sábado, 24 de febrero de 2007

INTRODUCCIÓ A L'ESTUDI DE LES RELIGIÓNS I DELS MITES




Per què estudie les religións primitives.

Biblia i Corà

      Vaig començar per curiositat a estudiar les primitives creences dels éssers humans i, immediatament em vaig adonar que encara que totes les històries de les religions sempre començaven parlant de la prehistòria, cap aprofundia per res en el tema, despatxant aquest període en poques paraules, mentre que a les religions monoteistes els dedicaven la major part dels capítols i, fins i tot, toms sencers de les obres. Vaig comprendre que la causa era deguda a la manca de fonts escrites. De les grans religions monoteistes es tenien llibres sagrats i multitud de tractats teològics, els Rigvedes i Upanishads hindús, l'Alcorà musulmà, la Bíblia judeo-cristiana… que donaven complerta informació sobre les seves creences. Però de la prehistòria gens, gairebé cap informació per a un període de la humanitat superior als 300.000 anys, comprats amb els escassos 2000 anys de creences monoteistes.

viernes, 9 de febrero de 2007

CANIBALS. Segona Part

A. Canibalisme ritual

     Els sacrificis humans i les pràctiques caníbals efectuades amb els enemics derrotats tenen el següent significat ritual: el vencedor desitja apropiar-se del seu valor i la seva força, i materialitzar la victòria amb un major vigor físic i valor en el combat. El canibalisme ritual també apareix en un gran nombre de pràctiques religioses i constitueix el substrat de la comunió cristiana — “Preneu, mengeu, aquest és el meu cos, aquesta és la meva sang...”— encara que hagi estat atenuat a través de símbols com el pa i el vi, que també representen l'energia i la vida.

      Al matar a una persona de forma violenta, seguint un ritual, els sacrificadors estaven convençuts que es produïa l'alliberament d'una energia , que si era manejada per les persones triades, sacerdots, reis i alts mandataris, podia ser canalitzada per a aconseguir beneficis personals o per a la comunitat. En realitat seria un flux, un corrent poderós que existiria en tot l'Univers, encara que en determinades circumstàncies certs éssers i objectes estarien més carregats d’aquesta energia. Esta creença s'ha produït en nombrosos pobles i els noms que se li ha donat a aquesta "energia" són distints: Raja (Polinèsia), numen (romans primitius), téotl (mexicas), etc. Parlem doncs d'un concepte bastant generalitzat. En sembla que aquesta energia que surt del cos mort d’una persona seria el que anomenaven els grecs bios, la qual es com una espurna de la gran font o Deesa-Mare, anomenada Zoé.




CANIBALS. Primera Part

1.Definició


CANIBALISME: És l'acte o la practica de mejar membres de la seva pròpia espècie. Usualment es refereix a humans que mengen altres humans. També conegut com antropofagia.

Hi ha diferències entre antropofagia i canibalisme. La primera paraula deriva etimològicament del grec, que significa menjar carn humana, cosa que també poden fer altres animals i no té gens que veure amb els rituals de tipus religiós. La paraula "canibal" deriva d'una confusió dels primers descobridors d'Amèrica; prové de "cariba" (valerós), paraula que confonien amb "caniba" i d'aquí deriva "canibal" que aplicaven als indis que menjaven homes com a plaer culinari i/o ritual. Shakespeare en La Tempestad va inventar el monstre Calibán, un anagrama forjat per l’escriptor a partir de ‘caníbal’, que esdevé llavors emblema de la mirada del conquistador-colonitzador que caracteritza al nadiu d'aquestes terres com un monstre, meitat dimoni, salvatge pràcticament irredimible, com un home bestial situat irremeiablement al marge de la civilització, i a qui és menester combatre a sang i foc.

jueves, 8 de febrero de 2007

CANIBALS EN LA SELVA

De tots els gèneres que el cinema italià va crear i va explotar al llarg de la seva fructífera història, el de Caníbals en la Selva potser sigui el mes qüestionat per crítics i cinèfils. Mentre que molts afeccionats al cinema d'horror el qualifiquen com cinema de escombraries del pitjor gust, fet per i per a sàdics i immorals, altres espectadors lloen el seu salvatge i brutal estil, el qual mostraria el costat mes fosc del ser humà, retratat en els foscs personatges i situacions que poblen les seves macabres històries.

1. Origen del gènere: el mondo




Nascut en 1962 amb el film Mondo Cane dirigit per Gualterio Jacopetti, Franc Prosperi i Paolo Cavés, el gènere mondo és la veritable font d'inspiració del cinema de caníbals en la selva. Recordem que el mondo, en els seus començaments, consistia en una espècie de viatge turístic virtual al voltant del món, l'objectiu del qual era mostrar-li a l'espectador un còctel de diverses i reals costums de diferents societats i cultures que podríem anomenar exòtiques, o impactants per al públic "civilitzat". Aquests costums anaven des d'un restaurant exòtic que serveix plats d'insectes, cases de menjar xineses que ofereixen gos rostit, un cementiri nord-americà per a mascotes, fins a la sensualitat del ball ula-ula hawaià i les violentes corregudes de toros espanyoles.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...