miércoles, 5 de octubre de 2011

Valeria i el canó del Riu Gritos




     Aquests últims dies he estat viatjant per la província de Conca, una de les meues regions preferides. Alarcón està situat en un tancat meandro del Xúquer , construït damunt d’un promontori defensiu que va rebre el nom àrab d’alarcón, és a dir, la fortalesa. A destacar el seu impressionant castell, convertit ara en parador de turisme.




    Crida l’atenció el seu gran nombre d’esglésies, com les de Santo Domingo de Silos, de San Juan Bautista, la Santa Trinidad, Santa Maria del Camp, i la ermita de Santa Maria de l’Orde. En l’arquitectura civil destaquen monuments com l’ajuntament, la Casa de Villena i el palau dels Castañeda. 



     Si t’agrada la pintura, és imprescindible visitar les pintures murals de Jesús Mateo, el qual en 1994 va començar a decorar les parets de l’antiga església de Sant Joan Baptista, declarades per la Unesco com a patrimoni protegit. A mí en recorden a Brueghel el Vell i al Bosco.





     Si vols descansar en un lloc confortable i amb una bona relació qualitat-preu, et recomane l’Hotel Moya en Honrubia, un hotel de carretera però que no et decebrà. Jo, personalment, m’ho passava molt bé observant la multitud de gent que cada dia recalava en el seu enorme menjador. 





      A l’alba, deixes la confortable habitació de l’hotel i et dirigixes per la carretera de L’Almarcha cap a Olivares del Xúquer i creues l’enorme embassament d’Alarcón, arribant a la població de Villaverde i Paraconsol. Disfrutares d’un paisatge en què contrasten el groc dels gira-sols, sembrats sobre el roig de la terra, al costat de les aigües blaves del pantà.



    Seguint la ruta que voreja l’embassament arribarem a Valverde del Xúquer, on pots esmorzar i relaxar-te en la palya que tenen junt el pantà. Descansats reprendrem el camí en direcció a Conca, viatjant per una de les més pintoresques carreteres de la nostra geografia. Prompte arribarem a Valera de Baix on et sorprendrà la gran quantitat de tallers que es dediquen a la fabricació de portes. Tot just eixir d’esta laboriosa localitat, ens endinsarem pel canó del va riure Crits, on haurem d’observar el pont romà i, al seu costat, un niu enorme de milotxes. Uns pocs quilòmetres més amunt entrarem en Valeria, una immensa ciutat romana perduda en la serra de conca. El passeig per les ruïnes romanes és molt agradable i ens permet contemplar l’encaixament del riu Crits i la seua confluència amb el rierol Zaorras. Estes dos falçs protegixen vos flancs de la ciutat romana, situada en un turó des del que es pot observar el vol d’immensos rapaços. La naturalesa es mostra en tota la seua esplendor en els canons dels rius i en les seues parets verticals es practica el rapel. 








      De tornada a l’hotel podrem viatjar en direcció cap a Motilla del Palancar i sopar en el restaurant Husa del Sol, prenent un bon Teatinos, el·laborat en la pròxima vila Casas de Fernando Alonso. 







Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...