Caçadors d'ovnis
El present estudi és un resum de l'Art e UFO? No grazie, solo arte per favore…
de Diego Cuoghi. Un ovni és un
objecte volant no identificat; òbviament, quan s'identifica deixa de ser ovni.
En les pàgines de tots els creients en l'astroteología, la nova religió dels
desesperats del món, dedicats a la “paleoastronautica” o la “clipeologia”,
apareixen certs objectes representats en les obres d'art com a prova de l'albirament
d'ovnis en el passat. Però amb un atent examen d'aquests objectes, comprovem
que es revelen semblants a molts altres de la iconografia de l'època, com la
cristiana medieval i del renaixement.
Hi ha molts
llocs webs on podràs trobar material i afirmacions sobre l’albirament d’ovnis
en el passat. En ells, com en el que ara
estàs llegint, sempre es publiquen les mateixes imatges: si algú publica noves imatges, immediatament són copiades i reproduïdes en tots
els llocs.
Un dels
autors que més diners ha obtingut amb el tema és Matthew
Hurley, autor d'Alien Chronicles.
També hi ha un autor italià anomenat Roberto
Volterri “Narrano antiche cronache” que s'ocupa del tema dels ovnis en l'art. El mètode
que han utilitzat aquests “caçadors d'ovnis” demostra un desconeixement total
de la història de l'art. Solen consultar llibres d'art, amb reproduccions de
qualitat, buscant en les pintures qualsevol objecte lenticular o disc volant,
però cap es preocupa de documentar-se sobre el possible significat del símbol
allí plasmat.
Mostren un
desconeixement històric al pensar que un pintor del renaixement haguera pogut
pintar en un quadre un objecte estrany, ja que tot estava pactat per contracte,
ja siga amb la institució eclesiàstica o amb un client privat, sobretot les
pintures sacres que havien de respectar regles.
Els
fantasiadors s'imaginen a uns pobres artistes que viuen en una època fosca i
remota, sent la pintura un mitjà per a expressar la seva llibertat i plasmar el
que veien sense censures. No obstant això, hi ha arxius plens de documents coneguts,
pertanyents a estos pintors i escultors i els seus clients: cartes, diaris, factures,
inventaris, contractes, sol·licituds, requeriments, els comptes dels viatges,
totes les factures... I
són aquests documents els que ens informen de què i com i per qui va ser
pintat. L'artista
sempre complia el que li encarregava el client.
L'objectiu de l'estudi de Diego Cuohogi, que
ací resumim, és donar una resposta ferma als qui veuen ovnis en l'art, als seus
comentaris superficials i a les seues manies de copiar i difondre rumors sense
fer cap estudi crític sobre el tema.
El material contingut en aquestes
pàgines web ha sigut parcialment publicat per Escèptic en el número de juliol
del 2004
1. Paolo Uccello, Vida
dels Sants Pares o Tebaida (h. 1460–1465) - Accademia, Florència
La imatge de dalt va ser publicada en un grapat de llocs
web, una mala reproducció de la pintura titulada La Tebaida, de Paolo Uccello.
L'ovni que conté la imatge està en la caverna. És de menors dimensions que el
gos pròxim –diuen els ufòlegs- encara que en la imatge no es veu res. El truc
està aquí, no ensenyar rés, males imatges i així piquen els crèduls. Però vegem
si agafem una reproducció de més qualitat.
La pintura
mostra diverses escenes de la vida monàstica: en la part inferior esquerra de
la Mare de Déu veiem Sant Bernat i dalt apareix un grup de monjos que es
flagel·len davant del crucifix. En una gran caverna del centre apareix Sant
Jeroni agenollat i orant davant d'un crucificat. En la part superior està San
Francesc rebent els estigmes. En el cantó inferior dret es representa el predicament
de Sant Romuald. Aquest quadre es
conserva en la Galeria de l'Acadèmia de Florència. Mesura 81 x 100 cm.
El suposat
ovni de la caverna, de color roig, si es coneix la història eclesiàstica, resta
desvelat el misteri: en aquest cas, l'ovni és un barret de cardenal tirat a
terra, amb les seues borles escampades. Quant al gos, no és tal, sinó un lleó.
I la llegenda de Sant Jeroni diu que el sant va aconseguir dominar aquest
animal després de llevar-li una espina d'una de les seues urpes.
Veiem en el
sòl el barret i, al costat, un cardenal amb barret
En les
webs dels al·lucinats s’afirma que l'objecte roig de la cova, junt amb la creu, es un platet volador: " En l'obra de Paolo Uccello coneguda com "La
Tebaida", exhibida en l'Acadèmia de Florència, hi ha un objecte en forma
de disc, amb una cúpula, pintat de roig sobre un fons fosc. Clarament es pot veure l'efecte del moviment que ha
aconseguit l'artista amb xicotets tocs de color, fent la impressió que
l'objecte realitza una maniobra de gir brusc com fan els objectes voladors
coneguts per les sigles ovni”"(Text
pres de Mauro Paoletti Edicolaweb )
En un
article recent de Daniela Giordano, titulat Do UFOs exist
‘in' the history of arts?, trobem
la mateixa descripció, afirmant que Paolo Uccello " Il·lustra el moviment de
l'objecte amb algun remolí semicircular, com si fóra a girar, quelcom semblant
a la manera en què es representa el moviment en els còmics. A més,
l'efecte dels colors brillants utilitzats (roig i negre) per l'artista fan
pensar que desitjava subratllar la incandescència possible de l'objecte. "
Així
doncs, per a estos espavilats escriptors, Paolo Uccello pintava en el segle XV
platets voladors en moviment, volant pegant voltes, i de color roig brillant,
incandescents com un brasa del foc. L’ufòlec italià Carlo Sabadin, en la pàgina MOSAC , si bé va admetre que l'objecte podria ser el que
pareix,es a dir, un barret de cardenal, es pregunta per què les persones no
tenen dret a interpretar les obres d'art com els done la gana. Troba normal que
aquells que no tenen imaginació diguin que és el barret d'un cardenal, però també
podria representar una variació de la forma en què es representa un núvol en
aquella època. I, entrant de nou en contradicció, reconeix que podria ser el
que és en realitat: el capell cardenalici que assenyala el cardenal que hi ha
encarregat la pintura o al que se la va dedicar l'artista. També podria ser una al·lusió – Diu Sabadin, tornant a
embolicar l'assumpte- a Sant Jeroni, atès
que el barret està al seu costat, que era un cardenal que es va despullar dem a
roba per a convertir-se en un ermità i va dir que el “barret” seria la seua
pròpia església. No obstant això, altres pintures poden contradir aquesta
explicació, continua dient Sabadi, perquè els tapissos de l'església de Notre Dam
de Beaume (França) tenen un barret volador de color negre, el qual no
representa per a res als cardenals.
El tapís de l'església de Notre
Dam de Beaume (França) tenen un barret volador de color negre.
No
obstant això, per a altres estudiosos del seu gremi, com l'ufòlec Figuet Michel,
eixos objectes representen un símbol cardenalici, al simbolitzar la forma, que
no el color, dels barrets d' aquest rang, concretament en els dos primers
tapissos es representaria al Cardenal de Jean Rolin, primer amo de les obres,
però altres ho relacionen amb el bisbe Hugues Li Coq. En aquests segles la
tendència arrelada entre els artistes era incloure aquesta iconografia oculta
per a mencionar arcanament l'autoritat eclesiàstica que sol·licitava l'obra.
Res que
cada un de nosaltres puga interpretar lliurement l'art! Qualsevol que conega un
mínim la història de l'art reconeix que l'objecte en un Barret de
cardenal (així es pot veure els
cordons amb borles), la figura agenollada és, en efecte Sant Jeroni,
que es va convertir en un ermità, després d'abandonar la carrera eclesiàstica. “La deposició del barret de púrpura és un símbol de
l'abandó de la vida eclesiàstica, plena d'honors i satisfaccions
intel·lectuals, però també plena de vanitat pomposa i beata creença d'ostentar
la superioritat moral i cultural ".
( http://www.cini.it/palazzocini/testi/ferrar/gero.html )
Entre els
segles XV i XVII la iconografia per a representar a Sant Jeroni es torna molt
comú entre els artistes. “Se li representa com un ancià amb el pèl blanc i
barba, junt amb el capell cardenalici, i acompanyat pel lleó, perquè d'acord
amb la història popular, el sant li va extraure una espina de la pota i es va
fer el seu amic. A més de moments específics de la seua vida (Sant
Jeroni en el desert, assotat pels àngels, durant les visions i temptacions, les
seues aventures amb el lleó, la traducció, l'última comunió, els seus miracles)
la seua figura es representa de tres tipus. Com un penitent vestit amb pells d'animals o peces de roba pobra,
agenollat davant d'un crucifix i colpejant-se el pit amb una pedra, al costat
d'ell pot estar el rellotge d'arena i el crani, els símbols del pas del temps i
el camí cap a la mort. Altres vegades apareix assentat com un erudit en el seu estudi, escrivint o llegint,
rodejat per les ferramentes del coneixement. Com un doctor de l'Església, en
canvi, se li representa de peu, amb el vestit roig de cardenal, un títol que no
existia en el seu temps, però que li va ser atorgat pel Papa en reconeixement
del seu treball”. (Del capítol Sant Jeroni del "Diccionari de temes i símbols en
l'art",
de James Hall)
Ara veiem
la mateixa escena en la versió de Pietro Vannucci, conegut com Il Perugino,
i en el d'Albrecht
Bouts, on podem apreciar l'ovni barret i el lleó.
L'escena, amb
el sant que es colpeja el pit amb una pedra, no té lloc en el Gòlgota (el turó
on la crucifixió es va dur a terme segons els Evangelis), sinó just abans,
davant d'un crucifix de fusta. El lleó prop del sant recorda la llegenda que Jeroni
li ha tret una espina de la seua pota i ho ha domat. Però el lleó també és el
símbol de Sant Marcs Evangeliste i la República de Venècia. No es tracta de cap
“gos”, com repeteixen fins a la sacietat els ufòlegs i els creients.
També
podem observar una petita galeria de pintures que representa a Sant Jeroni quan
era eclesiàstic. En les tres primeres imatges li veiem vestit de
cardenal, amb el seu barret roig. En
la quarta imatge de Sant Jeroni es representa en dos capacitats: com a cardenal
a l'esquerra i ermità, amb el barret tirat a terra, a la dreta.
Moltes pintures
de Sant Jeroni ho representen com un
ermità, orant davant de la creu, amb el barret roig en el sòl.
En el número 94 de setembre de
1992 FMR, la revista d'art de Franco Maria Ricci, es van publicar dos articles
sobre la iconografia de Sant
Jeroni, escrits per Erika Langmuir
i Caprotti
Ermini. Caprotti diu: «La primera biografia de Sant Jeroni
va ser publicada per Andrea de Blonia (al voltant de 1348), qui va fusionar els
fets i episodis llegendaris. Aquest autor és també qui va donar als artistes
les següents instruccions, que es van convertir en canòniques, sobre la
iconografia del sant: “Cum capello, quo nun cardinals utuntur, deposite, et
Leone mansueto.” (“Amb el barret, el tipus dels utilitzats pels cardenals,
però a banda, i el lleó domat”) El barret que es tracta és el barret de
cardenal present en tantes representacions de Sant Jeroni, junt amb el lleó. El
fet que el sant mai fora un cardenal, així com mai es va trobar un lleó ferit
no importa. Una vegada que l'art va passar a retenir aquestes característiques
arbitràries, es van convertir en part dels fets que es va transmetre a
posterioritat. Afortunadament per mitjà de les obres mestres.»
Conclusions:
En la pintura de Paolo Uccello coneguda com “La Tebaida” no hi ha Ovnis. L'objecte roig
prop del sant resant és el barret de cardinal de Sant Jeroni.
Comentaris