Mauro Paoletti Edicolaweb )

      En un article recent de Daniela Giordano, titulat Do UFOs exist ‘in' the history of arts?, trobem la mateixa descripció, afirmant que Paolo Uccello " Il·lustra el moviment de l'objecte amb algun remolí semicircular, com si fóra a girar, quelcom semblant a la manera en què es representa el moviment en els còmics. A més, l'efecte dels colors brillants utilitzats (roig i negre) per l'artista fan pensar que desitjava subratllar la incandescència possible de l'objecte. "

      Així doncs, per a estos espavilats escriptors, Paolo Uccello pintava en el segle XV platets voladors en moviment, volant pegant voltes, i de color roig brillant, incandescents com un brasa del foc. L’ufòlec italià Carlo Sabadin, en la pàgina MOSAC , si bé va admetre que l'objecte podria ser el que pareix,es a dir, un barret de cardenal, es pregunta per què les persones no tenen dret a interpretar les obres d'art com els done la gana. Troba normal que aquells que no tenen imaginació diguin que és el barret d'un cardenal, però també podria representar una variació de la forma en què es representa un núvol en aquella època. I, entrant de nou en contradicció, reconeix que podria ser el que és en realitat: el capell cardenalici que assenyala el cardenal que hi ha encarregat la pintura o al que se la va dedicar l'artista. També podria  ser una al·lusió – Diu Sabadin, tornant a embolicar l'assumpte-  a Sant Jeroni, atès que el barret està al seu costat, que era un cardenal que es va despullar dem a roba per a convertir-se en un ermità i va dir que el “barret” seria la seua pròpia església. No obstant això, altres pintures poden contradir aquesta explicació, continua dient Sabadi, perquè els tapissos de l'església de Notre Dam de Beaume (França) tenen un barret volador de color negre, el qual no representa per a res als cardenals.


El tapís de l'església de Notre Dam de Beaume (França) tenen un barret volador de color negre.

       No obstant això, per a altres estudiosos del seu gremi, com l'ufòlec Figuet Michel, eixos objectes representen un símbol cardenalici, al simbolitzar la forma, que no el color, dels barrets d' aquest rang, concretament en els dos primers tapissos es representaria al Cardenal de Jean Rolin, primer amo de les obres, però altres ho relacionen amb el bisbe Hugues Li Coq. En aquests segles la tendència arrelada entre els artistes era incloure aquesta iconografia oculta per a mencionar arcanament l'autoritat eclesiàstica que sol·licitava l'obra.

      Res que cada un de nosaltres puga interpretar lliurement l'art! Qualsevol que conega un mínim la història de l'art reconeix que l'objecte en un Barret de cardenal (així es pot veure els cordons amb borles), la figura agenollada és, en efecte Sant Jeroni, que es va convertir en un ermità, després d'abandonar la carrera eclesiàstica.  “La deposició del barret de púrpura és un símbol de l'abandó de la vida eclesiàstica, plena d'honors i satisfaccions intel·lectuals, però també plena de vanitat pomposa i beata creença d'ostentar la superioritat moral i cultural ".
 ( http://www.cini.it/palazzocini/testi/ferrar/gero.html )




       Entre els segles XV i XVII la iconografia per a representar a Sant Jeroni es torna molt comú entre els artistes. “Se li representa com un ancià amb el pèl blanc i barba, junt amb el capell cardenalici, i acompanyat pel lleó, perquè d'acord amb la història popular, el sant li va extraure una espina de la pota i es va fer el seu amic. A més de moments específics de la seua vida (Sant Jeroni en el desert, assotat pels àngels, durant les visions i temptacions, les seues aventures amb el lleó, la traducció, l'última comunió, els seus miracles) la seua figura es representa de tres tipus. Com un penitent vestit amb pells d'animals o peces de roba pobra, agenollat davant d'un crucifix i colpejant-se el pit amb una pedra, al costat d'ell pot estar el rellotge d'arena i el crani, els símbols del pas del temps i el camí cap a la mort. Altres vegades apareix assentat com un erudit en el seu estudi, escrivint o llegint, rodejat per les ferramentes del coneixement. Com un doctor de l'Església, en canvi, se li representa de peu, amb el vestit roig de cardenal, un títol que no existia en el seu temps, però que li va ser atorgat pel Papa en reconeixement del seu treball”. (Del capítol Sant Jeroni del "Diccionari de temes i símbols en l'art", de James Hall)

      Ara veiem la mateixa escena en la versió de Pietro Vannucci, conegut com Il Perugino, i en el d'Albrecht Bouts, on podem apreciar l'ovni barret i el lleó.



       L'escena, amb el sant que es colpeja el pit amb una pedra, no té lloc en el Gòlgota (el turó on la crucifixió es va dur a terme segons els Evangelis), sinó just abans, davant d'un crucifix de fusta. El lleó prop del sant recorda la llegenda que Jeroni li ha tret una espina de la seua pota i ho ha domat. Però el lleó també és el símbol de Sant Marcs Evangeliste i la República de Venècia. No es tracta de cap “gos”, com repeteixen fins a la sacietat els ufòlegs i els creients.

      També podem observar una petita galeria de pintures que representa a Sant Jeroni quan era eclesiàstic. En les tres primeres imatges li veiem vestit de cardenal, amb el seu barret roig. En la quarta imatge de Sant Jeroni es representa en dos capacitats: com a cardenal a l'esquerra i ermità, amb el barret tirat a terra, a la dreta.


      Moltes pintures de Sant Jeroni ho representen  com un ermità, orant davant de la creu, amb el barret roig en el sòl.



  

  

  

 
     En el número 94 de setembre de 1992  FMR, la revista d'art de Franco Maria Ricci, es van publicar dos articles sobre la iconografia de Sant Jeroni, escrits per Erika Langmuir i Caprotti Ermini.  Caprotti diu: «La primera biografia de Sant Jeroni va ser publicada per Andrea de Blonia (al voltant de 1348), qui va fusionar els fets i episodis llegendaris. Aquest autor és també qui va donar als artistes les següents instruccions, que es van convertir en canòniques, sobre la iconografia del sant: “Cum capello, quo nun cardinals utuntur, deposite, et Leone mansueto.” (“Amb el barret, el tipus dels utilitzats pels cardenals, però a banda, i el lleó domat”) El barret que es tracta és el barret de cardenal present en tantes representacions de Sant Jeroni, junt amb el lleó. El fet que el sant mai fora un cardenal, així com mai es va trobar un lleó ferit no importa. Una vegada que l'art va passar a retenir aquestes característiques arbitràries, es van convertir en part dels fets que es va transmetre a posterioritat. Afortunadament per mitjà de les obres mestres.»

Conclusions:

     En la pintura de Paolo Uccello coneguda com “La Tebaida” no hi ha Ovnis. L'objecte roig prop del sant resant és el barret de cardinal de Sant Jeroni.

No hay comentarios:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...