miércoles, 29 de junio de 2011

El marjal de Pego-Oliva



Durant moltíssims temps la marjal ha estat alimentant a generacions d'hòmens que es mostraven agraïts amb la naturalesa i mai se'ls haguera passat pel cap violar-la o aniquilar-la.


Desgraciadament, en els últims anys un grapat d'individus sense escrúpols, mal nascuts i egoistes, han estat tractant d'aprofitar-se de la marjal, agredint-la amb maquinària pesada, destruint el que la naturalesa havia construït durant llarg temps, i substituint les coses verges per les artificials, causant gran mortaldat entre la fauna i la flora de la marjal.


Afortunadament per a nosaltres, la justícia ha frenat les barbaritats antinaturals comeses per aquesta horda salvatge de carronyers contraris a la pervivència de la vida i la naturalesa, perquè en cas contrari estic segur que molts dels nostres néts només hagueren tingut referència escrita i gràfica sobre aquest magnífic lloc natural.


Amb els plans de a baix vos podreu fer una idea de l'extensió ocupada per la marjal, així com aprendre alguna de les partides més importants de la marjal. Per a completar la informació podeu utilitzar el SigPac u el Google Earth.










1. La història.




Al nostre país son abundants les albuferes litorals, unes formacions naturals què s'originaven quan les antigues badies quedaven incomunicades per una restinga arenosa formada per les corrents marines. La nostra marjal va quedar aïllada de la mar, farà ara uns quatre mil anys, separada per una restinga d'uns 9 km de longitud. Abans de que això succeïra ja hi vivien homes a l'albufera pegolina, doncs les restes arqueològiques més antigues que es coneixen es remunten al Paleolític. En aquesta època la marjal encara roman oberta en forma d'una badia marina, els habitants de la zona es dediquen a la pesca, i durant el Neolític es produeix el tancament de la marjal, a causa de l'últim ascens eustàtic (canvi del nivell de la mar) del Mediterrani.





El mateix lloc on estava el caçador en l’actualitat (Benirrames).



En la marjal hi ha restes d'assentaments neolítics del tipus palafits, autèntics poblats de pescadors. Durant l'Edat de Bronze apareixen poblats dedicats a l'activitat pesquera i marítima, en la marjal s’assentà un poblat pescador, els restes del qual han estat investigades recentment, constituint una font més a destacar per a l'atractiu de la zona.





Durant l'època romana, s'assenten poblats al peu de les serres pròximes, com la de Mustalla, i el Tossal de Bullentó. En l'època musulmana es realitzen les primeres edificacions en la zona, construint tres castells, de protecció a la població, la qual cosa va provocar un augment demogràfic i un augment de l'explotació del terme, realitzant diverses sèquies, canalitzacions i sínies en la zona de marjal, alguns d'aquestes construccions encara poden observar-se en l'actualitat com són el pont del Salinar, que comunica el Salinar, naixement d'aigua salada amb el va riu Bullentó, i el pont de la balsa del Sineu, que comunica esta naixement també d'aigua salada, amb el riu Racons.








Ponts del Sineu i del Salinar



L'any 1244 es produïx la conquista de Jaume I, per la que es donen les terres a gent procedent de Catalunya i Aragó i es crea la baronia de Pego. S’inicia una etapa d’intervencions humanes per dominar les terres salvatges, considerades “improductives” pels llauradors. Els nostres majors sempre han dit que a la Marjal es conrea l’arròs des de l’època musulmana, però això no es cert, doncs el botànic, naturalista i geóleg valencià Antoni Josep de Cavanilles, durant la seva visita per aquestes terra l’any 1792 no va veure cap conreu de l’arrós.



Festes Pego 2007
Eds. Ajuntament de Pego, Regidoria de Festes. Any LXIV, nº 59: 34-37.
La Marjal de Pego-Oliva: una font de curiositats.
Ximo Mengual i Sanchis





Cano i parada del riu Bllent



Canos del Regalatxo


Conreus d'hortalisses al Girateig


Activitas ramaderes

Caçadors amb una bequeruda

Instalacións a la Gola de les Tanques de Bullents

Obres de dissecació: tubs dels Vaporets

Pont dels Segamans sobre el Regalatxo


Dos ponts damunt del Regalatxo a la partida Riu de Baixos

Utilització indeguda per particulars d’un sistema de rec pagats amb fons públics (Estalons, el Racó, els Canyarets, Segamans i Tamarits).

Canals de dissecació dels anys 90



Comparativa visual de la "mà d'obra" necesaria per al conreu de l'arròs, antigasment i en la actualitat


Era instal·lada al carrer Carolina Sala


Carro a la partida Girateig

A la dreta el tí Severino i a l'esquerre el guarda de terme "Cayetano"


Plantant guaixos d'arròs


Una "ventadora" d'arròs




Varies imatges de la Trilladora, on es trillava i es secava l'arròs
 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...