jueves, 3 de noviembre de 2011

El Barranc de l’Encantà


      Vinguis per Muro o per Pego, quan aplegues a Planes de la Baronia, dona una volta per la petita població on veureu tota la seva història explicada en taulells commemoratius penjats pels cantons dels carrers.



     Es convenient pujar al castell, doncs en aquell barri veureu antics carrers medievals i unes excel·lents vistes del Comtat, la Serra d’Almudaina, la Serra de Mariola i el Mont Cabrer, la vall de Perpuxent i el Benicadell.




Serra d'Almudaina

      Els carrers de Planes estàn molt polits i resulta encisador passejar per les empinades costeres de la població.


Plaça Dalt Vila

     Baixarem cap al llavador del poble i agafaren el repetjó que ens condueix al calvari, un autèntic martiri, on generacions de planers i planeres s’han autoinmolat en un martiri gojós, buscant el perdó dels seus pecats, que a jutjar pels esforços físics que t’obliga a fer la pujada del calvari, devien ser, al menys, pecats “mortals”.

Pujada al Calvari

Ermita del Santíssim Crist 

      De debò, vos aconsello el sacrificat ascens al calvari on gaudireu d’unes vistes meravelloses. Si no voleu caminar tant, també hi ha un camí asfaltat que ens porta dalt de tot, on podreu torrar xulles de xai, embotits de Planes o el que vos abellisca, en unes instal·lacions construïdes per l’ajuntament. Contempleu el relaxant vall de Perpuxent i l’embassament de Beniarrés.

 Embassament de Beniarrés

Vall de Perpuxent

      Desprès tindreu que baixar per un camí asfaltat que vos conduirà al fons d’un tàlveg. Aprofiteu aquesta avorrida caminada per tastar les delicioses figues que voregen el senderó. Quan aplegueu a la cruïlla seguiu recte i pujaren un camí de terrer, polsós i calorós, on podreu exhibir el vostre estat físic o morir ofegat per l’esforç. Només hi ha una possibilitat de perdre’s quan aplegareu a una bifurcació d’un bancal de garrofers. Agafeu el camí de l’esquerra i tot arreglat. No facis el cabra pel mig dels bancals!


 Plànol del Sigpac


      El camí asfaltat de l'esquerra ens porta al  Port del Collao, i si travessem el tàlveg, pujarem pel Tossalet de la Dona i empalmarem amb un camí asfaltat que ens torna, per l'esquerra, al Port del Collao i la Serra del Cantalar, i per la dreta, ens portarà fins a la carretera CV-700, on trobarem el Pont de les Calderes i el camí del Barranc de l'Encantada.




Vista del calvari de Planes des del Tossalet de la Dona

Pont de les Calderes

      Diu la llegenda que en algún lloc del barranc. aigües abaix, hi ha una finestra o una mena d'abelló o comporta subaquàtica, per on s'entra a una mina on hi ha un tresor. Per començar, aquest conte, està relacionat amb els viatges que ens relaten la busca de tresors submarins, com el de Tesseo. Tot viatge arriscat en el que apareix un heroi que ha de superar unes etapes o proves màgiques, al final de les quals, obté un premi, un tresor o es casa amb una princesa, està relacionat amb els viatges dels xamans euroasiàtics. Més endavant vos proporcionaré material sobre el tema dels viatges al més enllà i la seva relació amb el retorn dels morts, tema que ja apareix en el blog Mediterrani. Aquestes llegendes es troben entre les més antigues de la humanitat, com va descobrir Vladimir Proff. Aquest etnòleg rus va descobrir que tots els contes i faules, des dels temps més remots als actuals, han repetit com constants unes funcions que es donen, en major o menor número, en cada història. Coneixent-les i combinant-les, ens permeten inventar innumerables narracions.

      Gianni Rodari va reduir estes funcions a vint per a treballar amb elles en l'escola, botant-se algunes i substituint altres de similars. E Aquestes funcions-cartes de Rodari són les següents: Prohibició, Infracció, Mutilació o carència, Partida de l'heroi, Missió, Trobada amb el donador, Poders màgics. La prova del donador, Apareix l'antagonista, Poders diabòlics de l'antagonista, Dol, Victòria, Tornada, Arribada a casa, El fals heroi,Reconeixement de l'heroi El fals heroi desemmascarat, Lluita entre l'heroi i el fals heroi, Castic de l'antagonista, Boda del heroi.

      Un il·lustrat del segle XVIII, el valencià Cavanilles, va fer ostentació de la seva ignorància en una de les obres més meravelloses que coneix:Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia. Antonio Josef Cavanilles, 1797, Libro Quarto.





“(…) Van cayendo las aguas al barranco que la ignorancia y credulidad llamó de la Encantada por la piedra circular de unos cinco pies de diámetro, que en forma de ventana cerrada se ve en la garganta del barranco á 20 pies sobre el nivel ordinario de las aguas. En esta fingió el vulgo la boca de cierta mina, donde los Moros escondieron sus tesoros, y dexáron encantada una doncella, que cada cien años sale para volver á entrar en el mismo dia. Fábulas indignas de hombres juiciosos, perpetuadas solamente por la superstición é ignorancia. Quanto ofrece aquel barranco es natural y efecto de las aguas, que abriéron un callejon profundo, y dexáron por ambos lados cortes casi perpendiculares de mas de 50 varas. En el de la derecha se halla la citada piedra en un sitio de tan difícil acceso, que para llegar á él es preciso ó descolgarse por una soga desde mucha altura, ó pasar de la izquierda á la derecha atravesando ántes un largo madero: operaciones ambas muy arriesgadas, por hallarse un profundo pozo de agua en aquella parte del barranco. Hubo no obstante quien pasó y grabó sobre la piedra dos cruces, y mas abaxo dos líneas, una con la voz año, otra con el número 1573 (...)"



      Sembla que la gent sitúa l'entrada misteriosa al Gorg del Salt. Jo no dic res; em limitaré a mostrar-vos unes fotografies del lloc, triades entre les que més m'han agradat. Naix en les proximitats de Beniaia, en la Vall d'Alcalà -en aquest bloc podeu veure, a prop del seu naixement, el karst de Condoig-  i travessa una sèrie de goles excavades en les formacions calcàries de la Serra de Cantacuc. Desprès desfila cap a Beniarrés enclavat entre les serres de l'Albureca i del Cantalar a la cerca del riu Serpis, a qui tributa les seues aigües. En total, l'Encantà recorre més de 8 quilòmetres d'un barranc agrest, formant un conjunt de gran bellesa paisatgística i contrastat valor faunístic i botànic. 


El Gorg del Salt, per F. Prieto

   Con diu la Wikipedia, les dones d'aigua, aloges o goges, encantades, paitides o nimfes de llacs són éssers de la mitologia catalana, éssers femenins que habiten als indrets d'aigua dolça: elsestanys, els torrents i salts d'aigua, les fonts boscanes, els gorgs i les deus, les grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis. Prenen forma de belles donzelles, d'ulls blaus o verd maragda, de llargues cabelleres daurades, tons d'aram, o pelroges fulgurants als raigs del sol o a la llum de la lluna, destrenades, que els cascadegen fins als peus. Hi ha qui assegura d'haver-ne vist d'alades, com papallones o espiadimonis. Van nues o amb tuls transparents volàtils o atrapats a les belles formes del seu cos o amb túniques molt blanques o d'or empal•lidit. Són semblants a les dones humanes, però la seva natura és menys corpòria, més lleu: poden aparèixer i desaparèixer en un moment. Són joves i no hi ha temps ni tara que les faci envellir; tanmateix són mortals, bé que arriben a viure més enllà de mil anys.

Sirenas de Roger Tassin

       També a Occitània hi ha les daunas d'ayga, a l'Alvèrnia les danne d'aigüe, a l'Aragó les moras, a Astúries les xanes, a Euskadi les lamiak i a Cantàbria les anjanas o mozas de agua. Són genis que afavoreixen els naixements i la fertilitat, que donen vida i regeneren constantment la creació.

Sirenas de Roger Tassin

 
       Baixant barranc avall trobarem un camí que va pel costat del Barranc del Llombo i la Penya d'Alburca, fins al Collao de Benissili, en la carretera CV-700. Nosaltres agafarem el camí de la dreta, just al costat d'una caseta de camp, on hi ha un indicacador que senyala el Toll del Blavet. El barranc s'encaixona, es fa més estret i les seues parets més altes. Passarem junt el molí de l'Encantada, avuí en dia només unes ruïnes. Des d'allí, la senda inicia un lleuger ascens per a eixir del barranc. Al fons del mateix, les aigües es dirigixen, silencioses, cap a l'Embassament de Beniarrés.

 




Toll del Blavet

      Entre les espècies aquàtiques desaparegudes estan el samaruc destaca el samaruco, el barb mediterràni i la gamba de riu (Dugastella Valentina). Encara son abundants la granota, el renoc comú, la serp d'aigua i la  rata d'aigua (Arvicola sapidus). Entre l'avifauna trobarem l'agró blava (Ardea cinerea), la garseta blanca (Casmerodius albus), les polles d'aigua (Gallinula chloropus), la bugadera blanca (Cueta alba), la cueta torrentera (Cueta cinerea), el blauet (Alcedo atthis) i, a la primavera i estiu, el rossinyol comú (Luscinia megarhynchos). En les parets rocoses situades prop del riu solen situar-se espècies interessants com el teuladí cridaner (Petronia petronia), l'avió roquer (Riparia riparia), el carboner tió (Phoenicurus ochruros), la merla blava (Monticola solitarius), el mussol real (Bubo bubo), el soliguer (Falque tinnunculus) i l'àguila perdicera (Hieraetus fasciatus).



Teuladí cridaner Blog Mariguari  Merla blava (Foto Wikipedia)

Granota i serp d'aigua

      Existixen també espècies majors, molt interessants però difícils d'observar pels seus costums nocturns com són la geneta (Genetta genetta), el turó (Mussola putorius), el rabosot roig (Vulpes vulpes) i el porc senglar (Sus scrofa).

      Al barranc abunden els arbustos perennifolis i escleròfils  de fulles petites i espinoses per a estalviar aigua a l'estiu. Hi ha pinedes de poca extensió i alguns exemplars de carrasca (Quercus rotundifolia), coscolls (Quercus coccifera ) i algunes alzines (Querqus ilex). Meyns abundants son els alborssos (Arbutus unedo) i el cirerer de Santa Lluïa (Prunus mahaleb). Antigament abundant, ara ha desaparegut el fleix de flor (Fraxinus ornus).

Arbustus unedo (Alborç)

      Al llit del riu apareix una vegetació de ribera. Entre els arbres destaquen el xop (Populus nigra) i l'àlber blanc (Populus alba), els dos caducifolis, fàcilment distingibles entre si pels fulls. Apareixen també diverses espècies de salzes (Salix eleagnos), així com l'abundant baladre (Nerium oleander), de grans flors rosades i verinoses tant per a l'home com per al bestiar. També trobem el tamarit (Tamarix gallica), l'esbarzer (Rubus ulmifolius), els canyars (Arundo donax). Molt prop del riu apareix el canyís o senill (Phragmites australis), la cua de cavall (Equisetum telmaitea), l'évol (Sambucus ebulus), la unciana (Dorycnium rectum), el roser silvestre (Rosa micrantha), l'esparreguera (Asparagus acutifolius), la murta (Myrtus communis), el brusc (Ruscus aculeatus), la carrasqueta (Rossa pelegrina), la sarsa o erítxol (Smilax aspera) i el llorer bord (Viburnum tinus). Ocupant el mateix nínxol ecològic, en la vora, és fàcil trobar la bova (Typha dominguensis), amb uns llargs fulls, sent molt característica la seua inflorescència en forma de pur, i el junc (Schoenus nigricans). També és coneixen en la zona diverses espècies de falagueres, com la falaguera femella (Pteridium aquilinum), el polipodi (Polipodium vulgare) i la falzia de pou (Adiantum capillus-veneris), que viu en ambients humits amb goteig d'aigua.

Unciana (Dorycnium rectum)

Brusc (Ruscus aculeatus) i Roser silvestre (Rosa micrantha)

Llorer bord (Viburnum tinus) i Falzia de pou (Adiantum capillus-veneris)

      Al aplegar al molí de l'Encantà notem que ens hem submergit en un paratge natural verge, on la naturalesa  brolla amb tot el seu esplendor. El molí fariner ara està amb el sostre derruït i el seu entorn tanca una mena de misteri que és respira en l'ambient. Aquesta sensació la notareu reafirmada si es mengeu un bon grapat de borços, deliciosos a finals de setembre i principis d'octubre. Desprès podreu pegar un bon glop d'aigua en la font que brolla un poc mes a dalt. A mesura que pugem ens apartem del llit del riu que s'encaixona entre les serres del Cantalar i la Penya de l'Espill. La senda puja per la serra del Cantalar, la qual vorejarem per la seva vessant nord-oest, ja de retorn cap al poble de Planes.



Molí del Barranc de l'Encantà


 

      El camí de tornada te una pujada suau, amenitzada per un bosquet de borssos, garbullers i rosers silvestres. El barranc de l'Encantà segueix el seu curs per la dreta, encaixat entre les muntanyes, fins aplegar al riu Serpis. La senda l'han usurpada uns senyors que s'han construït unes casetes dalt de la muntanya i han fet un camí ample, tancat amb una cadena. La resta del camí de tornada va per un camí asfaltat per la vessant nor-oest  de la Serra del Cantalar amb vistes sobre l'embassament de Beniarrés. Entrarem al poble pel llavador, on podrem contemplar l'aqueducte.

Encaixonament del riu

Embassament de Beniarrés

Final del trajecte. L'aqueducte de Planes

1 comentario:

Anónimo dijo...

Gràcies. És molt interessant. Segur que deu ser molt bonic.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...