lunes, 29 de enero de 2007

ELS MEUS MONSTRES 2

      Les històries sobre monstres sorgeixen de la constatació de l'existència d'éssers deformes, resultants d'estranyes mutacions que produïxen malformacions genètiques, malalties rares… Tots aquests elements units a la por que provoquen el cassos estranys i les supersticions dels ambients rurals i barris superpoblats de les ciutats són els que generen les llegendes de monstres.



Lillian von der Walde Moheno, “Lo monstruoso medieval”

jueves, 25 de enero de 2007

ELS MEUS MONSTRES

Gonçal Vicenç Bordes

      Moltes de les històries que vull narrar provenen del testimoniatge exagerat de dolents aventurers, víctimes dels seus deliris extàtics, de les seves observacions errònies i fantàstiques de la naturalesa; dels dibuixos realitzats per artistes que escoltaven les narracions de viatgers exagerats. No obstant això, la majoria dels autors creuen que els monstres, els follets, les fades... tenen el seu origen en les visions que experimentaven els xamans euroasiàtics durant les seves sessions extàtiques, produïdes pel consum de fongs al·lucinògens. Però no et vaig a ocultar que moltes de les estranyes històries que vaig a narrar sorgeixen de la constatació de l'existència d'éssers deformis, resultants d'estranyes mutacions i malformacions genètiques, malalties rares… Actualment, tots aquests elements units a la por que provoquen els casos estranys i les supersticions dels ambients rurals i barris superpoblats de les ciutats, estan generant les llegendes actuals, anomenades “llegendes urbanes”.

sábado, 20 de enero de 2007

EL GAT SALVAT 3. La captura de l'àguila

La captura de l'aguila

A l'endemà, quant vàrem despertar, em van posar una prova: capturar un àguila de Caval, a meitat de camí entre els habitants de Reginós i els homes del barranc de la Palla. Això demostraria que sóc digne de formar part del clan dels guerrers de la meva tribu. Passades unes quantes llunes va plegar l'hora de complir l'encomanda i jo, acompanyat per dos oncles meus, vam iniciar el camí cap a Caval. Eixirem poc després de sortir el sol per dalt de Montgó i enxamparem el senderol de Potastem, pel costat dels avencs.

EL GAT SALVAT 2. La dansa fàlica

La dansa fàlica

Els homes de la cova ja estan despertant-se i jo estic alterat perquè hem d' anar a Ebo, i si hi ha temps, parlaré amb Altamira. Avui el cabdill de la Font de Reginós, que és el més respectat de la contornada, ha convocat reunió de tots els caps de família, perquè fa pocs dies es van tornar a veure homes blancs per les serralades de Petracos, i al parèixer en un nombre superior als docents, quelcom mai no vist per a eixos homes salvatges.

Es tracta d'esbrinar quines son les intencions que tenen i si cal enviar un grup d'exploradors a tractar amb ells. Bo, ja sé que parlen un idioma diferent, però abans m'he oblidat de dir-vos que Altamira va conviure molts anys amb ells i sap parlar el seu idioma.

EL GAT SALVAT 1. La Cova Negra

La Cova Negra


“M'he despert quant la rabosa lladrava allà dalt del bosc de Potastem. Tenia por d'una incursió de gent del pla, més nombrosos i organitzats que nosaltres.

Es creuen els amos d'aquest paratge i he de somriure i donar-los regals per a calmar-los cada vegada que pugen.

Soc el Gat Salvat del Xical i la meva família fa molt de temps que viu a la cova Negra.

Conten els meus avantpassats que quan arribaren a la muntanya vivien en la nostra cova uns homes salvatges, blancs i rossos, molt forçuts que a penes parlaven i emetien uns sorolls guturals que esglaiaven a les dones i xiquets.

Nosaltres ens vam instal·lar amb una barraca feta de forques de lledoners i senills que havien portat de la marjal, al pla de davant de la cova, no lluny d'ells on la senda que pujava de la costa abastava el cim de la muntanya: des d’allí teníem controlats als homes de la cova i als nostres antics companys de la vall.

viernes, 19 de enero de 2007

LA DESFILADA DELS MORTS

 Gonçal Vicenç Bordes

      En la nostra societat sempre han existit creences i temors respecte dels morts, però, antigament les persones no temíen als morts, als seus avantpassats, molt al contrari que pasa actualment, els honraven i feien tot el possible per a comunicar-se amb ells. Amb el pas del temps s’ha anat perdent la noció de la relació amb el món dels no-vius. No obstant això, encara resten manifestación de culte als avantpassats, expresades en diferents festivitats i celebracions que molta gent no relaciona amb els morts.


La Gran Dansa Macabra dels homes i dones, imprès per Nicolas le Rouge, Troyes, 1496

1. La Bumberota de Pego.

      Les aparicions nocturnes de la bumberota s'enquadren dins del fenomen conegut com a retorn dels morts, que es produeix quan es fa el canvi de temps o l'Any Nou.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...